Carmen Alén Garabato

Henri Boyer

Alén Garabato, Carmen

Boyer, Henri

Hemeroteca Cientifica Catalana

Com a continuació cronològica de la comunicació de Josep Moran, Joan Rabella (IEC,Barcelona) a «El català llengua d’Estat a l’edat mitjana» va explicar de quina manera «aque-lla llengua poc dúctil i restringida a molt pocs tipus de textos en les seves primeres mostres es-crites (sobretot durant els segles XI i XII), esdevindria una llengua apta per a tot tipus d’expres-sió i que ocuparia, amb plenitud, pràcticament tots els camps de l’escriptura a partir del finaldel segle XIII, i sobretot, del començament del XIV».Sobre el període medieval encara, Jordi Costa (Perpinyà) a «Unitat i varietat de l’antro-ponímia nord-catalana a través del fogatge de 1369» va estudiar detalladament l’antroponí-mia masculina i femenina i va comparar «aquestes dades amb les de Barcelona a la mateixaèpoca».Més a prop nostre, arribant ja al segle XX, Eric Beaumatin (París) a «Entre épi- et méta-linguistique : la science déplacée dans le discours d’Ivon l’Escop» va recordar la personalitatdel clergue Ricard Aragó, àlies Ivon l’Escop, fundador de la lliga del bon mot, que va relacio-nar el destí de la llengua amb els conceptes de purificació i no-violència.En l’esfera també notable de les llengües en contacte i les llengües comparades, entre ca-talà i occità, Christian Lagarde (Perpinyà) a «Le fantôme de Pompeu Fabra. La norme fantas-mée de l’occitan: mythes et réalités» va comparar els processos de normalització de cada llen-gua i el paper, directe o indirecte, de Pompeu Fabra en aquestes circumstàncies.Juan Francisco García Bascuñana (Tarragona) a «Des langues au carrefour de l’histoire: àpropos du dictionnaire trilingue (catalan, castillan, français) de Pere Lacavalleria (Barcelona,1642)» va reflexionar sobre el context històric, les motivacions polítiques i l’oportunisme dela família Lacavalleria a l’hora de publicar el seu diccionari.Sobre l’època moderna encara, destaca una comunicació de Brauli Montoya (Alacant)«La double frontière entre les langues (sociale et territoriale): le cas du sud-valencien aux XVième et XVI ième siècles». Gràcies a una documentació original l’autor valencià va explicarcom el multilingüisme català, àrab i castellà es va mantenir en aquelles terres fins a l’expulsiódels moriscos.A la mateixa regió, però en l’àmbit de la sociolingüística contemporània, William Rodrí-guez (Besièrs) a «Problèmes conceptuels et méthodologiques d’une recherche en synchroniesur le catalan en contexte scolaire dus aux considérations historiques, dénominatives et repré-sentatives des langues» va estudiar els resultats d’una enquesta sobre les representacions deles llengües d’alumnes a Alacant, especialment el valencià.Jean-Paul Escudero (Montpeller) a «Vers des recherches sur le substrat tsigane du catalangitan de France» va fer un balanç de la influència del caló sobre el català gitano a l’Estatfrancès (una parla que només s’ha estudiat a Montpeller i a Perpinyà a hores d’ara) i va ima-ginar les condicions necessàries al desenvolupament de la recerca universitària en un terrenygairebé desconegut.Finalment, entre llengua i literatura, Marie-Claire Zimmermann (París) a «Le discours dePere Gimferrer sur la langue catalane» va analitzar la constància del pensament i les actituds delpoeta envers la llengua en el descabdellament de la seva obra.Jean-Paul ESCUDEROUniversité Paul Valéry-Montpellier IIIColoquio «Vitalité sociolinguistique et création culturelle en langues de France auxXXe et XXIe siècles. Usages et représentations» (Montpellier 8-9 diciembre 2006). –Como es sabido, Bernard Cerquiglini estableció oficialmente en 1999 la lista de las lenguasCRÒNICA 573021-ROMANICS XXX-4  21/4/08  12:08  Página 573«praticadas en el territorio nacional francés y distintas de la lengua oficial». Las 751 lenguas ci-tadas en su informe, tanto si son territorializadas (como las lenguas «regionales» de la metró-polis o de los Departamentos y Territorios de Ultramar) como si lo no son (es el caso de lasque proceden de una inmigración más o menos antigua) son en este momento objeto de unaamplia investigación colectiva conducida bajo la responsabilidad científica del Collectif «His-toire Sociale des Langues de France».2 Una publicación dará a conocer los resultados de esteambicioso y novedoso proyecto, marcado por su carácter exhaustivo (en la medida de lo posi-ble, ya que no se dispone para todos los idiomas de la misma cantidad de datos científicos) ypor su enfoque deliberadamente sociolingüístico, que, como ya se había hecho en el libro co-lectivo Dix siècles d’usages et d’images de l’occitan,3 presta una atención especial a la coe-xistencia (problemática) a lo largo de la historia entre las «lenguas de Francia» y la única len-gua nacional / oficial de Francia hasta hoy en día: el francés. Se pretende así hacer unapresentación rigurosa de las lenguas de Francia y establecer transversalidades entre ellas (enel seno de los dominios mencionados).Dentro del mismo proyecto y con la finalidad de privilegiar los enfoques transversales sepretenden organizar diferentes encuentros entorno a temáticas concretas. La primera actividadllevada a cabo ha sido un coloquio que ha tenido lugar en la Université Paul-Valéry de Mont-pellier los días 8 y 9 de diciembre 2006,4 y que se ha centrado en diversas expresiones cultu-rales (canción, teatro, manifestaciones festivas, historietas, discursos mediáticos...) que utili-zan una lengua minoritaria de Francia en contacto evidentemente con el francés pero a vecestambién con otras lenguas y/o dialectos según diferentes modalidades (alternancia, mezcla...)y en proporciones variables.La mayoría de las comunicaciones presentadas durante este coloquio han sido recogidasen un libro que acaba de ser publicado, bajo la dirección de Carmen Alén Garabato y de Hen-ri Boyer: Les langues de France au XXIe siècle : vitalité sociolinguistique et dynamiques cul-turelles. Paris: L’Harmattan 2007.Se trata de las intervenciones de: Carmen Alén Garabato (« Les publications périodiquesen langue d’oc, vecteurs de diffusion de la culture occitane »), Noureddine Bakrim (« Le webamazigh : spécificités des pratiques langagières et contact avec le français »), Michel Bert etClaude Longre (« Le décalage entre la dynamique de promotion du francoprovençal et leconservatisme de ses expressions culturelles : indice de déclin ou phase annonciatrice d’un re-nouveau ? »), Dominique Caubet (« Langues et Musiques de France depuis les années 80 »),Elisabeth Cestor (« Les différents usages du chant en langue d’oc dans la Provence contem-poraine »), Jaume Còsta (« La presse en langue régionale : un objet social à didactiser. Le casde la presse en provençal à partir d’une étude de cas, le mensuel Aquò d’Aquí »), Jean-Bap-tiste Coyos (« La pastorale basque souletine en ce début de XXIe siècle : Recherche des rai-CRÒNICA1. Les langues de France, Rapport aux ministres de l’Education et de la Culture et de la Communication,avril 1999.2. Creado por iniciativa de Georg Kremnitz (Universidad de Wien), este colectivo (compuesto por G.Kremnitz, C. Alén Garabato, K. Bochmann, H. Boyer, F. Broudic, D. Caubet, F. Pic y J. Sibille) cuenta con elapoyo de la Délégation Générale à la Langue Française et aux Langues de France.3. BOYER H. / GARDY, Ph. (coord.) (2001): Dix siècles d’usages et d’images de l’occitan. Des troubadoursà l’Internet. Paris: L’Harmattan.4. «Vitalité sociolinguistique et création culturelle en langues de France aux XXe et XXIe siècles. Usageset représentations» co-organizado por el Collectif HSLF (http://www.langues-de-france.org), l’Atelier de re-cherche en sociolinguistique et d’étude des représentations-ARSER / Laboratoire DIPRALANG (http://re-cherche.univ-montp3.fr/dipralang/) y el equipo REDOC (Université Montpellier III) (Comité de organización:Carmen Alén Garabato, Henri Boyer, Marie-Jeanne Verny).574021-ROMANICS XXX-4  21/4/08  12:08  Página 574sons “du succès” »), Alain Di Meglio (« De l’exiguïté à la contiguïté : une expression litté-raire corse forte de ses réalités »), Patrice Elegoet (« La création chantée en Bretagne dans lapériode 1970-2000 »), Francis Favereau (« Création et langues minoritaires en breton-celtiqueet français »), Patricia Heiniger-Casteret (« Les pastorales en Gascogne : relance et dynamisme»), Liliane Jagueneau (« Le poitevin-saintongeais à la radio : usage et représentation de lalangue régionale »), Fabrice Jejcic (« Vitalité de l’écrit dans les variations du français : usagesgraphiques et représentations de parlures »), Lionel Joly (« Langue basque et culture basque :chanson en langue basque, pastorale, théâtre et bertsolarisme au XXIe siècle »), Bernard Ta-buce (« Situations de contact : l’exemple des bandes dessinées »), Hervé Terral (« Les Fabu-lous Trobadors : entre inscription dans le passé et tentative de construction universelle ») yMarie-Jeanne Verny (« La langue et la culture occitanes dans les manifestations publiques fes-tives et culturelles : place et représentation-s »).Esta obra colectiva, que no pretende dar cuenta de manera exhaustiva ni de la vitalidad so-ciolingüística ni de las dinámicas culturales en la Francia plurilingüe de hoy en día, aporta sinembargo en nuestra opinión informaciones, a menudo inéditas, sobre un conjunto complejo deprácticas y de representaciones.Carmen ALÉN GARABATOHenri BOYERUniversité Paul Valéry-Montpellier IIIPresentació de l’Atles de la prosòdia del català i de l’occità. – El 25 d’octubre del 2007,a la Universitat de Toulouse-le Mirail, va ser feta la presentació del projecte d’Atles de leprosòdia del català i de l’occità per Rafèu Sichel-Bazin (doctorant de la Universitat Autòno-ma de Barcelona). La reunió tingué lloc en el marc de LDOR «linguistica e dialectologia oc-citanas e romanicas», un dels «eixos» de recerca de l’ERSS (Equipe de Recherche en Séman-tique et Syntaxe / CNRS UMR 5610). El responsable d’aquest «eix» és Patrick Sauzet,catedràtic d’occità de la Universitat de Tolosa.A través de la projecció de material informàtic, el conferenciant va poder exposar les lí-nies generals del projecte i presentar els primers resultats de les recerques pel que fa al català,tot comentant la metodologia emprada. Resumirem els principals punts del projecte tal comels trobem indicats en la Memòria explicativa :1) «Justificació: Com a fruit inicial d’aquest treball recentment s’ha desenvolupat el llocweb anomenat Atles interactiu de l’entonació del català, que ha rebut el finançament i el su-port de la Càtedra Alcover-Moll-Villangómez (CAMV), la UAB, i l’Institut d’Estudis Cata-lans. L’objectiu d’aquest lloc web, que es pot trobar a http://seneca.uab.es/atlesentonacio, ésla presentació sistemàtica d’una sèrie de materials lingüístics en àudio i en vídeo per a l’estu-di de la prosòdia dels dialectes catalans. De moment l’usuari pot accedir als materials recollitsa Formentera i a Palma de Mallorca (...).»«Aquest projecte s’inscriu en un programa d’abast romànic que pretén proposar un siste-ma d’etiquetatge prosòdic ToBI (http://www.ling.ohio-state.edu/~tobi/) per a diferents llen-gües romàniques.»2) «Objectius i descripció del projecte: L’activitat concreta que es durà a terme serà la re-alització d’un lloc web sobre la prosòdia de diferents varietats del català i l’occità, a partir deles àrees geogràfiques representades a l’Atles interactiu (http://seneca.uab.es/ atlesentona-cio). (...) Els ‘productes’ resultants de la col.laboració dels investigadors de la xarxa de coope-ració seran dos llocs web relacionats, l’Atles interactiu de la prosòdia del català i l’Atles inte-CRÒNICA 575021-ROMANICS XXX-4  21/4/08  12:08  Página 575

Coloquio «Vitalité sociolinguistique et création culturelle en langues de France aux XXe et XXIe siècles. Usages et représentations» (Montpellier 8-9 diciembre 2006)

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39073/59218

Coloquio «Vitalité sociolinguistique et création culturelle en langues de France aux XXe et XXIe siècles. Usages et représentations» (Montpellier 8-9 diciembre 2006)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana