Enric Ribes i Marí

Ribes i Marí, Enric

Hemeroteca Cientifica Catalana

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 36 (2014), p. 467-617Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia (2012):Memòria de l’Any Vicent Serra i Orvay. SantJosep de sa Talaia: Balàfia Postals; Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, 112 p.Aquest llibre és, bàsicament, un recull de les diverses conferències que s’impartiren per tal de recor-dar la figura d’un il·lustre eivissenc, el prevere josepí Vicent Serra i Orvay (1869-1952), el 2009, ambmotiu de l’Any Vicent Serra i Orvay, declarat per l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa). Lapublicació també inclou, però, altres continguts ben interessants des de molts de punts de vista.El llibre s’obre amb una presentació del batle, i, a continuació, amb el logotip que acompanyà totsels actes commemoratius, obra del pintor eivissenc Josep Marí, que en fa una presentació manuscrita.Antonio-José Viñarás Domingo, coordinador de l’Any Vicent Serra i Orvay, fa una breu presentacióbiogràfica del personatge homenatjat.Feta la presentació, el llibre conté una sèrie d’articles, base de les conferències corresponents, orga-nitzats en tres blocs. El primer es dedica a la figura del mossènyer eivissenc i del seu temps; el segon, ala seua tasca com a astrònom i matemàtic; i el tercer, a la seua relació amb la llengua catalana, atès queSerra i Orvay participà en el i Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906).Obre el primer bloc l’article de Felip Cirer Costa, «Eivissa en el canvi de segle. El pas del segle xixal xx», que serveix de contextualització del personatge en el seu temps. Així, parla de població i econo-mia, d’algunes transformacions cap a la modernitat, de la indústria salinera, de les salines de Formente-ra, dels centres educatius i la cultura, i de l’emigració dels pitiüsos cap a Amèrica, i conclou amb diver-ses notes relacionades amb Sant Josep de sa Talaia. En conjunt, un article que ens situa perfectament enl’Eivissa que li va tocar viure al mossèn.El segon article d’aquest grup és «El molt il·lustre ‘don’ Vicent Serra i Orvay i la seua activitat sa-cerdotal», de Josep Marí Ribas ‘Reiala’, qui ressalta la faceta religiosa de l’homenatjat i en fa una breuperò significativa semblança, sense deixar de banda la seua intensa activitat en la diòcesi eivissenca, iespecialment el paper que hi jugà com a organitzador del primer sínode diocesà de 1929, i com a promo-tor i editor delCatecisme de sa Doctrina Cristiana (1930), escrit en català dialectal, mentre era adminis-trador apostòlic de la diòcesi d’Eivissa el bisbe de Selímbria Salvi Huix i Miralpeix.El tercer article d’aquest bloc inicial és d’Antonio-José Viñarás y Domingo: «Vicent Serra i Orvayy la iglesia pitiusa del primer tercio del siglo xx». Amb molt més detall que a l’article anterior, Viñarásanalitza la situació de l’Església a les Pitiüses. Parteix de referències històriques i explica les vicissitudsde la diòcesi ebusitana, des de la seua creació (1782), passant per la supressió (1851) i la seu vacant ambun administrador apostòlic (1928-1935), fins al seu restabliment (1949). Viñarás fa èmfasi en el períodede l’administració apostòlica de Salvi Huix i en el posicionament d’aquest i del conjunt de l’Esglésiapitiüsa, totalment oposat a la constitució i al règim republicans. També dedica un apartat de l’article alclero pitiús, aleshores ben nombrós i influent, i al seminari conciliar, del qual Vicent Serra fou rector desde 1898 fins a 1952. Finalment l’autor se centra en les diverses manifestacions anticlericals que es pro-duïren a les Pitiüses en els anys 30 del segle passat, reflex de tensions socials creixents.Libro ESTUDIS ROMANICS-36.indb 467 07/04/14 13:06468 ENRIC RIBES I MARÍEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 36 (2014), p. 467-617Clou aquest primer bloc d’articles «Memòria de Mn. Vicent Serra i Orvay. Conversa amb Mn. Jo-sep Planells Bonet», de Marià Torres Torres. Es tracta de la transcripció d’una conversa pública mantin-guda amb Josep Planells (Sant Rafel de sa Creu 1928), canonge i escriptor que va conèixer i tractarpersonalment el sacerdot homenatjat mentre aquest era rector del seminari. En la conversa, Josep Pla-nells dóna informació sobre la tasca de Serra i Orvay com a rector i com a docent, i del seu tracte amb elsseminaristes. I parla, també, dels temps del i Congrés Internacional de la Llengua Catalana, i dels con-tactes amb Antoni Maria Alcover, Francesc de Borja Moll, Isidor Macabich, i del Catecisme de saDoctrina Cristiana...En conjunt, amb aquests quatre articles hom pot fer-se una idea prou exacta de la personalitat deVicent Serra i del temps que li tocà viure.El segon bloc es dedica a la faceta més científica del mossènyer josepí, amb tres articles. El primer,«Vicent Serra i Orvay, vocal de la Sociedad Astronómica de España y América, preocupado por el futu-ro de la tierra», de Carles de Torres i Valls, president d’aquesta societat. Serra i Orvay fou col·laboradorhabitual a la revista Urania en els anys 40 del segle passat. En els seus articles sempre mostrà la seuapreocupació per la situació general dels asteroides d’òrbites controlades que presentaven risc de col·lisióamb el nostre planeta. Carles de Torres fa un repàs a la trajectòria de Vicent Serra com a articulista entemes astronòmics.Els altres dos articles d’aquest bloc no tenen cap relació amb l’homenatjat; simplement li estan de-dicats. En el primer, d’Azahar Monge Sánchez, «Les matemàtiques i la seua aplicació a la vida quotidi-ana», es glossen algunes de les possibilitats que ens ofereixen les ciències exactes en el món actual. En elsegon, «Les véndes en l’actualitat: una nova/vella concepció del territori», el geògraf Josep Antoni Pratsi Serra fa un repàs del poblament a les Pitiüses, i remarca les diferències entre l’Eivissa urbana i la rural,basada en el poblament dispers. Segons Prats, expliquen aquesta dispersió l’orografia, l’aigua, la inexis-tència de masses importants de població, les males comunicacions interiors i la inseguretat. Prats tambéassenyala que aquesta dispersió mai no ha impedit l’existència d’un teixit social. Analitza, a continuació,l’organització de l’espai a les Pitiüses (la casa, la vénda, el poble, l’illa) i les transformacions que s’hanproduït amb l’arribada del turisme, i finalitza amb una reivindicació, en tota regla, de les “véndes”—re-cuperades i renovades— en el sistema d’organització territorial d’Eivissa i Formentera.Finalment, el tercer bloc d’articles —el que més pot interessar-nos ací— s’ocupa de Vicent Serra iOrvay i la llengua catalana. En el primer, «Perfils dels parlars d’Eivissa», el Dr. Joan Veny subratlla laimportància de l’aportació de Vicent Serra a la lingüística catalana i remarca el seu paper com a dialec-tòleg i sociolingüista: primer, com a col·laborador d’Antoni Maria Alcover en el Diccionari català-va-lencià-balear; després, amb la seua comunicació en el i Congrés Internacional de la Llengua Catalana(1906), redactada en la modalitat eivissenca i dividida en dues parts: Apreci en què és tinguda a Eivissala llengua pròpia i Ullada dalt dalt a algunes qüestions de gramàtica eivissenca. Veny detalla les apor-tacions més significatives de tots dos escrits. A més, ressalta que Serra fou col·laborador de Griera en elButlletí de Dialectologia Catalana (BDLC) (1917) i que edità el Catecisme ja esmentat (1930). PeròVeny va més enllà i no s’atura en l’aportació de Vicent Serra. Després de deixar constància de la col-laboració dels josepins en l’Atles Lingüístic del Domini Català, remarca la unitat de la llengua catalanai perfila l’eivissenc des del punt de vista dialectal: primer, en el conjunt del balear, amb elements com-partits i diferències; després, amb les afinitats amb el valencià; finalment, ambmatisacions semàntiques,variants geogràfiques i diacròniques, amb l’aportació forana i noves interpretacions etimològiques.En el segon article d’aquest bloc final dedicat a la llengua, és el president de la Secció Filològica del’IEC, l’eivissenc Isidor Marí, qui s’acosta a la figura de l’homenatjat amb el text «Vicent Serra i Orvay ila nostra llengua». Marí aprofundeix en l’impacte que va produir en Vicent Serra la conferència que im-partí a Eivissa Antoni M. Alcover, el 12 d’abril de 1902, al Cercle Catòlic. És a partir d’aquell dia que unentusiasta Vicent Serra es va convertir en l’interlocutor privilegiat d’Alcover a Eivissa i en corresponsalde l’Obra del Diccionari. Isidor Marí també detalla la intervenció de Vicent Serra en el i Congrés Inter-nacional de la Llengua Catalana, amb la comunicació ja esmentada, i les nombroses referències a Serraen el BDLC i en les eixides filològiques d’Alcover, ja que el canonge Serra col·laborà habitualment ambLibro ESTUDIS ROMANICS-36.indb 468 07/04/14 13:06Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 36 (2014), p. 467-617BAGNO: GRAMÁTICA PEDAGÓGICA DO PORTUGUÊS BRASILEIRO 469Alcover i Griera, però també amb el fonetista Pere Barnils. Fou Vicent Serra qui féu d’intermediari entreAlcover i Isidor Macabich, que esdevindria un altre eficaç col·laborador delDiccionari. Serra col·laborà,igualment, amb Baltasar Samper i Ramon Morey, en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, en elmes d’agost de 1928, quan aquests visitaren Eivissa i Formentera. Marí dóna tota classe de detallsd’aquesta col·laboració, així com de l’edició del Catecisme de sa Doctrina Cristiana, al qual ja s’hanreferit altres autors.El darrer article d’aquest bloc és «El camí que Vicent Serra i Orvay va encetar: els estudis lingüís-tics sobre l’eivissenc», de Roser Marí Tur. S’hi analitza el paper de Vicent Serra en els estudis sobrel’eivissenc, dels quals fou un precursor, però també es remarca la importància dels treballs d’Antoni M.Alcover, no sols pel que fa al DCVB, sinó també pel seu estudi La flexió verbal dels dialectes catalans,així com per les dades que contenen els Quaderns de Camp i el Bolletí del Diccionari de la LlenguaCatalana. Roser Marí repassa les importants aportacions a l’estudi de l’eivissenc fetes per Marià Villan-gómez Llobet i, més recentment, Joan Veny. El primer, sobretot, amb un Curs d’iniciació a la llenguaque inclou un capítol titulat «La llengua dels eivissencs i formenterers». El segon, autor de l’estudi deconjunt més important sobre l’eivissenc: Aproximació al dialecte eivissenc (1999). Finalment, Marí Turfa una relació comentada dels diversos estudis específics que s’han fet sobre aquest dialecte, en els apar-tats de fonètica, de morfologia nominal i verbal i de lèxic; i esmenta els projectes en curs actualment, enl’àmbit de diverses universitats (UB, UPF, UIB).El llibre es complementa amb interessants fotografies d’època, procedents de l’Arxiu d’Imatge i SoMunicipal d’Eivissa (AISME), així com de diverses col·leccions particulars, i amb un reportatge gràficdels actes de commemoració de l’Any Vicent Serra i Orvay realitzats al llarg de 2009.En conjunt es tracta, doncs, d’un llibre ben interessant que ens acosta a la polifacètica personalitatde Vicent Serra i Orvay, un home que va dur a terme una tasca prou important en els inicis de l’estudi iel recobrament de l’ús públic del català a les Pitiüses.Enric Ribes i MaríInstitut d’Estudis CatalansUniversitat de les Illes BalearsBagno, Marcos (2012). Gramática Pedagógica do Português Brasileiro. São Paulo: Parábo-la, 1053 p.La lingüística brasilera ha experimentat en les darreres dècades una progressió espectacular. Actu-alment el Brasil ens ofereix un volum considerable de treballs d’altíssima qualitat i des d’un ampli ven-tall de perspectives teòriques i de camps d’interès. Tanmateix, potser entre tota la feina feta caldriadestacar dos àmbits: l’estudi descriptiu del portuguès i la sociolingüística. La gramàtica deMarcos Bag-no objecte d’aquesta ressenya justament participa de tots dos.Marcos Bagno és, de fet, un dels noms més coneguts d’aquesta interessantíssima fornada de lin-güistes en actiu, perquè en molts sentits es podria considerar el cap més visible d’un corrent molt críticamb la tradició gramatical i molt especialment amb l’ensenyament del portuguès a l’escola brasilera. Laseva esmolada ploma i la contundència i radicalitat amb què sol exposar les crítiques (sovint en mitjansd’àmplia difusió) n’han fet una personalitat extremament polèmica, que aconsegueix adhesions entusi-astes i odis incondicionals. De fet, el seu treball s’ha centrat majoritàriament en el terreny de les ideolo-gies i dels prejudicis lingüístics. Es tracta d’un lingüista combatiu, del tot allunyat del model d’acadèmicsuposadament neutral. Bagno pren partit obertament, convençut que aquesta és l’única manera honestade contribuir al coneixement.La gramàtica pedagògica publicada recentment culmina sens dubte una etapa important en la sevaproducció acadèmica. El punt de partida és, com sempre, la necessitat de combatre la imposició d’unmodel de llengua portuguesa molt allunyat de la realitat lingüística brasilera utilitzat al llarg dels seglesLibro ESTUDIS ROMANICS-36.indb 469 07/04/14 13:06

Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia (2012): Memòria de l'Any Vicent Serra i Orvay. Sant Josep de sa Talaia: Balàfia Postals; Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, 112 p.

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/138133/136802

Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia (2012): Memòria de l'Any Vicent Serra i Orvay. Sant Josep de sa Talaia: Balàfia Postals; Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, 112 p.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana