Joan-Albert Villaverde i Vidal

Villaverde i Vidal, Joan-Albert

Hemeroteca Cientifica Catalana

2. INTERVENCIONS ESCRITES ALGUNES DADES SOBRE EL CONEIXEMENT I LA TRANSMISSIO DEL CATALA A LES ILLES BALEARS T. Albert VILLAVERDE L es dades que oferim en els nou grafics que acompanyen aquest document procedeixen de diversos treballs elaborats entre els anys 1985 i 1998. Les metodologies (i les definicions dels conceptes) aplicades en cada cas no són completament coincidents, per la qual cosa resulta arriscat pretendre inter- pretar com a evolució cronologica variacions que segurament poden explicar-se per factors rnetodologics. Per aquest motiu, nomes podem limitar-nos a comen- tar els aspectes que, a la vista de les dades, resulten mes clars i, en tot cas, assen- yalar qualque tendencia. El grafic 1 mostra el grau de coneixement del catala entre la població insular. Segons totes les fonts (llevat de Cens 1991) el percentatge de persones capaces de parlar catala es superior al 70%. (En el cas de Cens 1991, els resultats varen resultar esbiaixats pel fet d'emprar el nom catala en la formulació de la pregunta sobre coneixements lingüístics.) Els grafics 2 i 3 mostren el caracter basicament autocton de la població que parla catala i el caracter al.locton de la població que no el parla.1 Així mateix, 1. Segons un estudi recent de Xavier Móra (Apunts  sobrepoblació, immigració i educació a les Illes Balears. Palma: Obra Cultural Balear, 2001), entre els anys 1991 i 1998 ]'augment de la pobla- s'observa que una part de la població forastera ha adquirit l'habilitat de parlar catala. En les dades del CIS (grafic 3) no es va tenir en compte si les persones de fora procedien d'altres indrets de parla catalana (cosa que explica que el percen- tatge de persones no nascudes a Balears que parlen catala sigui més alt). El grafic 4 reflecteix l'evolució generacional de la llengua: en cada parell de columnes, la primera reflecteix la llengua de l'ambit familiar o la llengua que els pares parlaven a la persona enquestada, i la segona, la llengua ~rincipal  d'aques- ta. En general, s'observa una tendencia al manteniment de la llengua adquirida en l'ambit familiar com a llengua principal de l'individu, amb un lleuger guany per al grup Llcat (més important segons UIB 1991). Destaca l'augment consi- derable de persones que s'atribueixen una doble adscripció lingüística a costa del grup Llcat, segons CIS 1998, un fet que suposa un canvi respecte del carac- ter ben perfilat dels grups lingüístics que anys enrere presentava la societat bale- ar (cf. ArgenteIBibiloni 1997; 12). Els grafics 5-9 mostren el grau de manteniment de la llengua en el transit intergeneracional. S'observa, en general, una perdua del contingent catalano- parlant, que a Mallorca arriba a ser de gairebé 8 punts entre padrins i néts, segons CIM 1986 (grafic 5),2 i de més de 8 punts entre pares i fills segons Melia 1991 (grafic 6). La clau d'aquesta perdua deu haver d'atribuir-se als matrimonis mix- tos (com es veu en el mateix grafic 6, la perdua que s'observa entre pares i fills és el resultat de l'abandó previ entre els membres del matrimoni). Sobre aquesta qüestió, vegeu Melia (1997). Segons l'estudi UIB 1991 (grafic 7), el percentatge de persones del grup Llcat és superior al nombre de persones que varen rebre el catala de llurs pares. També és notador l'augment de bilingües en detriment del grup Llesp. Tanmateix, el comportament lingüístic dels enquestats amb el conjuge i amb els fills suposa una minva de més de 6 punts respecte de la llengua primera d'aquells. Novament els matrimonis mixtos poden oferir una explicació d'aquest fet. En el cas de CIS 1993 i CIS 1998 (grafics 8 i 9), les dades s'han de considerar amb prevenció, ja que han estat sotmeses a filtratges que, havent reduit la mos- tra, en comprometen la fiabilitat. En tot cas, es pot comentar l'augment de per- sones que fan servir indistintament catala o castella en adre~ar-se als fills, fet que concorda amb l'augment del nombre de persones que s'atribueixen doble ads- cripció lingüística segons CIS 1998 (vid. grafic 4). cio de les Balears va ser de més de 87.300 persones, de les quals prop de 24.000 procedien de 1'Estat espanyol i més de 24.200 eren estrangers procedents d'altres estats. L'any 1998 la població nascu- da fora de Balears constitu'ia devers el 36% del total. A partir de 1998 s'observa una tendkncia a l ' a l~a  en l'arribada d'estrangers: entre els anys 1998 i 2000, el nombre &estrangers ha augmentat en més de 24.500 persones. Aquesta arribada massiva de persones majoritiriament al~loglotes provoca una profunda transformació demolingüistica de la societat illenca. 2. L'alt percentatge d'enquestats Llcat s'explica pel criteri d'adscripció a cada grup lingüístic apli- cat en aquest estudi: hom va considerar Llcat els enquestats que responien el qüestionari en catali. Identificació i característiques de les fonts Cens 1986 Dades procedents de Siguan (1990). Padró 1986 Dades procedents de Reixach (1997). CIM 1986 Dades procedents de CIM-UIB (1986). Univers: població de Mallorca de 18 anys o més. Mostra: 1.11 1 individus (1.052 entrevistes valides). Error maxim: 3% (nivell de confian~a del 95%). Data enquesta: novembre 1985-juny 1986. Observacions: (1) adscripció dels individus a cada grup lingüístic segons la llengua emprada per respondre l'enquesta; (2) alguns resultats són d'elaboració propia. Cens 1991 Dades procedents de Siguan (1999) i de Reixach (1997). UIB 1991 Dades procedents d'Argente i Bibiloni (1998). Univers: població de 18 anys o més de Catalunya, Valkncia i les Illes Balears. Mostra: 575 individus (Illes Balears). Error maxim: no consta. Data enquesta: 1991. Observacions: (1) adscripció dels individus a cada grup lingiiistic segons la llengua declarada com a principal per aquests i la llengua emprada per respon- dre; (2) alguns resultats són d'elaboració propia. Melia 1991 Dades procedents de Melia (1997). Univers: estudiants d'ensenyament mitja de Mallorca. Mostra: 936 individus. Error mBxim: 3'03% (nivell de confianqa del 95'5%). Data enquesta: abril-juny 1991. Observacions: adscripció dels individus a cada grup lingüístic segons la llen- gua principal declarada per aquests. CIS 1993 Dades procedents de Siguan (1994) i de CIS (1993) Univers: població de 18 anys o més de Catalunya, les Balears, el País Valencia, Galícia, Navarra i el País Basc. Mostra: 473 individus (Balears). Error maxim: +4,59 (nivell de confianqa 95,5%). Alguns resultats correspo- nen a subconjunts d'individus de la mostra, cosa que fa augmentar el marge d'e- rror. Data enquesta: abril 1993. Observacions: (1) adscripció dels individus a cada grup lingüístic segons la llengua declarada com a principal; (2) alguns resultats són d'elaboració prbpia. CIS 1998 Dades procedents de Siguan (1999) i de CIS (1998) Univers: població de 18 anys o més de Catalunya, les Balears, el País Valencia, Galícia, Navarra i el País Basc. Mostra: 473 individus (Balears). Error maxim: f 4,60 (nivell de confianqa: 95,5%). Alguns resultats correspo- nen a subconjunts d'individus de la mostra, cosa que fa augmentar el marge d'e- rror. Data enquesta: octubre 1993. Observacions: (1) adscripció dels individus a cada grup lingüístic segons la llengua declarada com a principal; (2) alguns resultats són d'elaboració prbpia. ARGENTE, J.; G. Bibiloni (1998): ((Una enquesta sociolingüística als Pa'isos Catalans)), dins Actes d e  la Cinquena Trobada de  Sociolingüistes Catalans.  Barcelona: Generalitat de Catalunya. CIS (1993): Estudio 2052. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. CIS (1998): Estudio 2300. Uso d e  lenguas en  comunidades bilingües: Baleares (Islas). Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. MELIA, J. (1997): La llengua dels joves. Palma: Universitat de les Illes Balears. SIGUAN, M. (1990): Las minorias lingüísticas en la CEE. Comissió Europea. SIGUAN, M. (1994): Conocimiento y uso de las lenguas en  España. Madrid: CIS. SIGUAN, M. (1999): Conocimiento y uso de las lenguas. Madrid: CIS. REIXACH, M. (1997): El coneixement del catala. Analis i  de  les dades del cens l in-  güístic de  1991 de  Catalunya,  les Illes Balears i el País Valencia.  Barcelona: Generalitat de Catalunya. UIB-CIM (1986): Enquesta sociolingüística sobre la població de Mallorca. Cbpia reprografica. ALGLNES DADES SOBRE EL CONEIXEMEKT DEL C A T ~ L A  ... ' / ALBERT VILLAVERDE -- - -- PP - -. - .- - - 163 - - El No l'entén L'entén El parla O Cens Padró CIM UIB Cens CIS CIS 1986 1986 1986 1991 1991 1993 1998 GRAFIC 1. Coneixement del catala. (CIM 1986 nomes es refereix a Mallorca.) CIM1986. CIM1986. PC Fora PC (75,19%) (24,88%) UIB1991. UIB1991 PC Fora PC (78,6%) (21,4%) GRAFIC 2. Capacitat de parlar catala segons el lloc de naixement. Font: CIM 1986 (dades referides nomes a Mallorca) i UIB 1991. 100% . 90% . 80% . 70% . 60% , 50% , 40% , 30% 20% 10% 0% CIS1993. Balears (67%) CISI993 Fora de Balears (33%) CIS1998. CISI998 Balears Fora de (64%) Balears (36%) GRAFIC 3. Capacitat de parlar catala segons el lloc de naixement. Font: CIS 1993 i CIS 1998. O cala a O cara a casre a O cas:el a L. pares- Llengua L. pares- L1 Llengua Llengua Llengua Llengua 1 enquest. enquest alumnes alumnes familiar principal familiar principal (U I B 1 9 9 1 )  ( M e I i a  1 9 9 1 )  (C I S 1 9 9 3 )  (C I S 1 9 9 8 )  GRAFIC 4. Llengua familiar i llengua principal dels individus. I ALGUNES DADES SOBRE EL CONEIXEMENT DEL CATALA ... * I. ALBERT VILLAVERDE 165 W espanyol O catala i espanyol I Llengua L. pares - Llengua Llengua pares enquestat enquestat ftlls GRAFIC 5 .  Transmissió intergeneracional de la llengua. Font: CIM 1986 (informaci6 referida nomes a Mallorca). U catala i espanyol Llengua L. pare- Llengua L.mare- L. pare- L1 pare alumne mare alumne mare alumne GRAFIC 6. Transmissió intergeneracional de la llengua. Font: Melia 1991 (la suma de percentatges es inferior a 100 perque no s'hi inclouen els parlants d'altres llengües). 100,00% 90,00% 80,00% 70,00% 60,00% 50,00% 40,00% 30,00% 20,00% 10,00% O,OO% Llengua Llengua L, pares - Llengua Llengua Llengua pare mare enquestat enquestat enquestat - enquestat - conjuge fills GRAFIC 7. Transmissio intergeneracional de la llengua. Font: UIB 1991. O catala I espanyol 40,00% 30,00% 20,00% 10,00% O,OO% Pare- Mare- Enquestat Enquestat enquestat enquestat - conjuge -fi l ls (N=307) (N=315) O catala i espanyol GRAFIC 8. Transmissio intergeneracional de la llengua. Font:CIS 1993. ALGUXES DADES SOBRE EL CONEIXEMENT DEL CATALA. .. 1 ALBERT VILLAVERDE - -- - -- - - - -  167 -100,00% 90,00% 80,00% 70,00% 60,00% 50,00% 40,00% 30,00% 20,00% 1 O,OO% O,OO% Pare- Mare- Enquestat Enquestat enquestat enquestat - conjuge - fills (N.317) (N=346) GRAFIC 9. Transmissió intergeneracional de la llengua. Font: CIS 1998. O catala i espanyol 

Catalan

Algunes dades sobre el coneixement i la transmissió del català a les Illes Balears

http://hispana.mcu.es/es/registros/registro.do?tipoRegistro=MTD&idBib=4283798

Algunes dades sobre el coneixement i la transmissió del català a les Illes Balears

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana