Isidor Marí i Mayans

Marí i Mayans, Isidor

Hemeroteca Cientifica Catalana

han and Mercè Rodoreda», a proposta d’una ponència formada pels senyors Joaquim Molas iBatllori, Jordi Sarsanedas i Vives, i Joan Triadú i Font (membres del Patronat de la FundacióMercè Rodoreda).El Premi de “Dret lingüístic”, dotat per la Secretaria General de Política Lingüística i con-vocat per primera vegada, quedà desert.Quant als ajuts i borses d’estudi, esmentem:Ajuts de la Fundació Mercè Rodoreda, atorgats a Abraham Mohino i Balet pel projecte«Memòria. Rodoreda entrevistada» i a Francesca Romana Uccella per «La obra de Mercè Ro-doreda entre memoria e identidad en el barrio de Gracia y en Romanyà de la Selva».Borsa de la Generalitat de Catalunya, atorgada a Gianni Vinciguerra pel projecte «Il Liberexperimentorum (Paris, BnF, lat. 7349) e la tradizione medico-alchemica ps.-arnaldiana. In-quadramento storico ed edizione del testo», a proposta d’una ponència formada pels senyorsJosep Moran i Ocerinjauregui (Secció Filològica), M. Teresa Ferrer i Mallol (Secció Històri-co-Arqueològica), Oriol Pi de Cabanyes (Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultu-ra), Lídia Pons i Griera (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes) i MarcTaxonera (Fundació Congrés de Cultura Catalana).Borsa d’estudi Eusko-Ikaskuntza – Institut d’Estudis Catalans, atorgada a Joaquim Cap-devila Capdevila pel projecte «Les lluites pel ben parlar i contra la blasfèmia al País Basc i aCatalunya en el marc del seu despertament nacional», a proposta d’una ponència formada pelssenyors Joaquim Garrigosa i Massana (president de la Societat Catalana de Musicologia), Jor-di Monés i Pujol-Busquets (president de la Societat d’Història de l’Educació dels Països deLlengua Catalana) i Josep Moran i Ocerinjauregui (membre de la Secció Filològica).Borsa d’estudis Països Catalans, atorgada a Isabel Teixidó i Roselló pel projecte «El ca-talà nord-occidental als mitjans de comunicació: Fraga i Lleida» —en relació amb l’àmbit dela Franja de Ponent, Andorra i l’Alguer—, a proposta d’una ponència formada pels senyorsFrancesc González Sastre (secretari científic de l’IEC), Antoni Riera i Melis (membre de laSecció Històrico-Arqueològica), Joan Becat i Rajaut (membre de la Secció de Filosofia iCiències Socials) i Vicent Pitarch i Almela i Ramon Sistac i Vicén (membres de la Secció Fi-lològica).En nom de tots els guardonats intervingué el senyor Jordi Julià i Garriga, el qual expressàun agraïment col.lectiu i dissertà sobre el contingut del seu treball. Clogué l’acte el M. Hble.Sr. Pasqual Maragall.Dues intervencions musicals de Pascal Comelade —compositor, músic, arranjador i co-mentarista musical (Montpeller 1955)— amenitzaren la festa, la qual finalitzà amb una copade cava servida als jardins Mercè Rodoreda de l’IEC.A la sortida es distribuïren els opuscles del LXXIV Cartell de premis de l’IEC. Entre ells,el Marià Aguiló de Gramàtica històrica i Història de la llengua, el Joan Coromines de Lexico-grafia i Onomàstica, i el premi de Sociolingüística.1 [J.A.A.]Jornada de la Secció Filològica a Perpinyà. — A part de les Jornades que fa cada anydes de 1990 en localitats diverses del territori de llengua catalana, el 13 de febrer de 2004 laSecció Filològica va posar en pràctica l’acord adoptat aquest any de fer algunes de les sevesreunions ordinàries fora de la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. La finalitat d’aquestes reu-nions és doble: conèixer més directament la situació de la llengua catalana en la zona visitada,gràcies a la intervenció en les sessions d’especialistes d’aquell entorn, i fer-hi present també,CRÒNICA5221. Hom pot consultar la informació pertinent a http//www.iecat.net/inici.ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 522en reciprocitat, l’activitat de la Secció Filològica en general i en la seva vinculació concretaamb l’indret on es fa la reunió.La ciutat escollida en primer lloc fou Perpinyà, que acollí la reunió a l’Ajuntament, a laSala Aragó. La major part de la sessió, que s’inicià a dos quarts d’onze del matí, era oberta alpúblic, integrat per persones interessades per la llengua i la cultura catalanes, que podia partici-par també en els debats. Hi assistiren també, com a representants de les respectives institucions,el senyor Jaume Roure, regidor de l’Ajuntament de Perpinyà, i la senyora Maryse Olivé, direc-tora de la casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà. La segona part de la reunió, dedicadaa les deliberacions i decisions internes de la Secció, fou a porta tancada, a partir de mitja tarda.Va obrir la sessió el vicepresident, Sr. Francesc Vallverdú, en nom del president de la Sec-ció Filològica Joan Martí i Castell, que es trobava convalescent d’una operació, saludant lesautoritats presents i agraint l’acollida dispensada a la SF, subratllant la vinculació de la Secciói dels seus treballs amb la Catalunya del Nord i justificant l’oportunitat d’iniciar a Perpinyàaquesta sèrie de reunions ordinàries de la Secció fora de Barcelona. A continuació, va llegiruns mots de salutació que havia fet arribar el president de la Secció expressament per a l’o-bertura d’aquest acte. En nom de l’Institut Francocatalà Transfronterer, del qual és director,prengué la paraula després el Sr. Joan Becat, que digué uns mots de benvinguda a la Secció.En l’apartat pròpiament acadèmic de la reunió, hi hagué les intervencions següents:El senyor Pere Verdaguer, membre de la Secció Filològica, dissertà sobre la història de lallengua catalana a la Catalunya del Nord, recordant amb exemples il.lustratius l’antiga especi-ficitat de la varietat rossellonesa del català, el seu veïnatge amb l’occità i la forta influència delcastellà abans de l’annexió a França, que va comportar una política d’anorreament de la llen-gua catalana. Alhora va fer una delimitació del territori catalanoparlant del Nord i acabà ambuna valoració de l’estat actual de la llengua en aquesta zona.La professora M. Valls, de la Universitat de Perpinyà, en segon lloc, tractà de la literatu-ra nord-catalana recent, posterior a la guerra europea i a la guerra civil espanyola, destacant-ne els moments crucials, els nuclis més destacats d’activitat editorial i projecció social, i elsautors i obres més rellevants, fins al present.La tercera intervenció, del senyor Jean-Paul Escudero, del Centre d’Études et de Recher-ches Catalanes (Universitat Paul Valéry, Montpeller), es referí a les afinitats i contrastos entrela varietat septentrional i el català gitano, que té trets dialectals específics, no del tot homoge-nis. A continuació hi hagué un col.loqui sobre aquestes tres primeres ponències i s’interrompéla sessió per a un dinar de companyonia.A la represa, els senyors Josep Moran, president de la Comissió d’Onomàstica, i JoanPeytaví Deixona, professor de la Universitat de Perpinyà, van presentar el projecte de No-menclàtor de Toponímia de la Catalunya del Nord, concretant-ne l’àrea territorial estudiada,els criteris de selecció dels topònims i l’organització de la informació.En segon lloc, el senyor Pere Manzanares, president de la Federació en Defensa de laLlengua i la Cultura Catalanes, tractà de la situació de l’ús social del català a la Catalunya delNord, amb referència als darrers cinquanta anys i l’evolució que s’hi ha produït.Finalment, el senyor Joan Becat, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials del’IEC i delegat del president de l’IEC a Perpinyà, parlà de l’estat de l’ensenyament i la recercasobre la llengua i la cultura catalanes a la Universitat de Perpinyà, i advocà per la reiteració dereunions de totes les Seccions de l’IEC a Perpinyà, seguint la iniciativa de la Secció Filològica.A continuació, després d’un col.loqui sobre les comunicacions presentades en aquesta partde la sessió, el vicepresident de la Secció Filològica, Sr. Francesc Vallverdú, renovà l’agraï-ment a tots els participants —ponents i assistents— i a les institucions per la seva hospitalitati clogué l’acte públic.CRÒNICA 523ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 523La Secció Filològica, que dugué a terme la seva sessió de treball intern durant la segonapart de la tarda, s’acomiadà de Perpinyà amb una valoració clarament positiva d’aquest nou ti-pus de reunions ordinàries descentralitzades, que han de permetre una comunicació molt mésviva i efectiva amb el conjunt dels territoris de la nostra llengua. [I. M.]Visita de la Secció Filològica a Pont de Suert (14 de maig de 2004). — Amb motiu dela reunió de la SF al Pont de Suert, els seus membres, després de la sessió ordinària del ple,van tenir una trobada amb l’alcalde de la població, el vicepresident primer del Consell Co-marcal de l’Alta Ribagorça i el director del Departament de Filologia Catalana de la Universi-tat de Lleida. En el curs de la reunió Joan Martí Castell, president de la SF, va parlar de les fun-cions de la Secció, la investigadora i la normativa, aquesta amb una clara voluntat integradorade manera que els catalanoparlants se sentin representats en un model participatiu; va agrair lacol.laboració dels diversos ponents en les sessions científiques de la tarda.Xavier Macià, director del Departament de Filologia Catalana i Comuniació de la Uni-versitat de Lleida, nadiu de Ribagorça, va agrair la visita de la Secció i va advocar per una con-tinuïtat de les accions conjuntes de la SF i la Universitat de Lleida, encetades al Pont de Suertgràcies al sol.lícit paper d’enllaç realitzat per Ramon Sistac.Joan Puig i Cobeta, vicepresident del Consell Comarcal, barceloní establert al Pont deSuert des da fa catorze anys, va aplaudir la valoració que fa la SF dels trets específics de lazona i va expressar la voluntat de col.laboració amb la SF.L’alcalde, Albert Alins, va expressar la seva satisfacció de veure convertit el Pont de Suerten centre de reunió d’il.lustres estudiosos de la llengua; va remarcar que aquesta població ha-via passat en poc temps de 300 a 3.000 habitants, que en general havien estat objecte d’inte-gració.En la sessió oberta al públic, X. Macià va parlar de literatura catalana a la Ribagorça; Jor-di Suïls, de la Universitat de Lleida, va il.lustrar l’auditori sobre la Ribagorça com a cruïlla lin-güística del món pirinenc; José Antonio Saura Rami, de la Universitat de Saragossa, va dis-sertar, en benasquès, sobre aquesta varietat híbrida de català i aragonès; finalment, Carles Barrulli R. Sistac van presentar les activitats del Centre d’Estudis Ribagorçans i de la Institució Cul-tural de la Franja. Un animat col.loqui va cloure aquesta jornada fructuosa de presa de contac-te amb les institucions ribagorçanes i d’enriquiment científic sobre els parlars pirinencs po-nentins. [J.V.]Jornades de la Secció Filològica a l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana(Universitat d’Alacant, 15 i 16 d’octubre de 2004). — En ocasió de la signatura del conve-ni entre l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, quetingué lloc a la Universitat d’Alacant el passat 15 d’octubre de 2004, acte al qual assistí unanodrida representació de la Secció Filològica, fou aprofitada aquesta circumstància per orga-nitzar-hi una de les habituals jornades científiques que es desenvolupen fora de la seu de l’IECa Barcelona.La signatura del conveni de col.laboració entre l’IEC i l’IIFV tingué lloc, com hemavançat, el dia 15 al migdia, en una sala plena de membres dels dos instituts. Per part de l’IECsignà el protocol, el seu president, doctor Josep Laporte; i per part de l’IIFV, els representantsde les tres universitats valencianes concernides: el rector de la Universitat d’Alacant, doctorMiguel Luis Creceda, el rector de la Universitat de València, doctor Francesc Tomàs i la vice-rectora de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, doctora Margarita Porcar, en nom delCRÒNICA524ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 524

Jornada de la Secció Filològica a Perpinyà

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39469/39371

Jornada de la Secció Filològica a Perpinyà

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana