Carme Oriol Carazo

Oriol Carazo, Carme

Hemeroteca Cientifica Catalana

684 NECROLOGIESEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 36 (2014), p. 673-723M.-R. Simoni-Aurembou repose désormais dans le petit cimetière de Cressanges, dans ceBourbonnais qui lui était cher et qui n’avait pas été complètement exclu de ses recherches. Lorsquesa mère, Renée Aurembou, auteur apprécié de nombreux romans pour enfants, publia Il était unefois... Le Bourbonnais (Marseille : Jeanne Laffitte, 1983), un recueil de souvenirs personnels, maisaussi de textes, d’entretiens, d’enregistrements concernant quatre villages auxquels la reliaient sesattaches familiales, Marie-Rose Simoni-Aurembou s’associa à son travail en rédigeant les notes, labibliographie et le lexique.Que ces quelques pages soient le témoignage d’une profonde amitié née en juin 1966, lorsqueMarie-Rose vint à Lyon pour solliciter un poste auprès de MgrGardette, alors responsable de l’en-treprise des atlas linguistiques régionaux, et que, jeune assistante, je fus chargée de lui rendre leséjour le plus agréable possible.Brigitte HoriotUniversité Lyon IIIJosep M. Pujol i Sanmartín(Barcelona, 1947-2012)La mort prematura de Josep M. Pujol als 65 anys d’edat el passat 26 d’agost de 2012 ha deixatla filologia sense una de les ments més lúcides que hem tingut els darrers temps. Format en Filolo-gia Hispànica a la Universitat de Barcelona (1964-69) sota el mestratge de professors de la talla deMartí de Riquer, Francisco Rico, Joan Bastardas i Antoni Comas, les seves primeres passes profes-sionals el van dur a treballar en el món de l’edició, primer com a redactor de laGran EnciclopèdiaCatalana (1967-69) i cap d’edicions de Seix Barral (1971-73), i després per compte propi.El 1979, Jaume Vidal i Alcover li va oferir incorporar-se a la universitat, a Tarragona, en elque aleshores era la Divisió VII de la Universitat de Barcelona, per impartir les assignatures deLiteratura Medieval i de Literatura Catalana Tradicional. La seva acceptació el va vincular desd’aleshores a la universitat i a Tarragona, on sempre va exercir la seva docència tot i que vivia aBarcelona.L’any 1982 va realitzar la tesi de llicenciatura amb un estudi titulat Contribució a l’índex detipus de la rondalla catalana, que de seguida es va convertir en un treball de referència en el mónde la investigació rondallística. El treball posava en ordre i, sobretot, feia visible el material ronda-llístic publicat des de mitjans del seglexix pels folkloristes catalans. Però a més, el presentavaclassificat d’acord amb el sistema tipològic internacional d’Aarne/Thompson (The types of thefolktale 1962), un treball que fins aleshores només havia estat abordat pel folklorista alemanyWal-ter Anderson per a les rondalles de Joan Amades (Eine katalanische Märchensammlung, Schwei-zerisches Archiv für Volkskunde 50, 1954: 57-62), i pel professor Josep A. Grimalt per a les ronda-lles d’Antoni M. Alcover (La catalogació de les rondalles de Mn. Alcover com a introducció a llurestudi, 1975, tesi doctoral).El 1991 es va doctorar amb la tesi Sens i conjointures del llibre del Rei en Jaume dirigida perJaume Vidal i Alcover i per Joan Bastardas. La tesi, en la qual va treballar durant nou anys, vaser producte d’un enfocament madur i original, consistent a estudiar el Llibre dels fets de Jaume Ides de l’òptica de les lleis que regeixen la narrativa folklòrica. Aquesta «singularitat» en el plan-tejament per tal d’estudiar «un text tan singular com el Llibre dels fets», en paraules de XavierRenedo («JosepMaria Pujol, el rei Jaume i el Llibre dels fets»,Mot So Razo 12, 2013: 20), va obriruna nova línia d’anàlisi per a la interpretació d’aquesta important obra de la literatura catalanamedieval.Libro ESTUDIS ROMANICS-36.indb 684 07/04/14 13:06Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 36 (2014), p. 673-723NECROLOGIES 685La docència de Josep M. Pujol a Tarragona, en la que a partir de 1991 va ser ja la UniversitatRovira i Virgili, va cobrir diverses matèries. Durant la trentena d’anys que va dedicar a la universi-tat, va impartir assignatures (de llicenciatura i de doctorat, de grau i de postgrau) que, sota diversesdenominacions, abastaven els tres grans àmbits d’estudi que van ser objecte de la seva investiga-ció: (1) Literatura catalana medieval (seglesxii ixiii); (2) Etnopoètica i folklore (història del fol-klore i folklore narratiu); i (3) Tipografia (ortotipografia, i història de la tipografia, del llibre, del’edició i de la impremta). A més, durant molts anys, també va ser professor de l’assignatura Lite-ratura Romànica, comuna als plans d’estudis de Filologia Catalana i de Filologia Hispànica de laFacultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili.El seu reconeixement i prestigi en el món acadèmic també el van dur a impartir cursos en altrescentres, com per exemple, els dedicats a l’estudi de la tipografia, al Centre Universitari de Dissenyi Art de Barcelona (EINA), i a l’ortotipografia a les universitats de Girona i Pompeu Fabra.Com a investigador va ser un intel·lectual atípic (si ens regim pels estàndards que avui preva-len en les nostres universitats). No treballava per fer currículum sinó pel gust de satisfer la sevagran curiositat científica i per orientar la tasca dels alumnes a les seves classes, com pertoca a unbon mestre. Els seus treballs minuciosos i precisos, dirigits a l’establiment de criteris d’edició, a laconfecció de llistats bibliogràfics, o a la creació d’altres eines del que en podríem dir infraestructu-ra de recerca, van ser divulgats per ell mateix entre l’alumnat i entre els seus col·legues de formagenerosa, sense que els arribés a publicar i, per tant, poguessin tenir una major visibilitat.La seva recerca va donar lloc a una obra publicada que té una solidesa indiscutible i una exten-sió gens menyspreable. Pel que fa als llibres, en el terreny de la literatura medieval destaquen duespublicacions sobre el Llibre dels fets: l’edició antològica, Jaume I, llibre dels fets (1991), i l’edi-ció completa i en català modern,El llibre dels fets de Jaume el Conqueridor (2008), en col·laboracióamb Agnès i Robert Vinas. En etnopoètica i folklore són essencials el llibre de rumors i llegendesurbanes Benvingut/da al club de la SIDA i altres rumors d’actualitat (2002), resultat d’un projected’investigació amb el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona, i els dos catàlegs de rondalles, Índextipològic de la rondalla catalana (2003) i Index of Catalan folktales (2008), que vam realitzarconjuntament en el marc d’un extens projecte de catalogació de les rondalles catalanes (2000-2002, 2005-2008). Finalment, sobre tipografia, cal destacar especialment les obres Tractat de pun-tuació (1989) i Ortotipografia (1995), que va escriure en col·laboració amb el seu bon amic, ellingüista Joan Solà (Bell-lloc d’Urgell 1940 - Barcelona 2010).Si els llibres destaquen per ser obres de referència en els tres camps en què es va especialitzar,els articles, capítols de llibre i pròlegs que va escriure són també d’un nivell remarcable. En l’àmbitde la literatura medieval destaquen «The “Llibre del rei En Jaume”: A matter of style» (Historicalliterature in Medieval Iberia 1996: 35-65) i «¿Cultura eclesiàstica o competència retòrica? El llatí,la Bíblia i el rei En Jaume» (Estudis Romànics 23, 2001: 147-172).En etnopoètica i folklore, són de referència: (a) els articles sobre teoria del folklore «Literaturatradicional i etnopoètica: Balanç d’un folklorista» (La cultura tradicional a debat 1985: 158-167)i «Sobre els límits del folklore narratiu» (Estudis Baleàrics 52, 1995: 63-74); (b) els estudis sobrerondalles «Variacions sobre un tema narratiu: El llop cerca esmorzar (AaTh 122A) a les terres ca-talanes» (Actes de l’Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes 1999: 337-364) i «L’ocellet es fa un vestit nou (ATU 235C*) en la tradició oral i en la literatura» (El cuentofolclórico en la literatura y en la tradición oral 2006: 271-293); (c) els treballs sobre llegendes«Històries extraordinàries, llegendes urbanes» (Perspectiva Escolar 102, 1986: 16-20), «Varia-cions sobre el Diable» (Revista d’Etnologia de Catalunya 4, 1994: 44-57) i «Reflexions sobre efolklore a propòsit dels rumors» (Benvingut/da al club de la SIDA i altres rumors d’actuali-tat 2002: 11-60); (d) els estudis sobre literatura medieval i folklore «El mite de l’heroi a la casa deBarcelona: Guifred I el Pelós i Jaume I» (Mites i llegendes 2002: 113-133) i «El rei En Jaume iLibro ESTUDIS ROMANICS-36.indb 685 07/04/14 13:06686 NECROLOGIESEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 36 (2014), p. 673-723Maria F.: la construcció artística del relat oral interactiu» (El rei Jaume I en l’imaginari popular ien la literatura 2010: 11-31); i (e) els treballs sobre història del folklore «Introducció a una histò-ria dels folklores» (La cultura 1999: 77-106), «Un episodi preliminar de la història de la rondallís-tica catalana: Milà i Fontanals, 1853» (Literatura i identitats 2004: 59-79); «Pau Bertran i Bros(1853-91), una cruïlla del folklore català» (El rondallari català de Pau Bertran i Bros 1989: vii-lxv; «Josep Romeu i Figueras, folklorista» (Materials i estudis de folklore de Josep Romeu i Fi-gueras 1993: 5-28) i «Francesc de S. Maspons i Labrós en la rondallística del seu temps» (Lorondallaire de Francesc de S. Maspons i Labrós 2010: 7-52).Finalment, entre els treballs sobre història de la tipografia, del llibre, de l’edició i de la im-premta destaquen «De William Morris a Stanley Morison: Principios de la tipografía fundamen-tal» (Principios fundamentales de la tipografía 1998: 9-92), «Jan Tschichold y la tipografía mo-derna» (La nueva tipografía 2003: XIII-XXXVIII), «Art de la impremta i edició de bibliòfil» (Tresarquitectes del llibre: Lluís Jou, Jaume Pla, Miquel Plana 2005: 93-107), i «La tipografia delseglexix a Barcelona» (L’exaltació del llibre al Vuitcents: Art, indústria i consum a Barcelo-na 2008: 33-68).Una obra com la de Josep M. Pujol convé que sigui coneguda i consultada, però malaurada-ment alguns dels seus treballs, especialment els que es van publicar fa anys, són difícils de trobar.Per això, des del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili estem treba-llant per posar a l’abast dels investigadors el conjunt de les seves contribucions científiques enformat llibre, amb la intenció de cobrir els tres grans àmbits en què es va especialitzar. De moment,pel que fa a l’etnopoètica i el folklore, la unitat de recerca Arxiu de Folklore ha impulsat l’elabora-ció del llibre Això era i no era. Obra folklòrica de Josep M. Pujol, a cura d’Emili Samper i meva.El llibre, que està previst que aparegui a finals del 2013, aplega 25 treballs sobre folklore, que ha-vien estat publicats en forma d’article, capítol de llibre, introducció o pròleg, i l’edita PublicacionsURV gràcies al finançament del Departament de Filologia Catalana, de la Facultat de Lletres i delvicerectorat d’Estudiants i Comunitat universitària de la Universitat Rovira i Virgili.Josep M. Pujol va ser una persona molt estimada. Per això, des de la seva mort, molts col-legues i amics han volgut recordar la seva figura i la seva obra amb tot un seguit d’homenatges.Així, han aparegut des d’articles i necrologies en la seva memòria fins a escrits en blocs personalsque posen de relleu les seves qualitats humanes i intel·lectuals. Entre aquests homenatges cal des-tacar, d’una manera especial, els següents: (1) «La filologia d’autor en els estudis literaris. I Con-grés Internacional sobre Crítica Filològica i Ecdòtica. Textos Catalans del seglexix i xx. Home-natge a Josep Maria Pujol» (4 i 5 d’octubre de 2012, Càtedra Màrius Torres de la Universitat deLleida); (2) el que el Grup d’Estudis Etnopoètics (del qual Josep M. Pujol era membre fundador)li va dedicar en la VIII trobada del Grup celebrada a Bocairent els dies 9 i 10 de novembre de 2012;en aquesta ocasió, el seu exalumne i ara tècnic de l’Arxiu de Folklore, Emili Samper, li va dedicarun sentit i afectuós escrit d’homenatge titulat «In memoriam Josep M. Pujol»; (3) la Jornada aca-dèmica en memòria de Josep M. Pujol, organitzada pel Departament de Filologia Catalana, ambel suport de la Facultat de Lletres, que va tenir lloc el dia 19 de desembre de 2012 a la Sala deGraus del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili; en la jornada, dedicada a posar enrelleu l’aportació de Josep M. Pujol als estudis de literatura medieval, de tipografia i de folklore,hi vam intervenir, respectivament, Xavier Renedo, Albert Corbeto i jo mateixa; (4) l’Acte d’ho-menatge de l’APELLC al seu president Josep M. Pujol, que va tenir lloc a la Sala de Graus de laFacultat de Lletres el dia 11 d’abril de 2013 i que va consistir en la lectura pública d’alguns frag-ments del Llibre dels Fets; (5) l’exposició organitzada per l’escola de disseny EINA de Barcelona,que es va poder veure a l’espai Barra de Ferro entre els dies 16 d’abril i 4 de maig de 2013, i en laqual es van exposar una seixantena de treballs originals realitzats per alumnes i amics que vanrespondre a la crida d’homenatge; (6) la Lectura de llegendes del Camp de Tarragona en home-Libro ESTUDIS ROMANICS-36.indb 686 07/04/14 13:06Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 36 (2014), p. 673-723NECROLOGIES 687natge a Josep M. Pujol organitzada per la Biblioteca Pública de Tarragona i l’Associació de Pro-fessionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC), que va tenir lloc el 22 d’abrilde 2013 dins dels actes de celebració de la revetlla de Sant Jordi 2013; i (7) el Congrés internaci-onal «L’estudi del folklore: teoria, història, arxius» realitzat els dies 20 i 21 de juny de 2013 alParanimf de la Universitat Rovira i Virgili, sobre el qual en podeu llegir la crònica en aquest ma-teix número de la revista.Josep M. Pujol va ser un home culte i afable en el tracte. Dotat d’una especial sensibilitat lin-güística, escrivia amb elegància i erudició, com només ho saben fer els grans mestres. La seva obraen deixa constància: és sòlida i exquisida, i sobretot una font indiscutible de saber.Carme OriolUniversitat Rovira i VirgiliMargherita Morreale(1922-2012)La conciencia del paso del tiempo, y más entre quienes nos dedicamos al estudio de la produc-ción textual de otras épocas, está siempre presente, pero esta se hace más viva cuando faltan laspersonas que constituyeron nuestro espacio vital e intelectual. La muerte de la profesora Morrealeel pasado 18 de septiembre a los 90 años de edad marcará, sin duda, una etapa de los estudios his-pánicos. Margherita Morreale de Castro nació en 1922 en el seno de una familia de científicos ydiplomáticos, lo que le permitió viajar por Europa y cursar un bachillerato de humanidades enViena, etapa que, a decir de ella misma, fue la que más influyó en su formación. Allí estudió, conel rigor y constancia que la han caracterizado siempre, la gramática latina y leyó a los clásicos, yaprendió un principio metodológico que ha aplicado exhaustivamente a los textos hispánicos a losque se ha dedicado a lo largo de su dilatada carrera investigadora, y que trataba de transmitir a to-dos sus alumnos, independientemente de su grado de formación, y a quienes tuvimos la fortuna deacercarnos como investigadores en ciernes a su inmenso saber: la comparación.Su conocimiento de lenguas, interiorizadas unas en su niñez, otra, el español, en su juventud,su vastísima cultura y, por qué no, sus experiencias vitales, en un período convulso y, para muchos,confuso, de la historia europea, prepararon una mente de por sí privilegiada para la indagación enel amplio espacio de los textos de antaño. En una proporción que “no admitía modo”, la lectura fueconstante, y ni siquiera interrumpida cuando el deterioro de su vista se lo impidió, pues se hacíaleer los textos en un afán de mantenerse al día de lo que se publicaba. Poco amiga de boatos, acep-taba a regañadientes las honras, aunque con sincero agradecimiento. Recordamos sus reticenciasiniciales a aceptar un doctorado «honoris causa» en la Universidad de Barcelona. «Yo no merezcoun reconocimiento tan importante», le oímos decir más de una vez, quizá con la intención de irhaciéndose a la idea; el saber que en el mismo acto participarían los investigadores que habíanobtenido el doctorado ese curso la animó a aceptar el nombramiento. Su campo no fue, ciertamen-te, el de las intrigas universitarias, incompatibles con una dedicación total al conocimiento y atransmitir ese conocimiento.Margherita Morreale fue una persona dotada de extraordinario espíritu crítico, pero al mismotiempo sencilla y generosa. «Ustedes hagan como les digo, no como ven que hago», solía repetir,no considerándose a sí misma modelo digno de ser imitado; y sin embargo sus obras aún más quesus palabras fueron ejemplo de comportamiento —en la vida cotidiana y en la académica— impo-sible de olvidar. Así, tanto su casa de Padua como la deMálaga tuvieron siempre sus puertas abier-tas a todo el mundo; en Padua fuimos testigos de la presencia de colegas, de parientes más o menosLibro ESTUDIS ROMANICS-36.indb 687 07/04/14 13:06

Josep M. Pujol i Sanmartín (Barcelona, 1947-2012)

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/138312/136981

Josep M. Pujol i Sanmartín (Barcelona, 1947-2012)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana