Josep Amat i Girbau

Amat i Girbau, Josep

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revista de TECNOLOGIA•   primer semestre 200942Per la seva visió i coneixement del món universitari, lipreguntem:Com valoreu la reforma que fa uns anys vàreuimpulsar a la UPC, per passar d’una estructurabasada en les càtedres a l’actual estructuradepartamental?El pas de l’estructura universitària amb càtedres a unaestructura amb departaments es va produir quan en Ga-briel Ferraté n’era el rector i jo n’era el vicerector, i va serell qui va encarregar-me específicament aquest tema. Estractava de transformar l’estructura universitària tal comla nova llei, la LRU, preveia, en una nova estructura ba-sada en departaments. Jo crec que és una estructurabastant més moderna i adequada al que s’espera d’unauniversitat: que es faci un ensenyament capaç d’adap-tar-se a les necessitats canviants d’una societat coml’actual, i sobretot es tracta de donar importància a la re-cerca, que és molt més difícil de fer amb una estructuracom l’anterior.Crec que després dels anys que han passat, les ex-pectatives que l’estructura departamental generava en-tre els que hi creiem, dins de la universitat, es pot dirque s’han confirmat. Això no vol dir que tots els departa-ments tinguin una producció científica extraordinària,però sí que n’hi ha uns quants, suficients, que han des-tacat, o estant destacant, per la qual cosa crec que esjustifica perfectament aquella transformació que enaquells moments es va fer.A més a més, hi ha molts altres valors que es podrienassenyalar com a positius, com el fet de la incorporacióde les escoles universitàries a la universitat i als seusensenyaments. Amb l’estructura departamental crecque es va facilitar que els professors que estaven vincu-lats a aquests ensenyaments de primer cicle poguessinfer una carrera vinculada a la recerca. El fet de poder feruna tesi doctoral va facilitar molt l’estructura departa-mental. Des del meu punt de vista, això ja són fites prou im-portants per a la universitat. Actualment les universitats estan afrontant lareforma en l’estructura dels seus ensenyaments,Josep AmatDepartament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial. Universitat Politècnica de CatalunyaMembre de l’Institut d’Estudis CatalansENTREVISTA A JAUME PAGÈSJaume Pagès Fita neix a Girona el 1946. És mestre (Es-cola Normal de Girona, 1963), enginyer industrial (ETSd’Enginyers Industrials de Barcelona, 1970) i doctor en-ginyer industrial (UPC, 1975). Catedràtic d’Enginyeria deSistemes i Automàtica, ha estat vicerector (1986-1994) idesprés rector (1994-2002) de la UPC. Posteriormentocupà el càrrec de conseller delegat del Fòrum de les Cul-tures Barcelona 2004, i des de desembre del 2004 ésconseller delegat d’Universia.Universia és una xarxa universitària constituïda ac-tualment per mil setanta universitats iberoamericanesque promou la cooperació universitària, la informació i lacol·laboració entre universitats i empreses, bàsicament através d’Internet, amb el lema: «Universia, xarxa d’univer-sitats, xarxa d’oportunitats».entrevista001-052 Tecnologia 03.qxp:Maquetación 1  26/06/09  11:51  Página 42és el que s’anomena procés de Bolonya, i és motiude certa controvèrsia. Com ho valoreu?Jo crec que aquest procés, que s’anomena procés de Bolonya,és un canvi absolutament necessari per a les universitatsdes de molts punts de vista. Des del punt de vista d’un paíso d’una regió determinada, el procés impulsa una majoraproximació del món universitari en el seu entorn imme-diat i permet posar el coneixement i la recerca en relacióamb la societat o amb els elements productius. I això ésprou important. Però hi ha un altre element que, des delmeu punt de vista, és més important que aquest i que crecque és el que va promoure el naixement del procés de Bo-lonya i va ser-ne la causa, i és el fet d’intentar fer un procésen què les universitats europees projectin una imatge deconjunt, amb una certa coherència.Crec que en el món globalitzat al qual anem, que ja ésun fet, Europa o bé fa aquest procés, i el conjunt de les uni-versitats europees es projecta al món amb una certa imat-ge de coherència, o bé ha d’acceptar ser finalment absolu-tament residual en el món global. Perquè amb els nousactors, no podem esperar que els països europeus aïllats iles universitats europees individualment tinguin un reco-neixement adequat. Perquè simplement, des de qualsevolciutat important de l’Índia o de la Xina o de l’Orient llunyàasiàtic, qualsevol ciutat europea, i gairebé diria que qual-sevol país europeu, és un desconegut. I l’única manera depoder tenir un cert reconeixement i d’obtenir una certa presència és a còpia de projectar-se com a conjunt. I aixòés important, perquè la internacionalització dels estudisuniversitaris i de la recerca és un fet, i en aquest procésd’internacionalització es produeixen, i es produiran cadavegada més, fluxos de tot tipus, d’estudiants, de profes-sors, de projectes, de capital, que es potenciaran gràciesprecisament al coneixement mutu i reconeixement de quèes disposi. I, per tant, el fet de no ser conegut comporta amitjà termini desaparèixer. Dins d’aquest procés actualment en curs, quinsproblemes d’implantació hi veieu? Per mi, el problema que jo destacaria més del procés deBolonya, tal com s’està portant en els nostres entorns,radica en la seva lentitud. Jo crec que simplement lesuniversitats no gaudeixen de suficient marge de llibertatper poder actualitzar les seves propostes acadèmiquesamb una dinàmica prou acusada. Inclús em consta que hiha qui intenta aprofitar el procés de Bolonya, no per ferpropostes de futur, sinó per intentar tornar a propostesdel passat, cosa que em sembla una pèrdua d’una opor-tunitat magnífica per fer quelcom que millori la situacióactual.Alguns col·lectius d’alumnes han dit moltes vegadesque, dins del procés de Bolonya, el cost previst en lesmatrícules dels màsters significa la privatització deles universitats públiques, com ho veieu?Jo crec que confondre la gratuïtat d’un servei amb el fet queaquest servei sigui públic és pura demagògia.Hi ha molts serveis públics que es paguen, encara que tin-guin en molts casos una subvenció, i n’hi ha sense subvenció.Segurament hi ha més serveis públics que demanen unaaportació de l’usuari, encara que tingui una subvenció, queno pas que siguin absolutament gratuïts. I això ha demostraten molts casos que millora l’eficiència del servei. És a dir, quel’usuari participi a cobrir una part dels costos, en general, re-dunda en una major eficàcia i eficiència del servei.Em penso que en el cas de l’educació superior, que noés obligatòria, recordem-ho, això podria ser així. Per tant,em sembla una real demagògia dir que cobrar per un màs-ter, i que no sigui completament gratuït, sigui privatitzarun servei com el de l’educació.Una altra cosa és que s’hagi de fer, i que sigui raona -ble de fer, una política social adequada, per tal que, en elscasos en què la gent ho necessiti, hi hagi una major aporta-ció de l’Estat, és a dir, hi hagi una política de beques ade-quada. I em sembla que és més progressista, en el sentitque, si es fa el contrari, passa el que està passant actual-ment, que és que el cost dels estudis universitaris, si se’nfa una anàlisi detallada, acaba recaient sobre les classesque menys en gaudeixen, perquè finalment es paguen através dels impostos, que els paga tothom. Com que elsque estan realment anant a la universitat i acaben traient-se les titulacions continuen essent majoritàriament la gentque prové de les classes més afavorides de la societat, lamanera de resoldre-ho no és fer-ho gratuït, perquè això nohi ha cap estat que ho pugui suportar, sinó fent una políti-ca de beques adequada, que pugui discriminar aquells queles necessiten d’aquells que no les necessiten.   Com valora la inclusió en els plans d’estudi delsanomenats crèdits de lliure elecció, que corresponenals ensenyaments no estrictament relacionats ambels estudis específics de la carrera que l’alumnecursa? Jo crec que els ensenyaments que es reserven amb el que esdenomina crèdits de lliure elecció són tan importants que hau-rien de formar part del currículum d’una forma obligatòria,encara que no dirigida. És a dir, no em sembla adequat quetemes com els culturals, els valors ètics o la sensibilitzacióambiental, entre d’altres, es deixin en crèdits de lliure elec-ció. Crec que són uns temes que haurien d’estar incorpo-rats de forma organitzada en el currículum i no deixar-ho auna lliure elecció, que és d’alguna manera un complementque l’estudiant adequa als seus valors o a les seves conve-niències o desitjos d’especialització. Jo ho veig així.Jo crec que les universitats tècniques han de fer una re-flexió sobre quins són els continguts exigibles als tècnicsque formen, i els elements com ara: la sensibilització am-biental, els valors culturals, les capacitats de comunicació,etc., són absolutament imprescindibles per a tots, i pertant han d’estar organitzats i posats en els currículums d’u-na forma pensada i organitzada.En canvi el que s’anomenen crèdits de lliure elecció, que emsembla molt bé que n’hi hagi, i que els estudiants els pu-guin triar, han de ser els que els permetin fer una especia- Revista de TECNOLOGIA•   primer semestre 200943001-052 Tecnologia 03.qxp:Maquetación 1  26/06/09  11:51  Página 43lització, o bé fer un canvi d’orientació, o donar un enfoca-ment més personalitzat de la carrera que vulguin fer. Peròen cap cas em sembla adequat que coses tan importants,com les coses de què estem parlant, es deixin de maneraque es puguin comparar amb matèries, que també puguinser importants per a un estudiant determinat, però que nosón exigibles a tothom.Jo crec que aquests elements de què estem parlant, ac-tualment són exigibles a tothom, i per tant han de formarpart del currículum organitzat i han de fer-se amb la màxi-ma eficiència i eficàcia.Sobre l’aspecte de la sensibilització ambiental queheu considerat important introduir en els diferentsestudis universitaris, considereu que això pot ajudarque els dissenys fets des d’aquesta òptica de lesgrans infraestructures que el desenvolupamentde tot país necessita facin que aquests projectesesdevinguin més respectuosos i produeixinun menor rebuig social? Aquesta sensibilització ambiental, que sovint genera un re-buig per part de les grans infraestructures, que per altrabanda són absolutament necessàries per al progrés delpaís, i per tant de les quals no es pot prescindir, és fruit d’u-na maduresa i d’un Estat del benestar del qual afortunada-ment gaudim, i que hem de preservar. Per tant, hem de pren-dre consciència que els nivells d’exigència sobre projectesd’infraestructures han de canviar. I hem d’acceptar que arahan de tenir uns condicionants que fa uns anys no tenien.D’una banda això pot comportar criteris diferents, proba-blement canvis de costos, que han d’assumir les institu-cions que promouen aquestes infraestructures, i han de sercapaces d’assumir-ho i considerar-ho a les bases del propiconcurs. I d’altra banda els tècnics, que han de ser capaçosde considerar aquests condicionants i de donar-hi resposta,han de donar solucions adequades. I és evident que senseuna sensibilització adequada no ho podran fer, perquè po-den donar solucions no adequades als temps en què vivim. Actualment hi ha molts estudis que posen demanifest una creixent manca de tècnics qualificatsi per altra part es constata un menor interès delsestudiants per cursar enginyeries, com veieu aquestaqüestió?Aquest és un fenomen que és nou al nostre país, que ensve d’Europa i ens ve de l’Europa del nord, on fa anys queaquest procés va començar, i que encara no s’ha aturat. Ladisminució de les vocacions cientificotècniques és una re-alitat, que aquí ha començat recentment, que representaevidentment un problema.Les causes, segurament, són moltes. Al nostre paísaquest fenomen s’ha produït amb retard respecte d’altrespaïsos d’Europa, perquè sortíem d’una situació d’un certprivilegi d’aquests estudis cientificotècnics, ja que hi haviauna percepció social que eren uns estudis molt recone-guts, que donaven un cert prestigi social i una certa garan-tia de futur.La seva transcendència possiblement comporta un fe-nomen que ja ha començat, i que fa que les empreses quenecessiten aquests titulats i que no els troben, els hagind’anar a buscar a fora, i això no es pot pas parar, estic con-vençut que encara anirà a més. I pot provocar també que altres empreses decideixin noanar a buscar aquests titulats a fora, sinó que portin l’em-presa a fora? No pot provocar també més deslocalització?És clar! També pot passar.El que passa és que hi ha altres factors que cal conside-rar per produir la deslocalització, a part que hi hagi o no hihagi tècnics. Hi ha altres factors que cal considerar.Crec que la deslocalització d’empreses és una realitatal marge de si falten o no falten tècnics, i potser hi ha altresfactors que són més importants.Creieu que cal prendre algunes mesures per evitaro compensar la manca de titulats en les especialitatscientificotècniques?Jo crec que mesures per redreçar aquesta situació n’han deprendre necessàriament dos actors. Un actor són les uni-versitats i els centres que imparteixen aquests ensenya-ments cientificotècnics, per tant, en particular les universi-tats politècniques. I han de fer el que poden fer, que ésanar a buscar els estudiants allà on n’hi hagi. Si no hi haestudiants en el seu entorn immediat, els poden anar abuscar a fora, on sovint sí que hi ha estudiants que volenfer aquests estudis i que als seus països d’origen no tenenles mateixes facilitats o el nivell de qualitat que tenen noés el que sortosament des d’aquí se’ls pot oferir. Una altramesura és fer-ne promoció en els centres d’ensenyamentprimari i secundari, cosa que em consta que ja s’està fent.Però sempre s’hi poden dedicar més esforços.Per altra banda, l’altre actor són les administracionsque tenen cura, o han de tenir-ne cura, de tirar endavant elpaís. Han de prendre consciència d’aquest problema, i aju-dar les institucions a resoldre’l, amb polítiques de captaciód’estudiants, o de motivació dels nostres.Pels vostres coneixements sobre les universitatsllatinoamericanes que des d’Universia heu obtingut,com veieu aquest altre entorn universitari? L’ambient universitari a Llatinoamèrica és molt diferent deld’Espanya. I la dinàmica pròpia d’aquests països és moltdiferent de l’europea. A la universitat europea hi ha un certsentiment de projectar-se com un conjunt, però hem de re-conèixer que la dinàmica del procés de Bolonya és una di-nàmica a la qual les universitats s’han sumat, però en defi-nitiva qui l’ha impulsat ha estat l’Administració.A Llatinoamèrica aquest procés de creació d’una unitatsupranacional no existeix, i per tant no hi ha qui agafi laRevista de TECNOLOGIA•   primer semestre 200944entrevista001-052 Tecnologia 03.qxp:Maquetación 1  26/06/09  11:51  Página 44Revista de TECNOLOGIA•   primer semestre 200945batuta de dirigir un procés de concentració com el que vi-vim a Europa. Però per altra banda, i en un sentit comple-tament diferent, a Llatinoamèrica es produeix un fet que aEuropa ha desaparegut, i és que la pressió demogràfica so-bre els sistemes universitaris és extraordinària. Per tant,aquí a Europa les universitats no viuen sota la pressió queallà es produeix. Allà, a Llatinoamèrica, hi ha molts països en què el per-centatge de la població amb estudis universitaris encara éspetit, tot i que va creixent, i que va creixent molt, ja que lagent té ganes que creixi a un ritme que les institucions d’e-ducació superior no poden cobrir, i, per tant, això generauna pressió extraordinària amb iniciatives noves, nous cen-tres que neixen cada any, o d’altres que desapareixen per-què no són capaços de respondre als reptes i a les deman-des que la societat genera. Alguns que ho encerten creixenmolt ràpidament i els costa adaptar-se als nivells de creixe-ment que se’ls demana. Tot això, en definitiva, és conse-qüència d’aquesta pressió demogràfica, que impulsa el sis-tema i provoca canvis a un ritme força més accelerat que elsque veiem a Europa. Allà són canvis més naturals, produïtsper les mateixes institucions, no tan pautats per les admi-nistracions, com en el cas europeu, però són canvis realsdels centres, de les institucions i de les universitats.Des d’Europa no es té aquesta visió, cal anar-hi i calveure-ho per comprendre-ho; jo ho veig així, crec que és unfet diferencial molt important i significatiu, que marca ladinàmica de les institucions superiors d’educació de Llati-noamèrica.    Per acabar, quins són actualment els vostres reptesa Universia? En aquests moments estic professionalment a Universia im’hi sento molt feliç i satisfet, i els reptes vinculats aaquesta institució són essencialment aconseguir millo -rar el nivell de servei que donem a les universitats i am-pliar-lo. Tenim un pla a tres anys, que finalitza el 2010, enel qual preveiem incorporar universitats de països on ac-tualment no hi som presents, i per tant volem arribar al 2010 cobrint tota la comunitat iberoamericana de na-cions, que són vint-i-dos països. En aquest moment sompresents a onze països, just la meitat, encara que des delpunt de vista de la població o dels sistemes universitaris,estem cobrint el 85 % del total. Pretenem donar tambéservei a aquest 15 % que ens manca, i volem fer-ho mante-nint i impulsant quatre línies estratègiques que consistei-xen: primer, a acompanyar les universitats en els seus pro-jectes docents i de recerca. Segon, a acompanyar-lostambé amb un servei que fomenti les relacions entre uni-versitat i empresa, i en particular el tema d’afavorir que elsestudiants que surten de la universitat trobin feina, i tam-bé ajudar els estudiants que estan estudiant, que tambévolen fer pràctiques en empreses. Una tercera línia s’orien-ta a ajudar els responsables universitaris en les seves re-flexions sobre el futur de la universitat i de la dinàmica delmón universitari de cada país, i globalment. I finalmentuna quarta línia que té a veure amb el que tradicionalmentse n’ha dit extensió universitària: activitats culturals, oci res-ponsable, esport, etc., organitzant i facilitant que ho pu -guin fer, tant en activitats presencials com en alguns casosformant comunitats a la xarxa d’Internet, i, per tant, en co-munitats virtuals.Esperem que aquests reptes que us plantegeu, i perquèus coneixem no dubtem que ho aconseguireu, afectintambé molt positivament el nostre propi entorn universi-tari. n001-052 Tecnologia 03.qxp:Maquetación 1  26/06/09  11:51  Página 45

Entrevista a Jaume Pagès

http://revistes.iec.cat/index.php/RTEC/article/download/36161/36841

Entrevista a Jaume Pagès

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana