Reyes Barrada Orellana

Barrada Orellana, Reyes

Hemeroteca Cientifica Catalana

ANTONI VAQUER ALOY I ALBERT LAMARCA I MARQUÈS (ED.),COMENTARI A LA NOVA REGULACIÓ DE LA PRESCRIPCIÓ I LA CADUCITAT EN EL DRET CIVIL DE CATALUNYA,BARCELONA, ATELIER, 2005, 344 P.Aquesta obra ofereix un comentari complet de la nova regulació de la pres-cripció i la caducitat, continguda en el títol II del llibre primer del Codi civil deCatalunya. Els comentaris són a càrrec de la doctora Esther Arroyo i Amayue-las i dels doctors Ferran Badosa Coll, Esteve Bosch Capdevila, Santiago EspiauEspiau, Josep Ferrer i Riba, Albert Lamarca i Marquès, Sergio Nasarre Aznar iAntoni Vaquer Aloy, tots professors d’universitats públiques catalanes, altamentcompromesos amb la promoció, el desenvolupament i la permanent actualitza-ció del dret civil català.Ens situem davant d’una obra ambiciosa i d’una importància inestimable peral conjunt de l’ordenament jurídic civil català. La regulació de la prescripció i lacaducitat, juntament amb les anomenades disposicions preliminars, constitueixuna primera etapa del procés codificador del dret civil català, que, al seu torn,s’emmarca en un procés més ampli de revisió i actualització del seu contingut.Es tracta de posar en connexió el contingut normatiu amb els canvis enregistratsen el context social on aquell ha d’ésser aplicat. Atenent la importància d’amb-dues institucions per la seva transcendència i repercussió pràctica, els comenta-ris a la seva regulació, fruit d’un estudi exhaustiu de la matèria, pretenen facili-tar als operadors jurídics l’aplicació i la interpretació de les normes corresponents.D’altra banda, el llibre primer del Codi civil de Catalunya introdueix unanova regulació de la prescripció que conté novetats importants, com poden serla reducció dels terminis o la suspensió de la prescripció, entre d’altres. La novaregulació catalana es troba altament influenciada pel model alemany, atès que si-milars eren els problemes als quals s’enfrontaven i que demanaven urgentmentuna reforma legislativa. Així, el termini general de trenta anys (art. 344 CDCC)era excessivament llarg. A aquest termini general s’afegien diferents períodesmés curts, alguns dels quals es trobaven continguts en el Codi civil, supletòria-ment aplicable, com era el contingut en l’article 1964 CC, que establia un ter-mini de prescripció de quinze anys per a les accions personals que no tingues-sin assenyalat un termini especial. A més, el dret civil català no regulava lainterrupció de la prescripció, la qual cosa significava l’aplicació supletòria delCodi civil. També, tot i que amb molta menys intensitat, la normativa comenta-da s’ha vist en certa manera influenciada per la regulació continguda en els Princi-pis de dret contractual europeu. La nova regulació se situa, doncs, en la línia in-ternacional per a l’establiment de períodes uniformes i més curts de prescripció.RECENSIONS22107 RECENSIONS  13/11/06  14:34  Página 221Per tant, els comentaris continguts en l’obra de referència són el resultat d’unaanàlisi que no ha estat impermeable a les influències internacionals en aquestàmbit i que intenta compatibilitzar el dret positiu amb les necessitats actuals.Per a una major claredat expositiva i de contingut, els comentaris seguei-xen l’estructura i la sistemàtica del Codi civil de Catalunya, de manera que s’a-nalitzen i es comenten per separat cada un dels articles dedicats a la matèria, eltext dels quals es reprodueix seguint l’ordre legalment establert, sens perjudicide les referències i concordances precises.Quant al contingut, la major part del llibre es dedica a l’anàlisi del règimjurídic de la prescripció. En l’obra es comenten de manera detallada els diferentsaspectes de la pretensió, objecte de la prescripció vinculada al dret de reclamard’altri una acció o una omissió i l’extinció de la qual afecta l’exigibilitat de laprestació.Un aspecte fonamental de les normes reguladores de la prescripció és elque fa referència a la seva naturalesa imperativa, a excepció del que es disposaen el segon incís de l’article 121-3, segons el qual les parts poden pactar un allar-gament o un escurçament de la durada dels terminis legals, dins de certs límits.Aquesta dualitat, per la qual s’assigna un caràcter dispositiu a les normes que fi-xen la durada dels terminis i un caràcter imperatiu a la resta, queda qüestionadaen els comentaris, atenent els interessos als quals serveix la prescripció i la pos-sibilitat que existeixin supòsits de caducitat convencional.La normativa analitzada atén i regula l’al·legació de la prescripció com acàrrega de la persona a la qual beneficia. No obstant això, es comenta encerta-dament que el text legal no conté un precepte que al·ludeixi a la capacitat ne-cessària per a al·legar o renunciar a la prescripció, aspecte que en l’obra s’analit-za de manera detallada.Els efectes de la prescripció s’analitzen també des de totes les perspectivespossibles, incidint en els aspectes derivats de l’extinció de la pretensió no obs-tant el manteniment del dret, l’extensió de l’efecte extintiu a les garanties o a lesprestacions accessòries, i la compensació dels crèdits prescrits, entre d’altres.Totes aquestes matèries es relacionen amb els subjectes en els quals la prescrip-ció es projecta, als quals beneficia o perjudica segons si la seva posició jurídicaés activa o passiva. Igualment s’analitzen la naturalesa, les modalitats, els requi-sits i els efectes de la renúncia, la suspensió i la interrupció de la prescripció.Els diferents terminis de prescripció s’aborden atenent els respectius àm-bits d’aplicació, segons els supòsits determinats legalment. Destaca la singulari-tat del sistema general de còmput dels terminis de prescripció a Catalunya, ques’aplica a tot tipus de pretensions i terminis de prescripció, i l’establiment d’unúnic termini de preclusió o termini màxim dins del qual ha de transcórrer el deRECENSIONS22207 RECENSIONS  13/11/06  14:34  Página 222prescripció. Els problemes d’adaptació d’aquest sistema general quant als termi-nis regulats fora del Codi civil de Catalunya, especialment quan aquests ja te-nen regles concretes sobre el seu dies a quo, també es posen en relleu.Pel que fa a la caducitat, els comentaris s’inicien posant en relleu la sevasubstantivitat i distingint-la, per tant, de la prescripció. En aquest sentit, s’aténa la relativa modernitat de la caducitat, als seus orígens i als seus precedents le-gislatius i jurisprudencials. La caducitat sorgeix quan la llei o la voluntat delsparticulars assenyalen un termini fix de durada d’un dret, de manera que, trans-corregut aquest termini, el dret ja no es pot exercir. Es ressalta la necessitat dedistingir clarament la caducitat de la prescripció, qüestió que es veu en certa ma-nera dificultada per la imprecisió que caracteritza el concepte de caducitat.Atès que la caducitat i la prescripció participen d’elements importants tantpel que fa als seus pressupòsits com pel que fa al seu efecte extintiu, resulta d’u-na importància essencial fixar tant els elements que ambdues institucions tenenen comú com els elements que les diferencien, per tal d’establir els seus respec-tius àmbits d’aplicació i efectivitat.Concretament, interessa distingir el règim jurídic de la caducitat i la sevaconfiguració quant al tipus de relació jurídica que pot quedar sotmesa a la ca-ducitat, diferenciació que, al seu torn, implica la necessitat d’establir distincionsen dos àmbits més específics: en primer lloc, sobre la possibilitat o no de sus-pensió de la caducitat, i en segon lloc, sobre si es tracta d’una figura que per tald’ésser aplicada cal que sigui al·legada a instàncies d’una part o pot ser aplica-da d’ofici. La importància d’ambdues distincions rau a determinar si la caducitatés de caràcter disponible per la persona a la qual beneficia. El còmput del ter-mini i l’aplicació de la preclusió en la caducitat són igualment aspectes comen-tats en profunditat.Els comentaris finalitzen analitzant el contingut de la disposició transitòriaúnica de la Primera llei del Codi civil de Catalunya, atenent el fet que tant laprescripció com la caducitat són institucions en les quals el pas del temps resul-ta un element essencial, perquè determina els efectes que produeix sobre les pre-tensions, les accions i els poders de configuració jurídica. Aquesta circumstàn-cia deixa clara la necessitat d’afrontar les situacions de transitorietat que necessària-ment s’han de produir. No obstant això, també es posa en relleu que, pel fet queamb anterioritat a la nova regulació no hi hagués cap normativa sobre caducitatque regís de manera general a Catalunya, la disposició transitòria no conté re-gles d’adaptació relatives a la caducitat.El que hem vist constitueix una petita mostra de l’aportació fonamentalque obres com aquesta representen per a un desenvolupament harmònic de l’or-denament jurídic civil català. En definitiva, es tracta d’una monografia de granRECENSIONS22307 RECENSIONS  13/11/06  14:34  Página 223vàlua científica en la qual, amb la mateixa claredat amb què s’exposen els pro-blemes, s’ofereixen solucions i, en conjunt, plantejaments dogmàtics originals id’una inusitada brillantor intel·lectual. Aquesta feina resulta de gran utilitat pera la interpretació i l’aplicació de les normes comentades i fa que el Comentari ala nova regulació de la prescripció i la caducitat en el dret civil de Catalunya es-devingui un llibre imprescindible per als estudiosos del dret en general i deltema en particular.Reyes Barrada OrellanaProfessora de l’Àrea de Dret CivilFacultat de Ciències Jurídiques Universitat Rovira i VirgiliRECENSIONS22407 RECENSIONS  13/11/06  14:34  Página 224

Catalan

Antoni Vaquer Aloy i Albert Lamarca i Marquès (ed.), Comentari a la nova regulació de la prescripció i la caducitat en el dret civil de Catalunya, Barcelona, Atelier, 2005, 344 p.

Antoni Vaquer Aloy i Albert Lamarca i Marquès (ed.), Comentari a la nova regulació de la prescripció i la caducitat en el dret civil de Catalunya, Barcelona, Atelier, 2005, 344 p.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana