Josep L. Barona

Barona, Josep L.

Hemeroteca Cientifica Catalana

124 Núm. 47 MÈTODEFRANZ JOSEPH GALL: LA FRENOLOGIA I LES FUNCIONS DEL CERVELLA Franz Joseph Gall (Tienfenbronn, 1758 -París, 1828) se li reconeix el mèrit d’haverproposat una visió del cervell humà ambfuncions específiques localitzades. Va defensar una doc-trina, la craniologia, coneguda més tard per frenologia,que va provocar una àmplia controvèrsia als ambientscientífics europeus, particularment quan el cirurgiàfrancès Paul Broca (Sainte-la Grande, 1824 - París,1880) va demostrar l’existència d’un centre reguladorde la parla a la tercera circumvolució frontal el 1861.Gall va estudiar a Baden i Bruchsal, i el 1777 estraslladà a Estrasburg a estudiar medicina sota elmagisteri de Jean Hermann. El 1781 va continuar elsestudis mèdics a Viena junt amb Van Swieten i es vadoctorar el 1785. Metge degran reputació a Viena, vaatraure a la seua consultanombrosos pacients il·lus-tres. Però Gall no es va des-lligar de les investigacionsanatòmiques, que varenfonamentar la seua doctrinadivulgada a través de con-ferències privades que vacomençar a donar en elsgrans salons de l’aristocrà-cia vienesa a partir de 1786.Per difondre-la va fer cons-truir una col·lecció de cranisi motlles de guix i cera quevan ser adquirits després dela seua mort pel Jardín des Plantes, de París.Amb la col·laboració de Johann Christoph Spurz-heim, el seu ajudant d’investigació des de 1800, vadesenvolupar la cranioscòpia, posterior frenologia. Elseu principal objectiu era desenvolupar una anatomiafuncional i fisiològica del cervell humà, una «organo-logia» que es basava en la identificació de 27 centresdel comportament en el cervell, dels quals els atribuïtsal llenguatge i a la memòria han pogut ser verificats.Les seues conferències assoliren una gran populari-tat, però la frenologia va trobar dos obstacles insalva-bles: l’església va considerar-la contrària a la religióperquè la ment i l’ànima creades per Déu no podentenir un substrat físic. L’altre obstacle foren els cientí-fics i les seues acadèmies. Les conferències de Gallforen prohibides per l’emperador el 24 de desembre de1801, acusant-lo de contradir la moral i la religió ambel seu fatalisme materialista.Gall hagué d’abandonar Viena acompanyat perSpurzheim el 1805 per realitzar un viatge d’èxit percentres científics i intel·lectuals d’Alemanya, Suïssa,Holanda i Dinamarca, visitant escoles, hospitals, pre-sons i manicomis per eixamplar les dades a favor de lesseues doctrines. Gall fou rebut amb actituds ambiva-lents; d’una banda era acusat de xarlatà i avar, encaraque li importava més demostrar la consistència de lesseues idees que la recompensa material. D’altra banda,va impartir moltes conferències i va rebre la considera-ció de determinats cercles científics i el respecte públicde Johann Wolfgang von Goethe. Però els cercles cien-tífics institucionalitzats varen rebutjar la seua doctrinaperquè no aportava proves irrefutables. Al novembre de1807, Gall i Spurzheim setraslladaren a París, on es vafer pública la doctrina fre-nològica i se’ls donava l’o-portunitat d’ensenyar-la enl’Athenee. A excepció d’unbreu viatge a Anglaterra el1823, Gall va romandre aParís fins la seua mort. Vafer-se ciutadà francès el1819. El 1821 va demanar aGeoffroy Saint-Hilaire unseient en l’acadèmia de cièn-cies, però el de Geoffroy vaser l’únic vot que va aconse-guir perquè l’establishmentcientífic, encapçalat perl’Institut de França, va dictaminar com a invàlides lesseues doctrines i Gall es va veure forçat a publicar untext on refutava les acusacions de materialisme. Tot iaixò, Gall gaudia d’una posició acomodada a París, oncomptava entre els seus pacients Stendhal, Saint-Simoni Metternich, a més de molts diplomàtics vinculats aambaixades.El 1810 va publicar la seua principal obra anatòmi-ca, una Anatomie et physiologie du systeme nerveux engeneral, et du cerveau en particulier. El 1813 Spurz-heim es va separar de Gall per traslladar-se a Anglater-ra a desenvolupar el moviment frenològic i una dècadamés tard Gall va visitar aquell país per presentar-sedavant dels seus admiradors, encara que el resultat foubastant frustrant. El 28 d’agost de 1828 va patir un xocmortal a Montrouge, prop de París. El seu propi craniva afegir-se a la col·lecció de més de tres-cents cranis imotlles de cervells humans que Gall havia reunit. Se li«CAL RECONÈIXER QUE L’OBRADE GALL VA ESTIMULAR ELS ESTUDIS DENEUROANATOMIA I EL DEBATSOBRE L’ESTRUCTURA INTERNAGENERAL DEL SISTEMANERVIÓS»h i s t ò r i e s d e c i e n t í f i c sNúm. 47 MÈTODE 125va negar una sepultura religiosa, tot i que Gall consi-derava l’ordre cerebral com una prova de l’existènciade Déu.Però a més de les seues doctrines frenològiques far-cides d’especulació poc fonamentada, Gall va realitzarcontribucions de relleu als coneixements de neuroana-tomia, sovint amagats sota la crítica científica a la fre-nologia. Ell va ser el primer a descriure que la matèriagris del cervell conté unes formacions (cossoscel·lulars) i unes ramificacions de matèria blanca (elsaxons). Fins i tot pot afirmar-se que la idea genèrica del’existència de localitzacions funcionals en determina-des àrees cerebrals va ratificar-se anys després, quan jala frenologia havia estat abandonada. De la mateixamanera, cal reconèixer que l’obra de Gall va estimularels estudis de neuroanatomia i el debat sobre l’estruc-tura interna general del sistema nerviós, tot obrint lapossibilitat a una concepció plural i jeràrquica, querequeria desenvolupaments posteriors com és ara elconcepte d’integració i no era contradictòria amb lesconcepcions evolutives derivades del darwinisme. Els estudis de Gall i Spurzheim tenien una fona-mentació molt sòlida en l’anatomia comparada. Vanrecopilar dades de malalts mentals, presons, escoles,fins acumular una quantitat molt important de cranis imotlles de cervells, incloent-n’hi d’escriptors i artistesconeguts, als quals practicaven tota mena d’observa-cions i mesures, el darrer dels quals s’exposa alMusée de l’Homme. Com a conseqüència d’aquestsestudis Gall va concloure que el cervell humàconté vint-i-set facultats, dinou de les quals com-parteix amb els animals. Desacreditat per l’anatomia posterior, un dels seusprincipals oponents, el catedràtic Marie Jean PierreFlourens (Maureilhan, 1794 – Montgeron, 1867) li vareconèixer el 1863 el mèrit d’haver estat el primer aqui ell havia vist fer la dissecció d’un cervell, i el vaqualificar d’«autor de la vertadera anatomia del cer-vell».JOSEP L. BARONACatedràtic d’Història de la Ciència, Universitat de ValènciaFranz Joseph Gall, amb la col·laboració de Johann Christoph Spurz-heim, el seu ajudant d’investigació, va desenvolupar la cranioscòpia,posterior frenologia. El seu principal objectiu era desenvolupar unaanatomia funcional i fisiològica del cervell humà, una «organologia»que es basava en la identificació de 27 centres del comportament enel cervell, dels quals els atribuïts al llenguatge i a la memòria han pogutser verificats.

Franz Joseph Gall: la frenologia i les funcions del cervell

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/44792/44953

Franz Joseph Gall: la frenologia i les funcions del cervell

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana