Montserrat Badia i Cardús

Badia i Cardús, Montserrat

Hemeroteca Cientifica Catalana

A continuación, durante todo el día se expusieron múltiples comunicaciones realizadascon la metodología y los objetivos del proyecto AMPER que daban cuenta del estado de lacuestión de las investigaciones desarrolladas por todos los grupos de trabajo dispersos por lageografía románica. Catorce de estas comunicaciones fueron defendidas por autores españo-les implicados en el proyecto; en ellas se habló de la prosodia de diferentes puntos geográfi-cos del español, catalán, gallego y asturiano. Algunos investigadores portugueses presentaronun total de tres comunicaciones, dos corrieron a cargo de los miembros AMPER en zona ita-liana y una más fue el fruto de una colaboración entre portugueses e italianos. El día acabó conuna reunión de los miembros AMPER en el ámbito internacional en la que se presentó el pro-yecto de la página web que estará ubicada en el Centre de Dialectologie de Grenoble, dondese sitúa la dirección del proyecto. Esta reunión constituyó el broche final a los tres días de ce-lebración del congreso.El III CFE, como las ediciones anteriores, constituyó un foro de encuentro, puesta en co-mún y discusión de distintos trabajos de buena parte de los fonetistas que desarrollan su tra-bajo en las universidades españolas y también en otras universidades extranjeras, lo cual siem-pre es muy interesante e, incluso, necesario. En la clausura del congreso había tres propuestasde diferentes universidades para recoger el testigo y organizar el próximo encuentro, el IVCFE, lo cual demuestra el interés que despierta entre la comunidad científica y asegura la ce-lebración de este tipo de encuentros para varias nuevas ediciones. [A. M. F.]El CLUB 13, Tretzè Col.loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona. — El dilluns14 de novembre de 2005 es desenvolupà, a l’Aula Magna, el «Tretzè Col.loqui Lingüístic dela Universitat de Barcelona» (UB), conegut, per les seves sigles, com a «CLUB 13», i orga-nitzat per la Secció de Lingüística del Departament de Filologia Catalana i la xarxa temàticaque agrupa els diferents centres de recerca de Catalunya dedicades a La variació lingüística:dialectologia, sociolingüística i pragmàtica. Aquest any tractà sobre el fascinant tema deL’argumentació, pel qual s’interessen no tan sols els lingüistes, sinó també tots els científicsen els molt diversos àmbits del saber, els polítics —per als quals és la millor arma discursiva—,els ensenyants —que necessiten eines argumentatives per a convèncer i persuadir els alum-nes—, els advocats i juristes —que han de fer una bona defensa no només amb proves, sinótambé, i sobretot, amb raonaments lingüístics, etc. Partint del principi que sempre existeixencom a mínim dos punts de vista sobre qualsevol tema, esdevé peremptori adquirir la capacitatde convèncer amb una argumentació justa, fent un ús pacífic i democràtic de la paraula, coma instrument per a l’entesa i la defensa de la pau, dins de la cultura de la paraula i del saber.Així doncs, la temàtica abraçà disciplines tan diverses com la retòrica, la didàctica, la pragmà-tica lingüística i la intel.ligència artificial relacionada amb el dret.Xavier Laborda (UB), a Argumentació i retòrica, hi aportà una perspectiva històrica a tra-vés de la retòrica. Aquesta, que adquirí tanta importància en l’antiguitat grega a mans dels so-fistes —revolucionaris en el tema—, era l’art de convèncer i de complaure els sentits. Platócreia que la vertadera retòrica havia d’ésser un saber total i desinteressat. La falsa idea que laretòrica convertia l’orador en un brillant atleta de la paraula per tal de poder tombar el seu con-trincant ha quedat desmentida recentment. És l’art de la prova i de l’argumentació, un àmbitmolt viu en l’actualitat, que ha de dur a l’aprofundiment de la realitat. Així, va lligada a l’ex-pressió de la llibertat de la paraula i, doncs, s’oposa a l’exercici autoritari del poder. La condi-ció retòrica és tan gran que implica tots els membres de la societat, des dels professors uni-versitaris fins a la publicitat, atès que tots fan creació retòrica (Ex.: Jo treballo, tu no treballes,ell treballa en precari..., elles treballen per menys diners). I aquesta capacitat de creació por-CRÒNICA550ta a concebre la retòrica sigui com a descoberta formal, que permet de construir i organitzar eldiscurs públic i el disposa en gèneres, sigui com a descoberta ideològica, atès que el dret a laparaula només pot ser adquirit si hom té dret a l’educació.Joaquim Dolz (U. de Ginebra) es referí, a Argumentació i didàctica (adquisició i ensen-yament), a l’ensenyament i a l’aprenentatge de l’argumentació. La didàctica suposa com s’en-senya una determinada matèria a l’aula. Els nens petits, ja molt aviat, saben quelcom de l’ar-gumentació, perquè és un fet molt precoç, que usen per anar-se’n més tard al llit, peraconseguir una joguina, etc. Als infants i als adolescents els costa molt integrar la paraula del’altre, cada u dóna la seva opinió, quan, per contra, el diàleg implica discutir, debatre, defen-sar l’altre, intercanviar parers en una conversa. Així doncs, la psicolingüística ens dóna unabase per saber quins aspectes poden tenir un debat, de la qual cosa s’ocupa la didàctica. Tot se-guit, Dolz exposà i desenvolupà un pla de presentació, molt ben estructurat i elaborat, a partirde quatre aspectes: 1-la modelització didàctica dels gèneres argumentatius; 2-els gèneres ar-gumentatius orals, entesos com a unitats d’ensenyament i aprenentatge (debat, panegíric, es-pot publicitari, sermó, etc.); 3-la noció de seqüència didàctica aplicada als textos argumenta-tius orals i escrits i 4-la recerca actual, en l’ensenyament de l’argumentació a l’ESO. En aquestsentit, la didàctica hi és fonamental, sempre que es basi en l’experimentació dels nous instru-ments a l’aula.Margarida Bassols (UAB) parlà sobre Argumentació i pragmàtica i inicià el seu parla-ment amb una pregunta clau: «Qui s’està de defensar la seva opinió?». En realitat, els parlantsesmercem molt de temps a defensar la nostra opinió, i molt poc a escoltar la d’altri. Lapragmàtica és un camp d’estudi teoricopràctic que estudia les actuacions verbals, els «actes deparla», tenint en compte els usuaris i els seus objectius comunicatius. L’argumentació, des dela pragmàtica, és una activitat força complexa, és una acció humana, executada amb la llen-gua, i orientada a convèncer l’altre. L’acció argumentativa, més que no pas la parla argumen-tativa, ha de ser expressable —actes de parla amb un objectiu argumentatiu—, funcional—pretén atacar un punt de vista i convèncer-ne l’altre—, social —cal argumentar amb algú enun context de desacord— i dialèctica —es construeix conjuntament amb l’altre, per tal detrencar el clima inicial de desacord. Seguidament Bassols exposà, amb tot detall, els objectiusde l’enfocament pragmàtic de l’argumentació, la pragmadialèctica o discussió crítica, els ac-tes de parla d’Austin i Searle, el contingut proposicional adequat a la seva força, la condicióessencial de l’acte de parla, la seva condició de sinceritat i les condicions preparatòries, els di-ferents tipus d’actes de parla argumentatius, les seves etapes i, finalment, les regles dels argu-mentadors raonables.Pompeu Casanovas (UAB) n’oferí una visió nova i diferent, des de l’àmbit del dret, a Ar-gumentació, intel.ligència artificial i dret. En el dret contemporani, calen arguments, per tald’ordenar les expressions de l’usuari, fa falta la construcció d’esquemes conceptuals per acompartir informació. Encara ara, en la jurisprudència hi ha poc diàleg i poca dialèctica i con-trovèrsia. Actualment destaquen dues tendències en els models argumentatius, des de la lògi-ca i des de la lingüística. S’ha anat creant una sèrie de models dialèctics en intel.ligència arti-ficial, per aplicar l’argumentació a problemes jurídics. Ara bé, els teòrics i lògics del dret s’hand’adonar que no és suficient un model artificial en un context on els advocats de vegades hand’argumentar a tres o quatre o més bandes. Abans de construir res, cal entendre el coneixe-ment tractat, els problemes de la gent. El llenguatge judicial o processal és massa fosc però, sies canvia per la llengua comuna, que llavors la gent entén, el fiscal es queda descol.locat. Ca-sanovas féu, en conseqüència, una crítica als lingüistes: no es poden enregistrar unes dades(discursos, converses, etc.) i després analitzar-les sense tenir en compte tot el procés cognitiu,sinó que el llenguatge ha d’acoblar les macrodades a les microdades. De fet, amb pocs ele-CRÒNICA 551ments, n’hi ha prou per a raonar. Quan una persona pren una decisió, necessita una rutina i unfil argumentatiu, bo i tenint en compte totes les possibles variables.A la tarda tingué lloc una taula rodona molt interessant, La recerca sobre l’argumentació,portada pels mateixos participants, en la qual debateren sobre les seves pròpies recerques enl’argumentació i els problemes amb què es troben en l’elaboració del procés de recerca. [M.B. i C.]Vth Congress of Dialectology and Geolinguistics (Universidade do Minho (GualtarCampus), Braga, Portugal, del 4 al 8 de setembre de 2006). — L’Associació Internacionalde Dialectologia i Geolingüística (SIDG) va fer la cinquena trobada a la ciutat de Braga, orga-nitzada pel professor Brian Head, després dels congressos de Bamberg (1994), Amsterdam(1997), Lublin (2000) i Praga (2003). Els temes que, a grans trets, es van desenvolupar, estavenrelacionats amb els mètodes de recerca en dialectologia i en geolingüística; amb els perfils con-temporanis de la geografia lingüística; amb aspectes associats al contacte de llengües, com arael bilingüisme i el multilingüisme; amb la situació, els recursos i les noves tendències de lesllengües minoritàries i minoritzades; amb la relació entre l’estàndard i els dialectes; amb les im-plicacions lingüístiques de la globalització; amb la dialectologia històrica i el canvi lingüístic;amb els atles lingüístics i altres projectes de recerca en curs; i, pel fet que Portugal n’era el paísamfitrió i que el congrés tenia lloc en la Península Ibèrica, es va fer una atenció especial a lesdiverses situacions lingüístiques dels països on el portuguès és la llengua oficial, als canvis enel perfil geolingüístic de Portugal, a l’estatus del mirandès i a les àrees lingüístiques i dialectalsde la Península Ibèrica. D’altra banda, les llengües orientals també es van incloure en el pro-grama a fi de potenciar una àrea d’estudi preferent en la Universidade do Minho.El congrés va girar a l’entorn de sis ponències i de dues sessions paral.leles que es desen-voluparen al llarg dels cinc dies que el congrés va durar, i que aplegaren cinquanta-cinc inter-vencions. Malgrat que les llengües oficials van ser l’alemany, el francès, l’anglès, el rus, elcastellà, l’italià, el portuguès, el xinès i el japonès, per tal de propiciar-ne la participació, lallengua de comunicació majoritària fou l’anglès, per bé que l’alemany, el francès i l’espanyoles van fer servir en algunes contribucions.Les ponències foren a càrrec de Brian Head («Linguistic profiles of Portugal»), de XoséLluis García Arias («De la dialectología a la lengua en el dominio lingüístico astur»), d’IsaacEstraviz («Normativizaçom e Política Linguística no Português da Galiza»), de Nicolae Sara-mandu («L’atlas linguistique roumain par régions»), d’António Bárbolo Alves i Adelina Ma-ria Carreiro Moura («Dialecto, co-dialecto, idioma, língua: notas sobre o persurso do mirandêsnos últimos cem anos»), de Wolfgang Behr («Listening to the black sheep in the flock: Jin dia-lect morphology and the typologies of Sinitic») i d’Antonio Viudas Camarasa («Una lenguaminoritaria en Extremadura: la fala de Val de Xálima»).Entre les comunicacions, cal destacar les aportacions dels dialectòlegs japonesos, delsquals hi assistí una representació prou nombrosa. Convé tenir en compte les comunicacions«Making Multimedia Dialectal Dictionary as a Database with Indexes and Cross references»,de Motoei Sawaki, Yumi Nakajima i Chitsuko Fukujima; «Language endargement and lan-guage revitalization in the Ryukyu Islands», de Patrick Heinrich; i «Speed of geographical dif-fusion of Japanese dialectes», de Fumio Inoue, que introdueixen tècniques i conceptes nous enaquesta disciplina, fet que demostra el gran interès i el conreu que té en aquest país.El gallec, el català i el basc tingueren representació en el congrés; en el primer cas, XoséAlfonso Álvarez va desenvolupar «Estudo geolingüístico de termos referidos à vaca na Gali-za»; en el segon cas, Maria Pilar Perea va presentar «De-dialectalization or dialectal death.CRÒNICA552

El CLUB 13, Tretzè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/38878/38778

El CLUB 13, Tretzè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana