Antoni M. Badia i Margarit

Badia i Margarit, Antoni M.

Hemeroteca Cientifica Catalana

CRÒNICAUn balanç poc corrent. – Abans de redactar-la, un títol em temptava per a encapçalar lanota present, la qual, d’una manera o altra, sol fer-se eco d’algun esdeveniment que hagi as-senyalat la vida de les lletres de l’any anterior (en aquest cas, el 2007), que habitualment re-cullen els Estudis Romànics. El títol possible feia així: «Després dels centenaris» (títol que en-llaçava amb el del volum anterior, que deia: «Entre centenaris»). No hauria estat inescaient.Amb tot, atès que sempre és preferible de mirar endavant, la nota present ens invita a fer-nos,nosaltres mateixos, «un balanç poc corrent»: treure unes conclusions que ens ajudin, com apersones i com a membres d’un col.lectiu, a tirar endavant amb més consciència d’allò que femi amb més responsabilitat de per què ho fem. Ens ha costat d’estar atents als actes organitzatsi en bona hora celebrats, amb motiu dels centenaris. Fins a un cert punt, ara ens sentim allibe-rats d’un tràngol ensems atractiu i angoixós, i hem retrobat la pau de cada dia. Allò que ensconvé ara és haver après a fons la lliçó de tants predecessors nostres que, en el decurs dels centanys transcorreguts, ens han assenyalat els camins que ells fressaren, de manera que, tot adap-tant-nos a les noves situacions, sapiguem mantenir-nos en el tarannà de l’útil segle viscut perl’Institut. I espereu, que un dia vindrà l’allau de les publicacions que seran el fruit visible delcentenari! De moment, us convido a fer-ne la primera prova: obriu i llegiu el present volumXXX dels ER i examineu si s’hi coneix (o en què es coneix) el pas del centenari.Antoni M. BADIA I MARGARITDirector d’Estudis RomànicsNous membres de l’IEC (2007). – En el decurs de l’any 2007, l’IEC ha elegit nous mem-bres numeraris de la Secció Històrico-Arqueològica. Són els següents: Gaspar Feliu i Mont-fort (història de l’alta edat mitjana), Josep Maria Salrach i Marés (història de l’alta edat mitja-na), Joan Sanmartí i Grego (protohistòria) i Antoni Simon i Tarrés (història de lahistoriografia). Totes les propostes han estat ratificades pel Ple de l’Institut.Nota del Comitè de RedaccióCloenda de l’Any Joan Coromines (14 de maig de 2007). – Des dels Estudis Romànicshom ha procurat d’estar al corrent de les activitats dutes a terme en recordança i en homenat-ge al nostre insigne lingüista. Ho hem procurat, àdhuc a sabuda que no ho aconseguiríem deltot, ni de bon tros. Per què? Per dues raons. La primera, perquè la mateixa Comissió de l’Anyja s’havia estimat més de suscitar actes en medis intel.lectuals, culturals i patriòtics que no pasd’assegurar que en verificaria totes les realitzacions. El país hi respongué generosament i lallavor fructificarà en indrets i en ocasions que no han estat fàcils de comprovar per la nostra021-ROMANICS XXX-4  21/4/08  12:08  Página 529part. Pensem en les diversitats (geogràfica, temàtica, didàctica, social) de tots els actes. La se-gona raó que ens feia difícil de conèixer totes les manifestacions de l’Any Coromines prove-nia de la inestabilitat amb què funcionaren les nostres estructures polítiques i administrativesen el període previst: tots ens n’hem fet càrrec i agraïm els esforços fets per la Comissió per ti-rar endavant una tasca ingrata. Només així s’explica que la inauguració oficial de l’Any Co-romines se celebrés solemnement i dignament el 28 de novembre de 2005, quan aquest Any jaestava en vigor des del 21 de març anterior (cfr. ER, XXIX, 2007, p. 237-238). Malgrat tot, elsER pogueren dedicar una dotzena de pàgines sobre actes concebuts de maneres diferents i or-ganitzats a diversos països i sota visions particulars (ER, XXVIII, 2006, p. 539-541; XXIX,2007, p. 237-245). Fins a un cert punt, Joan Coromines ho hauria pogut entendre bé, perquètot plegat no deixava de retratar el país que era el seu i que ell mateix coneixia i estimava.Aquesta peculiaritat, que ens desorienta però que comprenem, ha estat el fidel acompanyantd’un centenari que no oblidarem. Per cert, un acompanyant tan fidel, que encara ha fet acte depresència en la mateixa sessió que en culminava la trajectòria. Quan ja tots donàvem per aca-bat de facto l’Any Coromines («21 de març de 2005 – 31 de desembre de 2006»), fórem con-vocats a l’intitulat acte de cloenda, el qual tingué lloc el dilluns 14 de maig de 2007, a l’Insti-tut d’Estudis Catalans, i fou presidit per Salvador Giner, President de l’Institut. Hi prenguerenla paraula Joan Solà i Ramon Sistac, President i Comissari de l’Any Coromines, respectiva-ment i Blanca Palmada, Comissionada per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Cata-lunya. Així mateix hi assistí el representant de l’IEC dins la Comissió de l’Any, que signaaquestes ratlles.Antoni M. BADIA I MARGARITInstitut d’Estudis CatalansPremis Sant Jordi de l’Institut d’Estudis Catalans (24 d’abril de 2007). – Emmarcatdins dels actes de celebració de la diada de Sant Jordi, es van lliurar els diferents premis queconcedeix l’IEC, d’un ampli ventall de disciplines, corresponents a l’any 2007. D’entre els te-mes dedicats a la filologia cal assenyalar el Premi Lluís Nicolau d’Olwer de Filologia, atorgata Pere Gómez Inglada per Quinze anys de periodisme: les col.laboracions de J. V. Foix a la Pu-blicitat (1922-1936); el Premi Josep Carner de Teoria Literària, lliurat a Cesc Esteve i Mestreper La invenció dels orígens. La història literària en la poètica del Renaixement, i el PremiMercè Rodoreda, concedit a Sílvia Mas i Suñé per Les novel.les de l’exili d’Avel.lí Artís-Gener.En el mateix acte, van lliurar-se també els ajuts i borses d’estudis que atorga l’Institut. Desta-quen els ajuts de la Fundació Mercè Rodoreda, concedits a Sílvia Aldavert i Sílvia Fornells peltreball Mercè Rodoreda i el viatge pel temps. Anàlisi comparativa amb les obres de VirginiaWoolf o James Joyce, a Carme Arnau per Recull de cartes de Mercè Rodoreda i a FrancescaRomana Uccella per Mercè Rodoreda, escriptora i amiga. Records personals. Cal fer esment,també, de la borsa d’estudi Ramon d’Alòs-Moner concedida a Pilar Arnau i Segarra pel treballRepertori de narradors mallorquins a partir de la generació dels setanta (Arxiu biogràfic i bi-bliogràfic 1967-2007), i de les borses d’estudi de la Generalitat de Catalunya, destinades a in-vestigadors estrangers, entre les quals assenyalem l’atorgada a l’alemanya Sophia Simon peltreball La identitat lingüística i cultural dels algueresos catalanoparlants, i la concedida a l’i-talià Stefano Torresi per Llengua i identitat en la poesia catalana de la postguerra.Nota del Comitè de RedaccióCRÒNICA530021-ROMANICS XXX-4  21/4/08  12:08  Página 530

Cloenda de l'Any Joan Coromines (14 de maig de 2007)

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39018/59163

Cloenda de l'Any Joan Coromines (14 de maig de 2007)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana