Pere Bohigas i Balaguer

Bohigas i Balaguer, Pere

Hemeroteca Cientifica Catalana

G. PAIENCIA : CENTRE DOS . C. CLAVERIA: CINCO ESTUDIOS.Walter Scott y la ce : nsura gubernativa (RBAMAM, IV (1927), 147-166) aela-reix lea dificultats de la introduccio a la Peninsula de l'obra del novellista esco-ces, taut a travel de lea versions castellanes com de lea franceses.Una obra in6dita de Est6banez Calder6n (,.Estudios eruditos in memoriamde Adolfo Bonilla y San Martin ( 1875 - 1926)., I (1927 ), 289-299) Conte el text del'oda que no deixa imprimir aleshores la censura i que s'afegi a 1'expedient.En La Primera Ensenanza en los principios del siglo XIX (RNE, num. 13(genes 1942), 55-66) ofereix diverses dades sobre l'ensenyament en 1'epoca en queI'Estat no exercia cap mena de tutela en aquest sentit ; dona a coneixer el pladel P. Judas Jose Tornio per a estendre i'ensenyanca primaria a totes lea po-blacions.Finalment Antonio llurtado y Valhondo ( proleg de l'edicio de Madrid dra-nftico en la colleccio literaria . Saeta ,, Madrid 1942 ) es un estudi bio-bibliograficrobre aquest romantic rerassagat corn 1'anomena el Sr . Gonzalez Palencia.Hem d'agrair a 1'illustre professor de Madrid que hagi reunit en un solvelum tin nonibre tan important d'interessants article que seria diffcil de con-sultar d'altra manera,Jordi CARBONELL i de BALI.ESTERCARLOS CLAVERiA : Cinco estudios de literatura espanola moderna . Salamanca,Colegio Trilingife de la Universidad (CSIC), 1945. 120 pags . (. Tesis y Estu-dios Salmantinos,, II.)Assenyalem amb goig la publicacio d'aquests estudis del Sr. Claverfa perla important contribucio que representen a 1'estudi de la literatura espanyolacontemporania i per llur caracter rigorosament cientffic. Els fets hi son ampla-ment documentats i 1'autor demostra una extraordinaria preparacio per a 1'es-tudi dels temes que tracta.Del-, cinc estudis, dos son dedicats a .Clarin, : Flaubert y la .Regents,i .Clarin, Y Renan. Els altres es titulen : Sobre el tema del tiempo en (Azorln,,.1 postillas at lenguaje de Belarmino (cBelarmino y Apolonio, de R. Perez deAyala), i Notas sobre la poetica de Antonio Machado.Ens interessen d'una manera especial lea Apostillas at 10nguaje de Belar-niino i Notas sobre la poetica de Antonio Machado. En el primer es tracta delllenguatge creat per un personatge de Perez de Ayala, el sabater-fil6sof Belar-mino, llenguatge personal i cabalistic, en el qual el creador del personatge as-saja, igual que en altres obres Well mateix, un llenguatge nodrit de simbols,amb intent d'universalitat i d'eixarnplar els limits d'expressio del llenguatgehabitual, anant molt mes enlla dels significats corrents de lea paraules. L'exa-men d'aquesta alqufmia belarminiana, com amb encert la denomina el Sr. Cla-verfa, es una aportacio valuosa a 1'estudi de la creacio literaria de la llengua,i penetra en el mateix Ilindar de 1'expressi6 poetica.Les notes sobre la poetica d'Antonio Machado interessen no solament pelconeixement de lea teories que sobre poesia tingue el creador de Juan de Mai-rena, sino tam-be per la seva actitud davant de problemes espirituals palpitants,que despres de la segona guerra mundial la literatura ha fet arribar al p6blicen una forma exasperada. Diguem tot d'una que Antonio Machado no forma enels rengles de ]a poesia pura. Per Boca del seu alter ego Juan de Mairena,digue textualment Machado que .la poesia es el dialogo del hombre, de un291PERE BOHIGAS- MARIA BUIRAhombre, con su tiempo. Eso es lo que el hombre pretende eternizar sacandolofuera del tiempo, labor diffcil y que requiere mucho tiempo, Iasi todo el tiempode que el poeta dispone. (pag. so7). No es diffcil de trobar la connexiod'aquest i d'altres textos resumits o extractats pel Sr. Claverfa amb la philo-sophie de la durEe bergsoniana. Aquesta relacio no es deu a contactes super-ficials. Machado, en 1910, seguf un curs d'Henri Bergson al College de France,i fa observar el Sr. Claverfa que les idees de Bergson estan a 1'arrel de tots elsproblemes metafisics plantejats pels apdcrifs Abel Martin f Juan de Mairena,creats per Machado. Aquesta filosofia, en ]a qual basa la seva poetica, inte-ressa sempre Machado, aixf corn la fenomenologia de Husserl i 1'existencialismede Heidegger que ell creia derivacions de la filosofia bergsoniana. A l'obracapital de Heidegger, Sein and Zeit, apareguda en 1927, Machado dedica diver-ses allusions en els seus escrits i un assaig especial, Misceldnea apocrifa: Notassobre Juan de Mairena, publicat en 1938.' .Para penetrar y hacer cordialmentesuya esta filosofia de HeideggerD, diu Machado, •Mairena, por lo que tenfa debergsoniano, y, sobre todo, de poeta del tiempo - no precisamente del suyo -estaba muy preparadop (pag. 102). .Para penetrar en el serb, diu Juan deMairena, 'no hay otro portillo que la existencia del hombre, el ser en el mundoy en el tiempo... ; tal es la nota lirica que llevara a los poetas a la filosofia deIeidegger como las mariposas a la luzv (pag. iii). •La angustia (Angst)de Heidegger aparece en el extremo limite de la existencia vulgar, en el grannlalecon junto a la mar cortado a pico, con una vision de ]a totalidad de nuestroexistir y una reflexibn sobre su termino y acabamiento : la muerte. La angus-tia es en verdad un sentimiento complicado con la totalidad de la existenciahumana y con su esencial desamparo, frente a lo infinito, impenetrable y opaco•(pag. I11).En 1938, quan Machado publica aquests comentaris sobre Heidegger, lesestridencies de jean Paul Sartre i els seus deixebles encara no havien fet l'enre-nou que ara fan en un public extens d'$uropa. Its, doncs, summament interes-sant que el gran poeta castella es fes eco tan aviat d'una filosofia que en la sevaanima ressona corn un tremolor de l'emocfo del viure, filosofia que, qualsevolque sigui el valor que la posteritat li assigni corn a sistema, tindra semprel'interes d'haver estat 1'expressi6 de l'esperi-t d'una Ppoca a la qual ha tocatde sentir molt mes vivament el dolor de la vida que no pas el seu goig, i enla qual 1'home que no s'ha trobat assistit per una fe, s'ha sentit terriblementsol, encarat davant de problemes morals i metaffsics superiors a les forces(i 1 seu esperit.Pere BoHIGASI'ikia y obras de D. Juan Pablo Forner y Segarra, por MARIA JIMIiNKZ SALAS.Madrid, Instituto Nicolras Antonio (CSIC), 1944. 62o patios.+vli lams.La ,Srta. Marta Jimenez Salas estudia en el primer capitol d'aquest llibrela vida de J. P. Forner, des de la seva infantesa a Merida, sota la influenciadel pare, metge i aficionat investigador d'Arqueologia, passant pels anysd'estudiant a Salamanca, les prirneres dificultats i les seves activitats varies,el temps de Fiscal del Crim a Sevilla, ciutat on va contraure Inatrimoni i nas-i. cHora de Espaiias nfim. XIII (gener 1938).292

Carlos Claveria: Cinco estudios de literatura española moderna. Salamanca, Colegio Trilingüe de la Universidad (CSIC), 1945. 120 pàgs. ("Tesis y Estudios Salmantinos", II.)

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/36660/48137

Carlos Claveria: Cinco estudios de literatura española moderna. Salamanca, Colegio Trilingüe de la Universidad (CSIC), 1945. 120 pàgs. ("Tesis y Estudios Salmantinos", II.)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana