La popularitat creixent de la meteorologi

Vicente Aupí

Aupí, Vicente

Hemeroteca Cientifica Catalana

136 Núm. 56 MÈTODELA POPULARITAT CREIXENT DE LA METEOROLOGIAh i s t ò r i e s d el  climaE nquestes realitzades per alguns mitjans decomunicació sobre l’interès dels lectors i es-pectadors sobre els seus continguts han per-mès confirmar que la informació meteorològica és una deles més consultades, especialment en la premsa escrita ien la televisió. La demanda de prediccions i dades hacrescut de manera tan espectacular en els últims cinc odeu anys, que el que antigament era una petita peça per-duda en la pàgina d’almanac dels periòdics s’ha conver-tit, a hores d’ara, en la pedra angular del trencaclosquesinformatiu diari. I açò succeeix tant a Espanya com a laresta d’Occident, on a més les televisions i els diarisd’informació general han estat desbancats, en el primerlloc de les consultes, per Inter-net. Com ja ho era l’astronomiades de fa segles, aquesta de-manda d’informació ha acabatconvertint la meteorologia tambéen una ciència popular. L’interèsper aquesta matèria es concretaactualment no sols en aquestaatenció popular constant sobreles prediccions de l’oratge i elsfenòmens atmosfèrics, sinótambé en el fet cridaner que mi-lers d’aficionats observen direc-tament el temps amb estacionsmeteorològiques pròpies. El queen la dècada dels vuitanta eracosa d’uns pocs observadors deltemps aficionats s’ha transfor-mat, en aquesta primera dècadadel segle XXI, en una vertaderaxarxa d’observadors privats queaporten les seues dades desinte-ressadament, tant mitjançantl’enviament a l’Institut Nacio-nal de Meteorologia (INM), al Servei Meteorològic deCatalunya i a altres centres especialitzats, com mitjançantla difusió directa a través d’Internet.Per a aquells qui xalen bussejant en la xarxa, a Espa-nya un dels portals estrella d’Internet és Meteored(www.meteored.com). La profusió de dades que hi ha enaquest portal, amb testimonis directes dels seus mem-bres, ha aconseguit tal èxit que molts meteoròlegs del’INM reconeixen que el consulten diàriament. Comocorre en la resta de la xarxa, també aquí es troba de tot,però el bo eclipsa el pitjor amb tal rotunditat que aquestportal ha acabat convertint-se en una de les fonts fiablesde consulta meteorològica a Espanya. A dins es donencita milers –sí, milers– d’aficionats que, a més, en moltscasos aporten les dades de temperatura, precipitació i es-tat del temps de la major part del territori, amb la qualcosa la veritat és que en l’actualitat qui desitge conèixeralguna dada en temps real probablement la trobarà ambmajor facilitat via Meteored que no a través de la pàginaweb de l’INM (www.inm.es), que, a pesar de ser la ins-titució oficial que ostenta les competències meteorolò-giques, no pot competir en rapidesa i continuïtat ambl’abnegació d’aquesta xarxa d’aficionats.Juntament amb això, la passió per la meteorologia aEspanya té un dels seus grans nuclis al Mediterrani. Ca-talunya, la Comunitat Valenciana i Balears figuren entreles comunitats en què la pobla-ció està més atenta als vaivensde l’atmosfera, potser per aques -ta especial personalitat climà-tica de les tardors mediterràniesque ha mogut nombroses per-sones –la majoria joves d’entre20 i 35 anys i alguns d’ells ambtan sols 15 o 16– a instal·lar-sela seua estació meteorològicapersonalitzada. La tecnologiaactual permet, a més, que les es-tacions aboquen directament lesdades observades de tempera-tura, precipitació, vent i pressióatmosfèrica a l’ordinador, i quedes d’aquest s’exporten a Inter-net, amb la qual cosa l’enriqui -ment científic gràcies a aquestalabor divulgadora és més quenotable.Pot semblar un fet anecdòtic,però l’afició a la meteorologia aEspanya està permetent en elsúltims anys ampliar les aportacions de les sèries climato-lògiques dels observatoris principals, fins al punt que co-neixem efemèrides de temperatures i precipitació queeren desconegudes fins ara o, simplement, no s’havien di-fós. Un exemple recent és el descobriment, per part de di-versos aficionats, que al gener del 2007 es va assolir unatemperatura de –29,8 °C al port de la Ragua (Granada),un valor que figura entre els màxims rècords de fred co-neguts a la Península i que oficialment no s’havia donata conèixer. Cal recordar aquí que, segons les dades ofi-cials de l’INM, la temperatura més baixa que es coneixa Espanya són els –32 °C assolits el 2 de febrer de 1956–en la major onada de fred patida per Espanya en el se-«L’INTERÈS PER LA METEOROLOGIA ESCONCRETA ACTUALMENTNO SOLS EN L’ATENCIÓCONSTANT SOBRE LESPREDICCIONS I FENÒMENS,SINÓ TAMBÉ EN EL FET QUE MILERS D’AFICIONATSOBSERVEN DIRECTAMENT EL TEMPS AMB ESTACIONSMETEOROLÒGIQUESPRÒPIES»• Nº 56 SECCIONES.qxp:• HISTORIAS.qxp  14/2/08  19:19  Página 136Núm. 56 MÈTODE 137gle XX– en l’Estany Gento (Lleida), seguida dels –30 deCalamocha (Terol) el 17 de desembre de 1963. Això ésnomés un exemple de les aportacions de nombrosos afi-cionats, el principal mèrit dels quals, en molts casos, ésque observen la naturalesa en condicions realment adver-ses, com ara temperatures molt per sota dels zero graus,o tempestes intenses, i tot per, posteriorment, compartirels reportatges fotogràfics que en fan.Potser aquesta és la segona gran transformació de lameteorologia espanyola en els últims 25 anys. La pri-mera va ser el procés de modernització i d’augment delsrecursos humans que oficialment es va escometre en ladècada dels vuitanta, després de les gravíssimes avingu-des de la tardor de 1982 en les conques dels rius Xúquer,Cinca i Segre, com també la catastròfica inundació deBilbao del 1983. Aquella modernització va permetre a lameteorologia espanyola equiparar-se a la de la restad’Europa i especialitzar-se en un concepte especialmentvaluós per a la personalitat climàtica del nostre país, comés el de la vigilància atmosfèrica.Però fins fa poc, a França, Regne Unit, Alemanya imolts altres països occidentals la popularitat de la meteo-rologia com a ciència avantatjava amb escreix la que esdonava a Espanya. Avui podem afirmar que també s’haproduït aquesta segona equiparació i que l’aficionat es-panyol, com ja feien els alemanys i els francesos dèca-des arrere, també contribueix a l’enriquiment científic enels àmbits meteorològic i climatològic. I és que, de lamateixa manera que resulta sorprenentment màgic obser-var pel telescopi objectes celestes tan espectaculars comel cúmul estel·lar de les Plèiades, també és esglaiador elseguiment visual i fotogràfic del desenvolupament d’unatempesta o l’estudi d’un temporal de neu. L’observacióde l’oratge és, sens dubte, una de les meravelles que lanaturalesa posa al nostre abast, i a Espanya milers de per-sones senten ja aquesta crida.VICENTE AUPÍLevante-EMV© Roger AgramontEstació meteorològica privada a Sobrestany, Girona. A la garita me-teorològica s’utilitza, entre altres instruments, un termohigrògraf, unaparell de registre que anota l’evolució de la temperatura i la humi-tat relativa en una gràfica.Gràfica amb l’evolució de la temperatura a l’estació meteorològicade Torremocha (Terol), durant la intensa onada de fred de desembrede 2001, en què hi va haver mínimes per davall dels –20o uns quantsdies seguits. Panoràmica de la vall del Jiloca (Terol) després d’un temporal de neuen febrer de 2006.© V. Aupí• Nº 56 SECCIONES.qxp:• HISTORIAS.qxp  14/2/08  19:19  Página 137

La popularitat creixent de la meteorologia

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/64590/64464

La popularitat creixent de la meteorologia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana