Adolf Bickel

Bickel, Adolf

Hemeroteca Cientifica Catalana

SOBRE EL MECANISME D'ACCIODE LES VITAMINESperADOLF BICKELEn mon treball Recerques experimentals sobre la in-fluencia de les vitamines en la digesti(5 i el metabolisms, iteoria de la funcio vitaminica, he precisat l'accio de lesvitamines, que consisteix en capacitar les cel•lules del'organisme per a la normal assimilacio de 1'aliment. Elprotoplasma perd, doncs, en la avitaminosi, el poder deretenir les substancies nutritives, de manera que aquestesvenen a mancar aixi de la major part de llur valor fisiold-gic. Deixo en faire si les vitamines obren directamento indirectament, augmentant 1'assimilaci6 o disminuintla desassimilacio. Aquesta funcio de les vitamines ja fouconsiderada temps ha (per exemple per Funk) de manerasemblant. Pero sempre podia fer-se la reserva que la per-torbacio en l'assimilacio pogues esser consegiiencia d'unprimer desordre en l'absorcio. Sols mitjangant recerquesexactes del metabolisme en gossos (que tingueren hoc enel meu Laboratori) s'ha aconseguit el primer argumentde valua per a l'acceptacio, en l.'avitaminosi, d'un trastornen l'assimilacio.182 Pieblicacions de l'Institact de CienciesEn el primer dels experiments de la present serie, enl'estudi del metabolisme, que dura 127 dies, fou cercadala influencia de la avitaminosi sobre el recanvi nutritiude les materies organiques , essent 1'alimentaci6 suficienten calories i en nitrogen . El primer fet fonamental demos-trat fou que, en 1'avitaminosi, les substancies organiquesson absorbides quantitativament corn en estat normal; queel total de 1'alimentac16 circula corn a element metabolic,pero que, malgrat aixo, 1'organisme va donant la sevapropia substancia (primerament greixos i hidrats de carb6;mes tard 1'albumina ); i que la disminucio del protoplasm.vivent, a consegiiencia d'aquesta autodestrucc16, portaa una minva en el quantum d'oxidacions fins en estat dedejuni, fet que ja havia demostrat Abderhalden en els.coloms.En dues altres experiencies en gossos , que tambeduraren alguns mesos, fou estudiada la influencia quesobre la retencio del calci exercia un plus de vitamines enun gos alimentat durant moltes setmanes sense elles.Result. que, tant l'augment de certes vitamines aillades(la de l'escorca d'arros, o la de la mantega) com l'augmentde totes les vitamines en conjunt, afavorien la retenciodel calci, corn j a havien remarcat observacions en nens.raquitics. El mateix passa amb el ferro. De tot plegatse'n despren que les vitamines, de la mateixa manera quecooperen a 1'assimilaci6 dels materials organics , afavorei-xen l'absorci6 dels minerals.Ens trobem, doncs, en el cos avitaminic, amb un estatque recorda el de la fam. Sols hi ha la diferencia que enaquesta no hi ha assimilacio per falta de material nutri-tiu, mentre que en l'avitaminosi 1'aliment ofert no espres i comerciat, per dir-ho aixi, pel cos cellular: de talmanera, que no pot mantenir la nutrici6 especifica i elproces regeneratiu protoplasmatic. D'aquest concepte deTreballs de la Societat de Biologia. 1922 1831'acci6 vitaminica se'n despren immediatament que 1'or-ganisme alimentat sense vitamines ha d'anar perdent depes, com consequcncia de la seva degradacio nutritiva.Com que, per altra banda, el proces de creixement delsanimals joves depen, en ultim terme, de l'assimilacio d'ali-ment sobre el pes del cos, si empobrim aquest cos en vita-mines, la pertorbacio que es presenta. en l'assimilacio hade disminuir el creixement en total; cosa que 1'experienciaratifica.La curacio de les ferides depen de la proliferacio delsteixits, consequcncia, a la vegada, de 1'assimilaci6, siad'aliments o de materials propis de l'organisme en l'estatde dejuni. Ara be: com que 1'assimilaci6, en 1'avitaminosi,es troba pertorbada, hem de creure que forcosament had'esser dificil i lenta la curacio de les ferides en el dit estat.Aquesta consequcncia logica ha estat demostrada per1'experimentaci6, fent incisions en la pell d'animals ambtotes les precaucions de l'asepsia, i tapant-les tot seguitamb un embenatge. En els animals alimentats sense vita-mines fou molt mes Ilarga i imperfecta la cicatritzacioque en els animals control, nodrits amb alimentacio nor-mal. Resultats iguals es deurien obtenir, sense cap dubte,en les fractures d'ossos.Partint del concepte que un fort augment de funcioen un organ augmentara la desassimilacio i que, per sos-tenir un pes constant de 1'organ, haura. de produir-se pa-ral.lelament un augment de 1 assimilacio, i per tant que,essent aixi 1'assimilaci6 superior al consum, portar'^, com aresultat hipertrofies, hiperplf sies, etc.; si es realment l'avi-taminosi causa d'un trastorn assimilatiu, deduirem que elsorgans obligats a un esforc superior a 1'activitat normal,seran els que es trobaran mes perjudicats en la avitami-nosi, perque el material consumit en ells no sera suficient-ment compensat. Tambe 1'experimentaci6 esta d'acord184 Publicacions de t'Instilut de Cienciesamb aquesta presumpcio. S'ha observat, al Japo, que elsmalalts de beriberi, obrers que feien servir en el treballpreferentment els bracos, presentaven mes acusats els tras-torns nerviosos en aquestes extremitats, sense que s'ha-gues pogut explicar fins ara aquesta particular localitzacio.D'aquests fets, doncs, es deriva (i aquesta tesi voldria jomanifestar-la aqui amb tot el convenciment) que el quan-tum d'increment funcional d'un organ que produeix unproces desassimilatori , agreuja la pertorbacio de la funcioa que porta la avitaminosi , i aixi s'expliquen , fins a certpunt, les particulars localitzacions de les lesions i pertor-bacions avitaminosiques en diferents animals i en 1'home.Estic treballant actualment en experiencies que tenen perobjecte 1'estudi d'aquest punt. Sols voldria recordar aquique 1'estaci6 bipeda, propia de l'home i dels ocells, exigeix,per al manteniment del cos, mes treball del sistema ner-vios que 1'estaci6 sobre les quatre potes, i precisamenten 1'home i en 1'ocell els trastorns nerviosos son els simp-tomes mes intensos de les malalties produides per 1'avi-taminosi.Vull, aixi mateix, recordar que el sistema circulatoriest\ molt exposat a increments funcionals , i que per aixoon 1'avitaminosi han d'apareixer mes f<?cilment els tras-torns d'aquesta funcio. Quan aquests es presenten en elsvasos petits i capil.lars (que aguanten una pressio mesfeble), hem de creure que les hemorragies son degudes apetites pertorbacions de la fina paret capil-lar que es deixatravessar per la sang mes facilment que la paret gruixudad'un vas important. En 1'escorbut i on la malaltia deBarlow, 1'estudi anatomic ens demostra que, con creienAschoff i Koch, son, els causants dels trastorns, dcfectesen les substancies intercel•lulars de tot el teixit de soste-niment de 1'organisme, inclus el de les parets dels vasos;i hem d'admetre que aquests productes intercel•lularsTreballs de la Societat de Biologia. 1922 185sien producte d'aquostes ce1•lules de sosteniment. Si pen-sem clue, en l'avitaminosi, precisament est. pertorbadaal maximum la capacitat cel.lular de produir substanciesen general i particularment materials especifics, hem d'ad-metre que la nostra teoria sob-re l'accio de les vitaminesexplica facilment el significat de les hemorragies en 1'es-corbut i en la malaltia de Barlow.No es aquest el hoc d'estud.iar fins a quin punt podenesser compensats els trastorns de la avitaminosi mitjan-cant medicaments que no siguin vitamines. j a parlaremd'aixo un altre moment.I ara, uns mots sobre l'anatomia patologica de l'avi-taminosi. De la teoria anteriorment exposada, se'n des-prLn que les consegiiencies de la pobresa en vitamines,seran, per a la cellula, primer una disminucio de la pro-duccio de material de reserva, i despres un consum dela propia substancia, produint atrofies i degeneracions.Les mes cuidades recerques anatomopatologiques on elberiberi, 1'escorbut i la pellagra, com el lleuger disturbion 1'ossificaci6, i particularment la disminucio de calcifi-cacio dels cartilegs (com succeeix en el raquitisme humai en el raquitisme experimental), sort aixi perfectamentexplicables, amb tot i que, en ambdues formes de raqui-tisme, la mateixa lesio pot esser produida per causes defe-rents.Ja he dit abans que la teoria d'Aschoff i Koch res-pecte la patogcnia de les hemorragies esta d'acord ambel concepte que acabem d'exposar sobre el mecanisme del'accio de les vitamines.Departasnent de Biologia Ex+beri»aental de l'Institut dePatologia. Universitat de Berlin.

Sobre el mecanisme d'acció de les vitamines

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana