Núria Aramon i Stein

Aramon i Stein, Núria

Hemeroteca Cientifica Catalana

HORTÈNSIA CURELL I SUNYOL(1923-2005)Hortènsia Curell nasqué l’any 1923 al Masnou (Maresme). Era de família de marinersmercants, per part de pare i mare, catalanista i republicana, i tingué algun familiar polític i li-terat. El seu avi Antoni Sunyol i Pla l’any 1897, com a president de la Unió Catalanista, i ennom de quaranta-cinc entitats catalanes més, lliurà al cònsol de Grècia a Barcelona el «Mis-satge al Rei dels Hel.lens», de felicitació per l’alliberament de l’illa de Creta del jou turc. Unafilla d’ell, Cèlia Sunyol, novel.lista, l’any 1947 obtingué el premi Joanot Martorell.Féu el batxillerat a l’Institut-Escola de la Generalitat, a Barcelona. El daltabaix de 1936-1939 posà fi a aquell paradís de la infància i adolescència. Però els anys d’ensenyament en ca-talà i d’educació moderna ja l’havien marcada profundament. Única noia entre cinc germans,decidí d’estudiar filologia romànica. Entrà a la Universitat de Barcelona, on obtingué la lli-cenciatura, amb excel.lent, el 1946.Durant l’època universitària hi hagué dos fets importants per a la seva vida. D’una banda,descobrí els Estudis Universitaris Catalans (EUC), als cursos clandestins dels quals assistí de1944 a 1950. S’hi impregnà de la cultura del país —la seva—, foragitada de la universitat fran-quista. Sempre se sentí més alumna dels EUC que de la Universitat. D’altra banda, conegué ala Universitat qui seria el seu marit, Jordi Carbonell i de Ballester, estudiant de filologia comella, el qual seguí també l’ensenyament dels EUC. Hi tingueren de companys, en diferentsanys i en diverses matèries, Antoni M. Badia i Margarit, Maria Buira, Miquel Coll i Alentorn,Josep Romeu i Figueres, Enric Hernàndez i Roig, Josep Solà i Solé, Miquel Tarradell, JoanTriadú, Frederic-Pau Verrié, entre d’altres. De professors: Jordi Rubió, Pere Bohigas i RamonAramon i Serra. Curell manifestà sempre interès sobretot per la llengua. Ramon Aramon, elmeu pare, hi feia les classes de llengua. Hortènsia ja l’havia tingut de professor de català al’Institut-Escola. En els primers anys, els cursos eren impartits als domicilis particulars delsprofessors. M’agradava de veure arribar els estudiants —que, a quatre o cinc anys que jo te-nia, em semblaven uns «senyors»—, dels quals tinc presents en especial Hortènsia Curell iJordi Carbonell.El 1946 fou creada a l’Institut d’Estudis Catalans la Societat Catalana d’Estudis Històrics,com a filial de la corporació, i Curell en fou sòcia fundadora. Començà a col.laborar a EstudisRomànics amb una recensió al volum primer (1947-1948) i una altra al volum segon (1949).Plenament immersa en aquest món cultural català —amagat i resistent—, l’any 1950, junta-ment amb Carbonell, obtingué el Premi Francesc Cambó, atorgat per l’Institut, amb el treballUn aspecte de la influència llatina en la prosa catalana medieval: Les relacions interoracio-nals en Antoni Canals. La ponència del Premi era formada per Carles Riba, Ramon Aramon iMarçal Olivar, i Pere Bohigas com a adjunt.Després passà dos cursos acadèmics (1950-1952) a Anglaterra amb el seu marit, lector ala Universitat de Liverpool. Allà començà a créixer la família.El 1965 s’inicià l’aventura —arriscada i de gran transcendència cultural— de la Gran En-ciclopèdia Catalana, promoguda per Max Cahner i dirigida per Jordi Carbonell, amb plenaconsciència de Països Catalans. Hortènsia Curell hi treballà de bon principi, en perfecta sinto-nia amb l’assessor lingüístic Ramon Aramon i Serra. Més endavant en fou el cap de la seccióde lexicografia, per l’acord pres pels seus companys, fins al febrer de 1971. Des del comença-ment hi vam coincidir. Havia desaparegut la diferència d’edat entre nosaltres dues: éremcol.legues. La recordo amb aquella il.lusió —que teníem els qui hi treballàvem—, empenta,meticulositat, rigor. Seriositat gens renyida amb l’humor, el somriure a punt, la ironia. Com atota persona interessada en la llengua, gaudia amb els jocs de paraules, els acudits lingüístics,NECROLOGIES 653que llavors eren molt freqüents entre les persones que tenien complicitat en aquest aspecte.També li agradava de rememorar, i li servia de font a la feina, el ric vocabulari i llenguatgedels pares, sobretot de la mare. Amb els anys, cada vegada li era més plaent d’emprar expres-sions populars i frases fetes.Un altre camp en el qual treballà és la traducció. De l’anglès: Altres veus, altres àmbits,de Truman Capote, l’any 1966, i Rèquiem per a una monja, de William Faulkner, el 1967, to-tes dues magnífiques. De l’italià traduí l’any 1981 una bella obra d’ensenyament, La matemà-tica. La geometria, d’Emma Castelnuovo.L’any 1961 els EUC emprengueren un «Curs de Llengua i Cultura Catalanes per a es-trangers», que tenia lloc cada estiu i se celebrà durant vint-i-cinc anys. Hortènsia Curell hi par-ticipà, de l’any 1972 al 1983, amb la interrupció d’algun any, com a professora de llengua,concretament de morfologia, matèria que ensenyava d’una manera atractiva. Ens hi retrobà-rem; compartíem el curs de llengua, en les seves diverses parts, amb Maria Buira i Josep Llo-bera. Les classes eren dinàmiques, els estudiants n’estaven contents i era bo de veure com, alfinal del curs de tres setmanes, més o menys bé, ja parlaven català.L’any 1970 entrà a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professora de llengua ca-talana, al Departament de Filologia Hispànica encara; no existia el de Filologia Catalana, queella, precisament, ajudà a crear. Hi feia molt bona tasca; fins que l’any 1978 sobrevingué lamort d’un fill, en fou molt afectada i tingué una forta depressió.Més endavant, després d’avenços i retrocessos en el recobrament, s’esforçà a començaruna altra feina, en un altre ambient. Així, del novembre de 1981 al febrer de 1984 treballà coma tècnica a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.La gentilesa, la fermesa i l’esperit crític intel.lectual acompanyaven les diverses facetesd’Hortènsia Curell. La seva activitat professional girà sempre entorn de la llengua catalana,que estimava amb passió; en la vida quotidiana en fou militant per ajudar que se salvés i quefos l’idioma de tothom als Països Catalans.Núria ARAMON i STEINOficines Lexicogràfiques de l’IECJOSEP GALAN I CASTANY(1948-2005)En l’any que naix Josep Galan i Castany, el 1948, la llengua que se sent als carrers i pla-ces de Fraga, la seua ciutat, és la catalana, encara que ben pocs dels seus habitants la deno-minen d’aqueixa manera; l’habitual és referir-s’hi, en el millor del casos, amb l’apel.latiu lo-cal de fragatí. Perquè cal recordar que Fraga era llavors —com en l’actualitat— una poblacióde l’Aragó catalanòfon on, tot i que s’hi parlava català de manera quotidiana, les autoritatslocals i el funcionariat foraster, en especial els mestres, s’esforçaven per inculcar als fraga-tins la idea que llur llengua no era la catalana, ni res que se li assemblés, sinó una mena dechapurreado —com solien anomenar-lo, despectivament i amb insistència, autoritats i fun-cionaris—; és a dir, una infecta i menyspreable barreja de llengües sense cap valor social icultural.Si bé ja en l’adolescència Josep Galan es mostra interessat en indagar intuïtivament, en-tre pagesos i familiars, sobre les característiques internes i sobre l’ús social de la llengua decasa i del carrer, és mentre estudia al Seminari Menor de Lleida —llavors encara, i fins al1995, la parròquia aragonesa de Fraga formava part del bisbat de Lleida— que s’adona comNECROLOGIES654

Hortènsia Curell i Sunyol (1923-2005)

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/38955/38855

Hortènsia Curell i Sunyol (1923-2005)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana