Montserrat Badia i Cardús

Badia i Cardús, Montserrat

Hemeroteca Cientifica Catalana

CRÒNICA584rebé el Premi Eugen Wüster, que atorguen conjuntament l’Internacional Information Centre forTerminology, l’Eugen Wüster Archive de la Universitat de Viena i l’Austrian National Library.Károly Morvay ha rebut el Premi Catalunya del Nord de l’any 2008 que atorga l’Institut d’Es-tudis Catalans pel treball «Els bons usos es perden. Petit diccionari fraseològic cerdanià». Per al-tre costat, Jordi Llovet ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2007 de «Traducció en llengua cata-lana», que atorga l’Ajuntament de Barcelona, i Josep Vallverdú ha obtingut el Premi Crítica Serrad’Or del 2008 per l’obra El testament de John Silver.Nota del Comitè de RedaccióCLUB 15, Quinzè Col.loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona: «De les paraulesals fets. Les actituds i les ideologies en els canvis dels comportaments lingüístics» (19 de no-vembre de 2007). – El dilluns 19 de novembre de 2007 es desenrotllà, a l’Aula Magna, el QuinzèCol.loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (UB), conegut, per les seves sigles, com aCLUB 15, i organitzat per la Secció de Lingüística del Departament de Filologia Catalana i la xar-xa temàtica que agrupa els diferents centres de recerca de Catalunya dedicades a La variació lin-güística: dialectologia, sociolingüística i pragmàtica. La temàtica d’aquest any versà sobre De lesparaules als fets. Les actituds i les ideologies en els canvis dels comportaments lingüístics, tantdes d’un punt de vista teòric com des de la seva aplicació. Es tractava d’indagar com influeixenels factors ideològics i actitudinals en els canvis lingüístics, des d’aquells sectors que els han tin-gut en compte –bàsicament, des dels estudis psicosociolingüístics, la sociolingüística interaccio-nal i l’antropologia lingüística.Féu la presentació de la jornada el professor J. Viaplana, des d’un enfocament sociolingüís-tic, i E. Boix es referí, també des d’aquest àmbit, a les ideologies lligades a les pràctiques socials,i es preguntà qui genera les ideologies, qui les difon i com influeixen en el canvi lingüístic.La primera ponència anà a càrrec de Teun Van Dijk (U. Pompeu Fabra), que parlà sobre Dis-curso, cognición social y representación, temes en els quals està treballant i dels quals féu una va-loració. Plantejà, d’entrada, una pregunta rellevant: una representació és una relació entre el quees representa i l’objecte representat, però què és la realitat? Cal considerar diversos tipus de re-presentació: anàloga –semblança amb la realitat–; verbal –amb el discurs parlem sobre la realitat,amb la qual estableix molts graus de relació–; mental –en l’anàlisi del discurs, la representació dela realitat és una teoria cognitiva, que esdevé una construcció. Aquest fet el portà a distingir di-versos tipus de cognició: d’una banda, la memòria a curt termini (MCT), que reté poques clàusu-les amb coherència i cohesió, i, de l’altra, la memòria a llarg termini (MLT), dins de la qual dife-rencià la memòria episòdica, autobiogràfica –no sempre fiable–, i la memòria semàntica o social,de coneixement del món, comuna a una col.lectivitat. La noció de model mental és complexa, atèsque es donen models mentals semàntics o bé pragmàtics i socials. Així, les llengües i les ideolo-gies no són només individuals, sinó sobretot socials. Un discurs és coherent si té model mental,però model mental i discurs no són el mateix. Un discurs sobre els esdeveniments té més a veureamb els models mentals que amb la realitat. Ensems, recalcà l’enorme importància del context ensociolingüística, ja que hi intervenen moltes variables sobre la situació en la qual hom parla –mo-del pragmàtic o contextual, que és subjectiu i incomplet, però que presenta una normalització so-cial. Per tant, la teoria del context cognitiu és la base de la pragmàtica, i totes les ideologies socialstenen a veure amb els models mentals, perquè la manera de parlar és un reflex de la ideologia quehom té de fons.Les intervencions que seguiren foren treballs empírics referents a l’ús del català, del castellài/o d’altres llengües en diferents entorns socials.021-ROMANICS XXXI-4  13/5/09  11:05  Página 584CRÒNICA 585Emili Boix (UB) i Joan Melià (UIB) presentaren l’estudi “L’altra ja l’aprendrà a l’escola”.Les tries de llengua familiar en les parelles lingüísticament mixtes a Catalunya i a les Illes. E.Boix oferí les primeres anàlisis de les entrevistes fetes a la regió metropolitana de Barcelona, en-tre els anys 90 i inicis del s. xxi, a través de les quals es desprèn que el català va desapareixent enles famílies homogènies de classe alta; la norma no marcada és, cada vegada més, la convergèn-cia cap al castellà; les parelles mixtes parlen, cada un, amb els fills, la primera llengua; els catala-noparlants de sectors populars se senten en minoria, “bitxos rars”; o bé, els obrers i assalariats per-ceben que el català resulta molt poc útil; per contra, els castellanoparlants de sectors popularssenten un poder d’atracció pel català, com a objectiu social; els castellanoparlants de sectors mit-jans –professionals de l’educació– tenen com a objectiu prioritari el català; en canvi, els castella-noparlants de sectors mitjans d’immigració tardana esdevenen impermeables al català. De tot ple-gat conclogué que el castellà és la llengua de relació més freqüent en determinats àmbits, mentreque en d’altres el català continua tenint un cert poder d’atracció. J. Melià mostrà els resultats, en-cara molt provisionals, de la seva recerca a les Illes Balears: la llengua majoritària entre cònjugesmixtos és el castellà; cada un d’ells parla la seva llengua amb els fills; els fills parlen amb elspares la llengua d’aquests; la vacil.lació en la llengua del cònjuge català fa que el fill triï el cas-tellà; l’ús familiar de les dues llengües no els crea problemes; pel que fa a la incidència de l’en-torn immediat extrafamiliar, en la preferència d’ús dels infants, a Palma la tendència és cap alcastellà, mentre que als pobles és cap al català; els pares són partidaris que els seus fills sàpi-guen les llengües que sigui –català, castellà, anglès, etc.–; l’escola, o l’entorn, ja s’encarregaràd’ensenyar-los l’altra llengua. Per tant, veuen la conveniència de l’ús de les llengües que sigui: elcatalà, com a llengua pròpia, obrirà portes al fill perquè pugui entrar a l’escola, a l’administració,etc; el castellà, pensant en el futur, per sortir a fora; altres llengües, amb vista als estudis i la feina.Brauli Montoya (UA) i Rafael Xambó (UV), a Anar a línia en valencià: actituds, opinions idiscursos dels pares que escolaritzen els fills en català a la ciutat d’Alacant, es referiren a les ac-tituds apolítiques envers el català, que n’han accentuat la davallada de l’ús. Actualment, es tractad’una lluita total per conservar la llengua, tot i que, amb l’arribada del PP al poder valencià, el1995, es constata un clar retrocés en el fet de saber parlar valencià. En l’estudi realitzat per R.Xambó referent a les actituds lingüístiques es constata una intolerància envers el català, tot i queen la dècada dels 70 té lloc una reivindicació lingüística amb cerca de llibertats. Tanmateix, pos-teriorment hi ha pocs castellans que passin a l’ús del català. Quant al sistema educatiu, l’evolucióde la competència lingüística des de 1985 fins a 2004 reflecteix un procés de normalització queculmina el 1995. Després, amb l’accés del PP al govern valencià, cau molt. A València s’han anatfent dues línies –català / castellà–, que han anat separant les dues llengües. Per contra, en l’àmbitde la cultura, les arts i les universitats, es dóna un dinamisme en l’ús del català que només s’ex-plica per la fidelitat a la llengua. En conclusió, els valencians són més crítics pel que fa a l’evolu-ció del català, de manera que s’ha creat una forta dissociació entre el que hauria de ser –desig queel valencià s’usi més– i el que passarà –la situació és dolenta, ja que totes les xifres quant al seuús baixa molt. Així, dels estudis presentats es desprenen certes ideologies lingüístiques, entre lesqual predominen les dels assimilistes, castellanistes, bilingüistes espanyolistes, anticatalanistes icosmopolites postmoderns (globalitzadors), enfront de les dels normalitzadors-lleials.Llorenç Comajoan (UVic) i Eva Gomàriz (UB), a Actituds lingüístiques entre l’alumnatautòcton i nouvingut a la ciutat de Vic, i repercussions en els usos interpersonals, mostraren elsresultats de l’anàlisi de les actituds envers el català, el castellà, l’anglès i les llengües nouvingu-des a Vic. La metodologia té en compte la distribució de l’alumnat segons l’origen –Catalunya,resta de l’Estat espanyol, Marroc, Amèrica llatina i altres països. Com a llengua inicial, el catalàhi té una clara preponderància, i les actituds vers el català, en general, hi són majoritàries. Dinsles actituds, s’han tingut en compte els components cognitiu, afectiu i comportamental. Els re-021-ROMANICS XXXI-4  13/5/09  11:05  Página 585CRÒNICA586sultats de la investigació mostren els usos del català i del castellà de l’alumnat amb català o cas-tellà com a llengua inicial, els usos d’aquestes llengües dels alumnes nascuts a l’Amèrica llatinai al Marroc, i els dels d’origen marroquí nascuts a Catalunya i a la resta de l’Estat. La correlacióentre les actituds i els usos lingüístics és ben clara: com més s’usa el català, més favorable esde-vé l’actitud envers aquesta llengua, i viceversa. Així, doncs, el català és la llengua que mostramés actituds positives.A la tarda, Vanessa Bretxa i F. Xavier Vila (UB), a Entre els Simpson, “Ventdelplà” i “Re-beldes”? Vinculació entre el consum mediàtic, les identificacions lingüístiques i les pràctiques in-terpersonals entre els preadolescents catalans, partiren dels quatre vèrtexs de la piràmide del fetlingüístic: la llengua com a sistema, la seva adquisició i competència, el seu ús i el sistema ide-ològic que hi ha al darrere (actituds i representacions). Feren la distinció entre la llengua inicial ila llengua d’identificació, que varia segons el tipus de societat. Els preadolescents a Catalunya,avui dia, reben influències des d’esferes diverses de socialització lingüística: la família, parents iamics, l’educació, el consum cultural, l’associacionisme i la religió, etc. La TV és la columna ver-tebral del consum cultural contemporani, el seu consum és fortíssim en aquestes edats. Dins la po-blació total, predomina el castellà, amb els tres programes estrella: els Simpson, “Shin-Chan” i“Rebelde”. En català, els més vistos són els Simpson i “Ventdelplà”. Per tant, el consum de TV encatalà o bilingüe és molt baix, només és significatiu entre catalans inicials, en part, perquè l’ofer-ta de TV3 és molt minsa, i n’hi ha molta més en castellà. Però la identificació lingüística semblaque depèn més de factors altres que la TV. El consum televisiu i la influència de les xarxes socialsintervenen en el canvi de la llengua inicial a la llengua d’identificació.La jornada conclogué amb una taula rodona sobre Els factors ideològics i actitudinals en latransformació dels usos lingüístics al domini català, amb la participació d’E. Boix, L. Comajoan,R. Xambó i V. Bretxa, i moderats per X. Vila, en la qual es debateren els tres temes següents: 1.Fins a quin punt tenen validesa els sistemes de recollida de dades?; com a investigadors del com-portament lingüístic, tenim eines per millorar-ne la recollida?; 2. Existeix un lligam entre els pro-cessos mentals i els comportaments i les actituds? Com es pot intervenir en el canvi de comporta-ments?; 3. Ja que tenim voluntat de modificar comportaments, actituds i ideologies, disposem deles narratives necessàries per aconseguir-ho? Pel que fa a la primera pregunta, els ponents esti-gueren d’acord que, a més de dades quantitatives, en calen de qualitatives, per tal que les respos-tes no resultin esbiaixades, i hi càpiguen qüestions més abstractes. Quant al segon aspecte, s’as-senyalà que es fa poca intervenció a l’hora de buscar solucions. En una llengua, cal cercar-hi lautilitat, però també el reconeixement i el prestigi. La lluita per la llengua és una qüestió de mercat,una lluita total. Finalment, respecte a l’última qüestió, semblà que manquen consens i argumentsque permetin frenar la desaparició de la diversitat lingüística.Montserrat Badia i CardúsUniversitat Ramon LlullCicle «La Romània conflictiva» (Universitat de les Illes Balears, febrer-abril i octubre-desembre de 2007). – El 2007 s’oferí a la Universitat de les Illes Balears el cicle «La Romàniaconflictiva», una aproximació a la realitat (socio)lingüística de les àrees romàniques, majoritària-ment desconegudes pel gran públic, que per diverses circumstàncies històriques no es troben al diad’avui en situació d’absoluta normalitat d’existència (excepte la catalana). Va ser un cicle d’as-sitència lliure, al qual només s’exigia matrícula a qui en volgués obtenir un reconeixement acadè-mic. A la primera part (del 20 de febrer al 25 d’abril) s’exposà la situació de 8 àrees: la gallega,l’asturianolleonesa, l’aragonesa, l’occitana, la francoprovençal, la dels parlars d’oïl, la gal.loitàli-021-ROMANICS XXXI-4  13/5/09  11:05  Página 586

CLUB 15, Quinzè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona: «De les paraules als fets. Les actituds i les ideologies en els canvis dels comportaments lingüístics» (19 de novembre de 2007)

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39661/39564

CLUB 15, Quinzè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona: «De les paraules als fets. Les actituds i les ideologies en els canvis dels comportaments lingüístics» (19 de novembre de 2007)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana