Mariàngela Vilallonga

Vilallonga, Mariàngela

Hemeroteca Cientifica Catalana

(«ABCDARI AZ, 1995: poesia i pintura d’Isabel-Clara Simó i Antoni Miró»), pot arribar aproduir un treball col.laboratiu en el qual el pintor i la poetessa obeeixen a la voluntat de per-caçar el transfons extraliterari comú format per un conjunt d’interessos sociològics, polítics,historicoculturals o de visió del món que esdevenen la base de la seva construcció artística. Demanera semblant, Montserrat Roser i Puig, a «Il.lustrant poemes visuals? Notes al Nocturnmatinal (1970) de Joan Brossa i Antoni Tàpies», analitza la interrelació entre els poemes vi-suals de Brossa i les litografies de Tàpies que hi ha en l’obra per tal de demostrar com l’efec-te de la intertextualitat, o sigui, de la lectura d’aquesta obra com un text híbrid únic, pot mul-tiplicar exponencialment l’efecte produït per la lectura dels poemes i de les litografies perseparat. El que s’evidencia, no obstant i això, és que la intertextualitat també pot ser donadaper la interactuació de dues facetes diferents del mateix autor, com ho mostra Montserrat Pru-don-Moral, a «Le dialogue des écritures chez Albert Ràfols-Casamada (intertextualité? / in-terdiscursivité?)», on investiga les dues escriptures del poeta-pintor, les seves accions i inter-accions i la seva compartida actitud vers els temes, els llenguatges, la construcció i l’espai, queconclou, confirmant les paraules del propi artista, que «l’art intensifica la vida perquè li apor-ta aquesta nova dimensió que és la poesia. Perquè art i poesia són el mateix...»Tot plegat, aquesta secció del Col.loqui ha demostrat la consciència postmoderna de la uti-litat del text, de l’imaginari, del gènere i fins i tot de l’objecte d’altri, en la descripció de la mo-dernitat. Tots i cada un dels autors estudiats s’adrecen a un públic educat que espera de la li-teratura quelcom nou en un temps en el qual, parafrasejant Bloom, ja tot sembla haver estatinventat. Les contribucions que s’hi han fet permeten veure com la literatura catalana s’ha en-fortit a base d’analitzar críticament el que se li dóna com a fet i com ha après a utilitzar aques-tes fonts, sovint amb un sentit de l’humor considerable, per obrir noves perspectives a la nos-tra manera de comprendre la realitat que ens toca viure. [C. C.] i [M. Ro.]Homenatge a Aurora Bertrana a la Universitat de Girona. — Organitzat per la Càte-dra M. Àngels Anglada de la Universitat de Girona en col.laboració amb el Comitè d’Escrip-tores del PEN Català, el dia 20 de gener de 2006 es va celebrar un homenatge a l’escriptoraAurora Bertrana, a Girona. L’inici de l’homenatge va consistir en una visita al «Fons Bertra-na» de la Universitat de Girona, on s’havia instal.lat una petita exposició de manuscrits i pri-meres edicions de l’obra de l’escriptora. Tot seguit els assistents a l’acte es van dirigir a la«Fontana d’Or» de la Fundació Caixa de Girona, on es va celebrar una taula rodona modera-da per Núria Cabré, del Comitè d’Escriptores. Van intervenir Dolors Oller, Presidenta delPEN Català, Mariàngela Vilallonga, Directora de la Cátedra M. Àngels Anglada, Isabel Segu-ra, de l’Institut català de les dones i editora de part de l’obra de Bertrana, i Catalina Bonnin,autora d’una tesi doctoral sobre l’escriptora i de la seva biografia. Les escriptores MontserratAbelló i Josefa Contijoch van llegir fragments de les obres de Bertrana, Memòries i Peikea,princesa caníbal. Clara Vallès va interpretar al violoncel dos minuets de la primera suite i l’A-rioso de J. S. Bach.L’acte va continuar amb la presència i la veu de Jacques de Montmollin, i Roland i Ma-rie-Noëlle Lombard, fills d’Antoinette de Montmollin i Jacqueline des Gouttes, respectiva-ment, amigues suïsses de l’escriptora. Tots tres van venir expressament des de Suïssa per des-granar records d’infantesa, per donar testimoni de les seves vivències dels anys viscuts propde l’escriptora gironina, a Ginebra, Neuchâtel i Perreux. Jacqueline i Antoinette van ajudarAurora a traduir al francès els seus Paradisos oceànics, que es van convertir en Fenua Tahiti:vision de Polynésie i es van publicar amb dibuixos de Marcel North, amic del grup suís, l’any1943 a Neuchâtel. Antoinette, a més, va traduir la novel.la La nimfa d’argila, que en francèsCRÒNICA 617porta el títol de Matinales, i va veure la llum l’any 1964, també a Neuchâtel. L’escriptora gi-ronina va traduir al castellà algun dels contes de Jacqueline. Fins va posar de títol el nom de«Jacques de Montmollin» a un dels darrers capítols de les seves Memòries del 1935 fins al re-torn a Catalunya. En aquesta obra les referències a les famílies De Gouttes i De Montmollinsón constants. D’aquests darrers Aurora arriba a afirmar: «Gràcies a ells jo havia menat unaexistència confortable i burgesa i també artística i intel.lectual, ja que havia publicat contes ireportatges, havia donat conferències i havia cultivat la música; havia freqüentat escriptors,músics, pintors, polítics i viatgers il.lustres i altres de menys il.lustres, però no menys interes-sants.» [M. Vi.]El professor Tilbert D. Stegmann, premi internacional Ramon Llull 2006. — ElXVI premi internacional Ramon Llull, atorgat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana il’Institut Ramon Llull, ha recaigut l’any 2006 en el professor Tilbert D. Stegmann.El guardó té la finalitat de reconèixer i homenatjar quatre tipus de trajectòries: l’aportacióindividual d’un estudiós estranger al coneixement de la cultura catalana, la tasca d’una insti-tució estrangera per promoure la cultura catalana al seu país, la dedicació constant a les tra-duccions del català a altres llengües o les contribucions personals rellevants al coneixement iel respecte de les cultures sense estat. En aquesta edició, el jurat —integrat per Francesc Vall-verdú, president, Salvador Cardús, Montserrat Guibernau, Isidor Marí, Fèlix Martí, Joan F.Mira, Joaquim Molas, Sebastià Serrano i Marc Taxonera— ha pres en consideració el primerdels supòsits i ha volgut distingir la intensa activitat del professor Stegmann en la projecció dela cultura catalana en l’àmbit germànic.Nascut casualment a Barcelona el 1941, on el seu pare dirigia l’Escola Alemanya, TilbertD. Stegmann no va descobrir la llengua i la cultura catalanes fins més tard, quan hi retornà pertreballar en la seva tesi doctoral sobre Cervantes, al final dels anys 60. Des d’aleshores no hadeixat de promoure el coneixement de la llengua, la cultura i la societat catalanes amb els seusestudis, els seus cursos, les seves publicacions i els nombrosos col.loquis i esdeveniments cul-turals que ha organitzat. En són bona mostra les Setmanes Catalanes de Berlín (1978), la Bi-blioteca Catalana de Frankfurt —que ja compta amb 30.000 volums—, la fundació de laDeutsch-Katalanishe Gesellschaft (1983), l’edició de la revista acadèmica Zeitschrift für Ka-talanistik (1988), l’organització del X Col.loqui Internacional de Llengua i Literatura Catala-nes (Frankfurt, 1994) i la llarga sèrie de les seves publicacions, entre les quals una trentena dellibres dels quals és autor o coautor, el més popular dels quals és, sens dubte, Catalunya vistaper un alemany, que ja compta amb 14 edicions des de 1988.Professor de Filologia Romànica a la Universitat de Frankfurt am Main des de 1981, Til-bert D. Stegmann s’ha dedicat sobretot a les literatures ibèriques i iberoamericanes, a més dela italiana i la francesa. Des de 1997 promou amb altres especialistes el mètode EuroCom, pera l’aprenentatge simultani de llengües d’una mateixa família —les llengües romàniques en elseu cas.En l’acte de lliurament del premi, que tingué lloc el 29 de juny al Palau de la Generalitatde Catalunya, la solemnitat del reconeixement institucional a l’homenatjat va anar unida alsentiment d’estimació general per la calidesa i l’entusiasme de Til Stegmann, aspectes que vadestacar Sebastià Serrano, encarregat de glossar la seva personalitat i la seva obra en repre-sentació del jurat.Tant el premiat com l’Institut Ramon Llull i el Departament de Cultura de la Generalitatde Catalunya van anunciar la voluntat d’impulsar decididament la projecció de la cultura ca-talana a Frankfurt, en la perspectiva de la Fira del Llibre de 2007, en què serà la convidadaCRÒNICA618

Homenatge a Aurora Bertrana a la Universitat de Girona

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/38928/38828

Homenatge a Aurora Bertrana a la Universitat de Girona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana