Domnita Dumitrescu

Dumitrescu, Domnita

Hemeroteca Cientifica Catalana

ULLMANN: <(SEMANTICS)>d'aquests, iniciada per Bloomfield, horn no pot prescindir, segons Ullmann, del'referent en la relaci6 entre la cosa significada i el significant. En referir-se als motstransparents i als opacs, Ullmann ens parla de les tres menes de motivaci6 quetrobern en altres obres seves: la directa o fonetica, la morfolbgica i la semantica.Contra 1'exageraci6 que suposa d'afirmar que el mot no to cap significaci6 fora delcontext, l'autor que comentem creu en les significacions basiques. Despres dels capi-tols dedicats a la sinonimia i a l'ambiguitat - que inclou l'homonimia - 1'autortorna a referir-se a la seva coneguda interpretaci6 o classificaci6, que estableix unparallel entre la metafora, basada en la similitud de sentit, i la metonfmia, basadaen la contigiiitat de sentit d'una banda, i la similitud i la contigi itat de noms quesuposen 1'etimologia popular i l'ellipsi, de l'altra.Pero la part mes interessant del llibre es, potser, allb que l'autor ens diu sobreles relacions entre la semantica i l'estructuralisme. Molts estructuralistes, realment,sembla que s'han oblidat del lexic. Ullmann se sent optimista quant a la incorporaci6de la semantica al moviment general estructuralista. En aquest sentit, rernarca la im-portancia de la teoria dels camps semantics de Tries i, tambe, de la coneguda hipbteside Whorf, que tant d'interes ha desvetllat a 1'America del Nord, segons la qual lesllengiles constitueixen com una guia o programa per a l'activitat mental individual iresponen - d'acord, en part, amb Humboldt - a una determinada concepci6 de lavida. Ullmann, d'altra banda, es refereix a altres treballs que, es relacionen d'algunamanera amb una concepci6 organica del vocabulari. En aquest sentit horn no potoblidar pas Saussure quan ens diu que la significaci6 dels mots es basa en llurs rela-cions amb els mots afins i oposats.El llibre que comentem, contra allb que s'esdeve en algunes obres modernesd'aquesta mena, es clar i assequible al lector mitjanament iniciat en aquests proble-mes. Finalment, ens permetem de posar en relleu l'enorme importancia d'estudisd'aquesta mena de cara a la investigaci6 concreta. Un cas ben recent es, per exemple,el del llibre sobre semantica hispano-americana de Kany, construct tebricament sobreles idees fonamentals d'Ullmann.josep ROCA I PONSSANDA REINHEIMER-RIPEANU: Les derives parasynthetiques dans les langues romat es(Roumain - Italien - Frangais - Espagnol). The Hague - Paris, Mouton, 1974. 162 pags.Aquest treball representa, en el seu origen, la tesi doctoral defensada per la joveromanista romanesa Sanda Reinheimer-Ripeanu a la Universitat de Bucarest, sota ladirecci6 de l'academic professor lorgu Jordan, al final de l'any 1971. Es compon deset capitols, seguits d'una amplia bibliografia sobre el tema tractat.En el primer capitol es planteja el problema d'El concepte de derivat parasin-tatic, i aquest es delimitat sincrbnicament com a categoria dins el conjunt dels deri-vats, tant en el pla de la forma corn en el del contingut. «On pourrait definir lessuffixes> , indica l'autora, «comme les derives qui se caracterisent par un theme formed'une racine et d'un element derivatif postpose different de zero (en distributioncomplementaire) avec un autre derivatif postpose (a realisation zero ou differentede zero); le theme se combine avec des flexifs du meme type ou d'un type different deceux qui reclame la racine en combinaison avec le derivatif postpose zero. On pour-rait definir les prefixes comme les derives qui se caracterisent par une sequence detheme formee d'une racine et d'un element derivatif antepose. Cette sequence du239DOMNITA DUMITRESCUtheme entre en combinaison avec les memes derivatifs et les memes flexifs qui s'atta-chent a la racine en 1'absence du prefixe. A la difference des suffixes et des prefixes,les parasynthetiques sont les derives qui se caracterisent par un theme forme d'uneracine, un derivatif antepose et un derivatif postpose; ce dernier peut avoir une rea-lisation morphophonemique zero, et alors le theme du derive se combine avec dcsflexifs d'un type different de ceux qui s'attachent a la racine en }'absence du prefixe;tine realisation morphophonemique differente de zero, la racine ne connaissant pas unetelie combinaison en }'absence du prefixe» (pag. 36).Allo que caracteritza els derivats parasintetics es, doncs, segons 1'autora, el f 2tque l'arrel adquireix, en combinacio amb un derivat anteposat, possibilitats combi-natories a la dreta que no li son especifiques en absentia d'aquell derivatiu. A con-tinuacio son comparats diversos parells d'estructures, a fi d'establir les conditions enque hom pot atribuir a una unitat lexica la qualitat de derivat parasintetic. Despresde tracar el quadre de totes les possibilitats que existeixen teoricament per a qualsevolidioma romanic pel que fa a ]a formacio de derivats parasintetics, adverteix que notots els grups de parasintetics semblen actualitzats en totes les llengues romaniques, ique en els esmentats grups actualitzats, <<plus productives s'averent les racines qui,par suite de 1'adjonction du derivatif antepose, se combinent (le plus frequemmentpar l'intermediaire d'un derivatif postpose zero) avec des flexifs verbaux> (pag. 311).Aquesta es la rao per la qual 1'objecte central del treball el formen els derivats para-sintetics verbals, per tat com, en el cas dels derivats parasintetics nominals, tots cissufixos seguits de flexius nominals es troben en distribucio complementaria amb de-rivatius zero i flexius verbals (puix que es tracta de sufixos que formen derivats no-minals partint d'arrels verbals). Quant als derivats parasintetics adverbials, l'autora elsatorga poca atencio - els analitza unicament des del punt de vista semantic -, pertat com segueixen el mateix model de formacio i Bur nombre es molt reduit en lesllengbes romaniques, en comparacio dels derivats amb base substantiva o adjectiva.El segon capitol del treball compren 1'analisi semantica dels derivats parasintctir-sverbals, que formen part de la categoria dels verbs denominatius (o sigui formats abase d'una arrel nominal). Aquesta analisi es duta a terme basant-la en els conceptssemantics, als quals l'autora ha tractat de subordinar la significacio en el cas d'unaequivalencia semantica doble o triple per a una mateixa construccio sintetica, bo ideduint despres Ilur sinonimia o be Ilur no identitat semantica. Amb aquesta finalitatban estat establerts els trets semantics distintius que, en diverses combinacions, formenfascicles significatius, d'acord amb el sentit del terme analitzat. Del conjunt de la . a-tegoria definida pel tret /+verb/ ha estat destacat el grup dels parasintetics caracte-ritzats pels trets semantics segiients: el caracter del proces (accio o esdevenir), quedetermina l'oposicio /-}-accio/ i /-accio/; el caracter de 1'acci6, que determina l'opo-sicio /+factitiu/ i /-factitiu/; el caracter de 1'esdevenir, que determina l'oposicio/+eventiu/ i /-eventiu/; l'esfera de realitzacio del proces, conforme a la qual hompodria distingir entre verb subjectiu (caracteritzat pel tret /-objectiu/) i verb objectiu(tret /+objectiu/); finalment, la direccio del proces, que engendra l'oposicio /+apro-pament /r_,/-apropament/ en relacio amb un limit indicat (en el cas dels verbs para-sintetics, pel terme primari, i dut a terme be en un pla dimensional, be en un planotional).Els trets enumerats fins ara caracteritzen, dins la construccio analitica, el verb-centre sintactic de 1'estructura, sigui corn sigui aquesta. Per contra, els trets que indiquema continuacio son compresos, dins 1'estructura analitica, en el determinant verbal,constituit, en la major part dels casos, pel terme primari del parasintetic, o be sondonats per ]a relacio que s'estableix, dins la mateixa estructura, entre el centre verbal i240REINHEIMER : DERIVES PARASYNTHETIQUESHtin dels seus determinants ; es tracta , particularment , de: la font del proces (oposrcio/+font/ rv /-font/), 1'objecte del proces (oposici6 /+ objecte/r' /-objecte /), la mo-dalitat de desenvolupament del proces, que, en el cas dels parasintetics , es expressadaben sovint mitjangant l'oposici6 /+ comparaci6 /r,j/-comparaci6/, 1'instrument delproces, la causa , el hoc on aquest es desenvolupa (oposici6 /+ determinaci6 espacial/.r,.,/-determinaci6 espacial /), i el temps del proces (/+ determinaci6 temporal/c/-determinaci6 temporal/).Els dos capitols segi ents , 3 i 4, s'ocupen , respectivament , dels verbs parasinteticscaracteritzats pels trets /-acci6/ i / + acci6/. Hom hi estableix les classes sera ntiquesd'aquests verbs, bo i comparant , en el mart de la descripci6 de les classes , els signifi-cats dels parasintetics i els significats dels denominatius simples, sufixats o prefixats.Dins els verbs de /-acci6 /, les classes sembntiques que 1'autora estableix per als verbscaracteritzats pel tret /+ eventiu/ son vuit i comprenen : /+ apropament, +acci6,+objecte /, /+ apropament, +comparaci6 , -objecte /, /+ apropament, -comparaci6,+objecte/, /+ apropament , -comparacio , -objecte/, /-apropament , + comparaci6,+objecte /, /-apropament, +comparacio , -objecte/, /-apropament, -comparaci6,+objecte /, /-apropament, -comparaci6 , -objecte/. Tot seguit , 1'autora s'ocupa de lesmodalitats d'expressar les oposicions indicades en cadascun dels quatre idiomes romi -nics que pren en consideraci6 en aquest treball.En el cas dels verbs parasintetics caracteritzats per /+acci6/ l'autora analitzadetingudament tant la classe caracteritzada per /+factitiu/ com la caracteritzada per/-factitiu/.El cinqui capitol del treball to el titol Els formants dels verbs parasintetics i tractadels prefixos , de les arrels dels derivats parasintetics , dels sufixos i dels flexius verbals,i assenyala els valors d'aquests en el mart dels contextos on son emprats , sense pre-tendre d'atribuir-los en exclusivitat aquells valors . L'anMisi es feta, aquesta vegada,en cada llengua per separat (en el cas dels prefixos i dels flexius verbals).Finalment , el capitol sise es dedicat als Substantius i adjectius parasintetics, es adir, a aquells - pots - que no presenten un corresponent (documentat als dicciona-ris) verbal - parasintetic - construct sobre el mateix radical i amb el mateix prefix(exemples: romanes creier - descreierat ; frances: piece - apieceur ; espanyol : piara -apiaradero ). Els substantius d'aquests tipus son , la majoria, noms d'acci6 o d'agent,que 1'autora analitza en relacio amb un verb parasintetic no documentat , perb pos-sible, bo i descomponent-lo en trets semAntics distintius. Procedeix de la mateixa ma-nera en el cas dels adjectius que requereixen , per a llur explicacio , el tret /-acci6/ o/+accio/, i dels adjectius formats segons 1'estructura << prefix negatiu + R + suffixadjectiu>>, que constitueixen un cas a part de parasintesi.El sete i darrer capitol del treball compr6n, en sintesi, les conclusions de lainvestigacio duta a terme, basades en els diccionaris fonamentals de les llengues enun-•ciades en el titol , sota llur aspecte contemporani (aproximadament cinc-centes unitatsper al romanes , mil dues-centes per a l'italia, quatre-centes per al frances i mil tres-centes per a l'espanyol . Diferentment de les obres previament consultades sobre aquestaspecte, el treball de 1'autora romanesa es caracteritzat (tal corn ens indica ella ma-teixa ) per una perspectiva mes i mplia sobre cadascuna de les llengUes romAniquesanalitzades ( la qual cosa li ha perm8s de fer un examen comparatiu de les dades), perun punt de vista sincronic posat a la base de la descripci6 dels fets i per Nis deistrets semantics distintius en l'analisi del pla del contingut (la qual cosa li ha facilitat 1'es-tabliment de diverses classes semantiques i de les relations que hi ha entre elles).Els resultats de la investigacib es concreten en 1'establiment dels aspectes comunsi dels aspectes diferenciadors entre les quatre llengiies romaniques considerades . Aspec-241r6DOMNITA DUMITRESCU - A. QUINTANA I FONTtes comuns son, per exemple, que on totes aquestes ]lengues el nombre de verbs espredominant dins la categoria dels parasintetics, que Farrel de gairebe tots aquestsverbs es nominal, que els derivatius posposats tenen la realitzacio morfo-fonemica zeroi que els flexius verbals procedeixen de la primera conjugacio llatina i de 1'anome-nada conjugacio incoativa. Des del punt de vista de les categories semantiques deque formen part els verbs parasintetics, hi ha poques diferencies cntre aquelles quatrellengdes romaniques. L'autora enumera a continuacio els principals sentits que sonactualitzats en el verbs romanics parasintetics.Dins els factors de diferenciacio, l'autora observa, entre altres coses, que icsIlcngues romaniques disposen d'un nombre diferent de formants que entren on laconstruccio de verbs parasintetics, la qual coca no influeix en la productivitat d'aquesttipus derivational; per exemple, el frances i l'italia tenen un major nombre d'unitatsprefixals, i en romanes i en espanyol no n'hi ha tantes. Tanmateix, des del punt devista quantitatiu, el romanes i el frances presenten un nombre molt reduit de verbsparasintetics, on comparacio amb 1'italia i 1'espanyol.El treball, on conjunt, es caractcritza per un agut rigor analitic i per una gi anriquesa informativa, i es recomanable, per tant, a tots els romanistes que avui ndia s'interessen per un tema tan apassionant i encara poc estudiat com es el de laformacio de les paraules noves en les principals ]lengues neollatines.Domnita DUMITRESCUGERHARD ROHLFS: Rornanische Sprachgeographie. Geschichte and Grundlagen,Aspekte and Probleme mit dem Versuch eines Sprachatlas der romanischen Spra-chen. Munchen, C. H. Beck'sche Verlagsbuchhandlung, 1971. xxiv + 334 pigs.(<<Handbucher fur das Studium der Romanistik»).Aquest llibre del professor Rohlfs consta d'una breu presentacio historica do lagcografia linguistica, d'una bibliografia critica bastant completa sobre els atlas lin-guistics dels patsos de llengua romanica i d'un extens comentari, de molt bon lJegir,de 101 mapes del domini linguistic romanic d'ambit europeu. Els mapes, semasiol0-gics on llur majoria, illustren els problemes classics de la linguistica romanica tradi-cional que son tractats en els diversos capitols del comentari. El tema central de l'obraes la diferenciaci6 de les ]lengues romaniques, amb el qual es iniciat el comentari;hom hi alludeix sovint en el text i li son dedicades les conclusions finals. Acf no hiha sorpreses ni novetats: les conclusions son una represa de les que l'autor exposael 1954 en el seu Ilibre Die lexikalische Differenzierung der romanischen Sprachen(Versuch einer romanischen Wortgeographie).' Pero no solament aquest punt, sin&tambe molts d'altres, havien estat ja tractats pel professor Rohlfs en publicacionsanteriors, com ell mateix indica en el proleg de l'obra que comento. Hi ha tanmateixbastants aspectes nous, i els veils, be que no han estat massa sovint reelaborats, hanestat enriquits amb un nombre molt considerable de notes.Aquest Ilibre forma part d'una collecci6 de manuals de linguistica romanica.Tenint en compte aixo, hi trobo a mancar uns capitols d'introducci6, tant a la teoria•1. Munchen, Bayerische Akademie der Wissenschaften , 1954 . 108 pags. + 25 fulls («Sit-zungsberichte der Bayerischen Akademie der Wissenschaften)). Philosophich-historische Masse.Jahrgang 1954, Heft 4.)242

Sanda Reinheimer-Rîpeanu: Les dérivés parasynthétiques dans les langues romanes (Roumain - Italien - Français - Espagnol). The Hague - Paris, Mouton, 1974. 162 pàgs.

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/38057/49041

Sanda Reinheimer-Rîpeanu: Les dérivés parasynthétiques dans les langues romanes (Roumain - Italien - Français - Espagnol). The Hague - Paris, Mouton, 1974. 162 pàgs.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana