El responsorial del Breviarium palentinum, imprès el 1565, manifesta una clara
matriu narbonesa, fet que no pot trobar explicació sinó en l'acció de l'abat-bisbe
Ponç de Tavèrnoles i la irrupció d'eclesiàstics catalans a l'Església de Palència, el
1034, data de la restauració del bisbat. La trascendència d'aquesta afinitat litúrgica,
desconeguda fins ara, implica en la nostra opinió la introducció del ritu
francoromà en una catedral de Castella i Lleó gairebé cinquanta anys abans de la
celebració del Concili de Burgos (1080). Això permet fer una interpretació de la
transició litúrgica més progressiva i dilatada en el temps, amb una fase preparatòria
que té a la «Palència catalana» un nucli essencial, i que rep l'empenta decisiva amb
la fundació dels priorats cluniacencs de San Isidro de Dueñas (1073) i San Zoilo de
Carrión (1076), a les vigílies de l'assemblea de Burgos.The responsorial from the Breviarium palentinum printed in 1565 shows a clear
origin from Narbonne. The reason for this influence cannot be other than the action of
bishop-abbot Ponç de Tavèrnoles and the irruption of catalan clerics in the Church of
Palencia in 1034, when the bishopric was restored. The importance of this liturgical
affinity, unknown until now, involves in our oppinion the introduction ot the Franco-
Roman rite in a cathedral in Castile-León nearly fifty years before the celebration
of the Concile of Burgos (1080). This allows a more progressive and expanded-intime
interpretation of the liturgical transition, with a preparatorial phase that has in
the «catalan Palencia» an essential core, and receives the definitive impulse with
the foundation of the Cluniac priories of San Isidro de Dueñas (1073) and San Zoilo
de Carrión (1076), in the eve of the Burgos assembly
