Lídia Pons i Griera

Pons i Griera, Lídia

Hemeroteca Cientifica Catalana

XXII CONGRÉS DE LINGÜÍSTICA I FILOLOGIA ROMÀNIQUESSocietat de Lingüística Romànica (Brussel·les) 23/29-VII-1998La Societat de Lingüística Romànica va celebrar a Brussel·les els dies 23-29 de ju-liol de 1998 el XXII Congrés de Lingüística i Filologia Romàniques, presidit pel pre-sident de la Societat, Alberto Vàrvaro, i amb Albert Henry com a president d’honor. ElCongrés, coordinat per Marc Wilmet, es va preparar amb la col·laboració del Servei deLingüística Francesa de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Lliure deBrussel·les. Un comitè organitzador, integrat per membres del Cercle de Lingüística deles universitats de Brussel·les, i un comitè científic, integrat per membres de les dife-rents universitats belgues, es van ocupar dels aspectes tècnics i acadèmics del Congrés.Les sessions de treball van tenir lloc al Campus de Solbosch, a tocar del Bois de laCambre, el pulmó verd de la ciutat.L’objectiu general del Congrés consistia a fer un balanç de la lingüística romànicadel segle XX i a intentar de determinar les tendències de les diferents disciplines lin-güístiques de cara al proper mil·leni. D’acord amb aquest objectiu, el gruix del treballcientífic es va agrupar en nou seccions diferents i en sis taules rodones que, en conjunt,comprenen els diferents àmbits de la recerca en lingüística romànica. També en la con-ferència inaugural a càrrec de Robert Martin, expresident de la Societat de LingüísticaRomànica, i en la taula rodona de la sessió de clausura —on van intervenir altres ex-presidents— es va tenir en compte la situació de la filologia romànica dins la filologiai la investigació lingüística actuals.En les taules rodones es van tractar els temes següents: la filosofia del llenguatge,les llengües d’especialitat, atles lingüístics i variabilitat, la lingüística textual, la lin-güística romànica i el seu passat, la llengua oral en la lingüística.Pel que fa a les sessions de treball en seccions van consistir, tal com sol ser habi-tual en els congressos de la Societat de Lingüística Romànica, en la presentació de co-municacions i en una sessió plenària on els presidents de cada secció —tres per sec-ció— van fer una síntesi de les comunicacions presentades i una valoració sobre lestendències de la filologia romànica que es reflectien a través d’aquestes comunica-cions. En total es van presentar quatre-centes comunicacions que, per seccions, es dis-tribueixen de la manera següent: 17 corresponen a la secció d’història de la lingüística;51 a la secció de lingüística diacrònica; 54 a la secció de dialectologia, geolingüística isociolingüística; 54 a la secció de lexicologia, lexicografia, onomàstica i toponímia; 22a la secció de filologia, codicologia i edició de textos; 62 a la secció de morfologia isintaxi; 76 a la secció de semàntica i pragmàtica; 24 a la secció de retòrica, semiòtica iestilística; 40 a la secció d’ensenyament i aprenentatge de llengües i criollística.Els organitzadors van preveure també la possibilitat que els congressistes propo-sessin temes de debat o reunions lliures; amb el nom de fòrum es van organitzar reu-nions sobre els temes següents: creació d’un grup de treball sobre teoria lingüística enxarxa electrònica, creació d’un grup de treball sobre la descripció dels temps de passat,projectes europeus en mètrica i en crítica textual.Durant el Congrés va tenir lloc l’assemblea ordinària de membres de la Societat deLingüística Romànica; en aquest acte va ser elegit Marc Wilmet com a nou president dela Societat i es va determinar que la seu del XXIII Congrés seria la ciutat de Salamanca.CRÒNICA322Finalment, entre els actes lúdics amb què els organitzadors van obsequiar els con-gressistes, cal destacar un espectacle de música i danses tradicionals de Bèlgica, unbanquet breughelià típic en un edifici del segle XIX i una excursió d’un dia per terres va-lones, amb una visita especial a la ciutat de Namur.L. P. i G.MANUAL INTERNACIONAL D’HISTÒRIA LINGÜÍSTICA DE LA ROMANIAERNST, Gerhard / GLESSGEN, Martin-Dietrich / SCHMITT, Christian / SCHWEICKARD,Wolfgang (ed.): Romanische Sprachgeschichte. (Histoire linguistique de la Romania).Berlin: Mouton; New York: De Gruyter.Le manuel international d’histoire linguistique de la Romania entend fournir unesynthèse sur l’évolution des différents idiomes romans en considérant l’histoire exter-ne, l’histoire interne et l’histoire de la discipline. Ses objectifs les plus novateurs sontde traiter les différents facteurs d’histoire externe et leur impact sur la langue elle-même ainsi que d’introduire le concept de la linguistique variationnelle dans l’histo-riographie des langues (cfr. la première présentation du manuel dans la RLiR 59, 1995,659-662). Le manuel comprendra trois tomes à paraître vers 2001, 2003 et 2005 et faitappel à environ 240 collaborateurs en Europe et en Amérique qui sont les véritablesmaîtres d’œuvre de cette entreprise collective.Les 260 articles du manuel sont organisés en seize chapitres:a) chap. I à IV: l’histoire de la linguistique romane et de ses différentes sous-dis-ciplines ainsi que sa place dans les études linguistiques et historiques en général;b) chap. V à IX: l’histoire lenguessegne externe des différents pays de la Romaniaeuropéenne et extraeuropéenne;c) chap. X à XIV, correspondant au deuxième et au début du troisième volume: lesdifférents facteurs d’histoire externe et leur impact sur la langue elle-même;d) chap. XV, correspondant à lui seul à plus de la moitié du troisème volume:l’histoire interne des grandes langues romanes;e) chap. XVI: la place des langues romanes dans la communication internationale.Les objectifs du manuels ressortent clairement d’une description plus détaillée dechacun des chapitres:Le chapitre I porte sur les bases méthodologiques de l’historiographie des languesromanes. On y examinera la place occupée par l’historiographie dans la linguistiqueromane (art. 1), les concepts centraux de synchronie et de diachronie, de l’histoire in-terne et externe des langues, de la périodisation (méthode, histoire de la recherche, ré-sultats et problèmes, art. 2-4), de l’influence exercée par les méthodes et les résultatsdes différentes orientations de recherche sur l’historiographie des langues romanes(linguistique historique comparée, philologie textuelle, géographie linguistique,modèles de description des langues, linguistique des variétés, art. 9) ainsi que desprincipes de classification des langues (classifications généalogique et typologique,art. 10-11).CRÒNICA 323

XXII Congrés de lingüística i Filologia Romàniques. Societat de Lingüística Romànica (Brusel·les) 23/29-VII-1998

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/38132/38115

XXII Congrés de lingüística i Filologia Romàniques. Societat de Lingüística Romànica (Brusel·les) 23/29-VII-1998

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana