Gemma Arsequell i Ruiz

Gregori València

Montserrat Martínez

Martínez, Montserrat

Arsequell i Ruiz, Gemma

València, Gregori

Hemeroteca Cientifica Catalana

alorar la productivitat individual delscientífics és una tasca difícil per a laqual s’han proposat solucions més omenys controvertides. Una de les queha tingut més acceptació és els factorsd’impacte de les publicacions, si se-guim els índexs que elabora l’Institutefor Scientific Information (ISI) de Filadèlfia (http://www.isi-net.com). La simplicitat i la manca de millors alternatives hanfet que la utilització d’aquests índexs sigui una pràctica estesai generalment acceptada. Ara bé, a priori, sembla molt mésdifícil trobar un paràmetre similar que doni una mesura fiablede la productivitat de les institucions científiques dedicades ala recerca. Fins i tot, la tasca pot passar per gairebé impossiblesi es pretén que el paràmetre sigui un indicador objectiu delprestigi científic de les institucions. Malgrat aquestes reticèn-cies lògiques, l’ISI ha fet una primera proposta seriosa de lamesura d’aquest prestigi, utilitzant les eines que més el carac-teritzen, els factors d’impacte abans esmentats.En la mesura que els resultats de les primeres valoracions, quel’ISI ha realitzat per les diferents àrees de l’activitat científica,no són de domini públic, que l’accés a les dades no és gratuït ique no s’ha fet publicitat del producte, es pot dir que la ma-nera com hem arribat a conèixer aquesta iniciativa i a obtenirles dades que ens interessen és, si més no, peculiar.La història comença a partir de la informació publicada perJohn Emsley i titulada «USA and Japan dominate chemistryresearch. The world’s top 20 chemistry depts» (Emsley, 2002).Les dades en què es basa aquesta afirmació és la llista delsvint primers departaments de química de les diferents univer-sitats, classificats d’acord amb el nombre de treballs publicatsi amb les vegades que han estat citats durant els darrers deuanys (taula 1). L’article comenta que aquesta llista forma partd’una de més extensa en la qual es recullen un total de dos-cents departaments de química, ordenats segons aquest doblecriteri. També diu que aquest estudi ha estat elaborat per laScience Watch de l’ISI. Una de les conclusions de l’estudi ésque solament Cambridge, Zuric i Munic són els departamentsde química que, a Europa, aconsegueixen estar entre els vintcapdavanters. Encara que la taula no recull la posició d’altresdepartaments anglesos, en el text s’esmenta que, perexemple, Oxford figura a la posició vint-i-u i l’Imperial Collegea la quaranta-cinc. En declaracions recollides a l’article,l’editor de la Science Watch, Chris King, justifica aquests cri-teris dient que en valorar la recerca que fan els departamentsde química, ha preferit fer-ho en termes de qualitat més queno pas de quantitat (nombre d’investigadors, estudiants, pres-supostos per departament) i per això ha triat les citacions alsarticles com a millor indicador del grau d’interès i d’utilitatque una recerca desperta en els altres col·legues de la comu-nitat científica.Per tal de conèixer quins departaments de química del nostrepaís poden estar entre els dos-cents escollits com a millors,hem formulat aquesta pregunta directament als responsablesde l’ISI. La resposta ha estat immediata i altruista, ja que enshan facilitat, de manera gratuïta, les dades de la llista priorit-zada de la taula 2 (Pendlebury, 2002). Aquesta informació éspart del contingut de l’Essential Science Indicators (ESI), queés un producte amb format web (http://www.isinet.com/isi/products/rsg/products/esi) que comercialitza l’empresa que va7L’ ISI analitza el prestigi de les institucions científiques: el cas de la químicaGregori València, Gemma Arsequell i Montserrat Martínez Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona, IIQAB, i Centre d’Investigació i Desenvolupament, CID, del CSIC, a/e: gvpqbp@iiqab.csic.esVRevista de la Societat Catalana de Química · 4 / 2003 · p. 7-9Ordre Institucions Citacions Articles1 Califòrnia, Berkeley 61.144 3.9762 Kyoto 61.111 7.4833 Tokyo 60.975 7.0044 Texas 53.814 4.1815 Cambridge 51.630 4.4186 Illinois 51.000 3.8457 MIT 49.079 2.9718 ETH. Zuric 47.662 4.0159 Tokyo Inst. Technol. 47.225 6.34710 Minnesota 46.656 3.13511 Osaka 45.245 6.00412 Harvard 44.746 2.07413 Caltech 40.865 1.95014 Tohoku 37.133 5.24315 Tech. Univ. Munic 36.330 3.32116 Stamford 36.279 2.02917 Cornell 35.269 2.29118 Wisconsin 34.356 3.01719 Purdue 33.484 2.95820 Hokkaido– 32.946 3.815TAULA 1. Els vint primers departaments de química classificats d’acord amb laproductivitat, expressada segons el nombre d’articles científics publicats en elsdarrers deu anys01-78 Química 4-2003  28/11/03  08:47  Página 7    (PANTONE 288 C plancha)adquirir l’ISI (Thompson Scientific, que és part de ThompsonCorporation) i que s’ofereix únicament a subscriptors institu-cionals.Aquestes i altres dades similars de diferents àrees de la cièn-cia han estat recopilades a partir dels articles que l’ISI ha anatregistrant i classificant entre els anys 1991 i 2001, en funciódels camps científics de les revistes analitzades. En el cas dela química, la selecció ha resultat difícil, ja que les institu-cions que ocupen un lloc a la llista final prioritzada només re-presenten l’1 % del total. Atès que, a la llista, hi figuren sis-centes noranta institucions, el nombre d’institucions que hanproduït algun treball en el camp de la química, durant aquestperíode de temps, ha estat aproximadament de seixanta-noumil en total. Els primers llocs de la taula 2 l’ocupen les institucions quehan rebut el major nombre de citacions. Lògicament les insti-tucions més grans han tingut avantatge sobre les petites, per-què tenen capacitat de publicar més treballs. Per tractar decorregir aquest biaix, l’ISI també ha calculat el quocient entreel nombre total de citacions i el nombre d’articles, com a me-sura de l’impacte (qualitat mitjana dels treballs). Una de les primeres deduccions que hom pot fer d’aquestesdades és que hi ha un bon nombre d’institucions espanyoles(23) que formen part de l’1 % de les institucions seleccio-nades (690). Més important encara és el fet que duesd’aquestes institucions es troben entre les cent primeres.Sis són dels Països Catalans, amb la Universitat de Barcelonaal capdavant, en una posició molt destacada de la resta. 8Ordre Ordre mundial Institucions Articles Citacions Citacions/articles1 21 CSIC 5.624 38.281 6,812 66 Universitat de Barcelona 2.776 23.497 8,463 132 Universitat de València 2.077 15.925 7,674 162 Universitat de Saragossa 1.527 13.807 9,045 174 Universitat Complutense de Madrid 2.166 12.991 6,006 176 Universitat Autònoma de Madrid 1.548 12.984 8,397 240 Universitat Autònoma de Barcelona 1.228 9.744 7,938 273 Universitat del País Basc 1.339 8.387 6,269 275 Universitat d’Oviedo 1.163 8.276 7,1210 281 Universitat Politècnica de València 700 8.072 11,5311 310 Universitat de Sevilla 1.066 7.421 6,9612 341 Universitat de Santiago de Compostel·la 1.318 6.809 5,1713 430 Universitat de Valladolid 859 4.985 5,8014 433 Universitat de Granada 1.015 4.967 4,8915 468 Universitat de Còrdova 765 4.515 5,9016 473 Universitat d’Alcalá de Henares 692 4.452 6,4317 499 Universitat de Múrcia 672 3.754 5,9918 533 Universitat Politècnica de Catalunya 627 3.754 5,9919 546 Universitat Rovira i Virgili 488 3.643 7,4720 580 Universitat de La Laguna 584 3.272 5,6021 590 Universitat d’Extremadura 522 3.190 6,1122 658 Universitat Castilla-La Mancha 496 2.740 5,5223 659 Universitat de Salamanca 548 2.721 4,97TAULA 2. Institucions espanyoles ordenades segons la seva productivitat, que es troben entre les primeres sis-centes noranta institucions mundials actives en el camp de laquímica en els darrers deu anys01-78 Química 4-2003  28/11/03  08:47  Página 8    (PANTONE 288 C plancha)D’altra banda quan s’aplica el factor de qualitat (citacions perarticle) com a criteri d’ordre, a la taula 2 (no indicat), les posi-cions de les institucions canvien. Així, la Universitat Politècni-ca de València aconsegueix un coeficient de citacions per tre-ball de l’11,53, coeficient molt més elevat que la resta icomparable a universitats com la de Cambridge. En canvi, elCSIC, que és capdavanter en el nombre de citacions, cau a laposició deu, darrere d’Oviedo i Sevilla. Amb aquest nou ordre,cinc de les sis universitats catalanes estan entre les deu pri-meres, amb la Universitat de Barcelona entre els primers llocs.Les dades que presentem són representatives de la informacióque hom pot trobar a l’ISI (Essential Science Indicators) queforma part del conjunt de productes que ISI-Thompson englo-ba en el concepte «ISI Web of Knowledge». Vol ésser una pla-taforma dinàmica que a través de la web ofereixi una fontunificada d’informació científica, tant des del punt de vista deles publicacions com de les eines per a l’anàlisi i l’avaluacióde la ciència. Una característica important d’aquestes dades ésque no són estàtiques, ja que l’ISI les actualitza cada dos me-sos, i per això seran molt útils per fer un seguiment de la tra-jectòria de les institucions al llarg del temps. Ara bé, és difícilassumir pretensions clarament expressades per l’ISI quanse’ns diu que dades estadístiques quantitatives de productivi-tat i qualitat, com aquestes, serveixen per mesurar quelcommés qualitatiu i subjectiu com ara és el prestigi de les institu-cions científiques, on factors històrics i de tradició són encaraimportants.Referències bibliogràfiquesEMSLEY, J. Chem@Cam, núm. 13 (2002), p. 7. [Número cor-responent a l’hivern de 2002 de la revista del Departament deQuímica de l’Universitat de Cambridge (UK)] PENDLEBURY, D. «Contract Research Manager. ISI-ThomsonScientific». [Dades enviades per correu electrònic el 19 d’abrilde 2002] AutorsGregori València i Gemma Arsequell són doctors en química iinvestigadors del CSIC. Montserrat Martínez és llicenciada en química i responsabledel Servei de Documentació del CID.901-78 Química 4-2003  28/11/03  08:47  Página 9    (PANTONE 288 C plancha)

Catalan

L'ISI analitza el prestigi de les institucions científiques : el cas de la química

http://hispana.mcu.es/es/registros/registro.do?tipoRegistro=MTD&idBib=4286253

L'ISI analitza el prestigi de les institucions científiques : el cas de la química

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana