Vicent J. Martínez

Martínez, Vicent J.

Hemeroteca Cientifica Catalana

126 Núm. 46 MÈTODE«ULLS ELECTRÒNICS»E n aquestes pàgines hem mostrat sovint imat-ges astronòmiques captades amb el telesco-pi espacial Hubble o amb altres grans teles-copis des de la superfície de la Terra. Ens han captivatels espectaculars colors dels núvols de gas en les re-gions de formació estel·lar, les capritxoses formes d’al-gunes nebuloses planetàries o el majestuós dissenyd’algunes galàxies espirals. La fotografia astronòmicaha estat, sens dubte, un element fonamental en la recer-ca astrofísica, però també ha esdevingut, si més no, unaeina de comunicació visual d’aquesta ciència que arribaamb eficàcia a un ampli sector de la població.Són molts els aficionats a l’astronomia que visualit-zen a diari la imatge astronòmica del dia en Internet(http://www.ishango.org/apod/apod.htm) o es connec-ten a les pàgines de notícies –sempre acompanyadesd’espectaculars imatges– de diferents observatorisarreu del món.Les tècniques per aconseguir aquestes imatges sónavui dia molt nombroses, però gairebé totes fan ús deles anomenades càmeres CCD, que són dispositiuselectrònics. Aquestes càmeres han desplaçat pràctica-ment la fotografia convencional basada en l’emulsióquímica d’una pel·lícula o d’una placa fotogràfica. Toti això, les primeres imatges a color de les meravellescòsmiques que adquiriren gran popularitat i il·lustrarenel llibres d’astronomia durant molts anys les va ferDavid Malin fent ús de fotografia convencional, totcombinant exposicions amb filtres de diferent colorsobre pel·lícula en blanc i negre (vegeu MÈTODE, 30).Abans que la fotografia esdevinguera una eina d’úscientífic, moltes disciplines feien ús del dibuix a mà ide la il·lustració científica. Tots hem vist fabulosesil·lustracions de plantes, animals i diferents òrgans del’anatomia humana realitzades per hàbils naturalistes ometges. En astronomia també s’utilitzà als inicis del’observació amb telescopi el dibuix com a únic ele-ment per registrar les observacions. Són molt conegutsels dissenys de Galileo Galilei de les taques solars, lesfases de Venus o els satèl·lits de Júpiter. La seuainfluència en la difusió dels nous coneixementsastronòmics va ser molt important en aquella època. A vegades, però, la imaginació de l’astrònom/dibui-xant ha estat excessiva i les il·lustracions reflectienmés allò que es volia veure que allò que realment esmostrava a través de l’ocular del telescopi: és el cas dePercival Lowell, i els dibuixos de la superfície de Martcreuada de canals artificials (vegeu MÈTODE, 44).Un dels dibuixos més sorprenents pel seu extraordi-nari paregut a les imatges fotogràfiques actuals és elque va realitzar Lord Rosse el 1845 des del telescopid’1,8 m instal·lat al seu castell a Birr (Irlanda). Enaquell moment era el telescopi més gran del món i ambell es varen estudiar molts dels objectes febles i difusosdel catàleg de Messier. La galàxia M51, galàxia delremolí, n’és un. El dibuix de Lord Rosse mostra ambclaredat la seua estructura espiral. Aquest dibuix tinguéuna notable influència en el debat sobre la possiblenatura extragalàctica d’aquestes nebuloses espirals enles acaballes del segle XIX i començament del XX.Imatges com la que es va realitzar amb el telescopiTROBAR i una moderna càmera CCD revelen en M51els detalls del braços espirals blavosos poblats perestels joves en contrast amb el color groguenc delnucli galàctic i els cúmuls globulars que giravolten lagalàxia on habiten els seus estels més vells.VICENT J. MARTÍNEZDirector de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de ValènciaEl telescopi TROBAR, a l’estació d’observació d’Aras de los Olmos.A l’esquerra, dibuix de la galàxia M51 realitzat per Lord Rosse el 1845.(Cortesia de la Birr Scientific and Heritage Foundation, Birr Castle, Birr, Irlanda.)A la dreta, fotografia de M51 realitzada amb el telescopi TROBAR(Aras de los Olmos) i una càmera CCD Apogee per l’autor i altresastrònoms del grup Landerer d’Astrofotografia de l’ObservatoriAstronòmic de la Universitat de València, la nit del 16 de juny de2005. S’hi han combinat 6 exposicions de 3 minuts sense filtre i 3 exposicions de 5 minuts en cadascun dels filtres B (blau), R (roig) i V (verd) del sistema Johnson-Cousins. El processament l’ha fet VicentPeris utilitzant PixInsight (http://pleiades-astrophoto.com/pixinsight/).d e s v e l a n t l ’ u n i v e r sCortesia de Javier Díez (www.jdiez.com)Núm. 46 MÈTODE 127 OBJECTES VISIBLES MÉS IMPORTANTS PER AAGOST, SETEMBRE I OCTUBRE DE 2005L’asterisme d’estels més famós visible damuntdels nostres caps és el triangle d’estiu format pelsestels Vega, de la constel·lació de la Lira, Deneb, delCigne, i Altair, de l’Àguila.El 7 d’agost hi ha una conjunció de la Lluna i Venusi el 9 d’agost, de la Lluna i Júpiter visibles en el cre-puscle vespertí.Una de les pluges d’estels més famoses de l’any ésla de les Perseides, activa des del 17 de juliol fins al 24d’agost, amb un màxim el 12 d’agost. Enguany s’espe-ren uns 80 meteors/hora. Caldrà observar en la matina-da del 12 d’agost en direcció est perquè el seu radiantes troba en la constel·lació de Perseu. Són les deixallesque el cometa Swift-Tuttle deixa al llarg de la seuaòrbita i que penetren en la nostra atmosfera.Serà curiosa també l’aproximació aparent en el cel dela Lluna i l’estel rogenc Antares, de la constel·lació del’Escorpí, el dia 14 d’agost observant en direcció sud.A l’inici de la nit del dia 1 de setembre hi haurà unaconjunció de Venus i Júpiter, però serà més vistosa ladel dia 7 entre la Lluna, Venus i Júpiter.El fenomen més vistós del trimestre tindrà lloc el 3 d’octubre a partir de les 9 h 42 m del matí i és uneclipsi anul·lar de Sol que arribarà al màxim d’anul·lari-tat vora les 11 h i que serà visible en gran part de laComunitat Valenciana. Cal informar-se bé sobre lescondicions per a observar-lo perquè resulta perillós.El dia 7 d’octubre en el crepuscle vespertí tindremuna aproximació de Júpiter i Mercuri difícil de veureperquè tots dos es troben a molt poca altura sobre l’ho-ritzó. Tot i això podrem veure millor l’aproximacióaparent entre Venus, la Lluna i Antares.El dia 19 d’octubre, a partir de les 11 de la nit,podem veure una altra aproximació bastant vistosa dela Lluna, el cúmul de les Plèiades i el planeta Mart.A finals d’octubre ja podem veure el planeta Martpràcticament tota la nit, perquè la seua oposició, quetindrà lloc a primers de novembre, és molt pròxima. NOTÍCIES DEL COSMOS DEL TRIMESTRE PASSAT– A la Terra, l’abundància de dipòsits massius ricsen siderita trobats en capes de sediments de 1.800milions d’anys d’antiguitat, juntament amb les propor-cions dels seus isòtops de carboni, indiquen que la con-centració de CO2 atmosfèric era més de cent vegadessuperior a l’actual. Això feia que l’aigua dels oceans ila pluja fóra molt més àcida que no en l’actualitat.Aquesta quantitat de CO2 bastava per a produir l’efectehivernacle necessari perquè els oceans foren líquids.– La lluna Amaltea de Júpiter és formada per mate-rial gelat menys dens que l’aigua, en contra d’allò ques’esperava, és a dir, que les llunes més pròximes alplaneta foren rocoses. Aquest descobriment no pot serexplicat per les teories actuals de formació de llunes alvoltant dels planetes gegants. – Dos geòlegs afirmen que el metà detectat en l’at-mosfera de Mart podria ser produït fàcilment per pro-cessos de química mineral. Altres experts creuen queés produït per colònies de bacteris.– A Tità podria haver-se descobert un llac d’hidro-carburs líquids. Fins ara no s’havia trobat cap evidèn-cia ferma que en Tità hi haja llocs en la superfície ons’emmagatzeme algun tipus de líquid.  CEL NOCTURN DEL TRIMESTREEls ovals corresponen al cel visible per a les hores idies donats per la següent taula:1/ag. 1/set. 1/oct.1 (roig) 22:00 20:00 18:002 (verd) 24:00 22:00 20:003 (blau) 02:00 24:00 22:00Eixida i posta del Sol i de la Lluna1/ag. 1/set. 1/oct.Sol eix. 07:01 07:30 07:58Sol pos. 21:14 20:32 19:44Lluna e. 03:13 04:56 05:51Lluna p. 19:14 19:50 19:03Observatori Astronòmic de la Universitat de València

"Ulls electrònics"

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/44815/44976

"Ulls electrònics"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana