Jaume Subirana

Subirana, Jaume

Hemeroteca Cientifica Catalana

Jordi Giró, que se centrà en el seu vessant de filòsof, abordà, a «Serrahima, home de pen-sament» les nombroses i interessants reflexions sobre el temps i l’existència que recorren l’o-bra del pensador que fou Maurici Serrahima.Pere Lluís Font (amb un record inicial per a l’amic comú Jaume Lorés), destacà, en laponència «Serrahima i el cristianisme postconciliar», el que representava per a Serrahima elfet de creure, qui, amb una fe gens turmentada, declarava que «la raó ens fa companyia». Se-rrahima, més evangèlic que no pas eclesiàstic, coincidí, entre molts d’altres, amb pensadorscom Maritain, Mounier o Teilhard de Chardin. Igualment, se sentia a prop de Maragall, Ches-terton, Mauriac i del seu mestre Josep M. Capdevila.Albert Manent va cloure els parlaments amb «Serrahima, activista cultural i polític», enquè repassà la vasta i incansable trajectòria política de Maurici Serrahima, que fou membred’Unió Democràtica de Catalunya, que conegué la presó i l’exili i que destacà com a activistacultural en els anys tan foscos de la Catalunya franquista.La cloenda de la Jornada va anar a càrrec d’Oriol Izquierdo, director de la Institució de lesLletres Catalanes.M. Elena CARNÉ I MASLLORENSEl 1906, cent anys després. – «Nadal, Cap d’Any, Reis... A les cases, entorn de les taulespairals s’apleguen i estrenyen les famílies. No faltarà lloc per al bon amic. Mes encara queden,part defora, solitaris sense família, sense casa, sense generosa taula d’amistat...» Així comença-va, el dilluns u de gener de 1906, la primera columna signada per Eugeni d’Ors sota l’encapça-lament «Glosari» a La Veu de Catalunya: una secció i uns textos diaris que havien d’esdevenirpunt de referència per a la cultura i la societat barcelonines dels inicis del segle XX. L’any 1906s’obria, així, amb la posada en marxa d’una operació periodística i literària de primer ordre, i alllarg dels dotze mesos següents van coincidir a més l’aparició de tot un seguit de llibres que avuillegim encara amb admiració i, a la tardor, la convocatòria d’un esdeveniment clau per a la llen-gua en què estaven escrits: el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.L’any 1906 (que serà a més l’any de la Solidaritat Catalana) s’obre, doncs, amb la posadaen marxa del «Glosari» d’Eugeni d’Ors i es clourà amb la gran mobilització ciutadana al vol-tant del Congrés Internacional de la Llengua (esforç que culminarà, l’any següent, el 1907, ambla institucionalització cultural del catalanisme representada per la creació de l’Institut d’EstudisCatalans). En l’endemig, van apareixent Josafat de Prudenci Bertrana, Les multituds de RaimonCasellas, Els fruits saborosos de Josep Carner, les Horacianes de Miquel Costa i Llobera, Enllàde Joan Maragall (que inclou la segona part del Comte Arnau) i Pilar Prim de Narcís Oller, totstítols de primer rengle de la nostra literatura, i encara una altra obra essencial per a la immedia-ta història politica del país: La nacionalitat catalana d’Enric Prat de la Riba. La suma de lacoincidència en un mateix any de tots aquests llibres i esdeveniments va fer que, al 2006, justun segle després, diferents institucions culturals del país decidissin celebrar l’escaiença d’a-quell centenari (que eren, de fet, aquells centenaris) amb actes i activitats de diversa índole.Celebracions institucionals. El Govern de Catalunya escollí l’efemèride del 1906 per de-dicar-hi un bell quadern editat a tot color (amb disseny de Saura-Torrente) amb què s’obsequiàels assistents a la recepció oficial oferta pel President Pasqual Maragall amb motiu de la Dia-da de sant Jordi al Palau Reial de Pedralbes.9 El quadern, amb selecció i text de presentació deCRÒNICA 5839. COMADIRA, Narcís (ed.) (2006): 1906-2006. Barcelona: Generalitat de Catalunya / Departament de laPresidència, 34 p., gran format. Selecció de textos i il.lustració: Narcís Comadira.021-ROMANICS XXX-4  21/4/08  12:08  Página 583Narcís Comadira, destaca que el 1906 fou «un any singular en la cultura catalana» i aplega ci-tacions de tots els llibres centenaris ja mencionats i, a més, fragments del Glosari orsià del’any 1906 en què s’evoca Maragall, Prat de la Riba, Carner i Oller.D’altra banda, donant continuïtat a una iniciativa iniciada l’any anterior amb la lectura deSolitud, el Parlament de Catalunya i la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) convocaren el21 d’abril de 2006, a la seu del Parlament al Parc de la Ciutadella, una lectura a càrrec de par-lamentaris i de representats de la societat civil catalana sota el títol «Maragall, Costa i Llobe-ra, Carner: un segle de modernitat literària», lectura que va ser oberta pel President del Parla-ment, Ernest Benach, i que va cloure el Conseller de Cultura de la Generalitat, FerranMascarell. Tots els assistents a l’acte van ser obsequiats amb una reedició facsímil d’Enllà.10L’octubre de 2006, com a pòrtic de la celebració del centenari de la seva posada en mar-xa, de la mà de l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya obrí al públic (fins algener de 2007) una exposició dedicada a evocar el centenari del Primer Congrés Internacionalde la Llengua Catalana («Una repicada forta de campanes a favor de la llengua», com deia undels plafons de benvinguda), fruit de la qual és un interessant catàleg11 a càrrec de Maria PilarPerea que documenta (amb força il.lustració gràfica) la gestació, la preparació, l’organització,el dia a dia i el ressò d’un Congrés en què participaren, del 14 al 17 d’octubre de 1906 al Tea-tre Principal de Barcelona, sota la presidència d’Antoni M. Alcover, més de 3000 inscrits pro-vinents d’arreu (i d’enllà) dels territoris de parla catalana. A més, uns mesos abans, a la ma-teixa Biblioteca (en la jornada anual de portes obertes de la Diada de sant Jordi), el públic jahi havia pogut visitar una mostra bibliogràfica on, sota el títol «1906 lletres», s’oferia una se-lecció de diferents edicions dels llibres motiu del centenari.12En commemoració també del centenari d’aquest primer Congrés, la Secció Filològica del’Institut d’Estudis Catalans va organitzar diversos cicles de conferències en què filòlegs cata-lans, valencians i mallorquins analitzaren les aportacions fetes cent anys enrere pels escriptorsi intel.lectuals dels respectius territoris a la tasca de modernització de la llengua. En el I Cicle,celebrat a Barcelona del 17 d’octubre al 12 de desembre de 2006 i coordinat per Francesc Vall-verdú, Carles Miralles parlà (el 21 de novembre) sobre «Els escriptors i el Congrés de 1906».Els altres cicles tingueren lloc a Alacant, Castelló i Palma de Mallorca entre novembre i de-sembre de 2006 i a Perpinyà al febrer i març de 2007 (aquí, Cristina Badosa parlà sobre «Elnoucentisme literari»). També la Universitat de Barcelona i la Universitat Jaume I (amb lacol.laboració de l’IEC i la Biblioteca de Catalunya) organitzaren del 18 al 20 d’octubre de2006 unes jornades commemoratives del centenari, sota el títol «El Primer Congrés Interna-cional de la Llengua Catalana. Reflexos i projeccions».13«1906 lletres». La Institució de les Lletres Catalanes va ser l’organisme que va programaruna celebració més àmplia i dilatada en el temps, amb un programa anual coordinat pel profes-sor i escriptor (a més d’exdirector de la ILC) Francesc Parcerisas.14 Així, es van convocar sisCRÒNICA10. MARAGALL, Joan (2006): Enllà. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes. Edició facsímil no venal,amb motiu del centenari de la primera edició del llibre.11. PEREA, Maria Pilar (2006): El centenari del Primer Congrés de la Llengua Catalana. Barcelona: Bi-blioteca de Catalunya, 159 p. BC, Catàlegs d’exposicions.12. A la qual s’associà una útil «Bibliografia de les obres que celebren el centenari de la seva publicacióconservada a la Biblioteca de Catalunya» consultable en línia, a l’adreça: http://www.bnc.cat/1906lletresbiblio-grafia/1906lletres_bibliografia.pdf.13. N’ha aparegut ja, a càrrec de Germà COLÓN i M. Pilar PEREA (2007): El Primer Congrés Internacionalde la Llengua Catalana. Reflexos i projeccions. Castelló: Universitat Jaume I, 240 p.14. El detall d’aquestes activitats figura a la memòria impresa Institució de les Lletres Catalanes 2005-2006. Barcelona: ILC/Generalitat de Catalunya, 148 p.584021-ROMANICS XXX-4  21/4/08  12:08  Página 584jornades singulars a càrrec d’especialistes dedicades a la lectura i anàlisi dels llibres aparegutsun segle abans. El 6 d’abril, a l’Arxiu Maragall de Barcelona, la «Jornada Enllà» s’obrí ambuna conferència de Glòria Casals i després hi participaren també Vinyet Panyella, Núria Cabré,Vicent Alonso, Pere Pena, Sam Abrams, Jordi Julià, Susanna Rafart, Tònia Passola, Lluís Solài Amadeu Vidal Bonafont. El 22 d’abril va ser el torn de la «Jornada Pilar Prim», celebrada al’Institut d’Estudis Vallencs amb una sessió inaugural a càrrec de Magí Sunyer, ponències deRosa Cabré i Margarida Aritzeta i la participació en diverses taules rodones de Gerard Vergés,Olga Xirinacs, Xulio-Ricardo Trigo, Jordi Tiñena, Lurdes Malgrat, Teresa Costa-Gramunt, Jo-sefa Contijoch i Adam Manyé. L’1 de juny, a Girona, hi va haver una «Jornada Josafat» en quèparticiparen Maria Barbal, Josep N. Santaeulàlia, Albert Sánchez Piñol, Gemma Arimany i Jo-sep Maria Fonalleras. L’11 de maig, a l’Ateneu Barcelonès, una conferència de Narcís Coma-dira obrí la Jornada dedicada a Els fruits saborosos i l’endemà, en dues taules rodones, hi in-tervingueren també Jordi Cornudella, Salvador Oliva, Dolors Oller, Carles Duarte, LaiaNoguera, Antoni Vidal Ferrando i Enric Virgili, amb un final de festa a càrrec de Túrnez & Seséamb l’espectacle «La música de Carner» (que al llarg de l’any es va presentar a d’altres pobla-cions catalanes). El 27 de maig, al Molí de Mar de Vilanova i la Geltrú, a tocar del far i l’ermi-ta de Sant Cristòfol, Carles Garriga, Valentí Gómez, Oriol Pi de Cabanyes, Sam Abrams, Do-lors Miquel, Mary Ann Newman, Vinyet Panyella, Joan-Elies Adell, Martina Escoda, FrancescGarriga i Carles Miró participaren en la Jornada sobre el Glosari d’Eugeni d’Ors. I, finalment,el 16 de novembre va tenir lloc a la Residència d’Investigadors-CSIC de Barcelona la darreraJornada sobre Les multituds, amb conferències d’Alan Yates i Jordi Castellanos i la participa-ció de Lluís-Anton Baulenas, Pep Coll, Isabel Olesti, Rosa Vilanova, Jordi Cabré, Eva Piquer,Joan Rendé i Toni Sala. A més d’aquestes sis jornades, centrades cadascuna en un llibre, hi vahaver dues sessions més dedicades a la commemoració de dos centenaris que també s’esqueienl’any 2006: el del naixement de Rafael Tasis i Marca i el de l’aparició de la revista Or i Grana.Així, el 18 de maig a la Residència d’investigadors de Barcelona s’aplegaren per evocar el cen-tenari de Rafael Tasis i Marca (1906-1956), sota la coordinació de Neus Real, Magí Sunyer, Vi-cent Simbor, Albert Manent, Rafael Tasis-Ferrer, Miquel-Lluís Muntané, Sílvia Coll-Vinent iLluís-Anton Baulenas. I, per l’altra banda, el 23 de novembre, al Centre de Cultura de DonesFrancesca Bonnemaison també de Barcelona, Mercè Otero, Montserrat Palau i Isabel Seguraparticiparen en un acte d’homenatge (coordinat per Josefa Contijoch) a qui fou directora i ins-piradora d’Or i Grana, l’escriptora i activista Carme Karr (1865-1943). L’acte comptà a mésamb un recitat a càrrec de Teresa Matas i Araceli Bruch.A més de les jornades mencionades, la ILC oferí als ajuntaments i les entitats del país doscicles complementaris de conferències, un sobre els llibres ja mencionats («Els fruits saboro-sos, de Josep Carner», a càrrec de Narcís Comadira; «Eugeni d’Ors, el primer intel.lectual mo-dern», a càrrec de Xavier Pla; «Pilar Prim, de Narcís Oller», a càrrec de Margarida Aritzeta;«Del ‘Siau qui sou’ al ‘Siau qui voleu ser’», a càrrec de Biel Mesquida; «Prudenci Bertrana,el desig de crear. Josafat», a càrrec de Maria Barbal, i «Maragall: la poesia tot just ha co-mençat», a càrrec de Lluís Quintana) i un segon cicle de contextualització de les grans litera-tures europees en aquell moment («La mirada dels joves. Literatura a Europa Central el 1906»,a càrrec de Simona Sˇkrabec; «Valéry i Catalunya», a càrrec de Lluís M. Todó; «La literaturaanglesa al 1906. Entre l’època victoriana i el moviment modern», a càrrec de Josep M. Jaumà;«La literatura alemanya al 1906. Entre el naturalisme i l’expressionisme», a càrrec de RamonFarrés; «La literatura russa al 1906. Homes i revoltes», a càrrec de Jaume Creus, i «Itàlia en-tre passat i futurisme», a càrrec de Rossend Arqués). Les conferències van anar tenint lloc total llarg de l’any 2006 a Banyoles, Barcelona (a l’Ateneu Barcelonès), Girona, Sant Cugat delVallès, Sant Sadurní d’Anoia, Sitges, el Vendrell, Vic, Vilobí d’Onyar, etc..CRÒNICA 585021-ROMANICS XXX-4  21/4/08  12:08  Página 585Altres activitats i celebracions. Al mes de gener de 2006 (núm. 309), la revista L’Avençva publicar un dossier especial titulat «La cruïlla de 1906» amb articles de Jordi Castellanos(«Quan tot semblava possible»), Josep Murgades («Llengua i literatura en el tombant de1906»), Teresa M. Sala, Francesc Cortés, Jaume Aulet i Joaquim Coll.L’Ateneu Barcelonès, fundat al 1872, va batejar l’any 2006 com «Any Ateneu» amb mo-tiu del centenari del trasllat de l’entitat de l’estatge primicer, com a rellogats, al Teatre Princi-pal de la Rambla dels Caputxins cap a la seu actual al palau Savassona, al carrer Canuda, i hova aprofitar per desplegar un intens programa d’activitats que, en la part literària, estaven co-ordinades amb la Institució de les Lletres Catalanes i van tenir un punt àlgid en la lectura-ho-menatge a Miquel Costa i Llobera (qui el 1906 havia presidit els Jocs Florals barcelonins i pre-sentà les seves Horacianes precisament a l’Ateneu): l’acte, el 30 de novembre de 2006,s’inicià amb una intervenció de Biel Mesquida i després se centrà en la participació de poetesactuals de tots els punts de parla catalana, com ara Anna Aguilar-Amat, Margarita Ballester,Gaspar Jaén, Joan Navarro o Ponç Pons. Un altre dels fruits de l’Any Ateneu va ser la publi-cació de l’extens i documentat volum L’Ateneu i Barcelona. 1 segle i 1/2 d’acció cultural,15 acàrrec de Jordi Casassas, sense oblidar l’original tac-calendari de sobretaula també editat perl’Ateneu amb una selecció diària dels principals esdeveniments polítics i culturals d’aquell an-nus mirabilis que fou, a Barcelona i Catalunya, el 1906.Per altra banda, 2006-2007 han estat les dates escollides per a la celebració a Sitges del’Any Rusiñol, en l’escaiença del setanta-cinquè aniversari de la mort de l’artista, el 1931 aAranjuez. En aquest cas, a banda del seguit d’activitats i exposicions programats (consultablea www.rusinolsitges.com), els organitzadors s’han proposat explícitament promoure la reedi-ció d’alguns dels llibres de l’autor, i això s’ha anat acomplint amb l’aparició de les Màximes imals pensaments de Rusiñol a L’Avenç,16 una edició especial de la novel.la L’auca del senyorEsteve (amb dibuixos de Ramon Casas i rodolins de Gabriel Alomar) publicada a finals de2006 per Edicions 6217 i, uns mesos més tard, la reedició d’El poble gris també de SantiagoRusiñol a les Edicions de 1984.18 Per la seva banda, tant Edicions 6219 (a la col.lecció Butxa-ca) com Angle Editorial20 (a la col.lecció Clàssics Catalans, amb una menció específica delCentenari) van reeditar Pilar Prim de Narcís Oller amb motiu dels cent anys del llibre. Edi-cions 62 va fer el mateix també amb el Josafat de Bertrana.Del centenari de la florida de grans llibres de les nostres lletres l’any 1906 a la comme-moració del Primer Congrés Internacional de la Llengua i a d’altres celebracions associades al’Ateneu Barcelonès i a autors com Rafael Tasis i Marca, Carme Karr o Santiago Rusiñol, el2006 ha estat, doncs, un any ric en memòria literària en marxa.Jaume SUBIRANAUniversitat Oberta de CatalunyaCRÒNICA15. CASASSAS, Jordi (coord.) (2006): L’Ateneu i Barcelona. 1 segle i 1/2 d’acció cultural. Barcelona: RBA-La Magrana, 575 p.16. RUSIÑOL, Santiago (2006): Màximes i mals pensaments. Barcelona: L’Avenç, 85 p.17. RUSIÑOL, Santiago (2006): L’auca del senyor Esteve. Barcelona: Edicions 62, 233 p. Amb dibuixos deRamon Casas i rodolins de Gabriel Alomar. Edició de Margarida Casacuberta.18. RUSIÑOL, Santiago (2007): El poble gris. Barcelona: Edicions de 1984, 187 p.19. OLLER, Narcís (2006): Pilar Prim. Barcelona: Edicions 62, 280 p. (Butxaca, 17).20. OLLER, Narcís (2006): Pilar Prim. Manresa: Angle Editorial, 288 p. Clàssics Catalans (Narratives, 31).Pròleg de Joan Triadú.586021-ROMANICS XXX-4  21/4/08  12:08  Página 586

El 1906, cent anys després

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39080/59225

El 1906, cent anys després

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana