Jordi Delgado

Delgado, Jordi

Hemeroteca Cientifica Catalana

retorna a la bola de foc primordial. És important fer notar que l'autor entra en la re- flexió quan se suggereixen conclusions físiques d'aquest tipus. Com a exemple del criteri esmentaré només l'a- portació sobre la fi de l'univers. No cal preocupar-se, diu, de desenvolupar una actitud optimista o pessimista entorn a la fi de l'univers. La raó de preocupar-nos-en rau en la nostra naturalesa evolutiva i en el sentit de su- pervivencia programat i condicionat per les influencies ambientals de la Terra. Els eons de temps que carac- teritzen les especies portaran la vida per camins desco- neguts molt abans que es produeixin els efectes de les prediccions físiques. L'autor s'ha reservat la tercera part del llibre, que precisament s'anomena "El codi cbsmic", per impartir la seva llicó magistral, una vegada ja dóna per acabat el fil de l'evolució del pensament de la física moderna. La llicó se centra en les característiques que defineixen les lleis físiques, gairebé la definició de que és una llei física, cosa que reflecteix la relació de la nostra ment arnb el món que intentem abastar. Es tracta d'un apro- fundiment conceptual clarificador sobre les lleis físiques en el seu caracter d'invariant, d'universalitat i simplici- tat,  de plenitud en relació arnb la unificació, de relació arnb el que és observació i experiment, i de la seva re- lació arnb les matematiques corn a eina per eliminar-ne l'ambigüitat . Per acabar, es presenta l'univers corn a missatge es- crit en un codi que els científics han comencat a desxifrar arnb el món dels quanta i la immensitat del cosmos. La vella idea dels grecs en la versió de Francis Bacon, l'em- pirista angles que ja al segle XVI va enunciar corn les ciencies havien de transformar la vida dels homes. Ara que els científics ja poden llegir el llibre de l'univers, ara, ens diu l'autor, els científics tenim el deure d'examinar corn aquest coneixement influencia la nostra civilització. Massa veus ja s'han aixecat, i no sempre sense un fons de raó, per referir-se al moviment contracultural ame- rica, per combatre el coneixement i la tecnologia que en deriva. El compromís de la nostra civilització, doncs, a més de respondre als descobriments del micromón i de les extensions sense fi de l'espai i el temps, és portar aquests coneixements a la consciencia i humanitzar el seu enorme potencial. Aquest és, més o menys, el missatge de Heinz R. Pagels al final de la seva obra, que avui us proposem i que tamb trobareu en versió castellana a Ed. Pirmide, Madrid 1990. Francesc Gacia Escapa Trobades científiques de la Medi- terrinia Ordre, caos i complexitat El mes de setembre passat', a Maó (Menorca), es van celebrar les Trobades científiques de la Mediterrania, or- ganitzades per la Societat Catalana de Física (Institut d'Estudis Catalans). Aquesta vegada les Trobades van adoptar la forma d'un curs d'estiu, amb el títol "Ordre, caos i complexitat", i s'hi van introduir els conceptes i les tecniques que permeten analitzar i estudiar els siste- mes anomenats 'ccomplexos". No intentaré definir que és un sistema complex i corn es distingeix d'un que no ho és, em limitaré, perb, a citar exemples de sistemes que les anomenades ciencies de la complexitat pretenen estudiar: el transit en les autopis- tes, el cervell, un formiguer, els ecosistemes, l'evolució, el desenvolupament embrionari, reaccions químiques fora de l'equilibri i l'economia. Com és possible aquesta evident transgressió de les academicament ben establer- tes fronteres entre disciplines científiques? Per que les ciencies de la complexitat creuen que poden donar res- posta a preguntes obertes en camps que porten forca temps estudiant-les? La idea que existeixen principis comuns que expliquen el funcionament de tots els siste- mes esmentats (i d'altres, que la llista no és exhaustiva) és la que va donar origen a les ciencies de la comple- xitat, hereves directes de la cibernetica i la teoria de sistemes dels 50 i 60. D'altra banda, l'evident neces- sitat de marcs conceptuals diferents als propis ha dut científics de diversa procedencia a buscar solucions alla on menys s'esperaven trobar-les, cosa que ha originat un acord implícit entre científics sobre la necessitat de la interdisciplinarietat i l'evidencia de trets comuns en sistemes aparentment molt diversos: biblegs estudiant informatica tebrica, informatics utilitzant mecanica es- tadística, físics resolent problemes de l'economia i econo- mistes estudiant transaccions econbmiques corn si fossin sistemes de presa-depredador. Si prenem corn a data d'i- nici l'any 1984, any de la fundació de 1'Institut de Santa Fe (Nou Mexic, EUA), les ciencies de la complexitat por- ten uns quinze anys entre nosaltres. 1, creieu-me, han vingut per quedar-se. Les Trobades de Menorca van proposar-se donar un panorama multidisciplinari de l'estat de l'art de les ciencies de la complexitat. El Dr. Ricard V. Solé (De- partament de Física i Enginyeria Nuclear, UPC) va obrir les xerrades arnb el tema de les propietats emergents, 60 Revista de Fhica / I r  semestre de 1998 propietats característiques dels sistemes complexos que consisteixen, molt breument, en l'aparició de fenbmens deguts a les interaccions entre els components d'un sis- tema, cosa que fa impossible un apropament reduccio- nista a l'estudi dels sistemes complexos. Exemples en serien les estructures espaciotemporals característiques d'algunes reaccions químiques fora de l'equilibri termo- d i n h i c  o els camins que estableixen les formigues entre el niu i una font d'aliment. Des del punt de vista de la física, el Dr. Felix Ritort (Departament de Física Fo- namental, UB) va parlar de vidres de spin, sistemes ca- racteritzats per molts estats metaestables, conseqüencia del que s'anomena frustració, o la impossibilitat d'un element del sistema d'assolir un estat en el qual el1 i els seus veins estiguin en un mínim dU'energia local". De fet, els vidres de spin van ser proposats pel premi No- be1 Phil Anderson com el marc conceptual general on estudiar els sistemes complexos. Una altra proposta de principi unificador en l'estudi dels sistemes complexos ha estat la criticitat autoorganitzada (Self-organized criti- cality o SOC), ja que és un mecanisme capaq d'explicar el que s'anomena flicker noise o sor011 i, fenomen ubicu en la natura (el darrer llibre de Per Bak -el físic que va introduir el concepte de SOC- porta el pretenciós títol How Nature Works). De la SOC en va parlar la Dra. Su- sanna C. Manrubia, i també de processos multiplicatius, una altra manera d'explicar el sor011 +. La influencia d'idees de les ciencies de la complexi- tat  en biologia ha estat extraordinaria. De fet, sovint s'identifica -equivocadament- complexitat i biologia tebrica. Per fer-nos una idea, el Dr. Jordi Bascompte (Universitat de California a Irvine) va parlar-nos de restriccions en el desenvolupament embrionari, les im- plicacions de l'existencia de les quals planteja impor- tants crítiques al Darwinisme classic, i Bartolo Luque (Departament de Física i Enginyeria Nuclear, UPC) va explicar-nos el seu treball sobre transicions de fase en xarxes de Kauffman, models tebrics emprats en l'estudi de la dinamica d'activació-inhibició de gens. Finalment, no són poques les relacions entre in- formatica i complexitat, per exemple l'estudi dels ano- menats problemes NP, on s'utilitza la teoria dels vi- dres de spin. El Dr. Ricard Gavalda (Departament de Llenguatges i Sistemes Informktics, UPC) va fer una breu introducció a les anomenades classes de comple- xitat computacional, on certs problemes són classificats en funció de la seva dificultat coneguda, i va explicar- nos com la capacitat de calcul de les xarxes neuronals (models tebrics de certes propietats observades en el cer- ve11 hum6, per exemple, la memoria) és modificada en funció de parametres característics de la xarxa, p. ex. els seus pesos (weights), i la situació dins les classes de complexitat de diferents tipus de xarxes neuronals. 1 Jordi Delgado (Departament de Llenguatges i Sistemes Inform&tics, UPC) va fer-nos cinc centims de propostes per estudiar sistemes de la natura amb eines prbpies de la informatica tebrica (llenguatges regulars i autbmats finits) i com el1 ho aplica a sistemes col-lectius, que sugge- reixen explicacions per a fenbmens que s'observen en for- miguers. Les xerrades van ser tancades amb una taula rodona on, a més dels conferenciants, va participar el Dr. Antoni Giró. Les cikncies de la complexitat són encara joves, sens dubte moltes de les propostes que ara es fan en nom seu quedaran en l'oblit? com a experiments tebrics o curiosi- tats intel.lectuals. Es també, perb, indubtable que el que quedi canviara (canvia) la manera de concebre que és fer ciencia. 1 els resultats il-luminaran (ilaluminen ja) regi- ons senceres dins la física, la química, la informktica, la biologia i l'economia. Esperem haver donat, en aquest curs d'estiu, una visió suggeridora, si més no, de la ri- quesa i del brillant esdevenidor que tenen les cikncies de la complexitat. Jordi Delgado Departament de Llenguatges i Sistemes Informktics, UPC Revista de Fkica / 1 r semestre de 1998 61 

Ordre, caos i complexitat

http://revistes.iec.cat/index.php/RdF/article/download/4481/4480

Ordre, caos i complexitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana