Aquest paper planteja una lectura nova de tres passatges de Góngora: un sonet
de 1603 («Clavar victorïoso y fatigado») i dos fragments d'uns deu anys més tard (una
octava de la Fábula de Polifemo y Galatea i uns versos de la dedicatòria de la primera de
les Soledades). En aquests tres passatges Góngora al·ludeix certs rituals de cacera que es
remunten, en bona part, a l'antiguitat grega i romana, i que després van tenir una tradició llarga en les literatures romàniques. D'una banda, el repàs de les fonts clàssiques i renaixentistes
que Góngora coneixia i tenia presents permet de proposar una interpretació més
ajustada dels versos sotmesos a discussió; d'altra banda, l'estudi de lesmaneres canviants
com Góngora es refereix als rituals de cacera al llarg de tota la seva producció permet de
veure amb nitidesa algun aspecte poc atès dels seus complexos mecanismes creatius.This paper proposes a re-reading of three passages from Gongora: a sonnet
from 1683 («Clavar victorioso y fatigado») and two fragments from about ten years later
(an octave from Fábula de Polifemo y Galatea and some verse from the dedication of the
first of the Soledades). In these three passages, Gongora alludes to certain hunting rituals
that mostly go back to ancient Greece and Rome, and subsequently had a long tradition in
Romance literature. On the one hand, a review of the Classical and Renaissance sources
that Gongora was familiar with and drew upon make it possible to propose a more accurate
interpretation of the verse under discussion; on the other, a study of the different
ways in which Gongora refers to hunting rituals throughout his literary output provides a
clear view of a neglected aspect of the workings of his complex creative ability
