Juan Piqueras

Piqueras, Juan

Hemeroteca Cientifica Catalana

Simón de Rojas Cosme Damián Clemente y Rubiova nàixer el 27 de setembre de 1777 al si d’una famí-lia de llauradors relativament acomodada de Titagües(València). El seu avi patern, José Clemente, va ser enel seu temps, i segons paraules del mateix Simón,“una persona de espíritu emprendedor, viveza, genio,fuerza de reflexión y buen gusto”, que va exercir en laseua joventut com a escrivent a la ciutat de València iva ser nomenat el 1731 notari apostòlic i administra-dor de la batllia d’Alpont, Aresi Titagües. Per aquesta raó vatornar al seu poble, on es va ca-sar amb Teresa Collado, herevad’una notable fortuna que el vaconvertir en el major propietarilocal, al mateix temps que ob-tenia l’escrivania del jutjat deTitagües, que va quedar així enmans dels Clemente durant di-verses generacions. Però aque-lla gran fortuna va quedar moltfragmentada per l’“escassaforça de reflexió” (en paraulesde Simón) de son pare, JoaquínBlas Clemente Collado (1737-1808), qui es va casar dues ve-gades i va engendrar ni més nimenys que setze fills, delsquals només sis van aconse-guir sobrepassar la pubertat.Simón de Rojas era fill de lasegona dona, Juliana Rubio,i el quart en la línia de suc-cessió, sense cap possibilitatd’heretar un dia l’escrivania,que era per al primogènit,Juan de la Cruz. Com solia ocórrer amb elsfills cabalers, els seus pares vanpensar que la millor solució per a Si-món seria la carrera eclesiàstica, per laqual cosa a l’edat de deu anys va ingressaral Seminari de Sogorb, diòcesi a la qual pertanyia Tita-gües. Després d’estudiar quatre anys d’humanitats, elvan enviar a València perquè fera els estudis superiors.Allí va cursar filosofia amb Antonio Galiana i va obte-nir el grau de mestre en arts, i després va continuaramb altres disciplines pròpies de la carrera eclesiàsti-ca, entre les quals les seues preferides eren les llen-gües, sobretot la grega i l’hebrea, a més del llatí. Moltprompte va començar a donar mostres de la seua es-cassa vocació sacerdotal i a sen-tir-se més atret per les ciènciesde la naturalesa. Dedicava lesmillors hores a recollir i classi-ficar plantes i animals i confec-cionava un interessant catàleg.Eren aquells anys de finals delsegle XVIII quan Antoni JosepCavanilles feia els seus viatgesper les terres de València i pu-blicava les Observaciones sobreel Reyno de Valencia (1795-97)i la ciència botànica cobrava ca-da vegada més adeptes en elsambients universitaris.L’any 1800, ja amb 23 anys iencara sense decidir sobre laseua carrera eclesiàstica, Simónde Rojas va anar a Madrid pera opositar a les càtedres deLògica i Ètica al Seminaride Nobles i, encara que noles va guanyar, se li van as-signar diverses substitucionsal Colegio de San Isidro. Eljove va aprofitar l’ocasió perassistir com a alumne, entre1800 i 1801, a classes d’àrab,botànica, mineralogia i química.Allí va entrar en contacte amb al-guns professors i alumnes amb quèhauria de col·laborar en obres de grantranscendència. Entre ells, Casimiro Gó-GESTA I VIDA D’UN INSIGNE BOTÀNICRESSENYA BIOGRÀFICA DE SIMÓN DE ROJAS CLEMENTEJuan Piqueras*Núm. 34  MÈTODE    5«ROJAS CLEMENTE MOLTPROMPTE VA COMENÇAR ADONAR MOSTRES DE LA SEUAESCASSA VOCACIÓSACERDOTAL I A SENTIR-SEMÉS ATRET PER LES CIÈNCIESDE LA NATURALESA»mez d’Ortega (Añover del Tajo 1741 - Madrid, 1810)botànic i primer catedràtic del Jardí Botànic de Madrid,que va ser instal·lat sota la seua direcció al Paseo delPrado i en el qual Clemente hauria de treballar durantmolts anys. Un altre gran amic, aquesta vegada condei-xeble, va ser Mariano Lagasca (Encinacorba, 1776 -Barcelona, 1839), amb qui Clemente va començar acol·laborar ja el 1801, publicant a l’agost de 1802 unaIntroducción a la Criptogamia española, inclosa en eltom V dels Anales de Ciencias Naturales.Aquell mateix any de 1802 Clemente va ser nomenatprofessor de la càtedra d’àrab, en substitució del seu ti-tular, Miguel García, que estava malalt. Allí va conèixerllavors el català Domingo Badía Leblich, gran amanttambé de la llengua àrab i de les ciències naturals, peròdeu anys major que Clemente, a qui va aconseguirconvèncer per a prendre part en un aventurat projectecientífic (després va resultar ser d’espionatge) al nordd’Àfrica. Tal projecte havia estat aprovat pel Govern al’abril de 1801 i suposava una estada prèvia als jardinsbotànics de París i Londres, la qual cosa sens dubte vaservir d’esperó a Clemente, qui, desoint en aquesta oca-sió els consells de Lagasca, Gómez de Ortega i altresprofessors i companys, va acceptar el repte i va deixar almaig de 1802 el seu lloc com a professor per iniciar ambBadía el viatge previ per França i Anglaterra, països onvan col·leccionar nou toms d’herbaris que van remetreal Jardí Botànic de Madrid. A Londres, Domingo Badíaes va practicar la circumcisió, acte que quasi li costa lavida. Després ambdós es van disfressar d’àrabs i vanprendre els noms d’Ali Bey Abdalak (Badía) i Moha-mad Ben-Alí (Clemente), abans d’embarcar-se amb des-tinació a Cadis, des d’on pensaven saltar després fins alMarroc. A Cadis van aconseguir fer-se passar per àrabs,fins i tot entre els marroquins que hi vivien. De sobte, iquasi sense avís, Domingo Badía va partir en solitari aTànger (29 de juny de 1803) amb la promesa de cridardesprés Clemente, cosa que mai hauria de succeir. En elseu últim contacte per carta (13 de juliol de 1803) Ali-Bey deia adéu definitivament al seu “amat Clemente” ili comunicava que veia impossible la seua companyiaper terres d’Àfrica. Queda el dubte de si Badía no va vo-ler comprometre el seu amic en una missió que, potserdes dels seus orígens, res tenia de científica, i de si Cle-mente va arribar a saber alguna vegada, abans de la rup-tura de relacions, que es tractava en realitat d’una missiód’espionatge encarregada per Godoy. En tot cas, algunacosa devia de sospitar quan, en la seua carta de respostaa Ali Bey, Clemente (encara Mohamad Ben-Alí) prome-tia guardar “un sigil més que sacramental”.El seu sacrifici i el seu silenci van ser recompensatsper Godoy amb una assignació de 1.500 reals mensualsdurant quatre anys i l’encàrrec de fer un estudi sobre lesproduccions i la història natural del Regne de Granada(semblant al que Cavanilles havia fet a València) ambtotal independència de qualsevol altra autoritat acadè-6 Núm. 34  MÈTODEDurant quasi dos anys va recórrer tots els racons de l’antic regne de Granada i de la zonade Jerez i Sanlúcar, on residia, recollint mostres de plantes silvestres i conreades, observantles pràctiques de cultiu, la naturalesa del sòl, els distints microclimes i, una cosa més impor-tant, l’adequació de cada planta o cultiu al medi natural. Fruit d’aquest treball seria l’Ensayosobre las variedades de la viña común que vegetan en Andalucía.mica i administrativa. Aquella circumstància va perme-tre a Clemente dedicar-se en exclusiva a un treball quel’apassionava. Durant quasi dos anys (el 1805 va sercridat a Madrid perquè es fera càrrec de la Bibliotecadel Jardí Botànic) va recórrer tots els racons de l’anticregne de Granada i de la zona de Jerez i Sanlúcar, onresidia, recollint mostres de plantes silvestres i conrea-des, observant les pràctiques de cultiu, la naturalesa delsòl, els distints microclimes i, una cosa més important,l’adequació de cada planta o cultiu al medi natural, aixícom la seua major productivitat amb vista a una agri-cultura científica. La major part d’aquells treballs (tex-tos, col·leccions de plantes, etc.) van ser dipositats alJardí Botànic de Madrid, on romanen inèdits. Una altrapart seria publicada en l’Ensayo sobre las variedadesde la viña común que vegetan en Andalucía i en diver-sos articles apareguts entre 1806 i1807 en el Seminario de Agricul-tura y Artes.La seua estada a Andalusia liva permetre conèixer tres agrò-noms de prestigi com eren Este-ban i Claudio Boutelou i Fran-cisco Terán, director del JardínExperimental de Sanlúcar de Ba-rrameda, que el van animar aaplicar els seus grans coneixe-ments en botànica i criptogàmiaa una nova disciplina poc desen-volupada fins llavors a Espanyacom era l’ampelografia, matèriaen què Clemente hauria de con-vertir-se en la màxima autoritateuropea gràcies al seu ja citat En-sayo sobre las variedades de laviña, obra publicada primer enforma d’articles en el Semanario de Agricultura, quedirigia Francisco Antonio Zea, i després en forma dellibre en 1807, el mateix any en què de nou va haver detornar a Sanlúcar per fer-se càrrec de la direcció delseu Jardín Experimental, que Clemente va revitalitzaramb un gran projecte: la creació d’un camp d’experi-mentació on haurien de ser reunides totes les varietatsde vinya d’Espanya, a l’estil del que havia proposatChaptal a França quan era ministre d’Interior. Erenaquells els millors moments d’un jove Clemente que,amb només trenta anys, gaudia de gran prestigi inter-nacional i era molt respectat en els ambients científics ipolítics d’Espanya. El seu discurs de presa de posses-sió en Sanlúcar, encara que mai publicat, va ser moltcomentat, per la seua actitud crítica enfront de la cièn-cia pura deslligada de l’activitat econòmica, defensanten contrapartida l’aplicació pràctica a l’agricultura delsestudis en matèries com la fisiologia vegetal, la meteo-rologia, la química i la geologia. En essència, aquestaera l’opció que ell mateix havia desenvolupat a l’horad’escriure el seu cèlebre Assaig i que després hauria detransmetre en altres estudis sobre cereals i en les addi-cions a l’Agricultura general d’Herrera.Desgraciadament els seus grans projectes amb elCamp d’Experiències de Sanlúcar se’n van anar avalll’any 1808, primer amb la caiguda en desgràcia del seu“protector” Godoy (motí d’Aranjuez de març) i des-prés amb la invasió d’Espanya per part de les tropes deNapoleó al començament del mes de maig. La seua ac-titud davant el nou règim afrancesat va haver de serambigua o confusa, com opina Emili Giralt: d’una partel seu tarannà liberal el feia simpàtic al govern de Jo-sep I, en el qual tenia moltsamics, però al mateix temps novolia passar per col·laboracionis-ta. El seu amic Mariano Lagasca,director del Jardí Botánico deMadrid des de 1807, va rebutjarels càrrecs que Bonaparte li vaoferir en el nou govern i es vaallistar en l’exèrcit espanyol coma metge. Clemente es va mourelliurement per Andalusia i Ma-drid sense ser molestat pels fran-cesos però el 1812 va decidirrefugiar-se al seu poble natal,Titagües, on alguns diuen que vaarribar fins i tot a formar unapartida de guerrillers contra elsfrancesos, encara que la veritatsembla diferent. Com va escriureel seu primer apassionat biògrafMiguel Colmeiro, que va utilitzar informació de pri-mera mà, durant la seua estada a Titagües el savi Cle-mente es va dedicar a tasques científiques i humanità-ries: va reunir dades per escriure la història civil, natu-ral i eclesiàstica de Titagües; va fer un pla topogràficdel terme; va escriure la genealogia dels cognoms lo-cals; va proposar nous noms per als carrers adaptant-los en saber popular (carrer de la Tajadera, del Lobero,del Colmenero...); va ensenyar als xiquets i adults aclassificar les diferents espècies d’ocells i plantes; vafomentar les activitats culturals creant una companyiade teatre en què ell mateix va fer papers de protagonis-ta, com en El médico a palos i en El Alcalde de Zala-mea.En acabar la guerra, el 1814 va tornar a ser reclamatdes de la Diputació Provincial de Cadis per a formar unNúm. 34  MÈTODE    7«A LONDRES, DOMINGO BADÍAES VA PRACTICAR LA CIRCUM-CISIÓ, ACTE QUE QUASI LICOSTA LA VIDA, I AMBDÓS ESVAN DISFRESSAR D’ÀRABS IVAN PRENDRE ELS NOMS D’A-LI-BEY ABDALAK (BADÍA) I MO-HAMAD BEN-ALÍ (CLEMENTE),ABANS D’EMBARCAR-SE AMBDESTINACIÓ A CADIS, DESD’ON PENSAVEN SALTAR DES-PRÉS FINS AL MARROC»pla topogràfic i estadístic d’aquella província, peròuna altra oferta més raonable i segura des del punt devista econòmic li va portar de nou a ocupar la seuaplaça de bibliotecari al Jardín Botánico de Madrid, alfront de la qual tornava a estar el seu amic MarianoLagasca. Entre ambdós van portar a terme diversestasques, com va ser la catalogació de les valuosescol·leccions de plantes americanes formades per JoséCelestino Mutis a Bogotà, que van ser remeses a Ma-drid el 1817, encara que la seua obra més cèlebre vaser l’edició per encàrrec de la Sociedad EconómicaMatritense de l’Agricultura general d’Alonso d’Herre-ra, amb l’objectiu de recuperar la versió original de1513 (diverses edicions posteriors en 1643, 1677 i aixífins a 27, l’havien desvirtuat amb afegits sense valor)i actualitzar-la amb addicions de major rigor científic iactualitat que van ser encarregades als mateixos La-gasca i Clemente i a un altre selecte grup d’especialis-tes entre els quals hi havia Antonio Sandalio de Arias,Claudio Boutelou, Francisco de Paula Martí, etc.La col·laboració de Clemente va ser sens dubte lamés important i valuosa, ja que va redactar el pròleg,les addicions a les castes de blat, al cultiu del cotó i,sobretot, a les varietats i cultiu de la vinya, la vinifica-ció, els principals vins d’Espanya, etc. Mentre feia to-tes aquestes coses, encara va tenir temps per a estu-diar la carrera de farmàcia.Després del pronunciament de Riego l’any 1820 idel restabliment de la Constitució gaditana, aquellgrup d’intel·lectuals liberals van ser invitats a partici-par en la vida política. Clemente va ser proposat per aencapçalar la llista de dotze diputats que corresponiena l’antic regne de València, cosa que va acceptar, pas-sant després a formar part de les comissions d’Agri-cultura, de Salut i d’Instrucció Pública. No obstantaixò, la política no era una cosa que atraguera l’insig-ne titagüense, qui només va intervenir un vegada alParlament per defensar la creació d’una granja experi-mental d’agricultura en la seua volguda Sanlúcar deBarrameda. Sentint-se malalt de la febre groga contre-ta anys arrere, Simón de Rojas Clemente va sol·licitarllicència per a restablir-se de la seua crebantada salut ial setembre de 1821 se’n va anar a Titagües, on hauriade passar els següents cinc anys.Durant la seua última i llarga estada al poble natalClemente va habilitar l’habitatge que avui porta el seunom al carrer del Mesón i va tornar a reprendre la re-copilació de dades per a la seua Historia natural deTitaguas, incorporant-hi ara estudis de gran valor so-bre l’economia local, el comerç, el transport fluvial defusta, les variants dialectals, etc. Al mateix temps vacontinuar els seus estudis sobre la naturalesa, va pren-dre notes de temperatures i precipitacions en diferentspunts del terme, va conrear plantes en un petit hortcom si fóra un jardí botànic i va omplir sa casa decol·leccions de plantes, insectes i animals dissecats,formant així una espècie de museu de ciències natu-rals presidit per una efígie de Santa Teresa de Jesús,per qui Simón de Rojas sentia gran devoció. Tambéva ampliar el seu camp d’inquietuds a l’estudi de lesabelles, per a això va col·locar un rusc  dins de sa casaamb uns forats a la paret perquè les abelles poguerenentrar i eixir al camp. D’aquelles observacions, vadeixar moltes notes als marges d’un exemplar de l’A-gricultura general d’Alonso d’Herrera que va heretarel seu nebot i en diverses quartilles que van acabar enmans de la família d’Antonio Sandalio de Arias, a quidurant un temps es va atribuir erròniament l’autoriadels textos.Prematurament envellit a causa de la febre groga i auna oftalmia cada vegada més acusada, Clemente vahaver de tornar de nou a Madrid el 1826 a requerimentdel Govern per a ordenar i concloure alguns dels seusmolts treballs inacabats i encara sense publicar. El ri-gorós hivern de 1826-1827 va minar la salut d’aquellhome savi que va morir en una casa sense número delcarrer del León de Madrid el 27 de febrer de 1827,quan encara no havia fet els cinquanta anys.*Departament de Geografia, Universitat de València8 Núm. 34  MÈTODEA Titagües (en la foto), el savi Clemente es va dedicar a tasquescientífiques i humanitàries: va reunir dades per a escriure la històriacivil, natural i eclesiàstica de Titagües; va fer un pla topogràfic delterme; va escriure la genealogia dels cognoms locals; va proposarnous noms per als carrers adaptant-los en saber popular (carrer dela Tajadera, del Lobero, del Colmenero…); va ensenyar als xiquets iadults a classificar les diferents espècies d’ocells i plantes.

Gesta i vida d'un insigne botànic

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/45941/46110

Gesta i vida d'un insigne botànic

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana