Xavier Llimona i Pagès

Llimona i Pagès, Xavier

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revista Catalana de Micologia, vol. 33: 101-104; 2011. 101Maria Muntañola i Inglada (1923-2011)Xavier LlimonaA través d’una carta del seu fillAlexandar, de la qual aprofitem les valuosesdades biogràfiques que ens ofereix, ens haarribat la notícia de la mort de la micòlogaMaria Muntañola i Inglada, als 87 anys, aBelgrad, el passat 7 de gener de 2011.Havia nascut a Barcelona, concretament aGràcia, el 26 d’agost de 1923, en unadistingida família d’industrials de la fusta.Filla de Francesc Muntañola i de MontserratInglada. Va cursar a Barcelona els seusestudis de Primària i part dels de Secundària.Degut a les condicions cada vegada mésprecàries durant la Guerra Civil, la sevafamília es traslladà a Buenos Aires,Argentina, amb els seus cinc fills menorsd’edat, on Maria Muntañola acabà els seusestudis de Secundària. En 1945 es graduà a laFacultad de Agronomía y CienciasVeterinarias de la Universidad de Buenos Aires, amb la qualificació de millor estudiant de lapromoció, i obtingué el títol d’enginyer agrònom. Ja en la seva etapa d’estudiant, la trobem atretapel món vegetal. Aquest amor per les plantes la portaria a la docència universitària i a la recerca enel camp de la Micologia.Més tard, la trobem professant fitopatologia al Instituto Universitario Miguel Lillo, de laUniversidad Nacional de Tucumán, on treballava el seu marit, el prestigiós entomòleg i fitopatòlegFrancesc d‘Assís Monrós (Barcelona, 1922-Tucumán 1958), deixeble de Francesc Español. Enaquest centre, Maria Muntañola s’especialitza en l’estudi dels fongs causants de malalties a lesplantes conreades i en els que destrueixen els aliments. Amb aquest objectiu, recorre Argentina, ivisita diversos centres del Brasil, de Bolívia, de l’Equador, de Panamà, de Cuba i dels Estats Units.Després de d’un cert nombre d’ estades de formació a diverses universitats dels Estats Units, faestudis a París (1956, 1958), al Muséum d’Histoire Naturelle, a l’Institut de Pathologie Végétale, ial Centre National de Recherches Scietifiques de Versailles, amb beques del Govern de França. AParis coneix l’enginyer serbi que havia d’esdevenir el seu segon marit, i que la faria decidir méstard a centrar la seva activitat a Iugoslàvia. L’any 1960 passà definitivament a Europa, on defensàla seva tesi doctoral, a la Sorbona, dirigida pel reputat fitopatòleg Georges Viennot-Bourgin.A la dècada dels anys 60, arriba a Belgrad, una terra eslava de la qual no coneixia ni l’idioma niels costums. Com a bona catalana, respectuosa amb la terra d’ acollida i amb la seva cultura, aprènaviat el serbocroat i s’insereix en el tipus de vida d’aquest nou ambient, en una comunitat en la qualacabaria gaudint d’un alt prestigi i consideració. És a partir de 1960 que va signar els seus treballsamb el nom de casada, M. Muntañola-Cvetkoviæ. Tot i això, es va sentir catalana fins al final delsseus dies, i va mantenir el passaport espanyol.El seu treball li va obrir les portes per entrar com a professor de Fitopatologia a la Universitatde Belgrad, i de Micologia, a la Universitat de Novi Sad (1985-1988) i, des de 1989, com aRevista Catalana de Micologia, vol. 33: 101-104; 2011.102professora titular, de nou a la Universitat de Belgrad, fins a la seva jubilació, en 1996. Quenosaltres sapiguem, és l’única micòloga que hagi ostentat el títol de professor de Micologia (aEspanya, tots els micòlegs acadèmics som professors de botànica, de microbiologia, defitopatologia o de dermatologia). El 1987, publica a Belgrad Opsta mikologija, un llibre de text demicologia general molt usat pels estudiants, al seu país d’adopció. Una versió, resumida i moltil·lustrada d’aquesta obra, titulada Guía dels fongs microscòpics, ha aparegut a casa nostra, encatalà i en castellà (Muntañola-Cvetkoviæ 1997, 1998).Els seus treballs han estat publicats en revistes prestigioses, entre les quals, Lilloa, CanadianJournal of Botany, Cryptogamie-Mycologie, Nova Hedwigia, Cryptogamic Botany, Mycologia,Mycotaxon, Journal of Phytopathology, Phytopatology i Fungal Diversity, i fou l’única catalanamencionada en un dels textos de referència en micologia, el popular tractat d’Alexopoulos.Les borses i invitacions obtingudes l’han portat a fer estades d’estudi o de docència arreu delmón. No podem detallar aquí els seus periples, però inclouen Itàlia, el Regne Unit, Holanda, i finsuna estada com a professor visitant a la Universitat de Bagdad (1983).Com a investigadora, en el seu país d’adopció, fou molt de temps consellera científica del’Institut d’Investigacions Biològiques, Facultat de Biologia, Universitat de Belgrad, on formà unequip de recerca molt actiu en estudis de micromicets, especialment, aplicats a la fitopatologia.Quan la varem conèixer, vers 1987, dirigia projectes de recerca subvencionats pel US-YugoslavFund for Scientific and Technological Cooperation. Aquests lligams internacionals, exponent d’unnivell científic homologable amb el d’altres països europeus, quan estaven produint un flux regularde treballs de fitopatologia i de taxonomia i comportament dels fongs anamòrfics, van serinterromputs, en el finançament i en les possibilitats físiques de realització, per les guerres quesacsejaren l’antiga Iugoslàvia. La doctora Muntañola patí dolorosament aquesta interrupció, queirrompia en el millor moment científic del seu equip.En la recent IV Conferència Internacional de Micologia, Micotoxicologia i Micosis (Novi Sad,Sèrbia, 18-20 d’Abril de 2011), i amb la direcció de la catedràtica Dra. J. Vukojeviæ, deixeblaseva, es va presentar una síntesi de la vida i obra de la Dra. Muntañola-Cvetkoviæ en el mencionatInstitut d’Investigacions Biològiques de Belgrad.Ens interessa especialment que, des de 1987, s’anà posant en contacte amb el nostre grup detreball, aprofitant les seves estades estivals a la casa familiar de Gràcia. A partir de 1994, un copiniciat el projecte «Biodiversitat dels fongs de Catalunya» (IEC), el ràpid augment de les nostresrecol·leccions de fongs anamòrfics (deuteromicets), un camp en què ella era molt experta, féu moltaconsellable integrar-la a la feina d’identificació de l’abundant material que trobàvem esporulat a lanatura (habitualment, els deuteromicets s’identifiquen en cultius purs, quan formen espores allaboratori). Un espai suficient de treball, sòbriament equipat, alguns ajuts econòmics (de l’Institutd’ Estudis Catalans i de la Generalitat), i la col·laboració d’Antoni Gómez-Bolea, Pilar Hoyo,Dolores Sierra i Enric Gràcia, entre altres, feren possible que les seves estades a la Universitat deBarcelona, intensificades a causa de la situació crítica als Balcans, fructifiquessin en un flux d’unavintena de treballs (entre 1993 i 2002), que aportaven molta informació i iconografia d’un graninterès i novetat, sobre els nostres fongs anamòrfics espontanis i llur ecologia. En més d’unaocasió, aquests treballs incloïen la descripció d’espècies inèdites, algunes de les quals tan freqüentscom Penicillium aureocephalum, i diverses espècies noves del gènere Periconia, que Muntañola-Cvetkoviæ deixà parcialment monografiat, el curiós paràsit del liquen Diploschistes, batejat comArborillus llimonae, etc. Aquestes novetats venien a afegir-se a d’altres que havia descritanteriorment, com Aspergillus aureolatus, A. protuberus, Cercospora bougainvillea, Diaporte(Phomopsis ) helianthi, Embellisia didymospora, i el gènere Phaeoramularia. Li devem també unestudi detallat del gran nombre de fongs que viuen sobre el boix, a Catalunya. Un aspecte menysconegut de la seva activitat és l’estudi de les poblacions fúngiques de la mar Adriàtica, sovint encol·laboració amb B. Ristanoviæ. També feu aportacions a l’estudi de les micotoxines. En el campRevista Catalana de Micologia, vol. 33: 101-104; 2011. 103de la fitopatologia, els seus treballs més recents (1980-2000) i de més difusió, foren els consagrats ala malaltia dels gira-sols produïda per Phomopsis helianthi.La doctora Muntañola-Cvetkoviæ treballava amb intensitat i passió, però també amb un granrigor a l’hora d’observar, avaluar i dibuixar i fotografiar caràcters microscòpics, i també, iespecialment, a l’hora de contrastar la bibliografia, no solament la moderna, sinó també l’antiga.Els seus materials i preparacions es conserven a l’herbari BCN (CeDocBiv).Sempre tingué una gran predilecció per l’ensenyament, en el qual adoptava un to de fascinacióvers els secrets micològics que explicava, sempre de manera estimulant per l’alumne. Va dictar aBarcelona diverses conferències, i fou assídua professora dels Cursos de Formació Permanent(Col·legi O. de Doctors i Llicenciats) on, en 18 cursos (entre 1987 i 1998), difongué l’interès perl’estudi experimental dels fongs microscòpics d’importància en fitopatologia i en degradaciód’aliments i materials i tractà de diversos temes naturalístics i de fotografia, sempre amb l’objectiude fer més atractiva la docència. Algun cop, va substituir el que això signa, en el lloc de professor,a les lliçons de Micologia consagrades als Fongs anamòrfics. Col·laborà també al volum 5, deFongs i líquens, de la Història Natural dels PPCC (1991).Amb la millora de les condicions polítiques, es retirà al seu país d’adopció. Conserva un bonrecord del seu país d’origen que, amb la nostra intermediació, no l’abandonà ni quan la guerra ladeixà uns anys sense cap recurs econòmic, però es mantingué sempre plenament compromesa ambel seu país d’adopció, Sèrbia, on té els fills, Sílvia Monrós, filòloga, escriptora i traductora, iAlexàndar, pneumòleg pediàtric, que actualment treballa a Barcelona (INC Research). La sevaaventura vital ens recorda la de Joan Ignasi Puiggarí (Barcelona? 1823-Sao Paulo 1901), que restàper sempre lligat al Brasil.Els seus fills la recorden com una persona d’ànima noble, laboriosa, aplicada, perseverant, bonamare i esposa, afectuosa però severa i exigent. Nosaltres hi afegiríem la seva extraordinària valentiai fortalesa de caràcter, que li permeté arribar a un nivell acadèmic i de recerca rarament assolit perles dones de la seva generació, i el seu caràcter apassionat, que la feia passar sovint de l’entusiasmea sentir-se ferida per coses de detall. Quan la coneguérem, malgrat un cert aspecte extern old-fashioned o excèntric, ningú de nosaltres es va poder imaginar que ja tenia 64 anys, un detall queva aconseguir que ningú de nosaltres conegués. La seva forta personalitat, la informació moltactualitzada de què disposava, i la seva capacitat de treball i voluntat pertinaç eren pròpies d’unapersona més jove. Fou aviat reconeguda pels micòlegs catalans. Visità diverses vegades elLaboratori de Micologia de la Universitat Rovira i Virgili, i l’any 1988, la Asociación Española deMicología va reconèixer la seva vàlua, nomenant-la Sòcia d’Honor.Va superar amb estoïcisme i privacions de tota mena el període de les guerres balcàniques, enquè el seu sou, i després pensió (es va jubilar a Sèrbia, en 1996), li venien en forma de xecs, elpagament dels quals els bancs diferien indefinidament, a causa de la guerra. El departament deBiologia Vegetal (Botànica) feu els possibles per assuaujar una mica la seva situació material, quearribà a esser difícil. Fou una època molt dura per una persona prestigiosa i d’edat avançada, quehauria merescut una vellesa més tranquil·la, quan encara no l’afectaven les limitacions físiques que,vers el final de la seva vida, li anaren reduint progressivament la mobilitat.Sortosament, després de la guerra recuperà, a Belgrad, una situació més acomodada, benacompanyada pel seu marit Slobodan Cvetkoviæ, que l’ha sobreviscut. La seva comprensió icol·laboració en la vida quotidiana feu sens dubte més viable la dedicació de la seva dona a laciència durant l’etapa europea de la seva vida.Descansi en pau la serbo-catalana universal, que exercí la micologia per tot el món, acabant aBelgrad, però havent dedicat bona part dels seus darrers esforços científics a la micologia catalana.Revista Catalana de Micologia, vol. 33: 101-104; 2011.104APORTACIONS DE MARIA MUNTAÑOLA-CVETKOVIÆ A LA MICOLOGIA CATALANA1993 MUNTAÑOLA-CVETKOVIÆ, M.; GÓMEZ-BOLEA, A. Chaetospermum chaetosporum(Coelomycetes). First record from the Iberian Peninsula. Mycotaxon 47: 59-65.1995 MUNTAÑOLA-CVETKOVIÆ, M.; GÓMEZ-BOLEA, A. Pseudostibella euphorbiae, a newsporodochial hyphomycete isolated from Euphorbia resinifera. Canadian Journal of Botany-RevueCanadienne de Botanique, 73: 590-597.1996 MUNTAÑOLA-CVETKOVIĆ, M.; LLIMONA X.; HOYO, P. Fongs mitospòrics (Deuteromicets) delSW de Catalunya. Revista Catalana Micol., 19: 109-138. Barcelona.1997 MUNTAÑOLA-CVETKOVIÆ, M.; HOYO, P.; LLIMONA, X. Nou espècies de Periconia (Fongsmitospòrics) de Catalunya. Revista Catalana Micol. 20: 233-244.1997 MUNTAÑOLA-CVETKOVIĆ, M.; HOYO, P.; LLIMONA, X. Fongs mitospòrics dels estatges montà,subalpí i alpí de Catalunya. Revista Catalana Micol. 20: 199-212.1997 MUNTAÑOLA-CVETKOVIĆ, M. Guía dels fongs microscòpics. Ed. Pòrtic, 158 pp.1997 MUNTAÑOLA-CETKOVIĆ, M.; HOYO, P.; LLIMONA, X. Més fongs mitospòrics de les terres baixesdel Sur i de l’Oest de Catalunya (Espanya). Revista Catalana Micol. 20: 63-84.1997 MUNTAÑOLA-CVETKOVIÆ; M. Guía dels fongs microscòpics. Ed. Pòrtic, 158 pp.1998 LLIMONA, X.; BLANCO, M.N.; DUEÑAS, M.; GORRIS, M.; GRÀCIA, E.; HOYO, P.;LLISTOSELLA, J.; MARTÍ, J.; MARTÍN, M.P.; MUNTAÑOLA-CVETKOVIÆ, M.; QUADRADA, R.;ROCABRUNA, A.; SALCEDO, I.; SIERRA, D.; TABARÉS, M.; VILA, J. Els fongs de Catalunyaoccidental segons les prospeccions recents. I. Acta Bot. Barc. 45: 57-89.1998 MUNTAÑOLA-CVETKOVIÆ, M; HOYO, P.; GÓMEZ-BOLEA, A. Periconia fusiformis anam. sp.nov. Mycotaxon 68: 131-136. Ithaca.1998 MUNTAÑOLA-CVETKOVIÆ, M. Guía de los hongos microscópicos. Ed. Omega. Barcelona, 167 pp.1998 MUNTAÑOLA-CVETKOVIĆ, M.; GÓMEZ-BOLEA, A. Arborillus llimonae nov. gen. et sp., asynnematous lichenicolous hyphomycete. Mycotaxon 68: 145-155. Ithaca.1999 MUNTAÑOLA-CVETKOVIÆ, M.; GÓMEZ-BOLEA, A. Three Haplotrichum species recently foundin Catalonia. Revista Catalana Micol., 22: 15-22.1999 MUNTAÑOLA-CVETKOVIÆ, M.; GÓMEZ-BOLEA, A. First record of Riessia semiophora Fresen.,from Spain. Revista Catalana de Micologia 22 155-157.1999 MUNTAÑOLA-CVETKOVIÆ, M.; HOYO, P.; GÓMEZ-BOLEA, A. Periconia flabelliformis anam.sp. nov. Mycotaxon, 70: 259-266.2000 LLIMONA, X; BLANCO, M.N.; DUEÑAS, M.; GORRIS, M.; GRÀCIA, E.; HOYO, P.;LLISTOSELLA, J.; MARTÍN, M.P.; MUNTAÑOLA-CVETKOVIÆ, M.; QUADRADA, R.;ROCABRUNA, A.; SALCEDO, I.; SIERRA, D.; TABARÉS, M.; VILA, J. Els fongs de CatalunyaOccidental segons les prospeccions recents. II. Acta Botanica Barcinonensia 46: 5-29.2001 MUNTAÑOLA-CVETKOVIÆ, M.; HOYO, P.; LLIMONA, X. Lesions i estructures fúngiques enarbustos espontanis de Catalunya. I. Sobre fulles i branquillons d’Arbutus unedo. Revista Catalana Micol.,vol. 23: 37-45.2001 MUNTAÑOLA-CVETKOVIÆ, M.; HOYO, P.; SIERRA, D.; LLIMONA, X. Lesions i estructuresfúngiques en arbustos espontanis de Catalunya. II. Sobre fulles i branquillons de Buxus sempervirens.Revista Catalana Micol., 23: 127-143.2001 MUNTAÑOLA-CVETKOVIÆ, M; HOYO, P.; GÓMEZ-BOLEA, A. Penicillium aureocephalumanam. sp. nov. Fungal Diversity, 7: 71-79.2002 MUNTAÑOLA-CVETKOVIÆ, M.; HOYO, P.; SIERRA, D.; LLIMONA, X. Lesions i estructuresfúngiques en arbustos espontanis de Catalunya. III. Branques i troncs de Buxus sempervirens. RevistaCatalana Micol., 24: 17-41.

Maria Muntañola i Inglada (1923-2011)

http://revistes.iec.cat/index.php/RCMic/article/download/60347/139568

Maria Muntañola i Inglada (1923-2011)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana