Joan Pomar Mir

Pomar Mir, Joan

Hemeroteca Cientifica Catalana

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728CRÒNICA 717e il 1970. Il corpus così realizzato sarà un utile e versatile supporto alle discipline linguistiche egeolinguistiche.Infine, i lavori dell’ultimo giorno sono stato inaugurati dalla bella comunicazione di DanielLe Bris, dell’Università di Brest (Francia), il quale ha mostrato come, attraverso lo studio di quelparticolare settore onomastico che è l’ittionimia, si possano rintracciare, in Bretagna, importantispie del contatto fra aree linguistiche romanze e aree celtiche.Il Colloque è stato allietato da momenti conviviali, come la cena sociale di venerdì 20 mag-gio, e da una suggestiva escursione che, lo stesso giorno, ha toccato le località archeologicamentee artisticamente più interessanti della zona di Avezzano, nota con il nome storico di Marsica. Lacalorosa ospitalità e l’efficiente organizzazione predisposta in terra d’Abruzzo sono state unani-memente apprezzate e più volte sottolineate dal Direttore Michel Contini e dai partecipanti deivari comitati nazionali.Teresa GiammariaL’AquilaPresentació del Volum V de l’Atles Lingüístic del Domini Català (Palma, maig 2011).—Dimarts, 24 de maig, Lídia Pons i Joan Veny es desplaçaren des de Barcelona per presentar elVolum V de l’Atles Lingüístic del Domini Català a l’Institut Ramon Llull del carrer Protectora dePalma, amb una taula farcida de primeres espases. Introduïren l’acte Fanny Tur, directora adjuntade l’Institut esmentat i Damià Pons, professor de la UIB, ex-Conseller de Cultura del GovernBalear, poeta i assagista. A més d’ells i dels autors de tan magna obra, poguérem comptar amb lapresència dels prestigiosos lingüistes Aina Moll, Joan Miralles, Jaume Corbera i Cosme Aguiló.Aina Moll recordà els temps passats i la passió compartida amb l’amic i col·lega Joan Veny en totallò que fa referència als mots i al seu estudi. Miralles, a part de donar pas a cada un dels ponentsi de fer cinc cèntims de la labor dels presents, ens lliurava alguna espipellada de l’obra en sí.Corbera es dedicà més específicament a parlar del volum V i de les curiositats de les paraules in-closes i les seves diverses variants, depenent del territori i la seva forma i fonètica concretes decada població. Cosme Aguiló (el més venyòfil de tots, encara que tothom que coneix l’obra delcampaner ho ha d’ésser forçat), ens captivà amb la seva prosa poètica per fer un repàs del camíque du recorregut l’Atles, des del primer volum fins al que acaba de sortir a llum. Parlà amb entu-siasme del mestre i de les paraules, que ell, com expert en toponímia, li eren més properes. Cerca-va l’origen i el perquè d’alguns mots, i ens relatà, com a fet simpàtic, l’anècdota (una entre moltes)també inclosa en un tom anterior de l’Atles, de quan Veny i Badia es passejaven amb aquell pesati enorme magnetòfon a fer les enquestes, amb la paciència necessària per aconseguir els mots delspagesos i pastors, que entra pregunta i resposta, havien de fer entrar —amb ells— el ramat decabres dins el corral o la tanca. Finalment parlaren Lídia Pons, que ens explicà la immensa tascaque suposa l’Atles a la xarxa, les maneres d’accedir-hi, tot el material acumulat, etc., i sense deixarde banda el compromís d’anar enllestint l’edició d’un nou volum cada dos anys. Joan Veny parlà,per a cloure l’acte, de la feinada que ha suposat aquest Atles Lingüístic i dels molts esforços ques’han fet abans de veure el primer volum editat i que, així i tot, ara amb aquest cinquè i amb unameta de nou volums programats, es veien un poc més endavant, sobrepassant l’equador, i els om-plia de goig i de coratge. Esmentà també, amb la modèstia que el caracteritza, però amb el reco-neixement de veus enteses amb la matèria, el bon nom i prestigi que té aquest Atles Lingüístic delDomini Català arreu del món de la lingüística, si es compara amb altres obres del mateix calat.Recordà també que les entrevistes es feren a 190 poblacions catalanoparlants entre 1964 i 1974,només els estius.021-Romanics XXXIV 05.indd 717 01/03/12 13:11718 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728Per remarcar l’envergadura d’una deixa com aquesta cal ressenyar que als volums ja editatsvan enumerant-se els mapes i les il·lustracions que van apareixent. Pensem, també, que som unamica més enllà de la meitat del trajecte traçat (com ja hem dit, 5 de 9 toms prevists) i que els motsestudiats amb les cartografies corresponents són ja 1.254. Si es continua amb la mateixa dinàmicaarribarem ben bé als 2.200 o 2.300. Convé recordar, alhora, que cada un dels exemplars publicatsve acompanyat d’una transparència que dibuixa el mapa del domini català per sobreposar a da-munt cada paraula examinada per conèixer amb exactitud totes les poblacions on es feren les en-questes i les respostes que allà es donaren, amb la corresponent transcripció fonètica de cada unad’elles. Si, per altra banda, ens fixam en l’apartat Il·lustracions constatam que en aquest darrerlliurament s’arriba a la xifra de 1.941 reproduccions (entre fotografies i dibuixos) i que ens mos-tren d’una manera planera i amena bona part de tot allò que fa referència a la nostra parla, depe-nent de la pròpia geografia. Mot a mot, lloc a lloc.Si parlam d’aquest cinquè volum en concret s’ha de dir que inclou: Indústries relacionadesamb l’agricultura i Els vegetals. I si ens posam a repassar els mots analitzats ens adonam, unavegada més, de la riquesa de la nostra llengua. Així en el món de la viticultura redescobrim lesparaules: cep, vinya, parra, sarment i pàmpols (les dues darreres precioses), raïm, rapa, pinyols,verema, portadora, esportins, cup, bóta, el solatge, trepitjar, premsar, fermentar i trafegar, vi tèrboli vi picat, garnatxa, moscatell... Canviam de tema i veim una altra teringa magnífica de mapes ambels mots corresponents i la seva pronúncia: farina, segó, pastera, llevat, pastar i fènyer, llesca,crosta, molla, crostó, rosegó, la sola (del pa), pa sec, florit i tou, i el forn (mallorquí) i la fleca (aCatalunya i altres indrets). Així també ens trobam, en un altre context, amb el nostrat “prebe co-vent” (pebre coent) i el “bitxo” del Principat. La bellesa de la nomenclatura de moltes plantes iarbres: heura, cugula, falguera, argelaga, jonc, vímet, boga, canya, ortiga, ginesta, card, fonoll,rosella, alfàbrega, romaní, espígol, farigola, ginebró, boix, roure, noguer, faig, salze, om, lledoner,i el poc emprat, a les nostres contrades, però harmoniós i poètic “desmai” (“sauce llorón”).No manca dir, perquè ja ho hem ressenyat quan han aparegut els volums anteriors, que enstrobam davant una obra cabdal, fruit de la constància, la feina i la saviesa. No es podrà pagar maiel llegat que ens deixen tots aquells que hi han posat les mans, des dels promotors del projecte(Antoni M. Badia i Margarit i Germà Colón), fins als actuals directors Lídia Pons i el nostre cam-paner més il·lustre, Joan Veny i Clar.Des de la perifèria i més concretament des del poble de naixença de Veny (convé recordar queels nascuts a Campos som campaners) no ens és sobrer esmentar —per la pròpia estima al poble—la participació d’un altre conciutadà, ja que al present cinquè volum, a l’apartat Il·lustracions hitrobam una sèrie de set fotografies de Rafel Creus Mascaró, que ens mostren, d’una manera cro-nològica, el procés d’empeltar. A més hi podrem veure tota casta d’eines, llocs i feines dels motscatalogats. Així veim retratats per la màquina fotogràfica de diversos autors: trinxets, podadores,portadores, premses d’oli, filoses, molins i moles, pastera i sedàs, per posar, només, uns pocsexemples.Si acudim al Diari de Balears (25.05.2011-Cultura/p. 40), l’endemà de la presentació, ambl’epígraf Cinc volums defensant la riquesa de la llengua podem llegir-hi que Joan Veny reivindi-cà la unitat de la llengua catalana contra tots els que en tenen dubtes. «No tenen idea del que és lalingüística», assenyala contundent. «Les llengües són com una moneda de dues cares: una realitatparlada, que les persones aprenen dels pares i del carrer, i una altra que és l’estàndard, que serveixper facilitar la comunicació. Defensam la unitat de la llengua i no ens oposam a les varietats. Tan-mateix, a l’hora d’escriure, cal apropar-se a un model comú, participatiu i flexible» conclogué. Ifent referència al volum cinquè en qüestió, que se centra en el lèxic de les indústries agrícolesi dels vegetals, recordà que «en aquells anys (1964 -1974, quan es feren les entrevistes) el voca-bulari del camp tenia molta més riquesa». Veny ressaltà també el caràcter etnogràfic de l’obra.021-Romanics XXXIV 05.indd 718 01/03/12 13:11Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728CRÒNICA 719Joan Veny, per tant, no té, únicament, la tasca d’anar enllestint, cada dos anys, un nou volum del’Atles, que ja n’hi hauria prou per estar-ne ben contents i agraïts. Amés, sabem que, a part de moltesaltres qualitats, és un home feiner. Per això mateix, a l’abril d’enguany, apareixia el volum XXXIIId’aquesta revista, a cura d’Antoni M. Badia i Margarit i Joan Veny, on hi poguérem llegir el treballdel filòleg campaner: Sobre derivats populars catalans del gerundiu (p. 293-302); i també dues re-censions de llibres seus: la de Joan Miralles sobre Estudis lingüístics valencians (Joan Veny, 2009)i la de Pere Navarro que dissertava sobre Scripta eivissenca (Joan Veny / Àngels Massip, 2009).Constatem, finalment, l’admiració i agraïment a tots aquells que, com Veny i Lídia Pons, hancontribuït a lliurar-nos —a hores d’ara— aquests cinc primers volums de l’Atles Lingüístic delDomini Català, que guardarem —amb els que aniran arribant— com el tresor més estimat dins elcofre dels mots i dels sons. Amb els seus significats, com a pont i eina per entendre’ns millor, iperquè, en definitiva: què seria de la vida sense la bellesa que les paraules dibuixen?Joan Pomar MirVII Jornada REALITER sobre «Multilingüisme i pràctiques terminològiques» (Quebecjuny 2011).— Els dies 31 de maig i 1 i 2 de juny de 2011 es va celebrar a la ciutat de Quebec lareunió de la xarxa panllatina de terminologia REALITER, organitzada conjuntament per l’Officequébecois de la langue française i el Centre Interdisciplinaire de recherches sur les activités lan-gagières (CIRAL) de la Universitat Laval. Amb aquesta trobada REALITER celebrava a Quebecel cinquantè aniversari de la creació de l’Office québecois de la langue française.La trobada va incloure tres activitats: la VII Jornada científica REALITER dedicada al tema«Multilingüisme i pràctiques terminològiques», la I Jornada tecnològica, amb la presentació dequatre eines informàtiques per al treball terminològic, i la reunió plenària de la xarxa.REALITER és una xarxa de cooperació en terminologia i neologia entre llengües romàniquesque va néixer a París l’any 1994 sota els auspicis de la Délégation Générale à la Langue Françaiseamb l’objectiu de promoure el treball terminològic cooperatiu entre totes les llengües romàniquesi dotar-les així dels recursos necessaris per expressar els nous conceptes de la ciència, la tècnica iles activitats especialitzades en general.La Jornada científica de REALITER es va organitzar a l’entorn de tres grans temes:1) El paper de la terminologia en les polítiques lingüístiques i en la promoció de la diversitatlingüística.2) Les necessitats del multilingüisme en els mètodes i pràctiques de la terminologia.3) La gestió, la difusió i la implantació dels recursos terminològics multilingües.Es van presentar divuit treballs en dues sessions paral·leles, nou en cada secció, agrupats enblocs de tres.La terminologia catalana va tenir un paper molt destacat en aquesta Jornada. I també en laJornada tecnològica que es va celebrar el dia 2 de juny.Dins de la Jornada científica es va dedicar un bloc sencer a la terminologia catalana. Enaquest bloc es van llegir tres treballs: «Aportacions de la terminologia catalana a la terminologiageneral: una valoració de conjunt», a càrrec de M. Teresa Cabré; «Noves pràctiques en la produc-ció terminològica per a unes universitats multilingües», llegida per Sílvia Llobera (UPC) i MercèLorente (UPF) en representació dels serveis lingüístics i grups de recerca en terminologia de totesles universitats catalanes; i «La mise à jour du travail terminologique» llegida per M. AntòniaJulià en representació del TERMCAT.En la primera ponència es va fer una presentació panoràmica dels objectius de la termino-logia catalana, de les institucions que la patrocinen, dels organismes que hi treballen i dels tre-021-Romanics XXXIV 05.indd 719 01/03/12 13:11

Presentació del Volum V de l'Atles Lingüístic del Domini Català (Palma, maig 2011)

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/60834/61052

Presentació del Volum V de l'Atles Lingüístic del Domini Català (Palma, maig 2011)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana