Alfonso Fairén

Fairén, Alfonso

Hemeroteca Cientifica Catalana

Certs sistemes neuronals del cervell no han acabat el seudesenvolupament en arribar a l’edat adulta, sinó quereben noves aportacions de neurones al llarg de la vida.Aquesta propietat els fa interessantíssims models experi-mentals per a estudiar les condicions que podrien perme-tre la reparació de lesions en el cervell adult, un dels rep-tes més seriosos de les neurociències als nostres dies.Perquè aquests models siguen d’utilitat cal complir unapremissa, que és conèixer de forma molt detallada elsescenaris en què tenen lloc els fenòmens relacionats ambla producció de neurones en l’adult, és a dir, on es pro-dueixen les noves neurones, quines són les cèl·lules pre-cursores i quins són els camins que segueixen per a arri-bar a les seues destinacions definitives. Aquest coneixe-ment és tan crucial com ho és el dels mecanismes mole-culars responsables de la regulació d’aquests fenòmens.Analitzar un d’aquests escenaris és el que ha fet JoséManuel García Verdugo, del Departament de BiologiaCel·lular de la Universitat de València, treballant ambCarlos Lois en el grup d’Arturo Álvarez-Buylla, de laUniversitat Rockefeller de Nova York. Aquests autorshan escollit una regió del cervell de mamífers que hi té aveure amb la percepció de les olors, el bulb olfactori.Certes cèl·lules situades prop de la paret de la cavitatinterna del cervell proliferen durant tota la vida de l’or-ganisme i emigren cap al bulb olfactori, tot mantenintdurant el camí la capacitat de dividir-se: són neuroblas-tos, és a dir, cèl·lules precursores de neurones. Així quehi arriben es transformen en neurones ben definides. Pera això, han hagut de recórrer un llarg camí: en el cervelld’un ratolí, ni més ni menys que cinc mil·límetres. Coms’ho fan, aquests neuroblastos, per a caminar a travésd’un complex teixit ja completament desenvolupat?Durant el desenvolupament prenatal del cervell, lesneurones acabades de formar també han d’abandonar elsllocs on han proliferat per a arribar a destinacions bas-tant allunyades. Per a seguir els seus camins migratoris,el més freqüent és que utilitzen altres cèl·lules com aguia, tot adaptant-se a les allargades prolongacions d’u-nes cèl·lules diferents a les neurones: les cèl·lules glialsradials. S’anomenen així perquè formen una carcassadisposada d’aquesta manera, des de les regions de pro-ducció fins a les seues destinacions definitives. Tambéexisteixen migracions radials en el cervell d’aus i rèptilsadults. També durant el desenvolupament existeixenmigracions cel·lulars que no segueixen aquestes rutesradials, sinó altres perpendiculars a elles; en aquestscasos, parlem de migracions tangencials.La migració de neuroblastos cap al bulb olfactiu adultés un cas particular d’aquest tipus de migració tangencial.García Verdugo està aportant al grup de la UniversitatRockefeller la seua ben coneguda experiència enmicroscòpia electrònica, que permet visualitzar amb altaresolució les relacions espacials entre les cèl·lules, a costad’haver de recórrer a seccions tan fines que solament per-meten una visió en dues dimensions. Per a comprendre lacomposició tridimensional dels teixits, cal sumar la infor-mació recollida en talls successius per a reconstruirvolums suficientment grans. Aquesta és una tècnica labo-riosa que permet aclarir com cap altra els substratscel·lulars de les rutes migratòries en el sistema nerviós.Utilitzant aquesta metodologia, els autors citats hanpublicat recentment en Science (271:978-981, 1996) laprimera demostració que els neuroblastos que en l’adultemigren cap al bulb olfactori ho fan formant grups, sug-gerint mecanismes de cooperació entre ells que afavorei-xen la seua migració. Els neuroblastos posseeixen unescaracterístiques unions intercel·lulars en punts localitzatsde les seues membranes que els mantenen units entre si;aquestes unions, tanmateix, no existeixen entre els neuro-blastos i les cèl·lules glials que les envolten. Les cèl·lulesglials desenvolupen un paper molt definit en el sistema:aquestes cèl·lules i les seues prolongacions formen unesestructures tubulars, les quals embolcallen els grups deneuroblastos migratoris. Els embolcalls glials aporten unmicroambient permissiu per a la migració dels neuroblas-tos, els condueixen a les seues destinacions adequades totevitant-ne la dispersió, o els aïllen del teixit circumdant.El pas que han donat aquests autors catalogant elssubstrats de les migracions tangencials és extremada-ment important. Comprendre bé aquestes migracions, dela importància quantitativa de les quals ens adonem cadavolta més, ens portarà a qüestionar-nos conceptes moltbàsics en neurobiologia del desenvolupament i a obrir,eventualment, nous camins per a possibilitar la reparacióde lesions traumàtiques en el sistema nerviós o malaltiescom l’Alzheimer o el Parkinson.MIGRACIONS CEL·LULARS EN EL CERVELL ADULTLa UVEG i la Rockefeller de Nova York obren nous camins per a possibilitar la reparació de lesions en el sistema nerviósAlfonso Fairén*Núm. 17  MÈTODE    7* Institut Cajal, CSIC, i Institut de Neurociències, Universitat d’Alacant

Migracions cel·lulars en el cervell adult

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/48417/48604

Migracions cel·lulars en el cervell adult

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana