Louis Batllo

Batllo, Louis

Hemeroteca Cientifica Catalana

A PROPOSIT DEL PETROLI SINTETIC La qüestió del petroli sintétic és, certament, a l'hora actual, un deis problemes industriáis que apassionen vivament ropinió pública, per tal com apar primordial des del punt de vista económic i social. Hom pot teñir per segur, en efecte, que les fonts de petroli natural s'esgotaran rápida-ment, si son explotades en l'avenir amb igual frenesí que ara. En 1926, han estat batuts tots els records de producció, amb la captado de 155.721.000 tones métriques d'oli brut, quedant al cap els Estats Umts amb la formidable xifra de 100.687.000 tones. I no cal oblidar que el crit d'alarma l'han llancat ells, puix que els técnics americans han estat els pri-mer» a assegurar que no podran pas teñir deu anys aquesta producció, sen se esgotar llurs pous. La xifra de deu anys és discutible, evidentment, i les evaluacions en aquesta materia, molt delicades. Cal reteñir, només, la idea directriu i pen-sar que hi han grans probabilitats, en un periode próxim de mig segle, per-qué la producció de petroli natural siguí considerablement disminuida. Bastí dir que, actualment, circulen al món enter 27 milions de vehicles automó-bils, deis quals 25 milions pertanyen ais Estats Units, i pensar que aquest nombre augmentará continuament, per comprendre en quina mesura están subjectes les industries de l'automóbil i de l'aviacíó a la qüestió vital del petroli sintétic. Endemés, nombrosos paísos, tais com Franca, Alemanva i Espanya, están quasi totalment desproveas de déus naturals de Poli pre-cios. Franca, per exemple, no consumeix pas menys de 2 milions de tones d'oli brut, deis quals 1 milió son en forma d'esséncia. Hom concep la importancia enorme que pren per a tais paisos aquesta qüestió des del punt de vista de l'economia nacional. Cal, dones, poder reemplazar el producte natural, que será exhaurit en temps proper. Els primera assaigs intentáis per solucionar el problema comportaven l'emprament, com a combustible, de l'alcohol o del carbó vegetal, conveniente ment modificats. Aqüestes suggestions no tingueren cap éxit, car donaren resultáis negatius. Remarquen!, de passada, que l'empleu de la fusta rio resoldrá pas la dificultat, puix cal preveure, ara i després, la desaparició pro-gressiva d'aquest producte, tan malbaratat en la nostra época. Basta consi-derar que la industria del paper consumeix actualment, ella sola, quatre 550 C I E N C I A vegades la producció (Tuna explotació racional de les forestes mundials, per concioure que la fusta, si convingués científicament, no constituiría pas un remei suficient. Dit aixó, assagem de veure l'esforc, acomplert per re-soldre el problema de la síntesi del petroli. La idea fonamental que ha guiat majorment els recercadors, radica en l'analogia profunda que hi ha entre l'hulla i el petroli natural. L'hulla, en efecte, quan és duta a alta temperatura desprén hidrogen i altres gasos, deis quals alguns son carburs de parentiu estret amb els carburs que cons-titueixen el petroli natural. Hom sap que la destil-lació de rhulla, a alta temperatura, dona com a residu sólid el coc metal-lúrgic, la duresa del qual permet utilitzar-lo en els alts forns. Els carburs gaseosos que son d'aquesta guisa destiHats es liquen un cop refredats i poden servir molt bé de carbu-rants líquids. El rendiment de l'operació, pero, és feble per causa de la forra descomposició deis carburs a aquesta temperatura elevada. Hom ha imaginat, per evitar aquesta descomposició, la destil-lació de rhulla a baixa temperatura 1. Els carburs així obtinguts son de millor qualitat i hom considera aquest procediment capag de fornir una important font de carburants líquids. Una dificultat es presenta, pero: el residu de la destil-lació a baixa temperatura no és un coc dur, sino un coc frágil nomenat semi-coc, que no pot ésser emprat en la metal-lúrgia per a alts forns. La valor del procediment resta, dones, Hígada a les possibilitats que s'oferiran per a rexplotació del semi-coc. La segona idea — sorgida de diversos químics i entre ells BERTHELOT— és la d'incorporar, d'alguna manera, hidrogen a l'hulla per assajar de li-quar-la. BERTHELOT obtingué en son laboratori un producte líquid que pogué ja anomenar petroli sintétic, el qual proclama, per tant, la certitud de la solució del problema. Pero el preu de fabricació del producte era extremaclament elevat i la solució industrial resta desconeguda. El químic alemany BERGIUS ataca el problema en 1912 i fins 1921, hom no ha cone-gut els resultats de les seves pacients recerques. BERGIUS escalfa en l'auto-clau una mésela d'hulla i de quitrá amb una mica d'óxid de ferro el paper del qual és simplement de privar el carbó de baixa qualitat del sofre que sempre conté. Resta, encara, a trobar la temperatura convenient. per obtenir l'absorció máxima d'hidrogen de Poli per l'hulla present. BERGIUS, a. costa de grans esforcos, fixá la temperatura entre 420 i 470 graus. Amb tot, el procediment sembla interessant des del punt 'de vista científic; pero la dificultat subsistí: el preu de fabricació del carburant líquid obtingut Vegi's C I E N C I A : "La destil-lació del lignit a baixa temperatura", J. SALA CÁ-TALA. Vol. 1 num. 3, pag. 155. - "Pr imer Congrés Internacional per a la utílització de carbons bituminosos . Vol. II , núm. 12, pág. 82. C I E N C I A 55i així és encara masa gran per permetre l'esperanca d'aguantar útilment la competencia amb els productes naturals. En tercer lloc, els investigadors han fet observar que rhulla és un producte mal conegut i que sería preferible hidrogenar' un producte perfec-tament definit, com l'óxid de carboni. A base d'aquestes recerques, hom placa les síntesis de SABATIER, degá de la Facultat de Ciéncies de Tolosa, qui trobá en el níquel reduít un catalitzador remarcable per facilitar l'hi-drogen desitjat. La societat alemanya "Badische Aniline" dugué, en 1922, aqüestes síntesis fins a Tobtenció de Talcohol metílic, i, poc temps després, aquest producte fou obtingut igualment a Lens, per un procediment potser poc económic, i a Courriéres per la firma Küllmann. Recordem, ara, el qué hem dit al comenq d aquest article: que l'alcohol no és un carburant re-marcable. Per altra part, Francesc GISCHER, director de l'Institut "Kaiser Wilhelm", ha realitzat la síntesi d'una mésela simultánia d'alcohol i de carburs purs, a la qual hom ha donat el nom de "synthol". Aquesta mésela, retrobada per Audibert, director de ¡'"Office nationel du Combustible" de París, constitueix evidentment una solució millor que Talcohol pur, pero está lluny d'ésser perfecta. Bruscament, pero, ha sorgit un fet nou en els últims mesos. És cert a Thora actual que el problema de la fabricació del carburant líquid pur está enterament resolt per la Badische Anilin que pot fabricar, en les seves fabriques de Merieburg, 700 tones d'esséncia per dia. Hom concebeix, abas-tament, el misteri que envolta encara aquesta realització industrial; pero hom sap que el procediment recorda poderosament el métode BERGIUS, del qual hem parlat. El punt capital radica en la manera d'obtenir Thidrogen necessari per a la hidrogenado del combustible. És, en definitiva, un proce-diment BERGIUS molt modificat. El producte obtingut és d'una puresa re-marcable i el preu de fabricació, hom afirma, podrá sostenir, des d'ara, la Uuita amb els preus deis productes naturals, al curs que son venuts a Europa. Si hom hi afegeix que els jaciments de petroli son cridats a dis-minuir, en Tavenir, d'una manera constant, i si hom considera, per contra, que cada dia.que passa porta un perfeccionament cert ais procediments de síntesi i, per tant, una baixa en el preu de fabricació, no és pas lluny Trió-la en qué el producte sintétic podrá lluitar avantatjosament contra el pro-ducte natural. Remarquem que aquest no és el parer de la poderosa "Royal Dutch" el report de la qual, presentat el 23 de juny' a l'assemblea general d'accio-nistes, s'expressa sobre aixó en la següent forma: 552 C I E N C I A "El preu de l'esséncia obtinguda partint del carbó deurá comprendre, a la ve-gada, el preu de producció del carbó i les despeses, bastant mes elevades, que com-porta la transformació del carbó en esséncia per procediments complicats... La con-ciusió d'aquestes consideracions és que nosaltres no risquem cap perill i estem con-venguts que la nostra posició tan sólida no pot ésser sotragada en cap cas per aquesta invenció que presenta, per altra banda, un tan alt interés des del punt de vista técnic". Els accionistes de la uSociété Royal Neerlandaise Royal Dutch" han degut escoltar amb joia profunda aqüestes paraules reconfortants, recol-zades sobre uns beneficis de 101.595.000 florins en l'any 1926. Pero el report no asenyala pas que, alguns dies després, el grup "Royal Dutch-Shelt" ha tingut d'enviar representants seus prop del trust alemany sus-ceptible de produir l'esséncia natural. La poderosa reina del petroli ha re-flexionat que és fals pretendre, com al seu report remarca, que el producte sintétic será sempre gravat peí preu de la materia primera, donat que la competencia alemanya pot disposar d'un lígnit natural, en quantitats il~ limitades, a preu de cost quasi nul. La nostra convicció és clara: d'igual manera que la funció crea Por-gan, la penuria próxima del petroli natural acaba de donar vida a una industria nova, i aquesta industria está cridada a revolucionar de manera incalculable les condicions económiques mundials. Louis BATLLO 

A propòsit del petroli sintètic

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia/article/download/83378/83077

A propòsit del petroli sintètic

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana