&laquo;La depend&egrave;ncia de la cosntrucci&oacute; i del turisme barat &eacute;s incompatible amb un model sostenibilistaA&raquo

Verònica Rosselló

Rosselló, Verònica

Hemeroteca Cientifica Catalana

10 Núm. 54 MÈTODEFotos entrevista: Ana Ponce•Nº 54 ACTUALITAT.qxp:•Nº 53 ACTUALITAT.qxp  2/7/07  13:57  Página 10El canvi climàtic és avui dia un tema ben de moda a causadel ressò que n’han donat els mitjans de comunicació. Ra-mon Folch, doctor en Biologia per la Universitat de Bar-celona i sociòleg, és una persona compromesa amb lacausa. Així ho demostren l’estudi professional propi quedirigeix, ERF, Gestió i Comunicació Ambiental, SL, i algu-nes revistes com Sostenible i sèries televisives com Me-diterrània o Natura, que també trobem sota les seues di-rectrius. Davant aquesta problemàtica planetària, Folchconfessa que li interessa ben poc el discurs orientat a cer-car qui té la culpa, qui és el bo o qui és el dolent. Li inte-ressa, per contra, descobrir qui pot solucionar-la. Enaquest sentit, ell té una teoria, perquè vincula la figura del«solucionador» amb el conjunt de la societat, lideradapels sectors d’opinió que tinguenuna idea avançada. Fuig, per tant,de qualsevol polèmica i se sentfortament lligat a la concentracióde complicitats per tal de sortird’aquesta malaurada situació.Vostè defensa que el canvi climà-tic no és tant un problema am-biental, sinó que és més aviat unproblema econòmic. Quina raó elmou a considerar com a secundà-ries les conseqüències ambientals?El canvi climàtic és un problemaplanetàriament irrellevant, ambientalment modest i so-cioeconòmicament catastròfic. És planetàriament irre-llevant perquè parlem de canvis molt petits en relació alsque s’han produït al si de la terra. Ambientalment és mo-dest perquè aquests canvis porten associades petitesmodificacions però d’entitat no excessivament gran.En canvi, socioeconòmicament és catastròfic perquètot el nostre sistema de producció i el nostre sistemad’hàbitats està lligat molt estretament a les condicionsclimàtiques i a la conversió d’uns determinats paratges.Les petites modificacions ambientals són incompati-bles amb el manteniment del sistema socioeconòmic ac-tual. En el cas de l’aigua, per exemple, passem d’una si-tuació de superaridesa a una situació d’aridesa directa-ment i, per tant, el canvi no és gaire gran, però a nosal-tres ens afecta molt. Som com mig punt per a un estu-diant que aprova cada any amb un cinc pelat. Mig puntper a ell és gran cosa, perquè un 4,5 vol dir suspens. I per això, en definitiva, crec que allò que ens ha de pre-ocupar per sobre de tot és l’enorme transvasament al sis-tema productiu, a la forma d’ocupació del territori, a lespautes de vida que poden seguir-se arran del canviclimàtic.Per tal de fer-hi front, proposa canviar el paradigmaeconòmic actual. De quina manera creu que pot assolir-se aquest canvi?El problema ve generat per un mo-del de producció i de redistribucióde valors que ha funcionat durantdos segles però que s’ha esgotat.Això no és la primera vegada quepassa en la història de la humani-tat. En la societat feudal també vapassar. En la societat aristocràticarural es va esgotar i es va substituirprecisament pel model industrial.Jo crec que el que s’ha exhaurités aquest model industrial i pensoque ens acostem a una transfor-mació, no sé si ràpida o lenta, peròque en tot cas serà profunda, comparable a la que es vadonar a Europa a la segona meitat del segle XVIII. I sicompares la França de Lluís XVI, posem per cas, ambla França de la segona República, el canvi es copernicà:els nobles han desaparegut, la burgesia ha emergit, l’e-conomia està lligada a la indústria i a l’agricultura... totaixò ho van vaticinar d’alguna manera els il·lustrats. Elcanvi climàtic és un dels fenòmens que posa de mani-fest la disfunció del model i, per tant, intentar comba-tre’l amb recursos d’aquest model que ja s’ha acabat ésperdre una mica el temps. Per això crec que el canviclimàtic tindrà conseqüències econòmiques, però que al-hora les transformacions socioecònomiques són im-RAMON FOLCH«LA DEPENDÈNCIA DE LA CONSTRUCCIÓ I DEL TURISME BARAT ÉS INCOMPATIBLE AMB UN MODEL SOSTENIBILISTA»Verònica RosellóNúm. 54 MÈTODE 11«EL CANVI CLIMÀTIC ÉS UN PROBLEMAPLANETÀRIAMENTIRRELLEVANT,AMBIENTALMENT MODEST I SOCIOECONÒMICAMENTCATASTRÒFIC»•Nº 54 ACTUALITAT.qxp:•Nº 53 ACTUALITAT.qxp  2/7/07  13:57  Página 11prescindibles si volem frenar-ne mínimament les con-seqüències.Al voltant del canvi climàtic, considera que s’està mar-ginant el problema més gran que té, amb diferència,l’espècie humana. Creu que els ciutadans en són cons-cients?No, manifestament, no. És a dir, per començar, esticconvençut que una part molt important de la ciutadaniaha tingut una notícia mínimament intensa del fenomenl’últim mig any, que és quan ha saltat d’una manera ma-nifesta als mitjans de comunicació. Però encara consi-dera que és una de tantes coses que diu la premsa, queparla del canvi climàtic, de la immigració, de la globa-lització, etc. Jo crec que a les persones els costa molt es-tablir una relació entre la seva realitat quotidiana i elcanvi climàtic. I un dels missatges al respecte, precisa-ment, crec que és aquest, que la vida diària variarà sen-siblement com a conseqüència del canvi climàtic i, na-turalment, de l’evolució de l’agent que el causa, que ésel patró de consum de combustibles fòssils. Es confessa més preocupat pel canvi mediàtic que nopas pel climàtic atès que troba im-prescindible modificar el sistemacomunicatiu per tal d’aturar la pro-blemàtica climàtica. Fins a quinpunt pensa que els mitjans prenenpartit en aquest tema?Considero que només amb unamutació important dels valors esproduirà aquesta transformaciósocioeconòmica d’una maneramés o menys tranquil·la. I enaquests moments és així, els gransprescriptors són els mitjans. Pertant, els mitjans, més enllà d’utilit-zar les notícies com a primera matèria, jo crec que hande recuperar la capacitat d’ajudar el lector a jerarquit-zar i a col·locar les coses en la dimensió que realmenttenen. És a dir, tal com funcionen els mitjans, avui la no-tícia és el canvi climàtic i demà que han detingut la Pan-toja, per entendre’ns. I la desproporció entre ambdós ca-sos és colossal. Crec que en aquest sentit hem reculatmolt. Abans les portades dels diaris venien més grans opetites en funció de la importància del present. Ara cadadia hi ha una notícia de portada, totes afectades amb peud’igualtat. Això és una pèrdua del sentit de la jerarquia,per això penso que una manera de combatre el canviclimàtic és començant pel canvi mediàtic.Què és el que reivindiquen les posicions sostenibilistes?Es reivindica la necessitat de pro-vocar un canvi en els sistemes deproducció i de redistribució delsvalors afegits com a eix de les no-ves polítiques del segle vinent. Ésa dir, si la sostenibilitat pretén ga-rantir la viabilitat indefinida delsistema econòmic, és evident quequalsevol cosa que ens està por-tant a un crac no es pot veure ambbons ulls des de l’òptica sostenibi-lista. Alguns sectors del sostenibi-lisme són senzillament sectors del’ecologisme tradicional més o menys reconvertits, peròel sostenibilisme va molt més enllà. Per descomptatque assumeix les teories ecologistes, però a més lescomplementa amb moltes consideracions de caire histò-ric, polític, econòmic i social. En definitiva, un escenarisostenibilista com Déu mana comporta minimitzar, perno dir abolir, la situació que generaria el canvi climàtic.Què és el que haurien de fer i no fan els governs de-mocràtics? Fonamentalment el que haurien de fer és propiciar l’ad-veniment d’aquest nou ordre, però no ho fan, al meu en-tendre, per dues raons. En primer lloc perquè se susten-ten, per definició de democràcia, en l’opinió majoritària,que no va en aquesta direcció. I en segon lloc, tampoc12 Núm. 54 MÈTODE«TINDREM MOLTESDIFICULTATS A SATISFERLES DEMANDESESTACIONALS VINCULADESAL TURISME JUSTAMENT PERL’ESCASSESA CREIXENT DE L’AIGUA»•Nº 54 ACTUALITAT.qxp:•Nº 53 ACTUALITAT.qxp  2/7/07  13:57  Página 12no ho fan perquè probablement alguns d’aquests canvismodificarien sensiblement l’actual sistema de poder.El sistema democràtic és una manera de governar queha emergit modernament, no oblidem que fa dos-centsanys no existia, que ha estat molt bé, però que ha demos-trat també tenir les seves limitacions. Però en canvi, ac-tualment es tendeix a pensar que anar un cop cada qua-tre anys a escollir una persona d’una llista tancadaadscrita a un partit polític és l’única manera de gover-nar. Probablement es pot governar de maneres alterna-tives a la democràcia, no dic que en sigui partidari, dicque es pot fer. I, en tot cas, la democràcia no cal que eslimiti a aquesta instauració de dictadures pactades uncop cada quatre anys. L’actual status quo del sostenibi-lisme ve d’això, moltes mesures de caràcter sostenibi-lista són de difícil aplicació mentre mantinguem aquestsistema d’excés i de control del poder. Un sistema queés molt millor que el que teníem abans, però que ja norespon al que necessitem avui i que serà clarament in-suficient per al que caldrà demà mateix.Si no aturem la intensitat i la rapi-desa amb què canvia el clima ac-tualment, quin futur preveu?Jo sempre dic que només els predi-cadors saben o pretenen saber ambcertesa què passarà l’any que ve od’ací deu anys. Ara bé, extrapolanttendències, tractant d’interpretarcomportaments de sistemes com-plexos, etc., jo preveig un incre-ment manifest de les tendènciesd’aquest canvi, és a dir, minves deles pluviometries, increment de l’a-ridesa, etc. que aniran provocantper via traumàtica una conscien-ciació més o menys ràpida de basesocial. Tal vegada calguen aquest tipus de pressions po-pulars per tal d’adoptar mesures que serien les que aramateix ja haurien d’adoptar-se. A mi m’agradaria quetinguessin una certa capacitat d’anticipació els prescrip-tors d’opinió, la intel·ligència crítica i econòmica... de ma-nera que aquestes mesures es prenguessin no com aemergències davant la pressió un cop tenim el problemaja molt instaurat, sinó com a cauteles que evitin que s’ar -ribin a produir aquestes situacions extremes. I confessoque no sé què passarà abans. No sé si la intel·ligènciaaconseguirà voluntat per a maniobrar abans que el pro-blema sigui gravíssim o si haurem d’esperar fins que lagravetat del problema obligui a maniobrar. Jo m’esmerçotant com puc per la primera opció, però no tinc cap ga-rantia que no acabi triomfant la segona.La Comunitat Valenciana, com Catalunya, és una auto-nomia sustentada en dos sectors dependents del climacom són el turisme i la construcció. La nostra economia,per tant, es veuria especialment afectada pel canviclimàtic. Quin plantejament s’hauria de prendre?Hi ha algunes mesures que s’han de prendre amb inde-pendència del canvi climàtic. En el cas del País Valen-cià, molt més clarament que a Catalunya, ja és un pro-blema en si mateix en termes socials, de capacitatinversora, de gestió de recursos, de transferències sec-torials i de moltes coses. Però, si ho vinculem amb elcanvi climàtic, en el cas del turisme s’hauria d’adoptarun caràcter cap a valors cada vegada més independentsdel clima. És a dir, si el turista ve històricament i fona-mentalment perquè el que tenim és sol, això també pas-sarà en altres latituds amb condicions de no tanta aridesai, per tant, l’oferta pot ser que acabi sent més favorableen latituds més septentrionals, o senzillament no se sen-tirà la necessitat de desplaçar-se perquè el que el turistabusca ja ho trobarà a casa seva.Però és que a part d’això, tindremmoltes dificultats a satisfer les de-mandes estacionals vinculades alturisme justament per l’escassesacreixent de l’aigua. En definitiva,jo optaria per un turisme de mésvalor afegit, és a dir, menys nom-bre de turistes però que s’interes-sin per més coses i que, a més,aportin més diners. Justament lacara oposada del model que avuitenim. El cas de la construcció ésmés inquietant, perquè el sectorcom a tal està molt desarrelat so-ciològicament. És a dir, quan jotracto temes empresarials, indus-trials o comercials veig un tipusd’empresari molt diferent al del sector de la construc-ció, que és un empresari que va a explotar un nínxold’un rendiment determinat. L’industrial, en canvi, ge-nera activitat per a una indústria que és d’ell i roman pera tota la vida, amb uns treballadors que es preveu quesón els mateixos. El sector de la construcció desapareixdel camp d’actuació per donar lloc al producte i això elconverteix en un sector sociològicament molt volàtil.Per tant, aquesta dependència de la construcció exaltadai del turisme barat i de platja és incompatible amb unmodel que aposti amb una certa sensatesa pel repte pelcanvi.Verònica Roselló. Estudiant de Periodisme, Universitat de València.Núm. 54 MÈTODE 13«NO SÉ SI LAINTEL·LIGÈNCIAACONSEGUIRÀ VOLUNTATPER A MANIOBRAR ABANSQUE EL PROBLEMA SIGUIGRAVÍSSIM O SI HAUREMD’ESPERAR FINS QUE LAGRAVETAT DEL PROBLEMAOBLIGUI A MANIOBRAR»•Nº 54 ACTUALITAT.qxp:•Nº 53 ACTUALITAT.qxp  2/7/07  13:57  Página 13

Ramon Folch

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/64504/64363

Ramon Folch

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana