Some new or interesting macromycetes from the Island of Majorca (Balearic Islands). Fifteen species are studied. 4 ascomycetes and 11  basidiomycetes. Thirteen of them are new records for the Balearic
Istands. The most noteworthy are: Peziza muscicola, Hygrophorus leucophaeo - ilicis, Thelephora anthocephala and Tomentellina fibrosa. Descriptions and M. O. photographies of them are furnished.Se estudian un total de 15 especies. 4 ascomicetes y 11 basidiomicetes. Trece de ellas són nuevas cites para las Baleares. Destacan por su interès : Peziza muscícola, Hygrophorus leucophaeo - ilicis,
Thelephora anthocephala y Tomentellina fibrosa . Se aportan descripciones y fotografías al M. O. de estas especies

Carles Constantino i Mas

Josep Lleonard Siquier i Vigrós

Josep Maria Vidal i Frigola

Vidal i Frigola, Josep Maria

Siquier i Vigrós, Josep Lleonard

Constantino i Mas, Carles

Hemeroteca Cientifica Catalana

Butll . Soc. Catalana Mico/. 16-17 135-144 Barcelona 1994ALGUNS MACROMICETS NOUS O INTERESSANTSDE L'ILlA DE MALLORCA (BALEARS)J. M. VIDAL1, J. L. SIQUIER2 i C. CONSTANTIN031. - Massaballs 10, E - 17118 Sant Sadurní de l'Heura (Girona)2. - Major 19, E - 07300 Inca (Mallorca)3. - Santa Teresa 8, E - 07100 Sóller (Mallo rca)135ABSfRACfSome new or interesting macromycetes from the Island of Majorca (Balearic Islands) . Fifteen speciesare studied. 4 ascomycetes and 11 basidiomyce tes. Thirteen of them are new records for the BalearicIstands. The most noteworthy are: Peziza muscicola, Hygrophorus leucophaeo - ilieis, Thelcphoraanthocephala and Tomentellina fibrosa. Descript ions and M. O. photographies of them are fumished.RESUMENSe estudian un total de 15 especies. 4 ascomicetes y 11 basidiomicetes. Trece de elias són nuevas citaspara las Baleares. Destacan por su interés : Peziza muscícola, Hygrophorus leucophaeo - ilieis,Thelephora anthoccphala y Tomcntcllina fibrosa . Se apo rtan descripcioncs y fotografías al M. O. deestas especies.;INTRODUCCIODes de fa més de 10 anys, dos de nosaltres (J . L. S. i C. C.) estem estudiantla flora micològica de les Illes Balears, en especial la de l'illa de Mallorca, ambcol.laboraci6 amb altre s micòlegs. Fins ara, un nombre molt elevat d'espècies noveshan estat descobertes, unes 214. Aqu est treball és una petita col.laboraci6 a aquestatasca, on es presenten 13 espècies noves per al catàleg de l'illa de Mallorca, queassenyalem amb un asterisc (* ).Per a cada espècie s'ind ica la localitat, dades de recol.lecció i ecologia. En elcas de les més interessants hi afegim una descripció, i fotografies al M. O. delscaràcters més rellevants. Les mostres han estat recollides durant els anys 1990 i 1991a diferents localitats mallorquines per J. L. Siquier i col.labo radors. Totes elles estroben dipositades a l'herbari particular de J. L. Siquier (Herb. JS).136CATALEG D'ESPÈCIESASCOMYCOTINAPeziza/es* Helvella elastica Bull. Fr.But ll. Soc. Catalana Micol. 16-17 135-144 Barcelona 1994M ATERIAL ESTUDIAT. Escorca. predi de Marjanor, 500 - 600 m, DE9108, 25 - 10 -1991, en una pineda, !eg. J . L. Siquier, JS180A. - Pollença, predi de Can Punxa,50 - 100 m, EEoo15, 27 - 10 -1991, en un alzinar , leg. J . L. Siquier, JS179A.OBSERVACIO:":S: Aqu esta espècie , molt freq üent arreu, encara no havía estat citada ales Illes, segons la bibliografía consultada.* Peziza muscicola Donad iniApoteci de 0,5 - 2 cm, cupulat, més tard estès, amb el marge ondulat i unadepressió central. Himeni de color bru - rogenc fosc, després negrós. Exterior mésclar, finament furfuraci. Carn bru na.Espores el.líptiques, amb els extrems obtusos, de (13) -14 -17 - (18) x 7,5 - 9um, amb berrugues allargades i interconnectades, formant un reticle, de 0,5 - 1 umd'alçada. Presenten 1- 2 gútules (figs. 1 i 2, a - b).MATERIAL ESTUDIAT. Muro, S'Albufera, O-10 m, EEI103, dune s litora ls, leg. M. A.Pérez - De - Gregorio, MAP42. - Capdepera, cala Mesquida, 0-10 m, ED3799,30 -11-1991, a les molses, en una pineda amb Juniperus phoenicea, leg. J. L.Siquier, JS189A. - Capdepera, cala Agulla, 0 - 10 m, ED3897, 30 - 11 -1991, entremolsa, en el mateix hàbitat on en ocasions ante riors s'havia trobat Plicariap/anchonis, leg. J. L. Siquier, JS190A.OSSERVACIO!'lS: P. muscícola es distingeix per presentar una mida reduïda, de 1 - 2cm, per tenir espores reticu lades, de 13,5 - 18 x 7,5 - 9 urn, i per viure associada ambmolses. Forma part d'un complexd'espècies de color bru i espores reticulades, integrat per : P. badiofuscoides Donad. ,de fins a 3 cm, espo res de 15 - 17 x 7,5 - 9 um, 1 carn que exsuda un làtex blavós;P. plzlebospora (Le Gal) Donad., de fins a 6 cm, espores de 17 - 19 x 8 - 10 um, quetambé exsuda un làtex blavós, i que viu associada amb molses, a !es carboneres; P.ostracoderma Korf, de 1- 2 cm, d'espores molt petites, de 13 - 14 x 7,5 - 8 urn, viuals conreus de xampinyons; i P. badia Pers.: Fr., de tamany molt gran , de fins a 10cm, i espores de 17 - 20 x 10 - 11 um,Butll. Soc. Cata lana Mico/ . 16-17 135-144 Barcelona 1994 137I~Fig. I. - Peziza muscicola: asc i espores (:\1.P. M a rtiri)Segons DONADINI (1977), P. muscicola és una especie molt propera a P.badia , però dc mida més petita, d'ornamentació esporal més senzilla, i de distribuciómeridion al.Helotiales* Bisporella citrina (Bat sch : Fr.) Korf et Carp.M ATERIAL ESTCD IAT. Pollença, Can Salas, 50 - 100 m, DE9914, 26 -10 -1991, sobrefusta podrid a, Ieg. J. L. Siquier, JS178A.138 Butll . Soc . Catalana Mico/. 16-17 135-144 Barcelona 1994OBSERVAClO:\S: ÉS una especie molt comuna, que viu sobre fusta en descomposicióBA SIDIOMYCO TINAAphyllophoralcs* Ramaria abietina (Pe rs.: Fr. ) Qu él.= Ramada ocliraceovircns auct. pp.MATERIAL FSrCDlAL Santa Margarita, predi dc Son Dico, O- 50 m, E011%, 12-11 - 1990, sota Pinus halepcnsis, lcg. F.O . Calonge i J .L. Siquier, JS411B.OBSERVAClO:\S: Aquest peu de rata cespitós es distingeix pe rquè, en envelli r, elca rpòfor prèn coloracions verdes, especialment a les puntes dels ràmuls. Es trobasota coníferes. Vegeu BOLETS DE CATAL UN YA. làm. 593 (TABARÉS, 1993).Stereum sanguinolentum (A. et S. : Fr.) Fr.MATERIAl. ESTLDlAT. Santa Margarida, predi de Son Oiea, O- 50 m, E01196, 5-()1- 1991 , al damunt de branquetes de Pinus halepensis , leg. J. L. Siquier, JS454B.OBSERVAClO:,\S: Citat amb ant eriori tat per MALENÇON & BERTAULT (1972).Aqu esta espècie es caracte ritza perquè viu sobre l'escorça de coníferes, i perquèl'him eni es taca de vermell quan l'esca rifiquem. D'a ltres especies tambéenve rmelleixen, com per exemple S. 111~(}SlIm (Pers. : Fr.) Fr. i S. gausapatum Ff. :Fr., per ò aquestes viuen al damunt de planifoli s.* Thelephora anthocephala (Bull. : Fr.) Pers.T digitata Fr.Carp òfor de .5 cm d'a lçada i .) em d'amplada, de color bru - grisós fosc, ambels extrems més p àl.lids, ocracis. Peu de .) x llA cm, cilínd ric, tom ent ós, de color brufosc, que s'eixa mpla i forma diverses rames concrescents, planes, espatulades.Aquestes s'u neixen formant rose tes infundib iliformcs, estriades longitudinalment ilïmbriad5'''' aca bades en nombroses lacínies oc ràc ies, tamb é estriades, de 3 - 5 x 1 - 3mm. Himen i llis, bru - violaci. situat a la part inferior de les branques. Carn dura,fibrosa. Olor nul.Butll . Soc. Catalana Micol. 16-17 135-144 Barcelona 1994 139Trama monomítica, formada per hifes fibulíferes, de 5 um, que no reaccionenamb el KOH. Basidis de 40 - 80 x 7 - 10 urn. Espores brunes, subgloboses olobulades, anguloses, espinoses, de 8 - 10 x 6 - 8,5 um (sense l'ornamentació). Espinesde 0,5 -1,5 um (fig. 2c) .MATERIAL ESTUDIAT. Artà, predi de So n Fort é, 50 - 150 m, E030, 27 -10 -1991,enmig de fulles de Quercus ilex, leg. Jul en , JS391B.OBSERVACIONS: És una espè cie polim orfa, de la qu al se 'n coneixen diferents varietatsi formes (CORNER, 1968). Sol trobarse sota planifolis. El nostre exemplar s'assemblamolt a T. pa/mata Sco p. : Fr. la qu al viu so ta coníferes i és molt més comuna, i esreconeix per la forma c1avarioide, l'olor fètida, i pe r la trama qu e reacciona donantuna coloració ve rda en contacte amb el KOH. La microscopía d'amdues espècies ésmolt semblant. T. pa/mata té hifes de fins a 9 urn, basidi s de 70 - 100 um, i esporesde 8 - 12 x 7 - 9 urn,* Tomentellina fibrosa (Berk. et Curt. ) LarsenKneifficlla bombycina P. Kar stTom entellina ferruginosa H óhn . et Litseh .Carpó for resupinat , membran ós, tom ent ós, separable de l substrat, de colorbru - ferruginós, fosc. Marge més pàl.Iid, amb nombrosos co rdo ns miceliars ocracis.Himeni granulós, hidnoid e.Sistema d'hifes dim ític. Hifes del subicle brunes, septades, de 3 - 7 um, deparets molt gruixudes. Hifes dels co rdons miceliar s més primes, de 1,5 - 2 um. Hifesdel subhimeni més pàl.Iides, primes, de 3 - 5 urn, de paret s fines, septades. Cistidis(se ptocistid is) nombrosos, qu e par teixen de les hifes basals. Son cilíndrics, obtusos, de100 - 200 x 4 - 7 um, de par et s molt gruixude s, septade s, de color bru - ferruginós(fig. 2 d, e) . Em ergeixen de l'himen i, don ant - li un aspecte hidnoid e. Basidises tre tame nt claviformes, amb 4 espo res brunes, globoses, de 7 - 8 x 6 - 7 um(orna mentació excluïda), fortam ent verrucoses (fig. 2 d, e).MATERIAL ESfUDIAT. Andraix, Sa nt Telm, 0 -10 rn, 004482, 29 - 03 - 1991, aldamunt de branquetes de Pinu s lialepensis, leg. J .L. Siq uier, JS459B.OBSERVACIO;-';S: Aquesta es pèc ie se sol trobar més freqüent ment al damunt debranquet es de coníferes qu e de planifolis. Fou citada per primera vegada al territoriespanyol per TELLERIA (1980) . El géne re Tomell tellina es distingeix amb facilitatdel génere Tom entella i d'altres telefo ràcies resupinades, per la presència deseptocistid is. Figura ben il.Iustrada a BREITENBA CH & KRÀNZLIN (1986, fig.251).140Bo/eta/es>< Boletus aestivalis (Paul.) Fr.= B. reticu latus Sch.Butll . Soc. Cotalana Mico/. 16-17 135-144 Barcelona 1994MATERIAL ESTLDlAr. Inca, pr edi de Son Catiu, O-50 m, 009695, 18 -10 -1990, enun bosc mixt amb Quercus ilcx, leg. J . L. Siquier , JS354B.OflSERVACIO:,\S: Molt semblant és B. aereus, que té el peu gairebé llis i el color delcapell més fosc. En canvi, B. aestivalis es de color bru - clar i té el peu fortamentreticulat. Mentre que aquest darrer surt amb més abundància a la primavera, B.acreus ho fa a finals d 'estiu - prin cipis de tardor (MARC HANO, 1971).Agaricalcs>< Agaricus essettei Bon= A. abruptibulbus ss. Lange, EsscucMAITRIAL rSTLDIAL Inca. pr edi de Son Catiu, O-50 m, 009695, 18 - 10 -1990,sota QUC/"('lI S i/ex , Icg. .I. L. Siquier . .15341B.OBSERVAClO:,\S: Es ca racte ritza per pr esent ar la base del peu corbada, i per tenir unbulb amb la base truncada, molt típic. Les espo res fan de 6 - 8 x 4 - 5 um. Es potconfond re amb A . si/l'ico/a (Vitt.) Sacc ., que pr esent a el peu recte, el bulb arrodonit,i Ics espo res més petit es, de ::; - (í x ~ - 4 rim. A . cssctei apareix ben il.lustrat a l'obradc CA PPE LLI ( 19~4).* Agaricus nivescens (Moll.) Moll.MATERIAL ESTLDlAT. Inca, puig de Santa Magdalena, 200 - 300 m, 0 0 9697, 18-10- 1990. bosc escla rissat amb Ql/Cl"ClIS i/ex i Pinus halepensis, leg, Ll., Siquier,JS~62 - bis - B.OBSERVAClO:,\S: Es distingeix per la col.loració blanca, inmutable, les lamines moltpàl.lides, grisoses, i Ics espores molt petites, subgloboses, de 5 - 7 x 4 - 5 um, Viu enllocs obe rts, assolellats, com ara pinedes i clarianes o vore res del bosc. Es potconfond re amb A. arvensis Sch. Aques t darre r engrogueix intensament, té el peu moltlla rg, i espores més grans, cl.líptiqucs , de 6,5 - 8 x 4 - 5 um, Viu en prats, vores deBu tll. So c. Catalana Micol. 16-17 135-144 Barcelona 1994 141camps, de camins, etc. Una bona i\.lustració es la que hi ha a la monografia deCAPPELLI (1984).* Entoloma serrulatum (Pers. : Fr.) Hesl.MATERIAL ESTUDIAT. Santa Maria, predi de Son Seguí, 50 -100 m, DD8387, 1- 01-1990, pineda de Pinus halepensis, leg. M.A. Pérez - De - Gregorio J.L. Siquier,JS430B.OBSERVACIO:-:S: Aquesta espècie, de color blau, es distingeix per presentar el margede les làmines recobert de cistidis plens d'un a substància de color blau. Mésinformació es pot trobar a NOORDELOOS (1992).* Hygrocybe lepida Arnold s= Hygroph orus cantharellus (Schw.) Fr. ss. auct.MATERIAL ESTUDIAT. Escorca, predi d'Es Guix, 500 - 600 m, DE9007, 2 -12 - 1990,al mig de molses, en un talús, Ieg. J . L. Siquier, JS431B.OBSERVACIO:-:S: Petit a espècie, que raram ent supe ra els 3 cm. Viu en llocs humits imolsosos, freqü entment en talussos. Presenta el bar ret deprimit, pectinat, de colorvermell viu o taronja, finament esq uamós i sec, amb les làmines arquejades, moltdecurrents, i el peu prim i llarg, del mateix color que el barret. Figura molt benil.lustrat al llibre de BREITENBACH & KRÀ NZLIN (1991).* Hygrophorus leucoph aeo - ilicis Bon et Chev.Barret de (2,5) - 3,5 - 6 - (8) cm, convex, una mica umbonat, amb el margeincurvat. Cutícula llisa, seca, o una mica viscosa en temps humit, brunenca al disc iblanquinosa o ocràcia al marge. La part brunenca ocupa habitualment la tercera partcentral de la supe rfície del cape ll, i es diferencia clarament de la resta, queconserva el color blanquinós.Les làmines són convexes, força espa iades, uncinades , de color blanc o crem,que es tornen grisoses als exemplars molt vells, i brunes als carpòfor s deshidratats.Peu de 3 - 7 x 0,7 - 1,8 cm, cilíndr ic, atenuat a la base, sec, de color blanc,finament furfuraci a la meitat superio r.Carn blanca , que es torna bru na en herbari, d'olor i sabor suaus. No presentacap mena de reacció amb el KOH.Espores el.líptiques, gutulades, de 7 - 9 x 4,5 - 5,5 um.142 Butll . Soc . Catalana Mico/. 16-17 135-144 Barcelona 1994MATERIAL ESTCDIAT. Escorca, predi de Son Massip , 500 - 650 m, DE8908, 26 -11-1990, so ta Quercus i/ex , leg. J . L. Siq uie r, JS427B.OI3SERVACIO:\S: Aquesta espècie ens apareix tamb é, amb molta frequència, a fmalsde tardor i pr incipis d'h ivern, als alzinars situats als afloraments calcaris del'Empo rdà (G iro na ). Es podria co nfo ndre amb H. unicolor Groger (H. leucophaeusauct. pp. ), però aq uest darre r es t roba en boscos humit s, muntanyencs, com arafagedes. És més esve lt, la cut ícula és més viscosa i és de co lor ataronjat.H. leucopltaco - ilicis és una es pècie meridion al, de llocs tèrmics, d 'apariciótardana, q ue constitue ix un ele me nt ca rac te rístic de l'a lzina r ca lcícola mediterrani,juntament amb H. roseodiscoidcus Bon et Chev . i H. arbustivus va r. quercetorum Bonet Chev. (BON & CH EVASSUT, 1985).Phaeotellus rickenii (Sing. ex Hora) BonOmphalina m l/ratis ss. RickenO. rústica ss. K ühn. et Romagn.MATERI AL ESTLiDIAT. Só ller, Ca n Proh om, 200 - 300 m, DE7202, 11 - 11 - 1990, a lesmolses, so ta Pinus halepensis , lcg. J . L. Siq uier, .JS422B. - Muro, S'Albufera, Ü-10 m, E E IIÜ3, 12 -11 -1 990. a Ics molses, e n subs t rat so rrenc vora la mar, sotaPinus l ialcpcnsis, leg. F.D . Ca longe i .I.L. Siqu ie r, JS400 B.O\lSI:IWAClO:\S: Ci ta t amb anteriorita t a les Balears per MALENÇON &BERTA ULT (1972) amb el nom d'()lIlph alia rustica (Fr.) Qué!. ss. K ühn. etRom agn . Es t rac ta d 'una es pècie qu e viu associada amb mo lses de llocs il.luminats,Té el barret molt pe tit , de I - 2 cm, me mbranós, es t ria t pe r tranparència, de colorgris - bru, i amb làmines molt intcrvcna dcs , MA LE NÇON & BERTAULT (op. cit.)co mente n q ue aq ues ta espècie est à tan amplame nt i unifo rmen et repartida a les illesde Mallo rca i Men orca, qu e n'és un cleme nt característic de la flora micològica deta rdo r. ,Es trob a molt ben ilust rada a BOLETS DE CATALUNYA, làm. 432(C A R BO, 1( 90).REG RAC IAMENTSAgra ïm since ra ment la co l.laboraci ó del nostr e amic Miq uel A. Pérez - De -G rcgo rio per la ccsió dels S¡; US exe mp la rs de Peziza m uscicola , Tam bé agraïm al Dr.Xavie r Llimona per la revisió del text, i a Mari a P. Ma rt ín pe r la iI.lustració dePeziza muscicola .Butl/ . Soc. Catalana Mico/. 16-17 135-144 Barcelona 1994 143Fig. 2. - Peziza muscicola: a, b , espo res. T he lepho ra a nthocepha la: e, espores. Tomentellina fibrosa: d,himeni, sep toe ist idis i espores; e. det all de ls se ptoe ist idis i espo res.144BIBLI OG RAFIABu tll. Soc . Catalana Mico/. 16-17 135-144 Barcelona 1994BON, M. & G. CHEVASSUT (1985). T rais hygrophores nouveaux de la chênaieverte méditerranéenn e et leur écologic (Quercetum galloproyinc íalis'ï. Doc.Mycol. , 59: 41 - 50.BREITENBACH, J. & F. KRÀNZLIN (1986) . Chantpignons de Suisse. Tome 2.Champignons salis lam es: Hétérob asidio myc ètes, Aphyllophorales, Gast éromycètes.Ed. Mykologia. Lucerne.BREITENBACH, J. & F. KRÀNZLIN (1991). Champignons de Suisse. Tome 3.Bolets et champignons à lames, l èrc partie: Strobilomycetaceae et Boletaceae,Puxillaceae, Gomphidiaceae, Hygrophoraceae, Tricholomataceae, Polyporaceae(latnelt ées), Ed. Mykologia. Luc erne.CAPPELLI, A. (1984). Agaricus L. : FI'. (Psall io ta Fr.) . Fungi Europaei, vol. 1.Libr. Ed . Giovanna Biella. Sara nno.CARBO, J. (1990) . Phaeotcllus rickenii (Sing. ex Hora) Bon. In Bolets deCatalunya , IX col. Ed . Soc ietat Ca ta lana de Micologia. Barcelona.CORNER, E. J. H. (1968). A monograpli ol Thelephora (Basidiomycetes) . J.Crame r. Lehre.DONADINl, J. C. (1977). Deux discomycètes nouveaux : Peziza apiculata Cookevari ét é flavobrunn ea nov. var. et Peziza m uscicola nov. sp. Bull. Soc. Myc. Fr.,93(2): 177 - 187.MALENÇON, G. & R. BERTA ULT (1972). Champignons de la PéninsuleIbérique. IV. Les lles Bal éarcs. Acta Phytotax. Barcin. , 11: 1- 64.MARCHAND, A. (1971) . Cha mpi¡"'7IOIIS du No rd et du Midi. Tome 1. Lesm eilteurs comestibles et tOI/S les vén éneux, Hachett e, Perpignan.NOORDELOOS, M. E. (1992). Entoloma s.l. Fungi Europaei, vol. 5. Libr. Ed.Giovanna Biella . Saronno.TABARÉS, M. (1993). Ramaria ochraceovi rcns (Jungh.) Donk. In Bolets deCatalunya, XJI col. Ed . Socie ta t Ca ta lana de Micologia. Barcelona.TELLERIA, M. T. (1980) . COlitribuL'ÏrJlI al estudio de los Aphyllophoralescspa ñoles . .I. Cramcr. Vadu z.

Alguns macromicets nous o interessants de l'illa de Mallorca (Balears)

http://revistes.iec.cat/index.php/RCMic/article/download/53656/53858

Alguns macromicets nous o interessants de l'illa de Mallorca (Balears)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana