Josep Moran i Ocerinjauregui

Moran i Ocerinjauregui, Josep

Hemeroteca Cientifica Catalana

472 JOSEP MORANEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 401-525Referencias bibliográficasÁlvarez de la Granja, María (2014): «O tratamento das expresións pluriverbais no “Tesouro doléxico patrimonial galego e portugués”», Sevilla Muñoz, Julia (ed.): Fraseología y léxico: unenfoque contrastivo. Lugo: Axac, páxs. 123-136.López Meirama, Belén (2008): Léxico disponible en el español de Galicia. Santiago de Compostela:Universidade de Santiago de Compostela.Martí i Castell, Joan (2014): Aportacions a l’estudi de la filologia i la lingüística catalanes.Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 272 p.Patrocinada per la Diputació de Tarragona i presentada pel seu president, aquesta obra recull diver-sos treballs que l’autor, filòleg i lingüista polifacètic i ben acreditat, descriu en la Introducció (p. 7-9).Cal dir d’antuvi que són treballs excel·lents i que és un encert de recollir-los per a facilitar-ne el coneixe-ment, ben útil per als especialistes en l’estudi de la llengua catalana. Per part nostra només pretenem dedifondre’n modestament llur interès.El primer treball, titulat De Les excel·lències de la llengua catalana (pàg. 11-38), és un comentariextens del llibre que amb aquest títol publicà el 1967 Antoni Comas, referit a aspectes de la història delcatalà durant el segle xviii, és a dir, en l’inici de l’opressió oficial del català, on descriu precisament les«copioses mostres de fidelitat lingüística» (p. 13) com a reacció de rebuig de l’opressió, i els motius enquè es basa aquesta actitud. Podem assenyalar que el llibre d’Antoni Comas aparegué precisament el1967, quan era ben viva la repressió del règim franquista, actitud encara present en la mentalitat de moltspolítics espanyolistes.Sota l’epígraf «Dialectologia social. Estudi de les localitats de Marçà, la Torre de Fontaubella,Margalef deMontsant i Alió», s’inclou un ampli i detallat treball que pertany a un camp de la lingüísticaen què ha destacat Joan Martí i Castell, i precisament referit a unes localitats que ell coneix bé. Això lipermet de fer-ne una descripciómetòdica i precisa de la realitat lingüística i, arribar a unes conclusionsmolt afinades, sobretot pel que fa a la continuïtat generacional.«Teià versus Taià» és un informe detallat sobre la problemàtica que comporta la grafia d’aquesttopònim, que parteix d’una primera forma documentada l’any 965: Taliano. S’hi raona l’ús de la formaTeià amb pas a > e en la síl·laba inicial.En el capítol “Producció escrita i producció oral” es tracta detalladament i aguda la qüestió del’evolució de la llengua des dels seus orígens, la seva plasmació en els documents escrits, el caràcterpropi de la llengua escrita, sobretot la de caràcter literari, i la seva relació amb l’oralitat.A continuació passa a considerar “Ramon Llull, creador de la llengua literària”, tema que JoanMartí ha tractat detingudament i extensament. En aquest treball fa una descripció detallada de les moti-vacions sociolingüístiques i generals que tingué Llull per a expressar-se en català, que l’induïren a laformació d’un llenguatge català culte, que tingué una gran transcendència en la història de la llenguacatalana.Sota l’epígraf «Significació lingüística dels Usatges de Barcelona», Joan Martí ens ofereix, en pri-mer lloc, una descripció de la importància d’aquest text en la història lingüística del català, i seguida-ment, a partir de la versió que en féu Joan Bastardas, una anàlisi lingüística precisa d’aquest text, desdels aspectes fonètics i gràfics fins als morfosintàctics i lèxics.En el treball que porta per títol, ben explícit, «Connotacions i derivacions sociolingüístiques delsconceptes “llengua” i “dialecte”», analitza el significat i la relació d’ambdós conceptes i llur manipula-ció extralingüística per motius polítics i ideològics, sobretot referits al català en tot el seu àmbit lingüís-tic, com ara a les Illes i sobretot al País Valencià.«Aproximació a Pompeu Fabra» és l’epígraf de l’article següent en què analitza i descriu la signi-ficació de l’obra i la figura de Fabra en el context de la història lingüística catalana, tant pel que fa a la021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-04.indd 472 01/04/16 21:54Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 38 (2016), p. 401-525MARTÍNEZ PÉREZ: LA TRANSFORMACIÓN DE LA LÍRICA FRANCESA MEDIEVAL 473seva formació d’enginyer a lingüista, com en els aspectes gramàtics i polítics de la seva activitat i de latranscendència de la seva obra i de la seva actitud personal.En l’article «Una aproximació a la llengua de Ramon Llull: l’ús de les oracions condicionals ambsi», reprèn el tema de la importància lingüística de l’aportació de Llull, en aquest cas analitzant lingüís-ticament un dels aspectes més interessants de la seva obra: el desenvolupament de la sintaxi de l’oraciócomposta en les frases hipotàctiques, que és un dels estadis més elaborats del desenvolupament d’unallengua.En el capítol titulat «Envers la planificació de l’estatus», es retorna als aspectes sociolingüístics,inclosos els polítics, que es tractaren en el Primer Congrés Internacional de Llengua Catalana, és a dir,en l’inici del segle xx, sobretot en relació amb els governs centrals i llur actitud envers la llengua catala-na, tant on l’ús oficial com en l’ensenyament, incloent-hi el cas especial del dret andorrà, i també en re-lació amb la unitat nacional i la unitat lingüística de tots els territoris de parla catalana.El darrer capítol, que porta l’epígraf ben explícit «Normativització (I): l’Institut d’Estudis Catalansunitat i variació, una qüestió ideològica i política», és dedicat en primer lloc a les consideracions sobrellengua i dialecte, la valoració social d’una llengua en relació amb tot els territoris i variacions; i, a conti-nuació, tracta de la codificació que en realitza l’Institut d’Estudis Catalans, seguint el mestratge de Fabra.En aquestes línies només hem pretès de donar-ne una mostra de l’alt valor de les aportacionsd’aquest llibre a fi de recomanar-ne una lectura completa i de felicitar com cal l’autor per la seva aporta-ció a la lingüística catalana tant en els aspectes externs com en els interns.JosepMoranUniversitat de BarcelonaInstitut d’Estudis CatalansMartínez Pérez, Antonia (2013): La transformación de la lírica francesa medieval. Granada:Publicaciones de la Universidad de Granada, 246 p.La monografia d’A. Martínez Pérez aborda l’estudi de la poesia d’inspiració urbana que es desenvo-lupa al segle xiii al nord de França. L’autora es proposa analitzar la configuració estructural pròpia d’aquestcorpus, profundament heterogeni, i sovint dispers als manuals de literatura, i establir els vincles i analogiesque manté amb altres productes romànics coetanis. Es tracta d’una poesia que, en general, enquadradadins de la categoria del dit, gènere de contorns imprecisos i mal definits, planteja molts problemes declassificació i que ha estat poc tinguda en compte en les tipologies genèriques de la poesia medieval.El primer capítol es dedica a esbossar, encara de forma embrionària, els principals trets que configu-ren el corpus i a explicar-los en funció del context urbà en què es desenvolupa. El caràcter ja no cantatsinó recitat del nou lirisme hauria de posar-se així en relació no només amb el ric teixit social de joglars,mercaders, predicadors, i altres detentors de la paraula que ocupen la plaça pública, sinó també, en un placonceptual, amb el trencament de la circularitat del cant que possibilita el nou espai urbà. El dit, estructu-rat com una tirallonga de versos d’extensió indefinida i virtualment infinita, és el noumotlle formal d’unapoesia, que, tant en la forma com en el contingut, trenca la cotilla cortès de la cançó, lligada a la sevamatriu feudal, per obrir-se a la dispersió de la urbs, configurada com l’espai de la diversitat més heteròcli-ta. El nou espai de llibertat que inaugura la ciutat i la polifonia que alimenten les seves dinàmiques socials,intel·lectuals i econòmiques són analitzades per l’autora en connexió amb el caràcter “personal” de la novapoètica, on, passant de la generalització a l’anècdota, i sovint de la idealització a la sàtira, es va construintun nou llenguatge poètic articulat al voltant d’un jo particular, que dramatitza la seva experiència subjec-tiva recorrent a l’imaginari més concret i quotidià de la realitat social. En aquest context, A. MartínezPérez destaca la vocació transgressora i polèmica de la poesia urbana, dedicant un espai important a estu-diar l’obra de Colin Muset, que, adscrit encara a la poètica trobadoresca, ja busca la renovació a través del’obertura als registres popularitzants i als temes goliardescos, i, sobretot als poetes de l’anomenat grup021-122324-ESTUDI ROMANIC-Vol 38-04.indd 473 01/04/16 21:54

Martí i Castell, Joan (2014): Aportacions a l'estudi de la filologia i la lingüística catalanes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 272 p.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/141120/140209

Martí i Castell, Joan (2014): Aportacions a l'estudi de la filologia i la lingüística catalanes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 272 p.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert