-, -

Hemeroteca Cientifica Catalana

La CICYT acaba de publicar la Memoria de Activida-des del Plan Nacional de I+D en 1995, un documentque fou aprovat pel Consell de Ministres el proppassatmes de juny. La memòria presenta en aquesta ocasióel valor afegit d’aportar les principals dades correspo-nents a l’evolució de la que fou la segona fase del Pla(1992-1995). De segur que aquest balanç quadriennal—juntament amb l’exhaustiva informació que el pre-cedeix— permetrà fer assenyades valoracions i pro-jeccions sobre la salut del sistema espanyol de ciènciai de tecnologia. Per bé que aquest no és el nostrepropòsit, hem considerat oportú comentar alguns delsindicadors més remarcables refe-rits al nostre sistema de R+D, totjust quan està a punt d’iniciar-seel debat parlamentari sobre unprojecte de Llei de Foment i deCoordinació de la Recerca i delDesenvolupament Tecnològic dela Comunitat Valenciana, aixòque s’ha anomentat la “Llei de laCiència”.Si Espanya apareix clara-ment instal·lada en la coneguda “paradoxa europea”(investigació científica de qualitat + dèficit en inno-vació tecnològica), el cas valencià es perfila a la llumde les dades de forma encara més inquietant. Lesprincipals mancances en matèria de R+D a escalaestatal —que comptat i debatut es pot resumir comsimplement la “meitat de la mitjana europea” tant enrecursos humans com en materials operant en el siste-ma— s’accentuen quan enfoquem l’anàlisi cap alPaís Valencià. Així, malgrat el fort creixement experi-mentat per la nostra despesa en R+D executada en elperíode 1987-1993 —que, segons l’INE, passa del3,7% al 5,8% del total espanyol, que alhora creixdurant aquest període amb una taxa acumulativaanual del 15,7%—, aquesta despesa encara és moltlluny de la que ens hauria de correspondre per la nos-tra participació en el PIB estatal o en relació amb lanostra població (aproximadament el 10% en ambdóscasos). Tanmateix, a aquest primer factor de debilitats’afegeix un desequilibri estructural considerable. El1993 les empreses espanyoles aportaren el 42% delsfons i executaren prop del 49% de la despesa enR+D, ocupant el 26% dels investigadors. Si recor-dem, però, que en la “paradoxal” Unió Europea lesxifres corresponents són, respectivament, 53%, 63% i50% (dels seus globals), s’afegeix més penúria a lesnostres dades: el percentatge de la despesa empresa-rial en R+D executada a les empreses valencianes ésnomés del 3,56% de l’estatal, que correspon al 30%de la despesa total executada al País Valencià; d’altrabanda, aquestes empreses tot just donen treball al15% dels nostres investigadors. Els bons rendimentsassolits pels investigadors del sector públic —que, defet, solament constitueixen un 7% del total espan-yol— ni poden pal·liar un dèficitque es va fent crònic ni ocultar,sinó tot el contrari, la descon-fiança del mateix empresariat enles seues possibilitats, o la preo-cupant desconnexió que persis-teix entre les comunitats científi-ca i empresarial.On es vol arribar amb aquestsistema de R+D? I com? Lesdades mostren que el valencià ésun sistema que manté la capacitat de creixement i ques’ha anat afermant de manera competitiva en elsdarrers anys, però que es troba encara molt distantd’allò que per les nostres característiques socioeconò-miques ens correspondria representar. L’increment il’articulació del sistema de R+D haurien, doncs, deconstituir els eixos centrals de tota política sensataimpulsada des de les diferents administracions ambresponsabilitats en una matèria que tot sovint ha estatqualificada com “estratègica”. Malauradament, elsvalencians podem perdre, en aquest sentit, una opor-tunitat històrica si no s’esmena el text del projecte de“Llei de la Ciència”. La proposta actual no es com-promet amb cap horitzó raonable pel que fa a finança-ment de R+D —quan arribarem, si és que ho volem, ala mitjana espanyola o, pitjor encara, a l’europea?— ies formula un mecanisme de coordinació entre lesconselleries amb competència en matèria de R+Dmolt poc creïble. L’escepticisme davant de l’eficàciade la futura “Llei de la Ciència” per al País Valenciàés, doncs, inevitable.MÈTODEEL SISTEMA VALENCIÀ DE CIÈNCIA ITECNOLOGIAAl voltant de la Memòria del Pla Nacional de R+D: el punt de partida d’una “Llei de la Ciència” pròpiaNúm. 18  MÈTODE    3«MALAURADAMENT, ELSVALENCIANS PODEM PERDREUNA OPORTUNITATHISTÒRICA SI NO S’ESMENAEL TEXT DEL PROJECTE DELLEI DE LA CIÈNCIA»

El sistema valencià de ciència i tecnologia

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/47881/48066

El sistema valencià de ciència i tecnologia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana