Joan Anton Rabella i Ribas

Rabella i Ribas, Joan Anton

Hemeroteca Cientifica Catalana

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728CRÒNICA 703llida i d’intercanvi i que, per tant, els catalans no hem de canviar de llengua amb els que no sónnadius. Ensems, esdevé necessari estudiar quins models lingüístics ens convé aplicar a la nostrasocietat, que fomentin la convivència.Montserrat Badia i CardúsUniversitat Ramon LlullActe d’homenatge a Jordi Bruguera i Talleda (Institut d’Estudis Catalans, 25 de no-vembre de 2010). — El 25 de novembre de 2010 la Societat Catalana de Llengua i Literatura(SCLL) va organitzar conjuntament amb Enciclopèdia Catalana un acte d’homenatge a Jordi Bru-guera i Talleda (1926), que havia mort el 21 de juny d’aquell mateix any.Jordi Bruguera ha estat un filòleg prestigiós, especialista en els camps de la lexicologia, l’eti-mologia, la lingüística històrica i l’edició de textos —en què ens ha llegat edicions magnífiques,des de la crònica de Jaume I fins a la Bíblia catalana medieval—, i també un col·laborador entu-siasta de la SCLL. El 2008 encara hi va realitzar un curs sobre etimologia, primer a la seu de l’IEC(3, 10, 17 i 24 d’abril) i després a la Universitat de València (7 i 8 de maig), que va tenir moltaparticipació, malgrat l’especificitat del tema. Un curs que es va publicar aquell mateix any a lacol·lecció Treballs de la SCLL amb el títol d’Introducció a l’etimologia.En aquest emotiu homenatge a una persona també molt emotiva i molt activa durant tota laseva vida, van participar col·legues, amics, que coneixien bé tant la persona com l’estudiós. Au-gust Bover, president de la SCLL, va presentar l’acte en què van intervenir Josep Massot, JoanMartí i Castell i Josep Torras.En la seva intervenció sobre «Jordi Bruguera, editor i professor», Josep Massot va parlard’aquestes dues facetes, que el va conèixer molt bé, principalment a l’Abadia de Montserrat, onJordi Bruguera va ser professor i on també va ser director de les Publicacions de l’Abadia deMontserrat abans que ho fos Josep Massot.Joan Martí i Castell, amb una aportació titulada «Jordi Bruguera, historiador de la llengua»,va repassar la seva tasca en l’àmbit de la lingüística històrica, des de l’edició de textos fins a l’es-tudi dels diversos aspectes de la llengua antiga, amb especial atenció al lèxic, amb treballs tanconeguts i remarcables com: Història del lèxic català (1985), Homilies d’Organyà. Introducció iversió adaptada al català modern i glossari (1989) o la seva tesi doctoral, Llibre dels fets del reiEn Jaume. Estudi filològic i lingüístic i vocabulari integral; text i glossari (2 volums, 1991).Finalment, Josep Torras a «Jordi Bruguera i Enciclopèdia Catalana» va repassar la feina deJordi Bruguera a Enciclopèdia Catalana, com a assessor lingüístic i també en la realització d’unaimportant tasca en l’edició de diccionaris com el Diccionari ortogràfic i de pronúncia (1990), elDiccionari de dubtes i dificultats del català (2000), el Diccionari etimològic (1996) o el Diccio-nari de la formació de mots (2006).Joan Anton RabellaInstitut d’Estudis CatalansElecció de nous membres de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Llengua i Li-teratura (SCLL) (3 de desembre de 2010).— El dia 3 de desembre es va celebrar l’AssembleaGeneral de la SCLL en la qual s’havien de renovar tres càrrecs de la Junta Directiva. El presidentde la nostra Societat, August Bover, va obrir l’assemblea amb un parlament en què va agrair laparticipació de les persones que s’havien presentat als càrrecs, i que d’aquesta manera contribuïen021-Romanics XXXIV 05.indd 703 01/03/12 13:11704 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728a la renovació de la Junta, i també va agrair la tasca realitzada durant tots aquests anys als quecessaven, Josep Massot, Montserrat Alegre i Joan Armangué, per tota la feina feta i per haveraconseguit que la SCLL hagi ampliat progressivament el nombre —i la diversitat— d’actes queha organitzat. Va cloure les seves paraules amb un record per a dos socis que aquest últim any enshan deixat massa aviat, Isidor Cònsul i Pere Farrés.Després que Montserrat Alegre exposés de manera concisa l’estat econòmic de la nostra So-cietat —que ha pogut créixer quant a la realització d’activitats científiques gràcies a l’accés a ajutsexterns i a l’organització conjunta amb altres entitats—, es va fer la votació per a la renovació detres dels càrrecs de la Junta Directiva: vicepresident, tresorera i un vocal. Per a cadascun dels dosprimers càrrecs solament s’havia presentat un candidat (Maria-Rosa Lloret i Esteve Clua respec-tivament), mentre que per al càrrec de vocal s’havien rebut dues candidatures: Francesc Bernat iCaterina Valriu.Respecte de les darreres assemblees (2003 i 2006), hi va haver una participació més alta en lavotació, ja que en conjunt es van rebre 75 vots, la majoria per correu. D’acord amb el recompte devots, Maria-Rosa Lloret i Esteve Clua van ser elegits com a vicepresidenta i tresorer respectiva-ment, mentre que, pel que fa al càrrec de vocal, Caterina Valriu va obtenir més vots que FrancescBernat i va resultar elegida.Joan Anton RabellaSocietat Catalana de Llengua i LiteraturaSobre el llegat d’Eduard Toda i Güell (Madrid, 9 de desembre de 2010). — A Madrid,dijous 9 de desembre del 2010, dins la prestigiosa sala d’actes del ComItEs (Comitè dels Italiansa l’Estranger) del Consolat d’Itàlia, l’Arxiu de Tradicions de l’Alguer celebrà un acte sobre la fi-gura d’Eduard Toda i Güell i el seu pas per l’illa de Sardenya.Gràcies a l’amabilíssima organització del «Circolo Ichnusa», l’associació que aplega elssards de la capital castellana, Joan Armangué, president de l’Arxiu de Tradicions de l’Alguer,Luca Scala, expresident de la mateixa associació, i Jordi Serchs, director de l’Arxiu Fotogràfic deBarcelona, parlaren del diplomàtic reusenc i dels encàrrecs oficials rebuts per les autoritats espa-nyoles (Ministeri d’Afers Exteriors i Presidència del Congrés dels Diputats) que el varen portard’Egipte a Sardenya.Efectivament, Eduard Toda, vicecònsol espanyol a El Caire, fou enviat en comissió de serveia Sardenya entre els anys 1887-1893, sota l’impuls del ministre d’Ultramar i historiador VíctorBalaguer i Cirera, per a cercar-hi documents històrics relacionats amb l’època de la dominacióibèrica i amb la celebració dels Parlaments sards de la Corona d’Aragó, des del s. xiv fins al s.xviii.Així, des dels primers dies, va escorcollar tots els més grans arxius i biblioteques, públics iprivats, de l’illa, complint, amb escreix, amb els encàrrecs historicodiplomàtics rebuts gràcies auna extraordinària energia i capacitat, un zel únic que li va permetre aplegar una quantitat ingentde documents històrics, que va enviar a Espanya. Aquesta obra del Toda comportà la innegableespoliació de fons importants d’arxius sards, grans i petits, civils i eclesiàstics, d’una banda; però,de l’altra, també produí quatre llibres monogràfics i nombrosíssims articles en revistes, en castellài català, que donaren a conèixer Sardenya a la Península Ibèrica.A més, si bé pel seu encàrrec va sostreure molts documents als arxius sards, al mateix temps,paradoxalment, intentava sensibilitzar-ne els responsables de la conservació, a nivell polític i ad-ministratiu, perquè cuidessin més el material històric custodiat.I, mentre viatjava per tot Sardenya, Toda fotografiava paisatges, persones, monuments, ves-021-Romanics XXXIV 05.indd 704 01/03/12 13:11

Elecció de nous membres de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL) (3 de desembre de 2010)

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/60813/61041

Elecció de nous membres de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL) (3 de desembre de 2010)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana