Albert Masó

Masó, Albert

Hemeroteca Cientifica Catalana

126 Núm. 42 MÈTODEUN OBJECTIU PER A CAÇA… INCRUENTAi n s t a n t s  d e  n a t u r aE n anteriors números vam parlar de lescaracterístiques generals de la caça fotogrà-fica i de la càmera ideal per a practicar-la.En aquest parlarem dels requeriments de l’òptica, totexplicant la utilitat de cadascuna; o siga, que, senseentrar en la inacabable quantitat d’objectius utilitza-bles, exposarem com ha de ser el que ens pugui pro-porcionar resultats satisfactoris en la caça fotogràfica. EL MILLOR OBJECTIU TINDRÀ…—Autofocus (AF). Realment l’AF és útil, sempreque es mantingui la qualitat òptica, la solidesa i uncomandament d’amplada suficient per poder enfocarmanualment amb comoditat. Tanmateix, com ja hemdit, hi ha situacions en què res no pot substituir el queel cervell pensa en centèssimes de segon i la mà pot feren dècimes.—Enfocament intern. Freqüentment, s’indica ambles sigles IF i significa que per enfocar no cal girarexternament tot el conjunt òptic, sinó que només esdesplaça internament un grup de lents sense modificarla longitud de l’objectiu. Això fa que pesi menys i,sobretot, que giri amb poc esforç. —Distància mínima. Convé que sigui la més curtapossible, ja que de tant en tant podem tenir l’animal alcostat mateix i aleshores no podríem enfocar permanca d’una separació suficient.—Distància focal. L’estri més emblemàtic de lacaça fotogràfica potser és el teleobjectiu. Sovint senti-reu: “com més gran, millor”, i és cert que, a més distàn-cia focal, podrem fer la foto de més lluny. Tanmateix,hem de posar-hi un límit, perquè l’increment d’aquestparàmetre també comporta un empitjorament de lesdues característiques que vénen a continuació. Hom potdir que l’interval adequat seria entre 300 i 500 mm.—Lluminositat. També sentireu “com més llumi-nós, millor”, i això sí que és una veritat com un temple.El que succeeix, però, és que, a més distància focal,menys lluminositat, de manera que ens hem de decidir:decantar-nos per un objectiu no tan llarg, però més llu-minós, o bé menys lluminós i de més distància focal.Davant del dubte, jo m’inclinaria cap a la primeraopció perquè la lluminositat ens condicionarà tot el tre-ball de camp: amb un punt més de llum, algunes fotos“impossibles” (per fosques o mogudes) passen a serfactibles. I quins mínims posem? Doncs mai aconsella-ria un objectiu d’un número f superior a 5,6 i recoma-naria encara més un f. 4… i si podeu arribar a un f. 2,8,ja és ideal. —Pes. No és anecdòtic parlar-ne, ja que un excésens disminuirà la maniobrabilitat i augmentarà lavibració que provoca. El problema és que, a mésdistància focal, més pes; i a més lluminositat, tambémés pes. Per tant, com millor compleixi les duescaracterístiques anteriors, pitjor complirà aquesta.Quin límit posem, doncs? Cap als tres quilos, la qualcosa significa que si considerem un 500 mm, podremarribar a f.4; si és un 400 mm, a f. 3,5; i si és un 300mm, a f. 2,8. —Zoom o no zoom. Un naturalista que comenci enaquesta modalitat de fotografia podria pensar que ésmillor un zoom perquè permet modificar l’enquadra-ment. Però la realitat és que els telezooms són méspesats, d’òptica més complicada (i no tanta qualitat d’imatge) i menys lluminosos… és a dir, tot el contraridel que estem aconsellant. A més a més, si feu servirun zoom per a una sortida de caça, podreu comprovarque el 99% de les fotos les haureu fet a la màximadistància focal. Així doncs, de què us ha servit elzoom? I per acabar d’arrodonir-ho, els telezooms tenenla mínima qualitat i mínima lluminositat quan actuen ala màxima distància focal. —Baixa dispersió. Aquesta és una característicaque determinarà la definició (nitidesa) i la qualitat de laimatge obtinguda. Se sap que un objectiu té lents defluorita (baixa dispersió) per dos factors. Un consisteix © Albert Masó© Albert Masó«L’OBJECTIU IDEAL TÉ UNA DISTÀNCIAFOCAL ENTRE 300 I 500 MM, LA MÀXIMALLUMINOSITAT, POCPES, AUTOFOCUS,LENTS DE BAIXADISPERSIÓ, UNA CURTADISTÀNCIA MÍNIMAD’ENFOCAMENT…»Núm. 42 MÈTODE 127en les sigles ED, L, UD, EX, APO, LD, ATX,…segons la marca. L’altre és el preu, que pot arribar a serel doble de l’equivalent sense aquestes lletres. Si us hopodeu permetre, es notarà en els resultats i en les possi-bilitats de publicació; i permetrà l’ús amb èxit de tele-convertidors, com explicarem al proper lliurament. Per acabar, parlarem de les òptiques reflex. Es tractad’un tipus especial d’objectius, també anomenats cata-diòptrics. Per comptes de lents, tenen miralls, la qualcosa fa que no pateixin la important aberració cromàti-ca. Tanmateix, hi ha molts models que proporcionenpoca definició d’imatge (menys poder de resolució), demanera que s’han d’escollir entre les primeres mar-ques. Tenen l’avantatge de pesar poc i ser molt curts(també són molt més amples que els normals), i ambuna petita distància mínima d’enfocament. Tanmateix,no tenen diafragma (només un número f) i el principalinconvenient és que són poc lluminosos. El més reco-manable és el de 500 mm f.8, que no arriba a un quilo ipot enfocar a menys de 2 m, però també són útils els de1.000 mm quan no ens podem acostar tant com voldrí-em al protagonista, és a dir, a l’animal “caçat”.  LES FOTOSA l’esquerra observem un papió (o babuí, Papioursinus) en una zona àrida de Sud-àfrica, fotografiatamb un teleobjectiu autofocus de 400 mm f. 5,6, ambel diafragma totalment obert per a poder pujar la velo-citat d’obturació al màxim i prendre la foto a pols. Ésel primat més gran de la regió… llevat de l’home, ésclar. La foto de dalt mostra una lleona (Panthera leo)pensant en el sopar –o sia, seguint un ramat d’antílops–en una sabana arbustiva de tipus veld. Per a mantenirles distàncies, es va utilitzar un objectiu reflex manualde 1.000 mm, això sí: col·locat sobre un trípode perquèla vibració era màxima a causa del mínim angle devisió i també del pes.ALBERT MASÓi n s t a n t s  d e  n a t u r a«ELS OBJECTIUS REFLEX SÓN POC LLUMINOSOS I DE NO MASSA PODER DE RESOLUCIÓ,PERÒ, PER ALTRA BANDA, SÓN PETITS (MÉS AMPLES PERÒ MOLT MÉS CURTS), MÉSMANEJABLES, DE FORÇA DISTÀNCIA FOCAL I, COM QUE NO TENEN LENTS, NOSOFREIXEN DE LA IMPORTANT ABERRACIÓ CROMÀTICA»

Un objectiu per a caça... incruenta

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/45122/45284

Un objectiu per a caça... incruenta

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana