Fridtjof Nansen, la ci&egrave;ncia al servei de la humanita

Josep Lluís Barona

Barona, Josep Llu

Hemeroteca Cientifica Catalana

 112 Núm. 66 MÈTODE h i s t ò r i e s  d e   c i e n t í f i c sN ascut a Christiania, nom tradicional de l’ac-tual Oslo, al si d’una família de juristes, Fri-dtjof Nansen (1861-1930) era des de jove un apassionat de la natura. Va estudiar zoologia a la uni-versitat i va començar a treballar al Museu d’Història Natural de Bergen, on va iniciar investigacions sobre el sistema nerviós dels animals marins, seguint el magis-teri de Golgi, tot i que Nansen era partidari de la teoria neuronal de Cajal. Malgrat el seu interès per la investigació de laboratori, la natura li atreia més que la vida acadèmica, i entre agost i octubre de 1888 es va llançar a l’aventura de  creuar per primera vegada Groenlàn-dia d’est a oest, una distància de 500 quilòmetres damunt d’uns esquís a una tempera-tura de –45º. Hi va romandre tot l’hivern per estudiar la vida dels esquimals. En tornar a Noruega, Nan-sen va ensenyar a l’Institut Zo-ològic d’Oslo i va publicar dos llibres, La primera travessada de Groenlàndia (1890) i Vida dels esquimals (1891). Poc des-prés va presentar a la Societat Geogràfica Noruega el projecte d’una expedició marí-tima cap al pol nord. La va dissenyar amb la intenció de superar el fracàs previ del vaixell La Jeanette en un intent anterior, causat per la força del gel que va trencar la nau. Amb els fons obtinguts, va fer construir el Fram (“Endavant”), un vaixell dissenyat per suportar la pres-sió del gel fent-lo elevar-se cap amunt. Va pujar a bord carburant, aliments, documents i instruments científics per a una expedició de dos o tres anys. El 1893 el Fram es va deixar portar per la deriva entre el gel cap a l’Àrtic en un viatge que va durar més de tres anys. L’expedició de Nansen va creuar per pri-mera vegada l’oceà Àrtic, tot descobrint l’existència d’una profunda conca polar. Després de més d’un any a la deriva del gel, Nansen i el seu acom-panyant Hjalmar Johansen ar-ribaren a la convicció que el corrent no els portaria mai fins al pol nord i el 14 de març de 1895 decidiren abandonar el vaixell i buscar el pol nord a peu. Hagueren de renunciar al seu objectiu i finalment tor-naren a trobar el Fram al port de Tromsoe. El 9 de setembre atracaren al port d’Oslo acla-mats per la població. Malgrat no haver assolit l’objectiu de navegar fins al pol nord, l’ex-pedició va arribar al punt més septentrional mai abans assolit i va fer aportacions científiques destacables so-bre oceanografia, el clima, hidrografia, formació de gels FRIDTJOF NANSEN, LA CIÈNCIA AL SERVEI DE LA HUMANITAT«L’EXPEDICIÓ DE NANSEN VA ARRIBAR AL PUNT MÉS SEPTENTRIONAL MAI ABANS ASSOLIT I VA FER APORTACIONS CIENTÍFIQUES DESTACABLES SOBRE OCEANOGRAFIA, EL CLIMA, HIDROGRAFIA, FORMACIÓ DE GELS I ESTUDI DE LA FAUNA»Fridtjof Nansen va ser un explorador, cientíﬁ c i diplomàtic noruec. Guanyador del premi Nobel de la Pau el 1922, és conegut per la seua expedició a bord del Fram, la primera a travessar l’oceà Àrtic. © Norsk Polarhistorie© Norsk Polarhistorie Núm. 66 MÈTODE 113i estudi de la fauna. Nomenat professor de zoologia i oceanografia a la Universitat Reial Frederick d’Oslo, Nansen va publicar sis volums sobre l’expedició i les se-ues observacions científiques.A més de la destacable carrera científica i d’explo-rador de la natura en condicions extremes, Nansen va ser un lluitador per la independència de Noruega i, mal-grat la seua ideologia republicana, va defensar final-ment l’opció monàrquica per raons pragmàtiques. Tot just aconseguida la independència, Nansen fou nome-nat primer ambaixador de Noruega a Londres (1906-1908), sense per això deixar de participar en expedi-cions oceàniques. Durant la I Guerra Mundial fou cap de la delegació que va negociar a Washington un acord pel subministrament de menjar a les zones bloquejades per la guerra i en acabar el conflicte fou nomenat alt comissionat de la Societat de Nacions per a l’intercan-vi de presoners i ajuda als refugiats russos. Va crear el passaport Nansen, un document internacional d’identi-tat que va permetre alliberar i repatriar més de 450.000 presoners. El 1921 va dirigir una campanya de la Creu Roja contra la crisi de fam que devastava zones rurals de Rússia. A més va fer de mediador internacional en els conflictes entre Grècia i Turquia i en la guerra entre Armènia i Turquia. El 10 de desembre de 1922 va rebre el premi Nobel de la Pau. Figura emblemàtica en el seu país, va rebre tota mena d’honors i reconeixements abans i després de mort. El Fram es pot encara veure al Museu de l’illa de Bygdøy, prop d’Oslo. La biografia científica i humana de Nansen reflecteix la importància de l’esperit científic i el com-promís polític i humà de la ciència durant el període crític de les primeres dècades del segle XX. JOSEP LLUÍS BARONACatedràtic d’Història de la Ciència. Universitat de ValènciaDibuixos realitzats per Fridtjof Nansen i els seus companys durant la seua primera expedició a Groenlàndia el 1888 per estudiar la vida dels esquimals. El vaixell Fram, construït per ordre de Fridtjof Nansen. Dissenyat per a suportar la pressió del gel, Nansen el va utilitzar durant la seua segona expedició a l’Àrtic.© Norsk Polarhistorie© Bibliothèque Interuniversitaire de Lettres et Sciences Humaines, Lyon© George Grantham Bain Collection (Library of Congress)

Fridtjof Nansen, la ciència al servei de la humanitat

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/64975/64846

Fridtjof Nansen, la ciència al servei de la humanitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana