Cosme Aguiló i Adrover

Aguiló i Adrover, Cosme

Hemeroteca Cientifica Catalana

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 729-782NECROLOGIES 755teratura, no pot ni vol sentir-se ni un minut més una llengua degradada, subordinada políticament,incansablement i de mil maneres atacada pels poders mediàtics, visceralment rebutjada pels altrespobles d’Espanya. Aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra.»IsidorMaríPresident de la Secció FilològicaInstitut d’Estudis CatalansAntoni Gili(1932-2010)Quan un amic emprèn el definitiu viatge i és arrabassat de sobte del teu entorn físic, és comsi la terra obrís amb violència un avenc sota els teus peus. T’aferres a les carritxeres dels recordsi maldes per conservar-ne, solidificats, els relleus lluminosos que s’encastellen en els cingles mésalts de la retina. El moment és especialment dur si saps que la persona que t’ha fuit duia la marcade la bondat escrita a la cara. El clos on ha desplegat les seves vivències s’engrandeix i s’hi obrenfinestrals de rondalla, en els quals una amalgama de colors i boires tiny la magnificència del pai-satge. Allà on el llevant mallorquí juga, com una verge de roca nua, a imitar els cims de Tramun-tana, l’ànima d’Antoni Gili s’ha convertit en un símbol omnipresent que t’escomet i et sorprèn acada passa.Fa molts d’anys que ens coneixíem i, a intervals, vaig gaudir de la sort de compartir amb elltemps, espai i quimeres. Puc assegurar que la intensificació de les nostres relacions en la recta finalde la seva vida ha estat per a mi un impagable privilegi. Era un home extravertit que et regalava amans plenes les seves joies més preuades i t’enriquia constantment, desplegant davant teu un am-pli ventall de sapiència, des de la tribuna de la humilitat. Ara, se submergia al teu costat, amb unfocus potent, dins les fosses més pregones i obscures de la història, et feia navegar sota les aigüesdels segles precedents i t’explicava tota la genealogia sencera del seu poble; suara, desgranava lesvicissituds de cadascuna de les tessel·les que conformen el mosaic artanenc i, d’aquesta manera,s’incrustaven en les teves ninetes els referents físics de fites, roques, torrents, pous, ponts, síquies,sementers, ermassos, talaies, avencs, molins d’aigua i tafones, amb la cronologia ordenada i ambtots els camps de la fitxa degudament emplenats: —allà, tal dia assassinaren un home;—en aquestlloc hi va haver una desgràcia tal any; —la collita d’oliva de fa tant de temps va enriquir l’amod’aquesta possessió. Eren frases a les quals estàvem acostumats tots els qui el tractàrem.Nascut a Artà el 26 d’abril de 1932, Antoni Gili i Ferrer ingressà en el Seminari Conciliarl’any 1945 i el 31 de maig de 1958 era ordenat prevere. Exercí el ministeri sacerdotal a les parrò-quies de Binissalem, s’Arracó, Artà, Algaida, Porreres, Montuïri i la Sang, a Palma. Fou delegatde l’Obra Cultural Balear a Artà i president del museu d’aquesta vila des de 1979 fins a 1988. Desde 1968 era el rector de l’Obreria de Sant Antoni.Ha estat un excel·lent i molt productiu investigador, ja que deixa un llegat de més de vint lli-bres publicats i molt més de tres-cents articles, unes obres en les quals el rigor, l’exhaustivitat, laprecisió, la finesa d’execució i en definitiva l’amor, gairebé passió —diria—, envers la matèriatractada en són trets definitoris i característics. Una producció quasi enciclopèdica, per la diversi-tat de temes abordats. D’un altre capellà, de Mn. Lliteras, heretà la dèria per la història, cosa queel portà a publicar els volums sobre la vila d’Artà relatius als segles xv, xvi i xvii. El traspàs in-esperat ha detingut la redacció del següent. Quatre toms de cançons populars complementen ambuna dignitat extraordinària l’obra del pare Rafel Ginard. Un altre camp que ha treballat intensa-ment és el referit a l’eremitisme en general i d’una manera molt particular a l’ermita artanenca de021-Romanics XXXIV 05.indd 755 01/03/12 13:11756 NECROLOGIESEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 729-782Betlem. El 1988 havia rebut la distinció d’ermità honorari de la Congregació d’Ermitans de SantPau i Sant Antoni. Altres publicacions de caire religiós són les referides a llocs de culte artanencs,com Sant Salvador o Santa Maria de Bellpuig, la de l’església ciutadana de la Sang i també les decaràcter biogràfic de determinats personatges religiosos, tals com Sebastià Gili, Antoni Llinàs,Francesc Palau, Llorenç Lliteras, etc. Els termes municipals de Capdepera, Son Servera i SantLlorenç han estat molt sovint treballats des del punt de vista històric. És notòria la seva contribu-ció al coneixement de la musicologia. Bé es pot dir que absolutament tot allò que pugui havertingut algun interès històric ha estat objecte de la seva atenció. En repassar els nombrosos articlesque escrigué, topam amb una diversitat elevadíssima de temes tractats, a més dels susdits: edificisdefensius, creus de terme, imatges medievals, glosadors, possessions, hospitals, toponímia, esco-lanies, rondalles...Una menció especial mereix la vinculació a la festivitat de sant Antoni, a la qual dedicà unamunió de publicacions. És una festa de la qual difícilment es pot copsar la dimensió si un no l’haviscuda. És tot el poble d’Artà que s’hi aboca, participatiu, en cos i ànima, i no és sols una festareligiosa, ja que és també la bauxa pagana del solstici d’hivern, la nit màgica del foc, que AntoniGili vivia intensament, des de la seva doble condició de clergue i d’artanenc. La festa no duu dol,em digué fa poc un conterrani seu. Així, doncs, el millor homenatge que es pot fer a l’amic tras-passat és fer que l’acte festiu tengui continuïtat a través del temps. L’absència del mossèn és araun buit que es fa sentir enmig de l’escalfor humana del seu poble. Tots els seus amics sabem quea l’entorn de la brasa ardent de cada gener s’agombolarà, durant molts anys, el record de l’homeexemplar, no sols perquè fou un artanenc il·lustrat, sinó, sobretot, perquè era una persona de corespecialment noble i generós.Cosme AguilóInstitut d’Estudis CatalansValentín García Yebra(1917-2010)A finales de 2010, en pleno mes de diciembre, nos dejó Valentín García Yebra, una figurasingular en el mundo de las letras clásicas e hispánicas y de modo muy especial en la traducción.Es uno de los más importantes traductores de España. Como teórico de la traducción, se encuentraentre los pioneros. Su teoría de la traducción ilustrada con ejemplos de las lenguas clásicas y mo-dernas resulta de gran interés para todos aquellos especialistas que se dedican al estudio compara-do y contrastivo, en particular los romanistas. Su recuerdo permanecerá entre nosotros por muchosmotivos, tanto académicos como personales. Quienes lo conocieron o han leído su obra sabenperfectamente a qué me refiero y quienes no tuvieron ocasión lo entenderán al leer estas líneas oal consultar su obra.Valentín García Yebra ha recorrido un largo viaje desde su nacimiento en un pueblecito leo-nés, Lombillo de los Barrios, el 28 de abril de 1917, hasta su fallecimiento en Madrid el 13 dediciembre de 2010. Recordaremos en esta semblanza algunos momentos de dicho viaje, con elobjeto de comprender lo que ha significado este ilustre personaje y lo que ha aportado a la comu-nidad en general y a la comunidad científica en particular.Su nacimiento en Lombillo de los Barrios, en la comarca del Bierzo frontera con Galicia, lepermitió aprender un correctísimo castellano al tiempo que le resultaba habitual oír la lengua ga-llega. El contacto con dos lenguas contribuirá en gran medida a su afición por las lenguas y deter-minará su decisión de estudiar la carrera de Filosofía y Letras, la especialidad de Clásicas en la021-Romanics XXXIV 05.indd 756 01/03/12 13:11

Antoni Gili (1932-2010)

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/60873/61085

Antoni Gili (1932-2010)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana