L'&uacute;s de vegetals en el m&oacute;n ib&egrave;ri

Consuelo Mata

Ernestina Badal

Mata, Consuelo

Badal, Ernestina

Hemeroteca Cientifica Catalana

 18 Núm. 63 MÈTODEEl magraner (Punica granatum) és un arbre introduït en la Península Ibèrica. Als jaciments ibèrics en trobem fruits, però, sobretot, es documen-ten imatges de fruits i arbres pintats sobre ceràmiques, com aquest recipient amb magranes de la necròpolis de Coimbra del Barranco Ancho (Jumilla).© Museu de Jumilla / E. ColladoEn l’últim quart del segle XX, la investigació arqueo-lògica va experimentar una renovació tant de mèto-des com de plantejaments teòrics. En les excavacions s’arreplegaven les restes materials, però també es van començar a arreplegar sistemàticament les restes biolò-giques (fauna i fl ora). Conèixer les relacions dels grups humans amb el seu entorn immediat va passar a ser un objectiu prioritari, juntament amb les condicions ambientals i els canvis climàtics. Aquesta mena d’in-formació la podien aportar els vegetals per la sensibi-litat que presenten al clima i perquè són un recurs uti-litzat per tots els grups humans. L’arqueobotànica es va desenvo-lupar amb aquests plantejaments i la identifi cació botànica de pol-len, carbó, fusta, fruites i llavors recuperats en contextos arqueolò-gics aportava noves dades. En les últimes dècades, amb la posada en marxa de tecnologies de la informació, hi ha una nova manera de difondre els coneixe-ments científi cs: Internet. Aquesta va ser l’aposta de l’equip que ha realitzat el projecte De la realitat a l’imaginari. Aproximació a la fl ora ibèri-ca durant l’Edat de Ferro1 fi nançant pel Ministeri d’Educació i Ciència des del 2004 al 2007 i els resul-tats de la qual estan a disposició pública en <http://www.uv.es/fl oraiberica>. El projecte, desenvolupat pel departament de Prehistòria i Arqueologia de la Uni ver-sitat de València junt amb altres organismes, s’ha cen-trat en la recopilació sistemàtica de totes les dades so-1  L’equip que ha realitzat aquest projecte està constituït per: Ernestina Badal García, Eva Collado Mataix, Consuelo Mata Parreño, María Ntinou i Pere Pau Ripollès Alegre (Departament de Prehistòria i Arqueologia, Universitat de València); Helena Bonet Rosado (Servei d’Investigació Prehistòrica, Diputació de València); Francisco Javier Fabado Alós (Jardí Botànic de la Universitat de València); Mercedes Fuentes Albero i David Quixal Santos (Beca V Segles, Departament de Prehistòria i Arqueologia, Universtat de València); Isabel Izquierdo Peraile (Subdirecció General de Museus Estatals, Ministeri de Cultura, Madrid); Andrea Moreno Martín (Beca FPI, Departament de Prehistòria i Arqueologia, Universitat de València); Lucía Soria Combadiera (Departament d’Història, Àrea de Prehistòria, Universidad Castilla-La Mancha).bre vegetals documentades en la cultura ibèrica entre els segles VI i I aC, des de Catalunya fi ns a Andalusia, penetrant en certes zones de la Meseta i d’Aragó. ■ VEGETALS, DE LA PLANTA AL SÍMBOLDes dels temps més remots, els vegetals han estat pre-sents en la vida humana tant en el terreny quotidià, pragmàtic i econòmic com en el simbòlic, religiós o lúdic; han format part de l’imaginari i de la identitat cultural de cada societat. És el cas de l’olivera en les  cultures del Mediterrani des de l’antiguitat clàssica fi ns a l’actu-alitat. Però com podem trobar l’olivera en els jaciments arque-ològics? I les altres plantes de la rica fl ora ibèrica? L’ús de les plantes és tan divers que les res-tes s’hi poden trobar de molt di-ferents maneres. Per això ha estat necessari catalogar tots els ítems vegetals trobats als jaciments de la cultura ibèrica, entre el quals s’ha pogut diferenciar dos grans conjunts documentals: les restes orgàniques (la realitat) i les representacions fi guratives de vegetals (l’imaginari). La realitat és constituïda per les restes orgàniques, és a dir, llavors, fruits, carbons i pol·len. Són testimonis directes dels usos de les plantes en la societat ibèrica. Amb aquestes restes podem conèixer les plantes locals, però també les que viatgen, les que es mengen, les que es cremen, les que es teixeixen, les que es tallen, la fus-ta de construcció i tot de coses més. L’imaginari són les representacions plàstiques i ico-nogràfi ques d’elements vegetals que entren dins del terreny simbòlic i cultural. Els ibers tenen una rica cul-tura material en què es projecta un món d’imatges molt divers que integra representacions vegetals. Aquesta iconografi a es nodreix de mites, llegendes i històries difícils de dilucidar tenint en compte l’escassetat de fonts escrites, però que si se situen en el seu context arqueològic poden aportar dades sobre l’ús simbòlic o ideològic de la naturalesa. Les representacions de  Núm. 63 MÈTODE 19DE LA REALITAT A L’IMAGINARIL’ÚS DELS VEGETALS EN EL MÓN IBÈRICConsuelo Mata i Ernestina Badal«L’ÚS DE LES PLANTES ÉS TAN DIVERS QUE, DE RESTES, SE’N PODEN TROBAR DE MOLT DIFERENTS MANERES ALS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS»vegetals han aparegut en diversos suports: ceràmica, escultura i arquitectura, numismàtica i objectes metàl-lics i altres. El projecte, des de la seua gènesi, ha tingut la fi nalitat de compartir el coneixement sobre la fl ora en el món ibèric, per això és accessible en Internet. Això represen-ta un gran avenç en la transferència de les dades i en facilita l’ús des de qualsevol punt del planeta. La pàgina web és un banc de dades completes de les plantes docu-mentades entre els segles VI i I aC en el territori de la cul-tura ibèrica que segurament serà d’interès per als profes-sionals de l’arqueologia i de la botànica, però també per als afi cionats d’ambdós camps del saber o, senzillament, per a les persones que vulguen fer una excursió botanicoarqueolò-gica, que podran localitzar en el mapa que ofereix la pàgina web els jaciments que desitgen visitar i conèixer. El curiós que vulga sa-ber on es va cultivar l’olivera, on la vinya, si el cascall era usat o no pels ibers, quines plantes s’usaven en els ri tuals fúnebres, amb quina fusta feien les cases o les eines, quines plantes decoren les seues ceràmiques, quines adornen les se-ues festes o rituals... podrà acudir a la pàgina web del projecte. ■ L’OLIVERA REAL O IMAGINÀRIA?L’olivera (Olea europaea L.) és un arbre emblemàtic de la Mediterrània. A la Península Ibèrica, les restes orgà-niques d’olivera silvestre o ullastre són presents en els moments més benignes del Paleolític, però només en les zones més càlides del sud. Fa uns 10.000 anys, amb la millora climàtica de l’Holocè, l’ullastre es va expan-dir per les zones litorals en l’est i oest de la Península. En la cultura Ibèrica, s’han trobat restes orgàniques d’Olea europaea en vint-i-un jaciments en forma de fusta carbonitzada, endocarpis i pol·len. La fusta car-bonitzada procedeix de contextos domèstics i va ser utilitzada com a llenya per al foc, com a fusta de construcció i per a realitzar objectes que van ser di-positats com a ofrenes en dues ne-cròpolis (El Cigarralejo, a Mula, i Casa del Monte, a Valdeganga) i en una zona de culte domèstic al Puntal dels Llops (Olocau). Al Castellet de Bernabé (Llíria) es va fer un aladre amb fusta d’Olea. Les llavors procedeixen de la recol·lecció d’ullastre o del cultiu de l’olivera perquè possi-blement totes dues espècies es van utilitzar en l’alimentació. En els jaciments ibèrics es troben ja estructures destinades a fabricar oli en quantitats importants, el que avala l’arboricultu-ra de l’olivera. Les llavors es van trobar en un context domèstic, en dues tombes d’El Cigarralejo i la Vital (Gandia) i en un dipòsit votiu d’El Amarejo (Bonete). Això indica un ús quotidià i domèstic, però també ritu-al i simbòlic. De pol·len d’Olea només se n’ha trobat en dos jaciments: el Puig de la Nau (Benicarló) i Montón de Tierra (Griegos).La distribució de les troballes orgàniques d’Olea europaea coincideix amb el pis bioclimàtic termome-diterrani, és a dir, la zona més càlida de la Península Ibèrica. Fora d’aquesta franja només es troba en un ob-jecte en la necròpolis de Casa del Monte, que potser procedeix de les àrees litorals, i al poblat de Kelin / Los Villares (Caudete de las Fuentes), que pot signifi car la introducció d’aquest conreu cap a zones de l’interior a partir del segle IV aC o el comerç dels seus fruits, ja que no s’ha trobat fusta d’olivera en aquest jaciment, però sí estructures de transformació en jaciments pròxims. Però, a pesar de la importància econòmica i paisatgísti-ca que va tenir l’olivera entre els ibers, aquests a penes l’arrepleguen en el seu imaginari. Algunes parts mor- 20 Núm. 63 MÈTODEMoneda fraccionària de plata encunyada a Empòrion, segle IV aC, amb branca d’olivera (Empúries, l’Escala, Girona). Hemidracma de plata d’Atenes del segle V aC. Aquesta moneda va servir de model per a les encunyacions de la colònia grega d’Empòrion.x2x2«L’OLIVERA ÉS UN ARBRE EMBLEMÀTIC DE LA MEDITERRÀNIA. LA SEUA REPRESENTACIÓ MONETAL ES VINCULA NORMALMENT A LA DEESSA ATENEA, PERQUÈ ELLA LA VA DONAR ALS ATENESOS, SEGONS LA MITOLOGIA GREGA»© Fotos: P. P. Ripollés i E. Colladofològiques s’han identifi cat en monedes i en pintura so-bre ceràmica o pedra.Durant l’antiguitat clàssica les ciutats van utilitzar poc la fi gura de l’olivera com a disseny monetal (per exemple Sició, Atenes, Elis, Rhegio, Tàrent, Gela, Pamfília). Només Atenes, pel gran volum de monedes que va encunyar i per la seua rellevància política i eco-nòmica, la va difondre entre els segles VI i I aC per tot el Mediterrani. La representació monetal de l’olivera es vincula normalment amb la dees-sa Atenea, perquè ella la va donar als atenesos, segons els autors clàssics que narren la mitologia grega. El relat s’emmarca en la competició que Atenea va prota-gonitzar amb Posidó per aconse-guir el patronatge de la ciutat, consistent a veure qui dels dos concedia el millor regal. Atenea va resultar la vencedora i es va convertir en la divinitat protectora de la ciutat, que va passar a denominar-se de manera homònima Atenes, perquè a la seua donació, que proporcionava fusta, aliment i oli, Posidó va con-traposar una font d’aigua salada. En la Península Ibèrica, l’olivera com a disseny mo-netal només s’ha identifi cat en una emissió de mone-des de plata de la colònia grega d’Empòrion (l’Esca-la) durant el segle IV aC. Es tracta de divisors en què es reprodueixen amb exactitud els dissenys de les hemidracmes d’Atenes, dels segles V i IV aC. En l’anvers mostren el cap galeat d’Atenea i en el revers una òbila de cara, rodejada per dues bran-ques d’olivera. L’ús de dissenys presos d’altres ciutats gregues de la Mediterrània va ser una de les característiques més excel·lents de Estela de pedra trobada a Osuna (Sevilla) en què es pot veure una cérvola alletant la seua cria i darrere d’ella una palmera (Phoenix dactylifera) carregada de fruits. Fins al moment no es coneixen res-tes orgàniques de palmeres en la cultura ibèrica, de manera que aquesta representació és deguda a clares inﬂ uències externes (Mu-seu Arqueològic de Sevilla). Núm. 63 MÈTODE 21«ELS IBERS TENEN UNA RICA CULTURA MATERIAL EN QUÈ ES PROJECTA UN MÓN D’IMATGES MOLT DIVERS QUE INTEGRA REPRESENTACIONS VEGETALS»De la necròpolis de Zama (Hellín, Albacete) procedeix aquest frag-ment de gerra datada en el segle II aC (Museu d’Albacete). S’hi pot veure un lleó vora una palmera (Phoenix dactylifera) carregada de fruits. Tant el lleó com la palmera van formar part de l’imaginari dels ibers per inﬂ uència externa perquè ni l’un ni l’altra són autòctons de la Península.© Foto E. Collado© Foto: E. Colladoles monedes d’Empòrion. L’elecció d’aquests dissenys degué produir-se, a més de pel seu sig-nifi cat miticoreligiós, per ser uns motius bastant coneguts a la Mediterrània central i oriental, ja que durant segles va ser una de les monedes més prestigi-oses de totes les que van existir.En les cultures natives de la Península Ibèrica, no es va utilitzar l’olivera com a disseny monetal, llevat que es trobe representada en alguna de les múltiples corones que es van emprar com a símbol o emmarcant alguna fi gura, però el seu esquematisme no permet fer-ne una identifi cació segura. Tot sembla indicar que l’olivera o qualsevol part d’aquest arbre no va formar part a Ibèria del llenguatge visual que es va difondre mitjançant les monedes. En pintura, l’olivera és representada en sis ocasions, totes a Andalusia sobre peces del segle IV aC trobades en contextos funeraris, excepte una. De l’olivera es re-presenten quasi sempre les fulles i la identifi cació s’ha fet per similitud amb les decoracions de la ceràmica grega, a les quals semblen copiar. En la tomba 155 de la necròpolis del Cerro del Santuario (Baza) es van dipo-sitar com a aixovar quatre gerres decorades amb sèries de fulles ovoides o lanceolades. Un motiu semblant es troba en una imitació de crater de columnes procedent d’Atalayue-las (Fuerte del Rey). En una caixa de pedra d’Alhonoz (Sevilla), pos-siblement utilitzada com a urna funerària, es pot veure un carro tirat per cavalls sobre un fons amb dos arbres les branques del qual ixen d’un tronc principal, amb fu-lles ovoides o lanceolades, alter-nes i assentades sobre les bran-ques, que podria tractar-se d’una olivera. Sobre les branques hi ha ocells parats. L’olivera no és, doncs, un arbre propi de la iconografi a indígena, ja que tots els exemples copien models externs. Les ceràmiques i la caixa de pedra procedeixen de contextos funeraris, és a dir, que potser tenien un signifi cat simbòlic o religiós: la longevitat, la duresa, la resistència, la propietat? Però també, en el cas de les gerres de la tomba de Baza, potser indicaven el contingut dels recipients dipositats com a ofrenes o com a aliment per al més enllà.En la cultura ibèrica l’ús de l’olivera va ser més fre-qüent en el terreny material i real (llenya, fusta, ob-jectes, fruits, oli) que no en el simbòlic (pintures en ceràmica) i en aquest cas sempre per infl uència del món grec (monedes d’Empòrion i imitacions en ceràmica). Aquesta breu exposició sobre els usos d’Olea europaea en el món ibèric serveix per a il·lustrar el treball realitzat sobre l’imagi-nari ibèric i és un exemple de la informació que pot oferir la base de dades que el projecte ha posat a disposició en la seua pàgina web a tot aquell que hi accedesca. Una manera d’acostar-s’hi i descobrir els usos i el simbolisme de les plantes en l’antiguitat. BIBLIOGRAFIATota la bibliografi a relacionada amb el projecte es pot consultar en: MATA, C. et al. Flora ibérica, de lo real a lo imaginario, disponible en:  <http://www.uv.es/fl oraiberica>, Universitat de València.Agraïments:Projecte fi nançat pel Ministeri d’Educació i Ciència (HUM2004-04939/Hist) i la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència de la Generalitat Valenciana (ACOMP06/012). Volem mostrar el nostre agraïment a tots els museus, institucions i persones que han col·laborat facilitant qualsevol tipus d’informació per a dur a terme aquest projecte. Consuelo Mata i Ernestina Badal. Departament de Prehistòria i Arqueolo-gia. Universitat de València.Kalathos de Belikiom/ Piquete de la Atalaya (Azuara, Saragossa) da-tat en el segle II aC (Museu de Saragossa). En l’escena principal, una gossada de llops ataca una cérvola mentre alleta la cria. L’escena és emmarcada en la part superior per una vinya (Vitis vinifera) en què s’han representat les fulles, els circells i algun xanglot de raïm. 22 Núm. 63 MÈTODE«ELS VEGETALS HAN ESTAT PRESENTS EN LA VIDA HUMANA TANT EN EL TERRENY QUOTIDIÀ, PRAGMÀTIC I ECONÒMIC COM EN EL SIMBÒLIC, RELIGIÓS O LÚDIC, I FORMEN PART DE L’IMAGINARI I DE LA IDENTITAT CULTURAL DE CADA SOCIETAT»© Foto: M. Fonts

De la realitat a l'imaginari

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/64864/64736

De la realitat a l'imaginari

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana