Es tracta de l'estudi lingüístic d'un text de temàtica sanitària al voltant d'una epidèmia
que va patir la ciutat d'Oriola l'any 1678. El document s'inscriu en el context del
retrocés del català a l'extrem meridional valencià durant l'edat moderna. Aquesta situació
sociolingüística queda ben palesa a través de l'antroponímia del text, que ens fa intuir
una major catalanitat de la classe alta en comparació als sectors populars, els quals
presenten una proporció més alta de cognoms castellans. L'anàlisi dels trets lingüístics
del document ens fa sospitar un rerefons social molt castellanitzat: tant per les anotacions
marginals en castellà, llengua que no serà oficial al Regne de València fins 1707, com
per les freqüents rectificacions de formes castellanes per les catalanes corresponents. En
suma, aquest text palesa un moment avançat del procés de substitució lingüística del
català pel castellà a l'Oriola del darrer terç del segle XVII.This paper is a linguistic study of a medical text concerning an epidemic that broke
out in the city of Oriola in 1678. The document provides evidence of the decline of
Catalan in the far south of Valencia in modern times. This sociolinguistic situation is clearly manifest from the proper names in the text, which suggest greater Catalan representation
among the upper classes as compared to the lower classes, who have a larger
number of Castilian surnames. Analysis of the linguistic features of the document point
to a highly Castilianized social background, observable both in the annotations in the
margin in Castilian, which did not become the official language of the Kingdom of Valencia
until 1707, and in the frequent replacement of Castilian forms by Catalan ones. In
summary, the text marks an advanced stage in the process of substitution of Catalan by
Castilian in Oriola in the last third of the 17th century
