F. Xavier Fargas Valero

Fargas Valero, F. Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Presentació de Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana (2 d'octubre de 2014)

Hemeroteca Cientifica Catalana

538 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 529-571ció Lingüística de Barcelona. Durant la primera sessió també es va projectar el documental «300anys de fidelitat a la llengua», preparat pel Centre de Normalització Lingüística de Barcelona.El cicle estava patrocinat per la Universitat de Barcelona, per la Comissió del Tricentenari iper la Xarxa Vives d’Universitats. La Universitat de Barcelona, a partir d’una iniciativa de laComissionada per al Multilingüisme—Maria Teresa Garcia Castanyer— i del Departament deFilologia Catalana, i amb la col·laboració dels Serveis Lingüístics, del Centre Universitari de So-ciolingüística i Comunicació i de diferents vicerectorats, es va encarregar d’organitzar-lo. A mésdel món acadèmic, i a través del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona i de la DireccióGeneral de Política Lingüística, la Comissionada també hi va implicar l’Ajuntament de Barcelonai la Generalitat de Catalunya.Les taules rodones es van centrar en quatre eixos temàtics. La primera, «El català, la història ila Universitat de Barcelona», es va celebrar el 20 d’octubre. Les intervencions dels ponents—Agustí Alcoberro, Lídia Pons, Josep Murgades i Toni Soler— van presentar una perspectivamolt documentada de tres-cents anys de vicissituds del català com a llengua vehicular i de comu-nicació en l’àmbit acadèmic; es van detallar les disposicions legals que, al llarg dels anys i fins al’actualitat, han anat prohibint l’ús d’aquesta llengua en els àmbits públic i privat; i també es vanvalorar les mobilitzacions i les activitats universitàries amb un ús efectiu del català en diferentsetapes de repressions o de clandestinitat.La segona, «La funció social de la Universitat i els països de llengua catalana», es va celebrarel 12 de novembre. Els participants—Emili Boix, Josep Ferrer, Joan Melià i Ferran Suay— repre-sentaven la sensibilitat lingüística i el món acadèmic i cultural dels diferents territoris de parla ca-talana; les seves intervencions van revisar una sèrie d’actuacions encaminades a la promoció dela llengua i van destacar la posició actual del català en l’àmbit acadèmic, social i cultural de cadaterritori; els ponents també van debatre llargament sobre el model d’universitat pública i sobre laresponsabilitat social de la Universitat en el segle xxi.La tercera, «La política lingüística a les universitats de la Xarxa Vives», es va celebrar el 26 denovembre. Els ponents —Josep Ochoa Monzó, Josep Maria Pons, Carme Sanmartí i Marta Xiri-nachs— van centrar les seves intervencions en la política lingüística de les universitats que confor-men la Xarxa Vives, analitzant-ne la creació, les accions dels darrers vint anys, la situació en elpresent i valorant-ne les perspectives de futur; es van revisar les disposicions legals que han permèsdesplegar actuacions de política lingüística i es va destacar especialment el pla general de la Xarxa,l’elaboració de criteris unitaris i la creació d’una àmplia sèrie de recursos que comparteixen elsintegrants d’aquesta xarxa.La darrera, «El català i el repte de la internacionalització de la Universitat», es va celebrar el10 de desembre. Les intervencions dels participants—Andreu Bosch, Encarnación Carrasco, PereMayans i Francesc Xavier Vila— van tenir en compte els aspectes més vinculats a la sociolingüís-tica, a la internacionalització de les universitats i a les accions de projecció de la llengua, la litera-tura i la cultura catalanes en l’àmbit universitari internacional a través de l’Institut Ramon Llull id’altres organismes; en el marc de la societat plurilingüe actual, es van analitzar també les implica-cions de la convivència acadèmica del català amb altres llengües i la posició d’aquesta llengua desde la perspectiva de la política lingüística del Consell d’Europa.Lídia Pons i GrieraPresentació deNoms de plantes. Corpus de fitonímia catalana (2 d’octubre de 2014).— El2 d’octubre de 2014 es presentava a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona el llibre Noms deplantes. Corpus de fitonímia catalana. L’acte fou presidit pel rector de la Universitat, Sr. Dídac021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-05.indd 538 04/04/16 10:51Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 529-571CRÒNICA 539Ramírez, i per la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Sra. EsterFranquesa.L’obra és un recull de més de 35.000 denominacions catalanes de plantes, que es posen enrelació amb 8.400 noms científics i corresponen a unes 5.800 espècies diferents. Per dur a termeaquest recull, s’ha fet una extensíssima tasca de buidatge d’obres i documents especialitzats (tantpublicats com inèdits) que recullen denominacions catalanes per a plantes autòctones i per a plan-tes exòtiques (emprades en medicina, cultivades com a ornamentals, amb interès econòmic o co-mercial, etc.). En síntesi, s’han buidat més de 300 obres botàniques dels Països Catalans, o d’abastmés ampli, publicades entre 1871 i 2013, i que compleixen el requisit de contenir noms catalans encorrespondència amb noms científics, els quals designen inequívocament els tàxons botànics a quèes refereixen els noms populars.El llibre, de fet, és un dels fruits d’un projecte més ampli, que ha estat possible gràcies a lacol·laboració d’un extens grup d’especialistes i el suport de diverses institucions. La direcció delprojecte és de Joan Vallès i Xirau, del Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de laUniversitat de Barcelona, i l’equip principal de col·laboradors l’han format Joan Veny, Josep Vigo,M. Àngels Bonet, M. Antònia Julià i Joan Carles Villalonga. La coordinació terminològica delprojecte ha estat a càrrec del Centre de Terminologia TERMCAT, que n’allotja les bases de dadesassociades i ofereix la versió en línia del producte, a banda d’haver col·laborat també en l’edició enpaper. També hi han participat la Universitat de Barcelona i el Govern d’Andorra, i s’ha rebut unasubvenció de l’Obra Social «la Caixa», que ha estat gestionada per la InstitucióCatalana d’HistòriaNatural, societat científica filial de l’Institut d’Estudis Catalans.La presentació del llibre aplegà més de cent cinquanta persones, que tingueren ocasió de sentirles intervencions que hi feren Jordi Bover, Joan Vallès, Josep Vigo, Joan Veny, Ramon M. Masa-lles i Ramon Solsona, a més de Dídac Ramírez i Ester Franquesa.El director del TERMCAT, Jordi Bover, va presentar un breu resum de les actuacions vincu-lades a aquest projecte, que, de fet, van començar més de vint anys enrere. Va concretar que no hanestat vint-i-un anys de treball continuat, però que sempre s’ha mantingut el projecte actiu. A més,va exposar la importància que tenia el fet d’haver pogut informatitzar totes les dades amb les einesespecialitzades de què disposa el Centre de Terminologia, atès que aquest emmagatzematge per-metrà una explotació futura de les dades molt més completa.Joan Vallès, com a director del projecte, en presentà les principals dimensions i objectius. In-dicà que l’objectiu inicial era fer una posada al dia de l’obra deMasclans, especialment d’Els nomsde les plantes als Països Catalans, però que el projecte s’anà ampliant. Confessà que en més d’unmoment del llarg procés d’elaboració havia tingut la sensació que el llibre no veuria mai la llum,però que d’aquests moments de dubte sempre n’acabava sortint reforçat per l’entusiasme mostratper l’equip de col·laboradors.Josep Vigo, eminent botànic, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i professor a la mateixaUniversitat de Barcelona, revelà en la seva intervenció les deliberacions que de vegades hi haviahagut en les reunions de treball, perquè tot i que el projecte té una voluntat descriptiva, s’han hagutd’introduir prioritats per organitzar i presentar la informació, i triar quina o quines formes es dona-ven com a prioritàries no sempre és tan evident.Per la seva banda, Joan Veny, també membre de l’Institut d’Estudis Catalans, catedràtic emè-rit de la Universitat de Barcelona i president del Consell Supervisor del TERMCAT, va presentaralgunes reflexions sobre la importància de l’obra des de la perspectiva filològica. A partir d’unsquants exemples concrets, il·lustrà sobre algunes descobertes fetes, i comentà que els resultats ob-tinguts amb la recerca feta, entre altres coses, han de servir per millorar la informació oferta peldiccionari normatiu.Tot seguit fou Ramon M. Masalles, catedràtic de Botànica de la Universitat de Barcelona, qui021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-05.indd 539 04/04/16 10:51540 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 529-571descriví els aspectes que, des de la perspectiva botànica, feien més rellevant el projecte. En destacàespecialment el rigor seguit en el marcatge de cadascuna de les denominacions, que es presentenamb la indicació de la font en què s’han documentat i amb una caracterització tipogràfica que per-met ràpidament prioritzar les denominacions principals respecte de les altres.La intervenció de Ramon Solsona, filòleg, escriptor i periodista, consistí en una amena presen-tació sobre els diversos aspectes culturals que s’amaguen rere els noms de plantes. Des de referentsbíblics fins a parèmies i expressions populars, Solsona captà l’atenció de l’audiència amb una in-tervenció ben entretinguda. Destacà la importància de disposar d’una obra com Noms de plantes,que pot tenir un ampli públic usuari, des del més especialitzat fins al lector simplement encuriosit.La presentació es clogué amb les intervencions de la directora general de Política Lingüística,Ester Franquesa, que es felicità de poder disposar de l’obra i d’institucions com el TERMCAT, quepoden donar continuïtat a projectes complexos com aquest; i del rector de la Universitat de Barce-lona, Dídac Ramírez, que expressà la satisfacció de presentar una obra en què havien intervinguttantes persones vinculades a la mateixa universitat, cadascuna aportant-hi la seva expertesa.Reservem per al final d’aquesta crònica una referència a la figura de Rosa Colomer i Artigas,directora del TERMCAT entre els anys 2002 i 2012, que fou esmentada i recordada per tots elsponents. Una llarga malaltia en va causar una mort prematura, però ella va ser un dels puntals del’obra presentada, atès que sempre hi va donar suport i sempre va creure que valia la pena dedi-car-hi esforços i treballs. No la va poder veure acabada, però l’obra li és ben justament dedicada.Al final de l’acte, els presents van tenir ocasió de brindar per l’èxit deNoms de plantes. Corpusde fitonímia catalana, i de desitjar-se que ben aviat es puguin presentar nous fruits derivats de lafeina duta a terme en aquest projecte.F. Xavier FargasValeroTERMCATJornada «Alart i la lexicografia catalana» (10 d’octubre de 2014). — La Facultat de Filo-sofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona va celebrar, el divendres dia 10 d’octubrede 2014, una jornada dedicada a la lexicografia catalana i, més concretament, al filòleg rossellonèsJulià-Bernat Alart. Aquesta jornada va ser possible gràcies al grup de recerca consolidat Grup deLexicografia i Diacronia (2014SGR-1328) i al projecte Portal de Léxico Hispánico (FFI2011-24183), i va comptar, també, amb el suport del Departament de Filologia Catalana de la UAB.La conferència inaugural va anar a càrrec del filòleg Joan Veny, catedràtic emèrit de la Uni-versitat de Barcelona i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. La sevaintervenció, titulada «Lexicografia comparada del segle xvii: els diccionaris de Font, Torra i Laca-valleria», posava de costat les característiques dels tres diccionaris per a l’aprenentatge del llatí: elFons verborum et phrasium (1637), d’A. Font; el Thesaurus verborum ac phrasium (1640), de P.Torra; i, finalment, el Gazophylacium catalano-latinum (1696) de J. Lacavalleria. Veny va dur aterme una interessant comparació d’aquests diccionaris tot fixant-se en llur microestructura i en eltractament que s’hi observa de diversos aspectes de la llengua: l’ortografia, els estrangerismes, lesretrodatacions, els mots fantasma, els neologismes i els fraseologismes.Tot seguit, Pep Vila Medinyà, investigador de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de laUniversitat de Girona, va abordar «L’obra dels filòlegs rossellonesos durant el segle xix. Una re-naixença extrasocial». Inicialment, es va referir al context historicosocial de la Catalunya del Norddel segle xix: una societat afrancesada de pensament, però catalana de sentiment. Així, doncs,mentre es produïa una Renaixença catalana al sud dels Pirineus, amb un suport social ampli, alRosselló es desenvolupava una renaixença «extrasocial», mantinguda per l’Església i alguns intel-021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-05.indd 540 04/04/16 10:51

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/141146/140235

Presentació de Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana (2 d'octubre de 2014)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana