Wilhelm Einthoven (1860-1927), l'electrocardi&ograve;graf i la cl&iacute;nic

Josep L. Barona

Barona, Josep L.

Hemeroteca Cientifica Catalana

144 Núm. 52 MÈTODEWILHELM EINTHOVEN (1860-1927),L’ELECTROCARDIÒGRAF I LA CLÍNICAE l canvi d’orientació que va conduir l’as-sistència sanitària cap a paràmetres cadavegada més tecnològics es va iniciar ambla introducció dels raigs X durant la darrera dècada delsegle XIX i es va reforçar d’immediat amb la invencióde l’electrocardiògraf (ECG). L’activitat bioelèctricaassociada als batecs del cor fou descoberta pels inves-tigadors alemanys Albrecht Kölliker i Johannes Müllerel 1856. Augustus Waller, un metge que treballava al’hospital St. Mary de Paddington, a Londres, fou elprimer a enregistrar l’activitat elèctrica cardíaca ambun galvanòmetre capil·lar, però les seues experièncieselectrofisiològiques gaudien de poques aplicacions clí-niques. És aleshores quan Wilhelm Einthoven, fisiòlegholandès que treballava a Leiden (Holanda), va inven-tar un galvanòmetre de corda, molt més precís en lamesura de l’impuls elèctric del cor. La seqüència ence-tada pels raigs X i el galvanòmetre de corda va obrir lahistòria d’una veritable revolució tecnològica cap a l’i-deal de la medicina clínica –abans quimèric– de podervisualitzar a l’interior del cos humà les lesions provo-cades per les malalties. També l’ideal fisiopatològicd’objectivar, mitjançant un traçat gràfic, el funciona-ment normal o les desviacions patològiques de la dinà-mica dels òrgans i sistemes.L’aplicació de l’electrocardiograma a l’exploracióclínica va estar envoltada d’una major controvèrsiacientífica i comercial que el descobriment, unes dèca-des abans, dels raigs X. El primer aparell d’electrocar-diografia va ser ideat per Einthoven en els anys delcanvi de segle. Tenia antecedents en aparells com l’es-figmògraf de Marey (1860), que mesurava i representa-va gràficament la intensitat del pols a les artèries. Eint-hoven buscava enregistrar gràficament la dinàmica decontracció i relaxació muscular a les aurícules i elsventricles del cor, per tal d’establir paràmetres de nor-malitat i patologia. L’instrument que va inventar con-sistia en un galvanòmetre de corda molt sensible, capaçde registrar l’activitat elèctrica del múscul cardíac. Però l’electrocardiògraf era un instrument méscomplex que els aparells de raigs X i a més, a diferèn-cia de Roentgen, Einthoven va posar un gran interès aparticipar en el procés de fabricació i comercialitzaciódel nou instrument científic. Intuint la importànciaeconòmica que podia adquirir la difusió de l’aparellper tot el món, Einthoven va entrar en negociacionsamb diverses empreses. Després de fracassar en lesnegociacions amb Siemens i Halske, va ser al fabricantalemany d’instruments científics Max Edelman, ah i s t ò r i e s d e c i e n t í f i c sPresa d’un telecardiograma al Laboratori de Fisiologia de l’Hospital Uni-versitari. El pacient té introduïdes les mans en una forta solució salina.Grup de treball d’Einthoven (segon per l’esquerra) a la Universitat deLeiden a principi de la dècada dels anys vint.A baix, un dels primers electrocardiogrames realitzats amb el galvanò-metre entre 1902 i 1903.• 144-160 HISTORIAS.qxp  7/2/07  16:15  Página 144Núm. 52 MÈTODE 145Munic, qui va concloure el 1903 les negociacions per ala fabricació de l’aparell, incloent-hi el pagamentd’una quantitat a l’inventor de l’instrument per cadainstrument venut. Però l’estratègia d’Edelman va anarmés enllà i el 1907 va introduir algunes millores tècni-ques al primitiu galvanòmetre d’Einthoven i va aprofi-tar aquestes modificacions per deixar de pagar-li elsdrets per la fabricació i venda de l’instrument.Tremendament enfadat, l’holandès es va dirigir aHoracio Darwin, fill menor de Charles Darwin, parede la teoria de l’evolució, que llavors era director de laCambridge Scientific Instrument Company (CSIC), ijunts van començar també a produir un model milloratdel “galvanòmetre de corda d’Einthoven”. Durantaquests primers anys, l’invent estava orientat exclusi-vament a l’exploració fisiològica del cor, i només unsanys més tard el seu inventor va poder convèncerl’empresa britànica CSIC de les possibles aplicacionsde l’aparell al diagnòstic clínic. Amb una orientaciómés clínica i algunes millores tècniques va néixer elprimer electrocardiògraf sensu stricto el 1908, a partirde l’inicial galvanòmetre de corda. El 1911 es va cons-truir el primer aparell d’electrocardiografia portàtil,prototip que va ser servit al cardiòleg Thomas Lewisde l’University College de Londres. La distribució almercat i l’aplicació generalitzada a l’exploració clínicadel nou instrument van ser molt més lentes que en elcas dels aparells de raigs X, ja presents en les consul-tes particulars de molts metges d’Europa i Amèricadurant la segona dècada del segle XX. Entre 1911 i1914 s’havien venut uns 35 aparells de ECG, deu delsquals als Estats Units d’Amèrica, i l’aplicació encarase centrava més en la investigació fisiològica que feienels laboratoris universitaris i els centres de recerca queen el diagnòstic clínic. La resistència dels clínics a lanovetat no només derivava segurament de la descon-fiança envers les noves tecnologies, sinó també de l’o-rientació encara poc funcional i més aviat organicistade la cardiologia d’aquella època. No obstant això, els avenços en electrocardiografiaes van incorporar d’immediat a la medicina espanyola,tant a la clínica com a la investigació, gràcies a lalabor realitzada per Luis Calandre, deixeble i amic deSantiago Ramón y Cajal, i Nicolás Achúcarro, verita-ble fundador de la cardiologia espanyola, director dellaboratori d’anatomia microscòpica a la Junta paraAmpliación de Estudios e Investigaciones Científicas,a Madrid i fundador de la  primera revista cardiològicaa Espanya, Archivos de Cardiología y Hematología,des d’on va difondre l’ús diagnòstic, com també lesaplicacions clíniques, del nou aparell. JOSEP L. BARONACatedràtic d’Història de la Ciència, Universitat de ValènciaWilhelm Einthoven el 1906. El seu electrocardiògraf va desfermar una revo-lució en la medicina clínica.A l’esquerra, anunci de la concessió del Premi Nobel de Fisiologia oMedicina a Wilhelm Einthoven el 1924 pel descobriment del mecanismede l’electrocardiograma. A la dreta, una de les últimes fotografies d’Eint-hoven. A la part inferior es pot veure la signatura del científic.• 144-160 HISTORIAS.qxp  7/2/07  16:15  Página 145

Wilhelm Einthoven (1860-1927), l'electrocardiògraf i la clínica

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/58498/58664

Wilhelm Einthoven (1860-1927), l'electrocardiògraf i la clínica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana