Wilhelm Giese

Giese, Wilhelm

Hemeroteca Cientifica Catalana

SOBRE ALGUNES FORMULES FINALS TRADICIONALSDE RONDALLES POPULARS CATALANESLes colleccions de rondalles populars de Catalunya publicades durantel segle passat (per F. Maspons i Labros i per P. Bertran i Bros) solsrarament indicaven les formules finals populars. E1 nou recull recentmentpublicat pel conegut folklorista Joan Amades,' al contrari, ens ofereix unric material de les formules finals que els contaires de rondalles gairebesentpre diuen per marcar 1'acabament. La meva intenei6 6s de dollarcompte, en les pagines segilents, de les relacions existents entre algunesformules finals usades a Catalunya i les de les altres comarques de laRotnania.El contaire pren part a les bodes (molt lluides que per tot el ntonse'n va parlara, Pero es queixa de no haver rebut res per al cami o pera menjar :41 ells ally i jo aqui, I i no m'han dat res pel cami. (II, 252).' -aI per ally i per aqui I no m'han' dat res pel cami ; I i per aqui i perally I no m'han dat res per menjar. (I, 230). - •I ells ally i jo aqui, Ii no m'lian dat res pel cami ; I i ells aqui i jo alla, I i no in'han dat resper menjar" (I, 287).En 1'6ltint exemple ((Ells aqui i jo allan hi ha poca logica, millor foraui jo aqui i ells allan, com dill la variant II, 95.Fornntles corresponents es troben difoses especialment per Italia :Istria : ac a mi no i ma ga gnanca dito : "ciapa un bicer de vin" ,e de duto quel the i ga magna, I gnanca tin fia no i ina ga daz.Trentino : aE i a fat en past e 'ii past61n, I E no i ine n' $ dat gnanca'n bocomn1. JOAN .\MADrs, Les cent millors rondalles populars. Barcelona , Editorial Selecta,1948. Sego 1a edicio, x953.2. Els nGmeros es refereixen als volums i a les pagines de la segona edicio delrecull de J. A MADFS.2352 WILHELM GIESEPiemonte : .e mi, chi i j'era dare d' fuss, l'ai gnanca avu na fetad' prussa;Toscana : tFacean le nozze e buon convito, I A me non mi dettero amangiare nemmen un ficoa. - ,Se ne stettero e se la goderano, I E a menulla mi diedero». - rE 11 stiedero e se ne diedero, I E una ciatta [no res]a me mi i altres exemples semblants ;Roma : «Anzi, a uno de queli pranzi cc fui invitato insinenta io,e mmentre l'autri magnaveno, io arimasi a gguardalli com' un minchiones ;Abruzzi : eA ffatte tande nozze e nne mm'a ddate manghe nu tozze.a -uE a me ne' tnm' attucchi manghe 'na rapeste [remolatxa]aper Franca:Lorena : cMoi, je suis revenu et je n'ai rien eua ;per E6panya i America espanyola :Astdries : aY a nti, que fui y vine, no me dieron nadaa . - ,Y yo viney fui y no saque nadaa;Leon : ,Y a mf no me dieron , I Porque no quisierona ;Zamora i Extremadura : aY a mi no me dieron nada porque no lesdio gana,;Andalusia : aY yo fui y vine y no me dieron nadaa . - . Pero nadame dieron ,. - aY yo sin nada inc he quedadoa ;file : •Y a mi nada me tocoa . - cY a tni no me dieron , ( Porqueno quisierona ;Costa Rica : «Y yo fui y vine y no me dieron nadaa.Una altra formula catalana din que el contaire ha aconseguit una cos,de poc valor ( anissos) :.I van viure molt felicos I i ens van dollar anissosa (II, 77) ;o be:I van viure molts anys I i van esser molt felisos I i ens van dollaranissosa (II, go).Compareu a Italia :Toscana : uNo, tni diedero un centesimino, I E lo misi in un hu-chinoa. - uMi diedero till confettino I E lo nisi in flu buchinosRomagna : uS' am di un panett, can una sardelaa ;Marche : ,Fece le nozze, e me ce 'nvito anche a me, e me diode 'uapagnotta de pa' e 'na sardellaa ;Calabria : •E trovai 'n torniseddtt I E In misi nta in pertuseddua ;'3. 141 tosca confettino i el calabres torniseddu corresponen al catala anissos.236FORMIULES FINALS DE RONDALLES POPULARS Sa Gascunya :.passi per moun prat, I Iamb' uno cuillero de fabos que m'audounati ;a Andalusia :•Y a mf me dieron un rabano tuerto..D'altres vegades el rondallaire ha rebut un os :•I van; fer un convit I molt gros, molt gros I i jo hi vaig esser I elconvidat primer, I i em va tocar un os I molt Bros, molt gros, I tangrosi tan dur I que no el vaig poder rosegar I i al genoll se'm vaclavar, Ii encara us el ipue ensenyar* (I, 36). - Les grans bodes que van fer Ivandollar molt i molt que fer I i molt i molt que parlay, I i encara se'nparlaara. I Van convidar tot el poble, I i jo tambe hi vaig anar I perque m'hivan con'vidar, I i em va tocar un os molt gros I que no me'lvaig poderempassar I i encara us el puc ensenyar I i us el puc fer tocari (II, 62). -.I tot aixo es ben veritat, I perque jo hi era, i del convit I me'n va tocarun tros I que gairebe tot era os, I i per mes que vaig rosegar,no me'tvaig poder empassar, I i si el voleu veure encara el veureu,mireu,mireu• (II, 136).F,1 contaire inostra als oients el genoll o el colze, i els diu que es 1'osque no es va poder empassar.Fl inotiu de l'os es repeteix a Italia. Al Friiil el contaire esta sots lataula i rosega alguns ossos :u Ance jo jeri platat 11 sot da taule par ciapa ale di rosea qualchi vues•.Tanibc li tiren Fos a l'esquena , on roman d'una tal manera que espot encara veure :iE an fat un pastin , un paston e jo ch'i eri sot la taula mi an tirattin ues to schena the encimo mi remena.. - .Faserin un gran past ejojeri sot la taula e mi an trat un vues to schena e se no vuelin crodi, cavegnin a jodi ca mi ramena».A la Campania i a Calabria Fos fereix el contaire al nas :Campania (Benevento) : «I' steve sotto a tavola ; me menerono 'nuosso e me rumperono u caramiello u naso. ;Calabria : iFiciaru nu grandi pranzu , e ieu m 'amniucciai sett' ataula, pe si sentu. Jettavanu 1'ossa di la carne sutta la tavula, e cu n' ossum'afferrarura supra a in nasu e mi ruppiru..2374 WILHELM GIESECompareu Castella i Ribera del Duero (Salamanca) :av a nosotros nos dieron con los gfiesos en ]as naricesr.En la formula catalanaaI turururat el conte esta acabat I i dalt de la porta I hi ha uu fust, Is'ha acabat ; I amen Jesusa (1, 52),no s'indica la finalitat del fust dalt de la porta, pero cal suposar que esper a desviar una malauransa per al contaire i els oients derivada de la ron-dalla, que per aixo cal poder tirar dalt aquest fust. Aquesta situacio resultade les segiients formules finals :Mallorca : al si no us agrada, tiran-la dalt sa teulada.Afenorca : el si no t'agrada, tira-la dalt sa teulada».Els albanesos volen que la rondalla estigui molt linty i desitgen salutals oients :aPeralla atje, shendetja keti ((tl,a rondalla alla, salut per a tus). -aPeralla ne malt, shendetja ke ne» (aI,a rondalla a la muntanya, saintper a nosaltres•).En formules albaneses Hies complicades° es diu tambe«perallza ne trat, shendetja ne grab (aLa rondalla en el fust, saintper a lesEs poden comparar tambe les formules xilenesaCuentecito contado, por ]a ventana salio al tejado, y del tejado ala calle.. .,. -- aY se acabo el cuento y se fue por la mar adentro...N.-aY se acabo el cuento y se lo llevo el viento,.La formula catalanaaI darrera de la porta hi lia un fust. I I s'ha acabat, amen Jesus,(1, 82) ; aI darrera de la porta I n'hi' un lust ; i s'ha acabat, I amen,Jesusn (1, 119),no es compren ; si el fust es troba darrera la porta, no es pot passar.La rima exigeix fus, com a util de les noics i dones que en els temps4. Per a mes details vegeu W. GIESE en aCalliers Sextil Puscariun, I (1952), 143.5. Indubtablement errada per an'hi han.238FORMULES FINALS DE RONDALLES POPULARS Gpassats filaven al vespre tot oint rondalles. En altres Hoes es diu correcta-ntent fus :alti ha un fuse (II, 36, 157, 241) ; an'hi ha un fits. (I, 257 ; II, 47).Compareu encara Alenorca :a Darrera sa porta hi ha un fits, i j a esta acabat , amen Jesus..Per a afirmar la veritat de 1'argument de la rondalla serveix la formulaal el qui no vulgui creure I aquesta rondalla vera, que el seu cap Ise Ii torni de cerak (I, 112 i 155).Cotnparett :Extremadura aY se acabo el cuento con pan y pimiento, y quien nolo quiera creer, que se quede tuerto* ;Granada : aY se acabo el cuento I Con pan y pimiento, I Y alcaravea IPa er que no lo creak.Amades ens ofereix formules finals que creen un estat de fluctuacioentre veritat i no-veritat :aI conte contat I ja esta acabat, I i si no es mentida I es veritat»(I, 151 ; variant aserra veritat», II, 73 i 112). - aI tot el que us he explicatsi no cs veritat es mentida, I i si no es inentida es veritat. I I sant s'haacabat» (II, 130). - al aquesta rondalla que he explicat, I si no es men-tida I es veritat., Si es mentida, be, I i si es veritat, tambek (II, iiS). -id Conte contat ja esta acabat, I i els uns diuen que si I i els altres Bittenque no I i anew a saber I qui to la rao, ( i si es veritat, be, I i si no,tambe, I perquc jo ho he explicat I tal coin ho sek (I, i9S).Compareu :Eivissa : a1 Conte acabat, si no es mentida es veritat». - al Conteacabat. Si es mentida, Den nos do blat i farina ; i si es veritat, Deu nosdo farina i blatk. - aQue cadascit s'ho prenga coin vulgui..Coin a formules finals no conec altres exemples d'aquesta mena, peroson niolt abundants coin a formules inicials. Arnades mateix to les seguents :aRotidalla ve, I rondalla va, I si no es mentida I veritat serak(lI, 137). - aAixb era i no es, I i si es cert, be, I i si no, tamhek (II, 163).-aSi es mentida, un sac de farina ; I si es veritat, I nn sac de black(II, 253).2396 WILHELM GIESECompareu :Mallorca : uAixu era i no erasXile : tEst' era y esta no eras ;adaco-romanes aA fast odata ca nici odatasmacedo-romanes aEara tse nu sh-earasmegleno-romanes aiRa ste nu shi ras ;istro-romanes alo ve spur ce-a Post shi ce n-a fostsalbanes wish coos ishs ;hongares volt nem coltsgeorgic aigo da ara igo ras ((era i no eras)ture abir varmish bir yokmish vakitin birindes (ten un temps queera i no eras) ;base (Ala bazan edo ezpazans (aSi era aixi o nos ) ; aGezurra edoegia, erraiten dute...s (aMentida o vcritat, es conta...s).Per a 1'expressi6ai alien a saber qui tt la rats (I, i9S),compareu :Catalunya : .I el qui no ho vulgui creure, que ho vagi a veuresMallorca i Menorca : al qui no ho creu, que ho vaja a cercars ;Menorca : aI qui no ho creu, ja sap que ha de fer (o quo li tocas),anar-ho a cercars ;I,ucania : aCosl hanno raccontato a me. Se poi non ci credete, andatea vederes ;Portugal : aQuem quizer va Ia por elas (=a certidio) o aQuem o quizer(u aquers) saber vi ]Av.daco-romanes aCine nu crede, sa se duca sa vadzas ; {. ine vrea sa-ivadza, merges ca eu nu-i opresciis.Amades ha posat tamb en el seu recull exemples de rondalles seriades,enumerative--, o mnemotecniques (II, 292; 294, 297), on predominen elselements jocosos. De rondalles d'aquesta mena se'n troben tambe a Romai a Sicilia.'Universitat d'Hamburg.WILHELM GIESI,6. Una rondalla mexicana to aPues para contar Mess verdad que mentirass.7. Cf. VKR, XV (1942-43), 174-175 ; per Roma : G. ZANAZZO, Novelle, favole cleggende rontanesche (Torino-Roma 1907), 97, 111; per I'alerm : G. PITRB , Fiabe,novelle e racconti, III, 112 ; per la provincia d'Agrigento : L. SORRENTO , Isola delsole (Milano s. a.), 246.240

Sobre algunes formules finals tradicionals de rondalles populars catalanes

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/37712/49366

Sobre algunes formules finals tradicionals de rondalles populars catalanes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana