Alfred Molina i Compte

Josep Miquel Vidal Hernández

Vidal Hernández, Josep Miquel

Molina i Compte, Alfred

Hemeroteca Cientifica Catalana

Les Trobades Cient´ıfiques de la Mediterra`niaJosep Miquel Vidal Herna´ndez a), Alfred Molina i Compte b)a) Institut Menorqu´ı d’Estudis, Cam´ı des Castell, 28, 07702 Mao´b) Departament de F´ısica Fonamental, Universitat de Barcelona, Carrer de Mart´ı i Franque`s, 1, 08028 Barcelonaalfred.molina@ub.eduLes Trobades Cient´ıfiques de la Mediterra`nia (TCM) vanne´ixer l’any 1984 com una entitat creada per a l’orga-nitzacio´ a Menorca de cursos, congressos i seminaris. Elnaixement d’aquesta entitat va tenir lloc propiciada pelsmateixos investigadors que l’any 1977 havien engegat elprojecte de l’Enciclope`dia de Menorca i es va posar enmarxa gra`cies al suport de l’Administracio´ autono`mica lo-cal.Les primeres Trobades Cient´ıfiques de la Mediterra`nia,que van tenir lloc el setembre de 1984, van acollir uncongre´s internacional sobre demografia histo`rica de la Me-diterra`nia, seguit d’un altre de dedicat a estudiar les Bale-ars en e`poca romana i fins als a`rabs. El mateix any, JordiPorta, aleshores president de la Seccio´ de F´ısica de la So-cietat Catalana de Cie`ncies F´ısiques, Qu´ımiques i Exactes,havia comunicat la possibilitat que l’esmentada Seccio´ deF´ısica organitza`s tambe´ una activitat a Menorca. Aques-ta idea, que feia alguns anys que es considerava, fins itot abans de la creacio´ de la societat de les Trobades Ci-ent´ıfiques, no s’havia pogut dur a la pra`ctica perque` hohavia impedit la urge`ncia que tenien Jordi Porta i la Seccio´de F´ısiques per organitzar altres activitats me´s priorita`ries.L’oportunitat de dur a terme unes primeres jornadesa Mao´ va apare`ixer l’any 1985 de la ma` del Grup de Re-lativitat de la Seccio´ de F´ısica, un dels nombrosos grupsimpulsats per Porta en el si de la Seccio´ i al qual correspo-nia organitzar aquell any la trobada anual dels relativistesespanyols, reunions conegudes amb el nom de les sevessigles: ERE (Encuentros Relativistas Espan˜oles). JordiPorta va proposar que es fes a Menorca, cosa que va ac-ceptar tothom.Aix´ı, el 4 de setembre de 1985 van tenir lloc les pri-meres jornades de la Seccio´ de F´ısica a Menorca, orga-nitzades per les Trobades Cient´ıfiques de la Mediterra`niacom a entitat, en col.laboracio´ amb l’Obra Cultural deMenorca, editora de l’Enciclope`dia de Menorca. Pocsmesos despre´s, pero`, s’aprovaren els estatuts de l’Insti-tut Menorqu´ı d’Estudis i, com que una de les missionsdel nou institut era promocionar l’organitzacio´ a Menorcade jornades, cursos i congressos i els seus membres erenels mateixos que havien fundat les Trobades Cient´ıfiquesde la Mediterra`nia, es va veure que no era necessari niconvenient duplicar esforc¸os. Llavors, la segona entitatva desapare`ixer i l’Institut Menorqu´ı d’Estudis, acabat decrear, va assumir-ne les funcions. Tanmateix, el nom esva mantenir per designar, pero` ara amb exclusivitat, lestrobades organitzades amb la Seccio´ de F´ısiques, la fu-tura Societat Catalana de F´ısica. Aix´ı, quan el setembrede 1986 es va organitzar la segona edicio´ de les Troba-des, l’entitat amfitriona ja va ser, i ha estat des d’aquellmoment, l’Institut Menorqu´ı d’Estudis i la seva Seccio´ deCie`ncia i Te`cnica.Segons va escriure Antoni Roca amb motiu de la com-memoracio´ de la vintena edicio´ de les TCM, aquestes tro-bades es poden caracteritzar per sis trets, els quals, encaraque alguns es donen en altres activitats acade`miques si-milars, tots ensems les distingeixen d’aquesta. En primerlloc, e´s una activitat concebuda per una persona, JordiPorta Jue´, dintre del marc d’un projecte me´s ampli queell mateix estava duent a terme la de`cada dels vuitanta delsegle XX per promocionar la f´ısica a Catalunya, tant desdel punt de vista de la investigacio´, com des del de l’en-senyament. En segon lloc, les trobades es van crear en elsi d’una associacio´, la Seccio´ de F´ısica de la Societat Ca-talana de Cie`ncies F´ısiques, Qu´ımiques i Matema`tiques(avui Societat Catalana de F´ısica), que n’assegurava lacontinu¨ıtat i, a la vegada, donava forma a la tercera ca-racter´ıstica de les TCM, e´s a dir, que aquestes jornadesso´n, abans que res, un projecte dina`mic i no una estruc-tura fixa. En efecte, i aquesta e´s la quarta caracter´ısticadistintiva que apunta Roca, els diferents grups que par-ticipen a les trobades no tenen un torn establert, no hiha una jerarquia prefixada entre ells ni tampoc entre lesmate`ries, sino´ que l’eleccio´ de les tema`tiques que s’hande desenvolupar cada any l’elegeix la Junta Directiva dela societat segons les activitats dels grups que treballen aCatalunya i els corrents d’intere`s que els membres de laJunta Directiva so´n capac¸os de detectar. En cinque` lloc,la idea de la f´ısica que presideix l’eleccio´ dels temes de lesTCM e´s molt general; aix´ı apareixen temes que es pro-posen el coneixement del mo´n f´ısic, tant en els vessantsteo`rics com experimentals, pero` tambe´ les reflexions sobrela mateixa f´ısica com ho prova la prese`ncia de la histo`riade la f´ısica o les qu¨estions relacionades amb l’ensenya-ment de la f´ısica, entre els temes tractats per les TCM alllarg dels anys. Finalment, en sise` lloc, la convocato`ria deREVISTADEF´ISICAV4 N7 0903les TCM e´s una convocato`ria d’a`mbit catala` en el sentitdels Pa¨ısos Catalans, pero` amb una vocacio´ internacional(tant pel tema com pels seus participants), que e´s l’u´nicacompatible amb la cie`ncia. Aix´ı, als organitzadors els moula voluntat d’acollir tots els camps de recerca de la f´ısicai de les seves aplicacions amb la idea que s’exposin elstreballs duts a terme per la comunitat catalana pero`, a lavegada, per reflectir el moviment cient´ıfic internacional.Aquesta histo`ria i alhora reflexio´ sobre les TCM e´s,d’alguna manera, com es veu des de la Seccio´ de Cie`nciai Te`cnica de l’Institut Menorqu´ı d’Estudis i de la SocietatCatalana de F´ısica de l’Institut d’Estudis Catalans. Enel llibre commemoratiu que es va editar amb motiu de lacelebracio´ de la vintena edicio´ de les TCM, es va demanara tots els responsables de cadascuna de les vint trobadesdutes a terme fins aquell moment que expressessin l’o-pinio´ respecte a la seva experie`ncia com a organitzadorsd’una trobada. Les respostes van ser diverses, com diver-ses havien estat les circumsta`ncies i els plantejaments decadascuna de les jornades, pero` la majoria, si no totes, te-nien alguns elements en comu´. Aquests elements els hemsintetitzat aqu´ı i s’han classificat per grups afins; creiemque ens poden donar la imatge me´s precisa de com hanvist les TCM aquells que les han viscut de me´s a prop,els responsables de cadascuna d’elles, i de quina ha estat,segons ells, la importa`ncia que han tingut per al desen-volupament de les seves a`rees d’investigacio´ a les nostresterres catalanes.Segons els organitzadors, un dels principals efectes di-namitzadors de les TCM es va produir en els mateixosequips que organitzaven o participaven en les jornades.Aix´ı, alguns organitzadors reconeixen que els equips quevan participar a la seva trobada ho van fer quan tot justcomenc¸aven la seva tasca cient´ıfica i que aquesta parti-cipacio´ els va suposar poder potenciar les l´ınies d’investi-gacio´ existents i crear nous camins de recerca. En altrescasos, els organitzadors reconeixen que les TCM no elsvan servir nome´s per posar en comu´ els resultats de larecerca me´s recent dels diversos grups participants, sino´tambe´ per informar tothom de la incorporacio´ de nousequips experimentals als laboratoris universitaris i de lesseves capacitats. D’aquesta manera, les TCM van servirper enfortir els lligams entre els diferents grups experi-mentals i per facilitar l’u´s multidisciplinari de les te`cniquesanal´ıtiques i de caracteritzacio´ a Catalunya. Finalment,algun organitzador va observar que les TCM van servirperque` els diferents grups de treball en un mateix a`mbit—que moltes vegades estan al corrent de la situacio´ delstreballs de recerca de diferents cient´ıfics, grups o labo-ratoris d’arreu del mo´n pero`, en canvi, no coneixen ambel mateix detall el que fan altres grups al nostre pa´ıs—,compensessin aquesta mancanc¸a i poguessin cone`ixer deprimera ma` aquests treballs.Un altre dels aspectes me´s atractius so´n els convidatsforans, ja siguin de la resta de l’Estat espanyol o d’altrespa¨ısos, pero` sempre escollits entre les principals figuresinternacionals, que permeten cone`ixer els avenc¸os en ca-dascun dels camps cient´ıfics tractats en les jornades. Aix´ı,diversos organitzadors reconeixen que els professors con-vidats a les seves jornades van exposar el resultat de lesseves darreres investigacions, moltes vegades correspo-nents a treballs que aleshores encara no havien estat pu-blicats, i fins tot, en alguns casos es donaven a cone`ixerresultats parcials encara sotmesos a revisions que dona-ven lloc a discussions interessants. D’aquesta manera,les TCM van representar per a tots els assistents unaoportunitat extraordina`ria de conviure i intercanviar opi-nions amb personalitats cient´ıfiques i, com a consequ¨e`nciad’aixo`, es van establir lligams professionals i personals queno existien pre`viament i que van influir notablement en lainvestigacio´ d’algun dels grups.Tambe´ posen de manifest que les TCM procuren po-tenciar la participacio´ dels investigadors joves per con-tribuir a la seva formacio´. En primer lloc, es tracta dereunir el ma`xim nombre d’estudiants de doctorat i doc-tors recents per afavorir l’establiment de coneixences icol·laboracions. En segon lloc, els joves investigadors queassisteixen a una trobada poden cone`ixer de primera ma`l’estat del camp de la recerca en aquell moment i en eltema de la trobada i captar quins so´n els problemes quela comunitat cient´ıfica te´ plantejats en aquest camp i qui-nes so´n les qu¨estions de me´s intere`s que s’hi poden trobar.Pero` no nome´s en aquest aspecte es procurava la forma-cio´ dels investigadors joves, sino´ que en moltes ocasions,despre´s de la presentacio´ de cada l´ınia de recerca dels di-ferents grups dintre de l’a`mbit de la trobada, s’ha fet unasessio´ de po`sters on els joves investigadors mostren elsaspectes concrets de la recerca duta a terme en el si delsseus grups. Ac¸o` e´s important perque` permet als joves ex-posar i discutir els seus treballs davant altres investigadorsde la seva edat, pero` tambe´ amb la prese`ncia d’expertsexperimentats que els poden ajudar a obrir vies a partirdels seus treballs.Finalment, una cosa que no deixen d’assenyalar totsels participants e´s que l’illa de Menorca resulta un marcidoni per a la conversacio´ distesa i l’intercanvi d’expe-rie`ncies entre cient´ıfics; coses, aquestes, que la seva feinaquotidiana, que els fa estar massa atrafegats per gaudird’aquests contactes humans, no els do´na oportunitats perfer i, a la fi, so´n tan importants per al desenvolupamentde la investigacio´ cient´ıfica com moltes altres activitatsacade`miques.Confiem que aquests resultats i sentiments per partd’una a`mplia majoria dels f´ısics dels Pa¨ısos Catalans ser-veixi per enfortir i perllongar, almenys 25 anys me´s, aques-ta tasca que es duu a terme amb les TCM.REVISTADEF´ISICA V4 N7 0904

Les Trobades Científiques de la Mediterrània

http://revistes.iec.cat/index.php/RdF/article/download/65692/65556

Les Trobades Científiques de la Mediterrània

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana