M. José Carrau

Olga Ibáñez

Pepa Rey

Carrau, M. José

Ibáñez, Olga

Rey, Pepa

Hemeroteca Cientifica Catalana

126 Núm. 49 MÈTODEL’ESPÍGOLLes tres herbes oloroses més populars a la nostra terra sónla farigola, el romaní i l’espígol…Cadascuna ens porta, amb la flaire pròpia, un recordíntim i una sensació plaent. No hi ha cap essència de per-fumeria que, per a un olfacte verament delicat, puguicomparar-se amb l’olor d’aquestes tres herbes. Les esti-mem totes tres.ANTONI ROVIRA I VIRGILI, Teatre de la NaturaA mb aquesta activitat pretenem acostar-vosa les nostres flaires, les aromes del Medi-terrani, mitjançat la utilització d’olisextrets de plantes com el romaní, la farigola o timó, lamenta, la taronja i un sens fi d’aromes que tots hemolorat quan anem pels nostres paratges.Algunes plantes ens poden dur cap a un estat d’ànimplaïble gràcies al secret que porten concentrat al seuésser o ànima: l’aroma. Parlem de les plantes aromàti-ques que elaboren uns principis actius anomenatsessències i que es concentren principalmenten diferents llocs, depenent de la planta,com ara les arrels (sàndal, nard índic), lesfulles (pi, eucaliptus) o les flors (cítrics).Segons l’aromateràpia, aquests olisactuen sobre les parts del cos correspo-nents als nostres òrgans abdominals, torà-cics i al cap.Les essències presenten una composicióquímica semblant a les hormones, atesa lacapacitat que tenen d’actuar sobre altres plantes, ani-mals i persones. Acompleixen una labor ben importanta l’hora d’atraure els insectes que han de pol·linitzar-les. Segueixen multitud d’estratègies per captivar elsinsectes, tot i que de vegades el que fan es repel·lir-los.Algunes són plantes en principi poc atractives, d’altress’obren de nit, emeten una fragància més penetrant enfer-se fosc per atraure insectes nocturns. Certes orquí-dies ho aconsegueixen elaborant unes substàncies ambolors al·lucinògens o narcòtics per «hipnotitzar» lesseues preses i fer que carreguen la màxima quantitatde pol·len quan estan quietes, i d’unes altres espèciesemana un perfum que imita l’olor sexual de l’abellafemella per atraure els insectes mascles.Però no totes les olors que atrauen els insectes sónagradables per a nosaltres, és el cas de la dragonera(Dracunculus vulgaris Scott), que fa una flor ambferum de carn podrida que atrau les mosques, i el de lasarracènia (Darlingtonia californica Torrey), una plan-ta carnívora que exhala una fetor que atrau els insectesper caçar-los. També hi ha plantes com el coriandreLES NOSTRES AROMESDragonera (Dracunculus vulgaris Scott).j a r d í a n i m a tA l’esquerra, coriandre (Coriandrum sativum L.) i a dalt, sarracènia(Darlingtonia californica Torrey).© MètodeNúm. 49 MÈTODE 127(Coriandrum sativum L.) que serveix com arepel·lent d’insectes, com ara pugons, i aranyes, ique a sobre disposa de fulles poc agradoses per alsherbívors.   PRÀCTICA: SALS DE BANY AROMÀTIQUESLes essències s’han emprat des de l’antiguitat com acosmètic natural i com a estímul per trobar-se bé.Els egipcis ja fa quaranta segles feien pre-parats amb olis essencials que utilitza-ven en medicina, cosmètica, banys, iper aromatitzar els temples. Els olis essencials són líquidsvolàtils, la majoria insolublesen aigua, que s’extrauen de laplanta sobretot per destil·lacióen corrent de vapor. Per evitarirritacions en la pell, és convenientdissoldre’ls en un oli base o portador, com olid’ametla, d’oliva, de germen de blat, de coco,etc. L’efecte de l’aroma varia en funció de lespropietats d’aquest: per exemple, el més adientper fer massatges tonificants és el romaní; coma relaxant, la lavanda; com a hidratant, la flordel taronger i com a calmant, la camamilla.Nom: Sals de bany aromàtiques.Dificultat: Fàcil.Materials: Sal fina; sal grossa (doble quantitatque de fina); colorants alimentaris (preferible-ment en pols); olis essencials, safata o qualse-vol recipient de boca ampla per fer la barreja;pot o envàs transparent per guardar les salsamb tap; etiquetes adhesives per posar el nomde l’essència; cullera de plàstic.Procediment: Per fer les sals aromàtiques hasde seguir el procediment indicat en l’explicacióacompanyada de les imatges. Primer has de barrejar les dues sals, la gros-sa i la fina, en un mateix recipient.Després s’hi ha d’afegir el colorant, però enmolt poca quantitat, una miqueta ja donarà uncolor molt fort. Quan la sal ja ha agafat el color,s’hi afegeixen un parell de gotes d’essència i estorna a remenar.Gabinet de DidàcticaJardí Botànic de la Universitat de ValènciaIntegrat per Mª José Carrau, Olga Ibáñez i Pepa Rey123456Seqüència de la pràctica.© Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de ValènciaAixí quedarà el teu pot de salsde bany aromàtiques.

Les nostres aromes

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/44291/44460

Les nostres aromes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana