Patrícia Homs Ramírez de la Piscina

Homs Ramírez de la Piscina, Patrícia

Hemeroteca Cientifica Catalana

2Omnis cellula 16 Març 2008 Omnis cellula 16 3 Març 2008CANVI CLIMÀTICMirades i reflexions El paradigma de crisi ecològica s’imposa en el nostre dia a dia a través dels mitjans de comu-nicació, dels discursos polítics, etc. Pretenem fer una reflexió crítica sobre les possibilitats i alternatives de sortir d’aquesta crisi, centrant-nos en la mirada que ens ofereix el documen-tal d’Al Gore, Una veritat incòmoda.Mirades i reflexions entorn del canvi climàtic ] [ A vui en dia, vivim immersos en un pa-radigma de crisi ecològica protagonit-zada pels efectes del canvi climàtic. El canvi climàtic és un dels processos que juntament amb d’altres, com la simplifica-ció i la uniformització de la biosfera, la desi-gualtat social, etc., s’emmarca dins del que s’ha anomenat canvi global. Hem de tenir en compte que existeix una íntima relació entre els proces-sos mediambientals i els processos socials: la crisi ecològica i la crisi cultural són dues cares de la mateixa moneda.1 Ara bé, és cert que la majoria dels discursos des dels centres de poder han centrat la seva atenció en la crisi ecològica i, més concretament, en el problema del canvi cli-màtic. Problema que, misteriosament, s’afronta des d’un punt de vista tecnològic, pretenent així poder pal·liar els efectes negatius de la tècnica mitjançant la pròpia tècnica. El discurs de l’eco-logia, que potencialment pot ser considerat com a subversiu ja que permet el qüestionament de certs aspectes de la societat industrial, ha es-tat traduït en el discurs del poder. Així, allò que podia ser considerat com anomalies dins del discurs hegemònic del poder, hi és rein-troduït patint un procés de normalització. Ara tot és ecològic, fins i tot els símbols més propis del capitalisme, com els cotxes, les constructo-res, el Nadal, el turisme, les targetes de crèdit, etc., ja porten el qualificatiu «ecològic». A més, també s’ha produït una institucionalització de allò ecològic, és a dir, les institucions del poder s’han apropiat del discurs de l’ecologia.La mirada d’Al GoreUn exemple actual el constitueix el documental d’Al Gore, Una veritat incòmoda.2 En aquest documental s’explora certa informació i certes prediccions del canvi climàtic, i específicament de l’escalfament global. Els factors conside-rats com a causes del canvi climàtic són, d’una banda, la quantitat de població, en el sentit que quants més serem, més demanda d’aigua, d’energia, d’aliments, etc., hi haurà; i d’altra ban-da, la nova tecnologia, entenent-la com aquella tecnologia que té una gran capacitat de trans-formació del medi, en oposició a les velles tec-nologies que disposaven d’una menor capacitat de transformació. Però cal que reflexionem més profundament sobre aquestes suposades causes i que distingim les diferències espacials del nos-tre planeta. Així, potser el nombre d’habitants pot ser considerat com un problema en països empobrits3 però en l’àmbit dels països desenvo-lupats4 sembla fàcil imaginar que part de la res-ponsabilitat de l’augment de CO2 a l’atmosfera és la producció i el consum excessiu que es recolza en la combustió de combustibles fòssils.A part de les causes, el documental també ana-litza les possibles solucions; si volem evitar el canvi climàtic, hem de modificar el nostre com-portament individual. Ara bé, aquest canvi en el comportament segueix estant dins de la lò-gica capitalista, és a dir, en cap moment l’autor qüestiona el model socioeconòmic.Els canvis en el comportament es concreten en les titulacions dels crèdits del documental i in-clouen recomanacions com ara canviar el tipus de bombetes, emprar la bicicleta, etc. Personal-ment, afegiria que una altra recomanació ocul-ta al llarg de tot el documental és votar al seu partit en les properes eleccions.En definitiva, la solució que ens proposa Al Gore és promoure un canvi d’hàbits en les activitats quotidianes; que cadascú posi el seu granet de sorra per aconseguir un canvi radical.Repensant el creixement econòmicPensem que l’ecologia ha d’anar molt més enllà d’aquests petits canvis i cal que afronti un qües-tionament i replantejament del model socioeco-nòmic. La nostra economia pivota en el patró de producció i consum; és a dir, es produeix un pro-ducte, es genera la necessitat del producte en la població i s’incrementa el consum alhora que la producció. Això ni es menciona en el documental i, per tant, és un aspecte crític de la pel·lícula.Calaix de sastreentorn delPatrícia Homs Ramírez de la Piscina Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, i Institut de Ciències del Mar, CSICEscrit perAl Gore en una de les seves conferències sobre l’escalfament global l’any 200, a Mountain View (Califòrnia).  Commons.wikimedia.orgDavis Guggenheim va guanyar l’Oscar al millor documental 200 per la direcció d’Una veritat incòmoda; aquí veiem la imatge de promoció.  © Paramount Home Entertainment© www.flickr.com/Steve Rhodes© www.flickr.com/sheilaz413© White House© www.sxc.hu/profiles/aylopez© IFCAR, Commons.wikimedia.org© www.sxc.hu/profiles/bigevil• • • • • • • •    Omnis cellula 16 Març 2008L a (mala) fama dels microbis com a causants de malalties ha fet que solament sentir el seu nom ens esgarrifi. Els anuncis de la televisió parlen de microbis i bac-teris com un malson, i solament per dir com podem exterminar-los (prèvia compra, és clar, del producte que pro-mocionen). Quan es tracta de microbis bons, deixen aquest nom «vergonyós» i passen a dir-se, de manera més ho-norable, «ferments làctics». Ningú no nega que els microorganismes patò-gens han representat i representen una amenaça tant per als éssers humans com per a les altres formes de vida. No obstant això, tots els altres organismes hem après a coexistir amb els microbis i avui sabem que les interaccions més abundants i representatives entre els microbis i els altres organismes no són les patògenes sinó les simbiòtiques. Pràcticament cap organisme viu aïllat; sempre es troba en un ambient on viuen molts altres organismes. La interacció entre els organismes i l’ambient és un dels objectius de l’ecologia. L’evolució i el funcionament dels individus i de les espècies estan modificats per l’ambient. Cap entitat biològica ha evolucionat sense ser modi-ficada per la presència d’altres organismes. Els animals i les plantes tenen molts microorganis-mes cobrint la superfície del seu cos, i moltes vegades també en el seu interior. La relació dels animals i les plantes amb els microorganismes del seu voltant determina el seu estat de salut o malaltia. La varietat d’associacions entre orga-nismes (o simbiosi, en el seu sentit etimològic, vida junts) varia des de les beneficioses o mu-tualistes, a les perjudicials o paràsites. Anton de Bary (1831–1888), botànic alemany expert en micologia, va proposar que els líquens con-sistien en la unió d’un fong amb una alga amb benefici mutu per les dues parts i va encunyar el nom de simbiosi el 1873.Microbisporucs o murris?Omnis cellula 16 Març 2008Mercè Berlanga1 i Ricard Guerrero21 Departament de Microbiologia   i Parasitologia Sanitàries de la Universitat de Barcelona 2 Departament de Microbiologia de la Universitat de BarcelonaEscrit perCalaix de sastreMés enllà de no considerar aquest punt, Al Gore afegeix que no s’estableix cap contradicció entre l’ambient i l’economia, arribant a justificar que cal cuidar l’ambient per tal d'aconseguir un major desenvolupament: es creen llocs de treball, etc. No-més precisar que el desenvolupament que entén Al Gore és el desenvolupament típic del nostre model socioeconòmic, íntimament lligat a la idea de pro-grés. Així, un desenvolupament és sinònim d’un creixement econòmic. Ara bé, la fina-litat d’aquest creixement econòmic és tan sols el mer creixement econòmic: créixer per créixer. Malgrat que en Una veritat incòmoda no s’utilitza el terme desenvo-lupament sostenible, pensem que el documental pertany a aquesta línea de pensament en el sentit que intenta fer «compatibles», almenys superficial-ment, el desenvolupament econòmic i la sostenibi-litat. És a dir, apostar per un creixement econòmic il·limitat alhora que s’estableixen uns límits en el creixement: quina contradicció!Reconsiderant les dimensions del canviA mode de conclusió, proposem afrontar el canvi climàtic modificant els nostres hàbits alhora que promovent una reflexió sobre el model socioeconò-mic. A més, també hem de pensar que els efectes del canvi climàtic, malgrat que l’aconseguíssim aturar, encara es deixarien veure durant uns de-cennis o centenars d’anys i, per tant, inevitable-ment haurem d’adaptar-nos-hi. De tota manera, si incrementa la temperatura, no podrem demanar aire condicionat. Hem de sortir de la lògica capita-lista basada en la producció i el consum.Tant els canvis a petita escala com a gran escala impliquen una prèvia conscienciació de la població que en gran manera ve influenciada per l’educació. El documental que s’ha comentat és un exemple de com es pot fer arribar a un gran nombre d’espec-tadors els problemes del canvi climàtic i en aquest sentit ha de ser considerat com quelcom positiu. Ara bé, un dels grans reptes és aconseguir que la taxa de conscienciació sigui més ràpida que la taxa de canvi en la natura... i, en la mesura que es pugui, que la conscienciació adopti una postura crítica i reflexiva, i no sensacionalista i de reproducció dels centres de poder..., això, de moment, no és una realitat. I1. Santamarina, B. (2006). Ecología y poder. El discurso medioambiental como mercancía. Madrid: La Catarata, p. 36.2. Documental publicat en DVD per Paramount Home Entertainment el novembre de 2006 a Estats Units.3.   Seguint la proposta d’Entesa pel Decreixement, s’ha preferit la denomi- nació empobrits a la tradicional de països en vies de desenvolupa-ment, ja que es considera que la primera s’adequa millor al procés que aquests països han i estan patint.4. Aquí el terme desenvolupament fa referència al desenvolupament des del punt de vista occidental i, per tant, assimilable a desenvolupament econòmic, és a dir, creixement econòmic.ReferènciesFont: Jones, P. D. [et al] (200). «Global and hemispheric temperature anomalies – land and marine instrumental records». A: Trends: A Compendium of Data on Global Change. Carbon Dioxide Information Analysis Center, Oak Ridge National Laboratory, EUA.Augment de la temperatura global al planeta (1900-2004)AnysTemperatura global en graus Celsius  (ºC)Mitjana anual global Mitjana de 10 anysInterval de confiança del 95% de les mateixes dades.Conferència sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides el 200, a Bali (Indonèsia).© Oxfam InternationalA càrrec de la Secció de Microbiologia de la Societat Catalana de Biologia Racó del microbi© Dibuix de M. Berlanga

Mirades i reflexions entorn del canvi climàtic

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana