Jesús Ignasi Català

Català, Jesús Ignasi

Hemeroteca Cientifica Catalana

Núm. 39  MÈTODE    103FENT CAMÍ AMB JERONI MUÑOZh i s t ò r i e s  d e  c i e n t í f i c sT ot i que els historiadors de la ciència trac-tem sempre de fugir de l’ús banalmentexemplaritzant de la història del coneixe-ment, no per això hem de negar laseua important funció social al cos-tum de mantenir la memòria delscientífics mitjançant l’homenatgepúblic. Precisament per açò potsersiga bo estendre l’experiència delcontacte amb els científics d’altresèpoques fins i tot a aquelles personesque, tot i reconeixent el valor de lapràctica científica pretèrita, no s’hisenten particularment atretes. Podemtractar de copsar el seu sentit fent úsdel poder d’evocació que té l’expe-riència de compartir l’espai, ja queno el temps, amb aquells personatgesque orientaren la seua vida a desco-brir els secrets de la natura.Molts professors i investigadors dela Universitat de València desenvolu-pen les seues tasques a l’edifici d’in-vestigació Jeroni Muñoz, situat alcampus de Burjassot. Un cas evidentd’homenatge públic, i ben merescut,va ser donar el nom d’un il·lustre ca-tedràtic valencià del segle XVI –astrò-nom, matemàtic, geògraf, hebraista i hel·lenista– a unlloc on es fa ciència. És difícil, però, que aquest edifi-ci ens puga evocar amb suficient intensitat la tasca delpersonatge. Per això, us propose una passejada per al-gunes contrades que sabem que van ser trepitjades perMuñoz en el curs de les seues recerques. Heu d’anar,primer, al pla de Nieva, als Serrans, on radica el poblenou de Benaixeve. Passat el poble, i on fina la carrete-ra, trobareu una ermita, deliciosament kitsch, dedicadaa Sant Isidre. Just en aquell punt podeu agafar un camíque us conduirà, per pinedes de pi blanc i camps en di-ferent estat de manteniment, i que us permetrà visitarcases ara abandonades, testimonis d’una intimitatmajor dels humans amb el camp, fins al cim de l’Ata-laya, ja en terme municipal de Xelva. No patiu per l’o-rientació, perquè el camí, que acaba sent un viaranygairebé imperceptible, està perfectament assenyalatamb les marques blanques i grogues dels senders de xi-cotet recorregut. Aquest, en concret, és el PR V-114,de la senyalització del qual ha estat responsable el Cen-tre Excursionista de València. Fora d’un parell de cos-teres, especialment al tram final d’ascensió, quan hemde vèncer el desnivell entre l’ample i solemne coll deNieva i l’estret i espectacular coll de l’Atalaya, el camíno és especialment exigent. Quan arribeu al cim, po-dreu contemplar al nord una amplapanoràmica dels Serrans, amb el Java-lambre al fons. A llevant, darrere deles muntanyes immediates, la llunya-na mar. Pel ponent, dominen les serrescastellanes. I a migjorn, la serra delNegrete, a la Plana d’Utiel, de la qualens separa el bellíssim altiplà de Villarde Tejas, l’observació de la qual per-meté a Muñoz donar una explicacióaccessible al difícil i confús teorema57 de l’Òptica d’Euclides, que tractad’explicar l’aparença circular que ofe-reixen certes disposicions d’objectesque des d’altres punts de vista es re-vela que no formen corbes.Muñoz, realment, havia passat peraquestes muntanyes serranes amb oca-sió dels seus estudis sobre la geogra-fia del Regne de València. Però d’a-questa experiència tragué l’exempleòptic al·ludit, recollit en dues versionsmanuscrites d’uns comentaris seus a lacitada obra euclidiana, fetes per unsdeixebles. Fins i tot tenim una il·lus-tració al respecte, que ens mostra el traçat de les visualsdes de l’Atalaya als tres cims principals de la serra delNegrete. És un bell exercici adonar-se de l’aparençacòncava de la serra, la qual, com ens revela ara el mapa,i com podem comprovar des del poble de Sinarques–així ho va fer Muñoz–, mostra els seus cims alineats.Poc més de dotze quilòmetres per sentir-se un geò-graf i matemàtic del XVI. Per cert, que en alguns llocshem pogut veure que el PR V-114 du per nom “Nico-lau Primitiu”. Costaria molt posar-li el nom del bi-bliòfil a qualsevol altre sender –de candidats, n’hihauria de més adients– i rebatejar-lo com “JeroniMuñoz”? Ai, les diferències de popularitat entre cien-tífics i uns altres estudiosos…! Ho deixem ací.JESÚS IGNASI CATALÀ GORGUESSOBRE LA FIGURA DE MUÑOZNAVARRO, V.; E. RODRÍGUEZ GALDEANO (1998): Matemáticas, cosmología y hu-manismo en la España del siglo XVI. Los “Comentarios al segundo librode la ‘Historia natural’ de Plinio” de Jerónimo Muñoz, València, Institu-to de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia (UV-CSIC).SOBRE EL PR V-114Guia Senda Verda. Senders de la província de València (2003): València,Conselleria de Medi Ambient.Visuals traçades des de l’Atalaya atres cims de la serra del Negrete,que il·lustren el teorema 57 del’‘Òptica’ d’Euclides. (De la còpiamanuscrita dels Comentaris deMuñoz, realitzada per FranciscoJuan Rubio i conservada a la Ba-yerische Staatsbibliothek.)

Fent camí amb Jeroni Muñoz

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/45510/45671

Fent camí amb Jeroni Muñoz

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana