Aurelio Beltrán

Beltrán, Aurelio

Hemeroteca Cientifica Catalana

Núm. 18  MÈTODE    5La implacablement “lògica” destitució del professorTejerina com a secretari d’Estat d’Universitats, deRecerca i de Desenvolupament és una trista notíciaper a la comunitat científica espanyola. El fet que unapersona d’una qualitat humana tan contrastada noassistira a la presa de possessió del seu successorsembla un auguri de temps convulsos per a les políti-ques que ell ha impulsat. La inquietud que va provo-car la “caiguda” de la paraula Ciència del rètol minis-terial, o el desconcert sembrat pel Decret de refosa enel CSIC dels OPIs, van anaramainant —mai més no es vasaber res del Manifest de l’Es-corial— a mesura que es cons-tatava que l’(ex)secretari d’Es-tat no feia seues les tesis quepropugnaven la desregularitza-ció d’un sistema de ciència i detecnologia que, encara que fóratan fràgil com l’espanyol, tanthavia costat de construir. Laseua intervenció davant de lesCorts Generals en octubre del1996, durant la qual assumiaplenament el III Pla Nacional i avançava un futur pro-grama d’ampliació de les plantilles dedicades a R+D,tingué efectes balsàmics; com també fou decisiva laseua presència per a mitigar tensions en la temuda —iencara no evitada— conversió dels OPIs en enspúblics empresarials. El factor humà, tan sovintmenysvalorat, encarnat en forma de professor Tejeri-na, ha resultat clau perquè el curs transcorregueraamb prou tranquil·litat en aquesta matèria —tot i queno exempt de sobresalts. Però el professor Tejerina nova passar la convocatòria de juliol i, un any més tard,ens tornem a trobar on solíem trobar-nos; ara, elsecretari general (del Pla) “no té qui li escriga”.El cert és que, sense programes reals coneguts, elfactor humà pot pesar tant perquè el nostre sistema deciència i tecnologia es va institucionalitzar arrand’una llei “marc” on els elements clau són la CICYT iel Pla Nacional —que la CICYT programa, coordina isegueix. Així ho va voler el legislador —que va reser-var el control parlamentari a una comissió ad hoc— iaixí va resultar adequat quan es va promulgar la “Lleide la Ciència” el 1986; els resultats han quedat a lavista i la situació espanyola en la panoràmica científi-ca   internacional ha experimentat una profunda modi-ficació quantitativa i qualitativa. No obstant això,amb uns marges tan amplis no ens ha de sorprendreque els canvis de persones i d’actituds sembreninquietuds. I és que, a més, poques coses evolucionenal mateix ritme vertiginós que el món de la investiga-ció: la “Llei de la Ciència”, amb el valor de ser la pri-mera norma en la nostra història que va abordar glo-balment els problemes de larecerca i del desenvolupa-ment tecnològic, ja ha acom-plert el seu paper. Més d’unadècada després, l’autènticproblema de la ciència i de latecnologia a l’Estat espanyolrau en la patològica man-cança de la inversió del sec-tor privat i en l’escassa defi-nició de polítiques generalsque afavorisquen la vertebra-ció de la sòlida base científi-co-tecnològica de què aradisposem en el sector productiu. La “Llei de la Cièn-cia” reclama modificacions. Mentrestant, el Consellde la Generalitat ha proposat un Projecte de Llei queno és sinó una transposició mecànica empitjorada dela “Llei de la Ciència” del 1986. Un projecte improvi-sat, innecessari i ambigu, sense cap compromís pres-supostari, que negligeix la investigació bàsica i noafegeix res de nou en matèria de coordinació ni res-pon a característiques del cas valencià. Un permanent“ja veurem” en el qual l’únic clar és que el Govern —que pretén eludir-hi qualsevol indici de control, parla-mentari o no—té “mans lliures”. Mans lliures que jaaplica després que, en referir-se a uns —semblaque— “clandestins” OPIs, descobreix un sol objectiuprecís: transformar la IVEI en alguna cosa “addicta”.Per a fer aquest viatge no cal endur-se’n semblantalforja. Ni que la paràlisi de dos anys es prolonguedurant tota una legislatura. Que descanse en pau, laIVEI. La Universitat és la seua casa, professor Tejeri-na: sembla que l’esperança que va trobar-hi es com-padia malament amb la seua il·lusió.ADÉU I TANCAMENTTemps convulsius per a la Política CientíficaAurelio Beltrán«EL CONSELL DE LA GENERALITAT HA PROPOSATUN PROJECTE DE LLEI QUE NO ÉS SINÓ UNA TRANSPOSICIÓ MECÀNICAEMPITJORADA DE LA LLEI DE LA CIÈNCIA DEL 1986» 

Adéu i tancament. Temps convulsius per a la Política Científica

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/47883/48068

Adéu i tancament. Temps convulsius per a la Política Científica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana