Josep Maria Pons Ràfols

Pons Ràfols, Josep Maria

Hemeroteca Cientifica Catalana

Discurs d'investidura i entrevista arnb Steven Weinberg Josep M. Pons * Sntraducció Steven Weinberg va ser a Barcelona a final del mes de maig amb motiu de la seva investidura com a doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. Wein- berg pertany a una dinastia de flsics, els unificadors, que inclou noms com els de Newton, Maxwell i Einstein. El seu treball sobre la unificació de les interaccions febles i les electromagnitiques li va valer l'atorgament del premi Nobel de física el 1979, compartit amb S. L. Glashow i A. Salam. A més de comptar-se entre els físics tedrics contemporanis rnés prestigiosos i influents, Weinberg ha fet tumbé u n  treball de divulgació de gran qualitat. Són llibres seus: el famosissim The first three ininutes, The discovery of subatomic particles i Dreams of a final the- ory. E n  l'dmbit acadkmic, abans d'acabar aquest any, soreira a la llum el segon volum de la seva obra The quailtum theory of fields. La Revista de Física repro- duem el discurs d'investidura i una petita entrevista arnb Josep M. Pons. Discurs d'investidura del doctor "honoris causa" Steven Weinberg Excel.leiitíssim Rector i Distingits Meinbres de la Uni- versitat. En priiner lloc, voldria expressar la meva gratitud a la Universitat de Barcelona per haver-me atorgat el privilegi de edr aquí avui. Segurament, hauran sentit dir que la veritable recompensa al treball científic és el mateix treball, i que els honors i els premis no són impor- taiits. No s'lio creguin. Per a mi és una gran satisfacció tenir l'honor de rebre aquest doctorat de l'antiga i dis- tingida Universitat de Barcelona. 1 aquesta satisfacció és encara més gran pesque, a diferencia de la majoria de vosaltres, no he hagut de guanyar-me'l preparant una tesi doctoral. He passat tota la ineva vida professional a les uni- versitats. No crec que aixo signifiqui un rebuig per part meva a créixer. Actualment, les universitats ens donen l'única oportunitat de fer el tipus de feina que jo, i la majoria d'altres estudiosos i científics, fem. L'objectiu del meu treball és aprendre les lleis de la natura. És veritat que hi ha moltes classes de lleis. Per exemple, en física, tenim les lleis de la termodinamica; *Josep M. Pons ('iarragona, 1949) és professor titular del Departament dlEstructura i Constituents de la Materia a la Uni- versitat de Barcelona. 40 Revista de Física / 2n semestre de 1996 en el camp de la biologia, les Ileis de la genktica de Mendel; i, en economia, les lleis de l'oferta i la demanda. No entenem molts aspectes d'aquestes i moltes altres lleis, i es continuen fent. estudis molt exhaustius i inte- ressants sobre aquests problemes. Perb hi ha una cosa que sí que sabem sobre les lleis, que hein apres amb difi- cultat durant aquest últim segle, i que potser és l'aspecte més important: cap d'aquestes lleis no és una veritat ab- soluta i autonoma, un fet independent que cal acceptar sense necessitat de més explicacions. Malgrat els principis de Karl Marx, no hi ha cap llei de l'economia o de la historia que pugui existir per ella mateixa, sense necessitat d'explicar-la segons el comportament dels individus. Tot i les teories d'Henri Bergson, tots els aspectes relacionats arnb l'ésser huma requereixen una explicació (per molt difícil que sigui trobar-la) basada en la influencia de la física i la química ordinaria al llarg de centenars de milions d'anys d'evolució no planificada. 1 malgrat allb que pensaven a principi de segle físics com Max Planck, les lleis físiques macroscopiques, com les lleis de la ter- modinamica, s'han d'explicar (i de fet s'han explicat) a partir de lleis físiques més profundes, és a dir, les lleis que governen les partícules elementals. Aquest és l'objectiu del meu treball: descobrir les lleis que go- vernen la natura, al nivel1 més profund possible, de les quals, en principi, deriven totes les altres Ileis. És el que de vegades anomenem la teoria de l'absolut, pero jo no utilitzo mai aquesta expressió perque el descobriment de les lleis més profundes de la natura no resoldra immediatament tots els problemes de l'economia, la biologia i ni tan sols de la física. Aquests problemes s'hauran de resoldre arnb metodes adaptats a les ciencies individuals. Perb el dia que es trobin els metodes per esbrinar quins són els principis que gover- nen l'economia, la genetica o altres ciencies, haurem de donar un pas endavant, i preguntar-nos per que aquests principis són els que són. D'aquesta manera, podríem estructurar una cadena de raonaments fins a arribar a les lleis més fonamentals de la física, objectiu de la meva investigació. Sovint, quan conec una persona i em pregunta a que em dedico, li dic que sóc físic. Llavors em pregunta en quina branca de la física treballo. La millor resposta que tinc és que treballo arnb partícules elementals. Perb aquesta resposta mai em satisfa perque les partícules en elles inateixes no sóii interessants. Nosaltres estudiem partícules elemeiltals perque en aquest inoment de la historia és el nivel1 rnés profund al qual hem arribat amb les nostres cadenes de raonainent. Estic convenqut que actualment no coneixem totes les lleis que hi ha en l'ambit de la física, i no sé si alguii dia arribarein a coneixer-les, pero aquest és l'objectiu al qual he dedicat totri In iiacvn vida piofessioiiwl. Figura 1: El pi.ofessol Stevcli Ckiiibcig el (lia dc  la. iii- vestidura Fa uns anys, juntament ainb altres físics, vaig intentar convencer els membres del Congrés nord-america perque aportessin els fons necessaris per construir uil innovador i costós instrument d'investigació de partícules elemen- tals, un accelerador conegut corn el Superconducting Su- per Collider. Tal corn deveu saber, aquesta iniciativa va fracassar. pero els qui varem participar-hi varem desco- brir els problemes de la ciencia en vista al públic. Du- rant una conversa sobre el Superconducting Super Col- lider, un congressista de Califbrnia em va preguntar per quina raó, si es tractava d'un instruinent tan important per a la investigació científica, cap empresa privada no estava interessada en la construcció. En aquell moment vaig pensar que es tractava d'una pregunta bastant xim- ple perque, evidentment, ningú no podria obtenir cap benefici de la construcció i funcionament del Super Col- lider, perb recentment he estat reflexionant sobre la pre- gunta que em va fer aquell congressista i crec que mereix una resposta més adient. Sigui veritat o no, moltes persones creueri que el mercat lliure és la millor manera de distribuir els re- cursos econbmics per satisfer les necessitats dels éssers Revista de Física / 2n semestre de 1996 humans. Potser aquesta teoria pot aplicar-se als talls de porc i als aparells de televisió. Els esfor~os del mercat lliure d'America i de la Comunitat Europea per pro- duir aquests productes han estat més positius que els de les economies planificades d'Europa de 1'Est o de la Xina. Perb el mercat lliure no ha estat tan exitós en l'ambit de la ciencia. El funcionament del mercat lliu- re és el que ha provocat que grans empreses dels Es- tats Units retallessin les partides destinades a la inves- tigació científica i, sobretot, ha portat a la desintegració de grans laboratoris d'investigació, coin el Laboratori Be11 Telephoile, que va comencar el seu declivi quan la indústria telefbnica nord-americana va deixar de ser un monopoli regulat. En aquest seiztit, la substitució (posi- tiva o negativa) de les economies planificades pel mercat lliure a 1'Europa de l'Est, iio ha destruit les institucions científiques d'aquests paisos. Perb, per tornar a la pre- gunta del congressista, els instruments destinats a la iiivestigació fonamental corn el Superconducting Super Collider no són reildibles. Significa aixo que la gent no desitja aquestes inversions? Potser tenia raó Jeremy Benthain quan va dir que si les persones prefereixen els porcs a la poesia, llavors els porcs són millors que la poesia. 1, de la mateixa manera, també millors que les partícules? En absolut. Puc afirmar que la iiivestigació científica fonamental sempre dóna beneficis practics, encara que de vegades necessiti molt de temps per adaptar-se a les necessitats dels investigadors privats. Crec que aquest argument és correcte, perb pot suggerir que tot el que lian de fer les empreses privades és caiiviar els seus in- teressos. Crec que hi ha una resposta més profuiida que pot aplicar-se tant a la poesia corn a les partícules. Em sembla que hi ha un interes que mereix 17atenció dels governs, interes que va més enlla del benestar físic i econbmic dels ciutadans. Es tracta del nostre interes comú per la civilització. Aquesta afirmació no és una idea original. Hauria estat evident fins i tot per a Al- fons el Magnanim. Perb conté molts aspectes, alguns relativament nous. La composició, conservació i evolució del drama i de la música potser no complauen els gus- tos de la majoria, i per aquesta raó no poden competir econbmicainent amb la televisió i el roclc and roll, pero són importants corn a elements de civilització. La con- servació de centres de meravelloses ciutats antigues corn Barcelona s'oposa potser al desig del Públic de gaudir d'autopistes i centres comercials, perb la seva existencia també és una part important de la nostra civilització, corn 110 és també la recerca de les lleis de la natura. Fins i tot els partidaris més convencuts del mercat lliure reconeixen que hi ha alguns objectius comuns que no po- den aconseguir-se amb el lliure mercat i que són respon- sabilitat del govern, corn la defensa nacional i l'aplicació de la justícia. Jo diria que la conservació i l'enriquiinent de la civilització és un altre d'aquests objectius comuns que tampoc no pot deixar-se en mans del mercat. En dirigir-me a vosaltres, que avui us doctoreu, tinc la irnpressió d'estar entre aliats naturals. No vull dir que el fet de tenir un doctorat faci impossible que sigueu rendibles per a la persona que us contracti. Només de- sitjo el millor per a l'empresa que us contracti. Perb tant si treballeu per a una empresa privada, corn en el sector públic o en universitats, la vostra formació us ha exposat a una gran tasca en la ciencia, la investigació o l'art sobre la qual es basen les vostres habilitats i cone- ixements específics, i en aquest sentit heu contribuit a la civilització. Per aquesta raó us vull felicitar, no només perque heu acabat els vostres estudis, sinó també perque avui rebeu el títol de doctor. Vull exhortar-vos a con- tribuir a la protecció dels valors de la nostra civilització contra les pressions del mercat, entre els quals es troba la recerca de les lleis de la natura. Entrevista de Steven Weinberg amb Josep M. Pons Professor Weinberg, quina valoració feu del mo- ment present de la física tebrica, des dels as- pectes més fenomenolbgics als rnés matematics? Hi va liaver un gran kxit en el desenvolupameilt, els anys setanta, del que anomenem el model estandard de les partícules elementals, que descriu les interaccions febles, electromagnktiques i fortes, i tots els quarks i leptons que donen lloc a la materia ordinaria. Per desgracia, encara que s'han fet experiments magnífics, no han re- velat res que vagi més en112 del model estandard; l'han confirmat i ens han donat alguna informació nova, corn les masses d'alguns quarks, que eren desconegudes fins fa poc. Perb els experiments no ens han donat cap indicació de corn anar més enlla del model estandard. Els tebrics han treballat molt durament sobre tot aixb i tenen moltes idees interessants. Potser la més inte- ressant de totes és la de la teoria de cordes, que penso que posseeix tanta bellesa que alguna relació deu tenir amb la natura. Perb, desgraciadament, no ha estat en- cara possible per als tebrics d'obtenir alguna inspiració a partir dels experiments, i esperem que aixb canvii: ara mateix hi ha petits indicis que els neutrinos podrien tenir una petita massa, que procediria d'efectes que no són inclosos en el model estandard. Aixb podria donar una indicació important sobre una teoria inés general de la qual procediria el model estandard actual. Perb les coses són difícils. Aquests experiments es fan durant any-S i de vegades, fins i tot després de molts anys, en- cara no s'esta prou segur de si l'efecte buscat hi és o no. Considerant les esperances, que vós mateix heu proclamat, d'arribar a una teoria final, creieu que en algun moment ja no caldrA buscar més infor- mació experimental? Bé, és veritat que nosaltres, segons jo crec, mai no serem capacos d'estudiar les cordes directament, perquk em fa l'efecte que les energies que hi ha implicades sempre es trobaran rnés enlla de les nostres capacitats. No puc imaginar corn podrien ser possibles experiments a les 42 Revista de Física / 2n semestre de 1996 Steven Weinberg energies que són necessaries per detectar directament l'estructura de les cordes. Perb pot ser que no calgui tot aixo: si dema es desenvolupés una teoria de cordes que arribés a predir amb exit, no només el model estandard, sinó els valors de totes les constants numeriques, les masses dels quarks i els leptons, les relacions entre les constants d'acoblament, etc., llavors podríem dir que tenim un test experimental de la teoria, encara que no hauríem pogut estudiar les cordes directament. Així que penso que és possible que puguem tenir una teoria de cordes, verificada experimentalment, encara que mai no puguem veure les cordes. En la cromodinamica quantica nosaltres no veiem els quarks, només podem fer experi- ments en que els quarks es manifesten de forma indirecta perb, tot i així, avui tothom creu que la cromodinamica quantica és correcta. Seguint amb el tema de la teoria final, si la humanitat arriba mai a aconseguir-la, creieu que contindra alguna indicació de per que les "condicions inicials" van ser les que van ser, en I'univers? Tota la física que coneixem, o més ben dit, tota la ciencia, esta dividida en dos tipus de coneixement: hi ha les lleis, que són principis universals, i hi ha la historia, que és una cadena de successos que, anant enrere, ens portaria fins, potser, al comencament del Big Bang - bé, hi ha gent que creu que hi ha molts Bangs, així que encara hauríem d'anar més enrere. La pregunta és realment la següent: la historia i la física romandran sempre separades o s'ajuntaran? En aquest darrer cas, no només diríem que les partícules elementals han de tenir les propietats que observem i les forces han de ser les forces que observem, sinó que també la historia de l'univers ha de ser la que coneixem que és. No ho sé, tinc la ment oberta en aquesta qüestió. Stephen Hawk- ing ha provat dlintroduir algun principi fonamental en la direcció d'ajuntar la historia i la física, la condició que es coneix corn la de la no-existencia de vora, perb aixo no ha funcionat. Alguna idea corn aquesta potser podra funcionar, perb ara mateix no em sento capaq d'imaginar-la. No hi ha cap indicació en la teoria de cordes que vagi en aquest sentit. Em sembla que és una cosa sobre la qual hem de mantenir la ment oberta. En el llibre "Dreams of a Final Theory", vós in- troduiu el concepte dels vectors d'explicació, que donen una visió unificadora i alhora estructurada de la ciencia, i que descansen en la teoria fona- mental. Aquest, diguem-ho així, és un punt de vista reduccionista ... Efectivament, hi estic d'acord. Creieu que dins d'aquest punt de vista reduc- cionista tot pot ser explicat, incloent-hi els as- pectes del comportament huma, o conceptes com el sentit de la responsabilitat moral, la il- lusió -o no iHusió- de Ilibertat, etc.? Bé, jo no crec que la ciencia ens arribi a dir mai res sobre la moralitat, perque no és una qüestió de veritat o fals, sinó una qüestió de valors; i els valors, el fet que valorem la vida humana, per exemple, o que valorem l'art, o que valorem la preservació de la natura, no són coses de les quals puguem dir que són veritables o falses. Es troben totes fora de la ciencia i crec que no és possible que hi hagi algun tipus de descobriment que ens permeti ar- ribar a aquests judicis. Pero si voste em pregunta, per exemple, per que els éssers humans es comporten de la manera que es comporten, per que els éssers humans formen famílies, per que fan ciencia, per que pinten qua- dres, no per que haurien de fer-ho, sinó per que ho fan, jo crec que totes aquestes qüestions es poden respondre, al capdavall, en termes de principis físics. Potser el que coneixem ara sobre les molecules ens permet entendre prou aspectes del mecanisme genetic que, per respondre a la pregunta sobre com evolucionen els éssers vivents, tot i que encara queden qüestions difícils per resoldre, ja no serviran de res els nous descobriments que es pro- dueixin sobre partícules i htoms. Al final, tot el coneixe- ment, penso, estara lligat en un únic marc intellectual, pero els valors es troben en un terreny diferent del del coneixement, els valors no són un assumpte de veritat o fals. Dintre d'aquest marc inteHectual, quina posició preneu en aquest vell debat, encetat moderna- ment per Turing, i que més recentment ha re- cuperat Penrose, sobre si el funcionament del cervell huma és o no és algorísmic? Jo no sóc un expert en aquest camp, perb no crec que hi hagi res d'especial en el cervell huma que el faci im- possible de ser entes de la mateixa manera que entenem altres coses complicades com poden ser les tempestes, encara que certament el cervell sigui molt complicat i molt difícil d'entendre. Sé que Penrose ha argumentat que el cervell només es podra entendre en termes de la mecanica quantica. Em sembla que esta completament equivocat, ho trobo absurd. Barcelona, maig de 1996 Revista de Física / 2n semestre de 1996 43 

Discurs d'investidura i entrevista amb Steven Weinberg

http://revistes.iec.cat/index.php/RdF/article/download/4435/4434

Discurs d'investidura i entrevista amb Steven Weinberg

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana