Carles Bernat i Juanós

Daniel Gómez-Olivé Casas

Juan Fabregat

P. Moragas

Fabregat, Juan

Moragas, P.

Gómez-Olivé Casas, Daniel

Bernat i Juanós, Carles

Hemeroteca Cientifica Catalana

NOVA ASSIGNATURA A L'ESAB: AGRICULTURA I SOCIETATD. Gómez, P. Moragas, J. Fabregat, C. Bernat*En el passat curs académic 1995-1996 s'ha impartit a l'Escola Supe-rior d'Agricultura de Barcelona (ESAB), dins el marc dels nous plans d'estu-dis establerts, una nova assignatura anomenada Agricultura i Societat, que téel caràcter de materia optativa, de lliure elecció.Aquesta assignatura és, en certa manera, la conseqüència d'un treballde final de carrera de dos alumnes del curs anterior que van considerar quehi havia una mancança, a l'Escola, de determinats ensenyaments interessantsper desenvolupar llur futura vida professional, i van proposar com a tema deltreball de final de carrera, la preparació d'una assignatura d'aquest tipus.L'objectiu bàsic de la nova disciplina és formar en la dimensió so-cial de l'agricultura. Una de les finalitats és donar a conèixer, a grans trets, auns alumnes que en una gran majoria procedeixen del medi urbà, el medirural en un sentit ampli. Val a dir, de bell antuvi, que durant el primer curs,uns quants alumnes, procedents d'aquest medi rural, que van escollir aques-ta assignatura, ens han ajudat en gran mesura a cobrir el propòsit previst:apropar, dintre de les possibilitats d'una assignatura de 45 hores, els estudiantsde la gran ciutat a la realitat del món rural.En el llarg procés que va precedir, i acompanyar, la redacció del tre-ball final de carrera, una de les paraules que més es va utilitzar fou , possi-blement, sociologia, amb l'acompanyament, lògic, de rural». Potser la re-ferencia més propera d'Agricultura i Societat seria justament Sociologia rural»,assignatura que s'imparteix en altres centres, i que de fet inclou un ventall deconeixements forca més ampli del que aquí se li podia atorgar, tenint encompte la densitat dels programes vigents, particularment accentuada pelsnous Plans d'Estudis. Una de les finalitats, repetim, era bàsicament que aquellsestudiants que ho estimessin oportú tinguessin la possibilitat de conèixer, idiscutir, les particularitats d'un sector que fins ara els hi era gairebé desco-* Escola Superior d'Agricultura de BarcelonaQUADERNS AGRARIS 19 a-n.re	 59negut, i sobre el que se'ls impartien una serie de coneixements fonamental-ment tècnics.El fet de que fos una assignatura nova, i d'un caire també força di-ferent a les altres de l'escola, ens va facilitar decidir que hauria de ser una as-signatura de tipus eminentment participatiu per part de l'alumnat. El plante-jament fou d'un nombre més elevat de classes practiques que teòriques,entenent com a classes practiques, fonamentalment, discussions en les queparticipessin els estudiants, sobre idees suggerides pels professors o sobretreballs concrets que els propis alumnes haguessin elaborat. Del programaprevi que es va facilitar als estudiants, recollim les següents paraules:«Els objectius globals de l'assignatura que volem desenvolupar alllarg del quadrimestre són:a) Aprendre a valorar els esdeveniments de la realitat en l'ordre glo-bal (macroeconómic, polític, social) vers els que tendeix la nostrasocietat actual.b) Situar l'agricultura com a realitat dinàmica que s'adapta de dife-rents maneres en l'espai i el temps.c) Conèixer elements que permetin descriure la realitat (histórica, so-cial, geogràfica, organitzativa, administrativa) del medi rural.d) Valorar implicacions (socials fonamentalment) de l'evolució de l'a-gricultura.e) Veure com aplicar tot allò après en la matèria, a la práctica pro-fessional.Per tal d'aconseguir una diversitat de visions del tema es va dema-nar la participad() de diversos professors de l'escola, que van col . laborar, enmajor o menor mesura, a la elaboració del treball de final de carrera, i vanimpartir un determinat nombre de classes. Així, del Departament d'Agrono-mia van participar una professora de química i analisi química, i una de Bio-logia i Genètica, del Departament de Produccions, un Veterinari, i del De-partament d'Enginyeria Rural, un professor de matemätiques i estadística, iun de maquinaria agrícola, per tractar com a temes bàsics, els següents:- Imatge exterior del medi rural.- Formació dels futurs tècnics- Estudi del medi rural i les seves estructures- Mecanització- Agricultura i Medi Ambient- Biotecnologia i Biodiversitat- Deontologia dins l'empresa agraria i alimentaria60	QUADERNS AGRARIS 19 També es va voler poder comptar amb altres opinions, i així es vaconvidar a impartir unes classes, o conferencies, a diversos professors d'al-tres facultats. Enguany, en concret, van participar les professores de la Uni-versitat Autònoma, Lourdes Viladomiu i Miren Etxezarreta, amb els temes:- Agricultura, Economia internacional i Globalització- Desenvolupament RuralLa professora Mireia Anís, va intervenir també amb una conferenciasobre la història de l'Escola des de la seva creació, l'any 1912, fins la GuerraCivil.Aquest conjunt de temes han estat agrupats per l'organització de lesclasses en quatre grans blocs:Bloc 1: Aproximació a la nostra societat i economiaBloc 2: Introducció al medi rural i les seves estructuresBloc 3: Implicacions de l'evolució de l'agriculturaBloc 4: Professió i segle )(XILa matriculació a l'assignatura ens va sorprendre agradablement jaque desconeixíem quina seria la resposta de l'alumnat a aquest tipus de pro-posta. Fins i tot s'havia parlat de la possibilitat d'establir una certa limitacióen el nombre d'inscrits (pensàvem en uns 25-30, com a mäxim) per tal depoder aconseguir aquesta «participació» de l'alumne a la classe. Finalmentel nombre de matriculats fou de 56 i es va decidir admetre'ls a tots i doblarel nombre de classes pràctiques, és a dir, aquelles en les que la discussióconjunta havia de ser la linia mestra. De fet, vam poder veure, després deles classes inicials, que també discutíem forca en les classes teòriques'. La«participació», segons el nostre parer, ha estat un dels èxits d'aquesta novaassignatura. Amb la qual cosa s'ha assolit també un segon objectiu impor-tant: incentivar l'alumne en tasques de participació, de debat, de treball per-sonal i d'exposició pública d'aquest treball, totes elles molt importants tam-be per al futur professional de l'alumne. Es donen casos, malauradament,d'alumnes que fins el dia de la defensa del treball de final de carrera no ha-vien tingut ocasió, o no havien procurat massa aprofitar-les, d'expressar-sedavant un auditori crític, encara que fossin fonamentalment els companysde curs.Creiem interessant mencionar algun dels temes que han estat objectede discussió, sovint prou aferrissada, al llarg del curs, o que han estat objec-te d'un treball per part de dos o tres alumnes:- L'agricultura en els mitjans de comunicació, sobretot la imatgeque donen de l'agricultura els diaris, la ràdio i la televisió.QUADERNS AGRARIS 19	 96	61- L'agricultura en els programes dels partits polítics: aprofitant lespropassades eleccions, uns alumnes van estudiar el pes específic quecada partit donava al tema agrícola, els problemes que més els pre-ocupaven, i en definitiva l'interès pel sector manifestat en un mo-ment clau de recerca de vots.- El paper de la dona en el món rural, en el desenvolupament, endiversos tipus de societat rural. En aquest tema van tenir una granparticipació algunes de les nostres alumnes, que de fet, a l'Escola,en aquests moments, tenen una presència realment molt important.- Les polítiques agrícoles i comercials, comunitàries o mundials ambla incidència creixent sobre el desenvolupament agrícola.- Els robatoris a les hortes del Baix Llobregat, i per extensió els pro-blemes concrets de les agricultures «peri-urbanes».- La desertització, problema punyent en determinades comarques,motivada per una emigració excessiva cap a les ciutats, fonamen-talment dels joves, mancats d'incentius de diferent tipus.- El «paper» o «rol» del pagès com a salvaguarda no només del mónrural sinó del medi ambient i del medi natural. Aquesta situació as-sumida des de fa ja molts anys en altres països europeus mes evo-lucionats, sembla trobar certes dificultats a casa nostre, potser permanca d'entesa o de sintonia entre els móns rural i urbá. Dintre d'a-quest tema es van discutir abastament les interelacions, sempre méscomplexes entre el camp» i la «ciutat», degudes a les ocupacions pe-riòdiques i massives del primer per part dels membres de l'altre, nosempre amb la cura i el respecte que caldrien.- La cooperació, les cooperatives, no només les convencionals, coma possibilitat de tirar endavant una activitat cada cop més pro-blemática.Alguns dels alumnes van aportar valuosa informació sobre la situa-ció concreta d'algunes zones espanyoles en les que l'agricultura es troba, en-cara, en una situació forca més desfavorable que a Catalunya (Sierra de Se-gura, a Albacete, Galicia, per exemple), i d'altres zones del món que hantingut oportunitat de conèixer dintre del marc de la cooperació, en ONGs,que s'ocupen particularment dels problemes agraris, i en les que els alum-nes de l'Escola tenen una participació forca notable.Com a conclusió d'aquest breu article volem fer palès que la bonaresposta per part dels alumnes, llur participació molt majoritària ens han de-62	QUADERNS AGRARIS  19	 96cidit, sense gens de dubte, a tots els professors participants a tornar a oferiraquesta assignatura optativa pel cursos vinents. Ha estat una experiència en-riquidora per nosaltres, i una gran majoria dels alumnes també s'ha manifes-tat molt positivament. De cara als propers cursos mirarem d'aprofitar totesaquelles experiències considerades positives i procurarem millorar aquellspunts, fonamentalment d'organització, de sistemàtica, que no acabaven d'es-tar prou a punt. Respecte als continguts, estem oberts a totes aquelles sug-gerències, vinguin d'allà on vinguin que puguin aportar punts d'interès en lainformació i en les discussions de la mateixa.QUADERNS AGRARIS 19 .,r.b.`c 96 63

Catalan

Nova assignatura a l'ESAB: Agricultura i societat

Nova assignatura a l'ESAB: Agricultura i societat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana