Aurelio Beltrán

Beltrán, Aurelio

Hemeroteca Cientifica Catalana

La celebració de la IX Jornada Universitat-Societat,organitzada pel Consell Social i l’ADEIT, ens va brin-dar l’oportunitat d’escoltar la intervenció del conse-ller Camps (“ministry of Culture, Education and–also– Science”, see Nature) postil·lant la magnífica–en les formes– i, permeteu-me, discutible –en elfons– lliçó impartida pel ministre d’Indústria i Ener-gia. Més enllà de qualsevol altra consideració, és pos-sible que la libèrrima traducció/interpretació del con-seller, amb la innovadora solució a l’intricat binomide l’R+D que serveix de títol a aquestes ratlles, ajudea entendre el pelegrinatge del Pla Valencià de Ciènciai Tecnologia (progressiva reduc-ció de les beques d’FPI, jibariza-ción dels projectes d’investiga-ció, política pressupostària dignad’un thriller de sèrie B) finsdesembocar en la vacuïtat de laLlei de la Ciència Valenciana de1997 –de lectura encaridamentrecomanable i amenitzable per ladels decrets de 24 de desembreque la desenvolupen. De segur,tanmateix, que no hi ha prou ambaixò. Al capdavall el consellerCamps no ha estat una constant, ans al contrari,durant aquest període. Però, relegades les qüestionsimportants a la Llei, nova finta al futur, solamentqueda opció per a les urgències.Urgències que mostraven sense pudor, metafòri-ques anques, un grup de joves investigadors que fatemps que tampoc no escolten els científics d’ElEscorial. Els teòrics de la “qüestió d’estat” s’hanembrancat en tasques no menys mítiques i, de nou,sembla necessari manifestar obvietats (circulen ara enla firma “El repte del progrés. El 2% per la ciència”).Al nostre País Valencià ens queda l’esperança que elperíode que ara s’obre, culminació de la legislatura,puga afavorir la solució d’alguna ja antiga urgència.El dèficit en recursos humans en el nostre sistemad’innovació, “fins i tot” en el sector públic, era reco-negut i reflectit també en el Model de Finançamentdel Sistema Públic Universitari Valencià de 1994:“seria desitjable que una part de l’esforç en despesacorrent de les universitats es dirigira a la consolidacióde (unes) plantilles mínimes, compostes per investi-gadors i personal de suport, que garantesca la conti-nuïtat en el funcionament de les infraestructures quees van desenvolupant”. Per això, s’hi afegia, “el pro-grama plurianual destinarà un 5% dels recursos addi-cionals anuals que es destinen (sic) a despesa correntuniversitària per dotar places de personal investiga-dor, mitjançant programes concrets competitius”.No seré jo qui qüestione que eren possibles redac-cions més encertades. Amb tot, i deixant de bandaaltres apartats d’aquell compromís, l’aplicació del ditModel –diuen que obsolet però vigent– hauria signifi-cat per a les universitats valencianes la no desdenya-ble xifra de 1.500 milions de pes-setes aproximadament –senseincloure-hi el present exercici.No sembla necessari afegir que latransferència ha estat nul·la. D’a-quests, són uns 420 milions depessetes, doncs, els que s’adeutenactualment a la Universitat, sis’aplica linealment el model.En aquesta etapa de penúriaen les universitats públiques i, engeneral, en el sistema de R+D, unpetit càlcul ens parla de quantesurgències s’haurien pogut resoldre ja en aquest perío-de. Més encara, com es podrien haver plantejat nouscriteris vertebradors (l’aspecte més important)adreçats, entre altres qüestions, a superar indesitjablesantagonismes (docència versus investigació) sempreconstrenyidors de l’activitat universitària. S’haurienresolt problemes concrets, sí, i s’hauria col·laborat,almenys, a rendibilitzar inversions precedents eninfraestructures i en la formació de noves generacionsd’investigadors, tan necessàries, tan accessibles, pre-cisament en moments en què resulta lloc comú, glo-balització, ressaltar els avantatges competitius delsestats amb major inversió en tecnologia i capitalhumà. Els llargs terminis que exigeix una investigacióde qualitat, bàsica i aplicada, s’adiuen malament ambles incerteses.Deia el ministre que cal invertir més, que cal inver-tir millor, fins i tot amb imaginació. Però cal invertir.Quasi axiomes que, mentre es diluciden en la pràctica,continuen ajornant fins i tot les urgències més òbvies.Fins i tot ací, on ja sabem que la R és per al D.RECERCA “PER AL” DESENVOLUPAMENTAurelio BeltránNúm. 19  MÈTODE    5«URGÈNCIES QUEMOSTRAVEN SENSE PUDOR,METAFÒRIQUES ANQUES, UN GRUP DE JOVESINVESTIGADORS QUE FATEMPS QUE TAMPOC NOESCOLTEN ELS CIENTÍFICSD’EL ESCORIAL»

Recerca "per al" desenvolupament

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/47841/48022

Recerca "per al" desenvolupament

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana